Per SPectiVa. Resposta a en Joan i en Petitó

Joan, benvolgut amic, comparteixo el fons del teu comentari. Nogensmenys dues matissacions a les teves propostes participatives: a) Reunions del Consell de Poble: Segons l'article 6 del Reglament, els membres del Consell Plenari amb dret a vot són, a més de la Presidència i vice-presidència: a. Un regidor/a de cada grup polític municipal. b. Un representant de cada entitat, associació o col·lectiu ciutadà inscrit al registre municipal. c. Tres representants dels sectors professionals i econòmics: pagesos, serveis i indústria. d. Set membres de la borsa de ciutadania voluntària del Consell. Ignoro quantes entitats ciutadanes han acomplert els tràmits a l'ensems exigits per a figurar formalment en el Registre Oficial de l'Ajuntament, però, en qualsevol cas els membres del Consell amb dret a vot deuen ser unes 30 persones, més o menys. És a dir, amb només 10 d'aquestes persones es podria demanar formalment la convocatòria del Plenari. Fins on sé, no s'ha demanat reunió, per tant haig de pensar que el conjunt de membres del Consell o no ho consideren necessari, o bé que no deuen coniderar-ho tant important. b) "Democratització del POUM": Aquest POUM va arrencar cap l'estiu de 2005, quan es va presentar la primera proposta d'Avantpla. Fet i fotut portem doncs 3 anys i mig. Cal recordar que al març de 2007 el POUM estava a punt de dur-se a aprovació inicial, si no fos perquè, per qüestions que ara no venen el cas, es va aturar el procés. En aquella primera etapa de quai 2 anys, el POUM es va portar tres vegades al Consell de Poble. Els resultats d'aquesta participació es van fer ben patents (per inexistents). Ara be, vàrem aconseguir que el Consell anomenés una Comissió exactament enquadrada en el Capítol III del Reglament, quina Presidència, l'Alcalde Bruguera va delegar en el nostre amic Ferran Sarrià. El Consell de Poble va aprovar, per assentiment, l'Informe que aquesta Comissió va emetre i presentar al març de 2006. Val a dir que, atenent al cumpliment del capítol III del Reglament, tothom que va voler participar a la Comissió, va poder-ho fer. En total varem formar la Comissió 18 persones, ben variades d'ideologia, capacitats i interessos, de les què en la pràctica participavem regularment una dotzena de membres. Val a dir que, en el seu moment, aquesta Comissió (que era un órgan del Consell), va reunir les signatures necessàries per a demanar la convocatòria del Consell, quina reunió es va celebrar el març de 2007. En la segona etapa, es va constituir, després d'una reunió del Consell de Poble, una nova comissió. S'hi van apuntar 29 persones, en aquest cas prescindint de la normativa del Reglament per a la creació de Comissions de Treball. Els resultats de la nova Comissió representen l'exercici de la participació democràtica en aquesta nova etapa del POUM. Sense cap mena de dubte. I també els seus resultats. No crec, en qualsevol cas, que la demoràcia assemblearia sigui, amb tots els meus respectes, la forma més assenyada de configurar una qüestió tant complexe com l'elaboració d'un POUM, com tampoc ho hauria de ser-ho, per exemple, per elaborar el programa d'accions culturals del municipi. Aquesta és la gràcia de la representativitat que tots els col.lectius proporcionen en un órgan d'aquesta mena, quant a tasques executives o consultives. Paga la pena també, demanar les propostes o al.legacions que els ciutadans han presentat al POUM en els 3 anys i mig que porta en dansa, i contratar també les que van més enllà de defensar les pròpies finques. Aixó permet veure l'estat real de l'arbre de la participació en el nostre municipi. ________________________ Benvolgut Petió, tanmateix amic. Concretant el meu comentari anterior, l'elaboració del POUM's compta, com hauríem de saber tots plegats, amb la més formidable fórmula participativa de les existents, que assegura, per normativa, uns nivells de participació, de transparència i de garanties de procediment per a tots els ciutadans difícilment aconseguibles en cap altre camp. Òbviament, la consulta popular no està entre els mecanismes previstos. I saps perquè? Doncs perquè qualsevol POUM que se'ns pugui ocòrrer no per aixó ha de ser possible, ja que l'urbanisme, per sobre d'una elecció de criteri, ha de complir amb uns extraordinaris requisits formals i fonamentals per a poder legalitzar-se. Us en faríeu creus de les extraodinàries limitacions que, per exemple, la Generalitat (que pot fer-ho) està imposant en el disseny del nostre POUM, en contra fins i tot dels criteris més assenyats i convenients per al nostre municipi que se li han proposat. Per excercir els drets, cal conèixer-los, i et puc assegurar que els mecanismes de participació, transparència i garantía estan extraordinàriament contemplats en la normativa dels POUM's, fins el punt de què l'incompliment d'aquestes obligacions comporta la no aprovació d'un POUM per part de la Generalitat (que és en definitiva, qui aprova el POUM). Per exercir drets extraordinaris, per legítims que siguin, crec fermament que primer s'han d'esgotar els mecanismes pre-existents, els drets ordinaris, habilitats a l'efecte. Per això, amic Petitó, crec que la teva proposta és intempestiva, acostant l'exercici democràtic pur que et guia en fer-la, a una forma subtil de demagògia (ambdos conceptes en sentit etimològic).