Filo-sophos

Sens dubte, tant en Petitó com el benvingut SF2 aneu en la mateixa direcció, plantejar que té alguna mena de sentit fer alguna mena de consulta popular en relació amb el POUM. No insistiré amb més arguments en la meva posició, contrària a aquest plantejament. SF2: Tot i que hi ha altres maneres d'innovar, només et refereixes a les innovacions que han esdevingut un éxit: pel camí, per cada innovació exitosa te'n podria citar centenars que han fracasat. És a dir, la probabilitat d'encertar és molt més baixa que la de fracasar. I quan el fracàs, com en el cas de "l'experiment" que plantejeu té una transcendència col.lectiva per als presents, i sobretot per als que han de venir, cal recordar la frase d'aquell ministre "los experimentos, en casa y con gaseosa". Si plantejo una via, la fonamental, la genuïna, per endreçar el procés del POUM, no és una alternativa, no, és la via que, operant tots els instruments democràtics a l'abast, s'ha d'esgotar i experimentar abans de cap altre. Només si aquesta via fracasés, podria assumir plantejar-me alguna altre, bé sigui l'arbitratge, o fins i tot una consulta popular. Petitó, amic: Jo també trobo a faltar els nostres "veterans", tot desitjant que els nouvinguts es quedin amb nosaltres més enllà que el present fil de debat. Si els nostres polítics, pel motiu que sigui, no són, en qualsevol cas, els nostres millors representants, falla el sistema, per la base. Certament, entenc, hi ha qüestions que, els "nostres polítics rurals" (ojo al dato, que estic d'acord amb en Pep) no arriben a ser-ne entesos. I doncs, la gent si que ho som, d'entesos? Hem de prendre nosaltres la decisió perquè ells -els polítics- no n'entenen prou? Han de votar només els que acreditin "saber-ne"? Qui assegura que només votin "els que en saben"? La teva tesi em porta a respondre una qüestió que més enrera jo mateix he plantejat, i en base a la qual, en el tema que ens ocupa (i en altres de similar complexitat i transcendència) estaria a favor d'una consulta qualificada, reservada només als que acreditessin tenir experiència, coneixements o criteris suficients com per opinar. Si cal prendre la representativitat a qui legítimament ja la té, només pel fet de què "no en sap", just seria, doncs que opinessin, només, "els que en saben". I no deixaria tampoc votar, seguint la teva tesi, als que tinguessin algun conflicte d'interessos en relació amb el POUM, doncs és exactament el mateix que exigim als nostres regidors quan han d'emetre el seu vot en assumptes del municipi. Precissament, fixa't, perquè cal posar-hi el millor en l'elaboració del POUM, la normativa preveu la creació dels Consells Assessors Urbanístics, on fonamentalment tenen cabuda els experts multidisciplinars que "hi entenen". En el meu disseny, SF2, la participació, individual i orgànica dels simples ciutadans és tantmateix considerada, com també ho estàn, finalment, els nostres genuïns representants, els regidors, que en definitiva són els que han de decidir el tema. Conclussió: tots tenen lloc, tots tenen joc, i tots dins un model pre-existent. Abans d'esgotar les possibilitats del que ja tenim, els experiments, a casa i amb gasosa.