Per al.lusions

En Petitó ens demana a els que algun cop havíem escrit i portem temps sense fer-ho, que ens mullem i opinem. Per al·lusions, doncs (i agraït per la seva valoració), terço en el tema, però ja anticipo que no aportaré cap òptica novadora (suposo que per això no havia dit res en el fons). El tema del descrèdit dels polítics. Sincerament, em cansa, m’avorreix i a vegades fins i tot m’emprenya. Ho sento, no suporto els insults ni pels àrbitres de futbol. I no crec que vagi implícit en el càrrec haver-los d’aguantar. I quan es generalitza, o quan es critica a la persona en comptes de l’actuació de la persona, s’està insultant. I aquí s’ha fet bastant, malgrat que qui ho fa estigui pensant que no, que ell ha fet crítica constructiva. POUM, Aquí crec que en PerSPectiVa, en defensar la no aplicació d’un referèndum, en alguns arguments ha donat a vegades la sensació una mica d’allò del “Despotismo Ilustrado”: “Todo para el pueblo, pero sin el pueblo”. Tanmateix en Pep amb les crítiques al “Cine de Barrio” i al Figaró. Les valoracions de la qualitat dels vots sobren, en democràcia totes les opinions conten. Però, apart d’això que te a veure més amb la forma que en el fons, estic d’acord que a aquestes alçades no es pot canviar el procediment. No convé fer un referèndum. El nostre règim polític no és assembleari, és per elecció de representants. En triem uns a qui deleguem el nostre vot. Això no exclou, però, que aquestos que tenen el vot delegat, no els convingui en aquest moment demanar a els qui deleguem el vot què en pensem, més que res per assegurar-se que continuen representant bé la “sobirania popular”. I més en un assumpte de tanta transcendència com un POUM. Jo en el seu lloc estaria més tranquil si contrastés el punt de vista de quants més veïns millor. No recordeu el sidral que es va muntar amb el referèndum de l’Ibarretxe? Pel que algun partit polític deia (ho sento, no sols no sòc jurista, és que ni tan sols sòc advocat, així que reprodueixo els arguments d’un altre, sense saber valorar-los), segons l’article 149.1.32a de la Constitució, tan sols l’Estat por convocar un referèndum, o autoritzar a un altre administració pública a que ho faci. I, segons la llei de Règim Local, tinc entès que tan sols ho pot demanar l’Ajuntament, després de que així ho aprovi per majoria absoluta el Ple. Rurals vs Urbanites. Bé, la crítica s’ha centrat en els urbanites de Madrid, no se si per sota hi havia alguna referència implícita als “camacos” de barcelona. Jo, com vaig nèixer a un poble de 100 habitants, als 18 anys me’n vaig anar a Barcelona, i des de fa 8 anys visc a Sant Pere, no sé si soc urbà, rural, urbrural o rururbà. Consell del Poble. Estic d’acord amb el que diu el Petitó. Si tenim constància que el president del consell és lector d’aquest bloc (en català no es diu “blog”), hom ha d’esperar que sigui convocat a curt plaç, si com sembla ser hi ha membres que ho estan esperant des de fa temps. No costa tant. Un darrer apunt abans d’acabar: sembla que el POUM hagués de ser un tema estrella per un espai de debat ciutadà com aquest, de fet hi ha hagut algun intent d’encetar el debat, però a l’hora de la veritat, s’ha derivat a assumptes més mundans com el referèndum, la ruralitat, la qualitat dels polítics,.... Perquè no ens hi posem? Perquè no desbrossem les línies mestres del POUM i comencem un debat sobre les propostes en aquest mateix espai? Bé, ja torno a anar a dormir tard avui... si és que no n’aprenc mai!