Últimes opinions:

Escriu i envia la teva opinió per correu electrònic. Indica un Nom o pseudònim i un Tema.

Si vols utilitzar un correu anònim: ves a Gmail. Usuari: opinio.anonima Contrasenya: anonimat. Envia el teu missatge a vilamajoropina@gmail.com

No es publicaràn opinions sense nom o pseudònim.

Doneu un cop d'ull als últims comentaris:

Al peu de cada opinió trobareu un enllaç per deixar-hi els vostres comentaris. Participeu-hi.

____________________________________________________________________________

dijous, 25 de febrer del 2010

Escoltar els veïns

Dèficit, impostos i recuperació econòmica.
Fa mes de quinze anys, el projecte de la portada d’aigua potable al poble per la ATTLL, va se un esdeveniment digne de noticia a Sant Pere de Vilamajor.
Ja se sap, els projectes, son llargs, molta paperassa, converses, expropiacions, etc........
El projecte de les canonades, instal·lades per l’equipament de la ATTLL va de Faldes a Can Ram, de les hores provisionalment, es subministra l’aigua al inrevés, iniciant amb un tub de 10 cm. de diàmetre, o sigui de Can Ram a Les Faldes, amb 3 o 4 sistemes de bombeig, per superar el desnivells, i que fins el dia de avui han contribuït a les restriccions ja cícliques del mes de juliol.
En el seu dia el Govern anterior, al no poder desencallar les obres de subministrament d’aigua, opta, en un intent responsable de les necessitats del municipi, de desviar la subvenció per la substitució de les “5” encavallades aluminoses de la part central de la sala polivalent, a accelerar la portada d’aigua a Sant Pere, però :
Ja se sap, els projectes, son llargs, molta paperassa, converses, expropiacions, etc........ 
Definitivament, la subvenció de la reparació de la sala polivalent es desvia a la reparació de enllumenat. 
Al dia de avui podem celebrar els Santperencs, que l’aigua de la ATTLL ja ha passat les portes del barri Les Faldes, i ja falta menys per prescindir d’un equipament “provisional” de bombeig forçat i poder evitar, si mes no per aquest motiu, les restriccions d’aigua del proper (?) mes de juny ( l’altre motiu de restricció es la contaminació de pous per purins de Vallserena, que també patim de fa anys). 
Ja se sap, els projectes, son llargs, molta paperassa, converses, expropiacions, etc........ 
Es una gran ventada d’aire fresc, sentir com els veïns opinen atapeïts en una de les sales que ens queden, i un orgull que el Sr. Alcalde vingui a escoltar. 
Arribat aquest punt, que la recuperació econòmica es dura i llarga, però no dona alegries, els veïns, independentment del barri que siguem, agrairíem a qui administren uns diners i uns terrenys, que son de tots, es deixessin de discussions egòlatres i partidistes, i facin realment pinya per optimitzar l’ús del diners públics, a part de augmentar el impostos. 
Que NO malmetin alegrement el terreny públic que anys i panys ha costat de conseguir, posant la clàusula de blindatge a partir les properes normatives del POUM, quan una part de la propietat municipal estarà empenyorada.
I sobretot am la transparència que calgui, perquè si els em triat es perquè ens ho expliquin, ens contestin, actuïn amb responsabilitat i no es passin de maleducats. 
Mon

dimarts, 16 de febrer del 2010

Nuclimilitants responsables

Desprès d'haver llegit l'article "Oportunisme nuclimilitant" al "reflexions de Vilamajor" no he pogut evitar sentir un desconcert profund perquè demostra que o no se'ns entén o simplement interessa que no se'ns entengui.

Primer de tot, voldria aclarir que, segons les nostres informacions (que provenen directament del mateix alcalde), la subvenció que s'ha aconseguit per la construcció del local polivalent no és de 900.000 € tal i com afirma el Ricard, sino de menys de 600.000€. Em sorprèn que amb la quantitat d'informació de primera ma que sempre manega, aquesta dada se li hagi escapat.

D'altra banda, sóc conscient que els habituals dels blocs i, en particular, aquells que esteu als cercles propers de l'equip de govern us costa classificar-nos. Primer vau dir que erem el braç armat de ISP, temps desprès, quan aquesta hipòtesi ha deixat de ser sostenible intenteu mostrar-nos com un grup d'oportunistes que volen fer política d'oposició des de l'associació de veïns. La veritat és que tinc el dubte de que aquesta darrera classificació sigui una mera estratègia per desqualificar-nos o si realment us la creieu.

Tothom que hagi tractat mínimament amb l'actual alcalde sap que hi posa el seu cor en tot el que engega però també sap que li costa molt acceptar opinions que el contradiguin i tendeix a desqualificar a tot aquell que està en desacord amb les seves decisions. Nosaltres, en molts casos ho estem....

Oportunisme polític? Si voleu seguint mantenint aquesta hipòtesi sou molt lliures de fer-ho. Arribarà un dia que es desmuntarà sola tal i com es va desmuntar la hipòtesi del braç armat de ISP.

La meva teoria és que ho fem per responsabilitat. Intentaré explicar-vos-ho d'una manera molt senzilla.
Anem al començament, quins són els trets que caracteritcen als membres de la junta?

- Tots residim a Sant Pere (no som estiuejants)
- Tots som pares o mares de familia, tenim fills en edat escolar i som menors de 50 anys.
- Cap de nosaltres és nascut a Sant Pere, alguns hi estiuejaven des de sempre, d'altres hem arribat simplement perquè ens agradava el poble i vam decidir instal·lar-nos amb les nostres famílies.
- Cap de nosaltres milita en un partit polític (condició indispensable per formar part de la junta)
- Tots estem decebuts de la manera actual de fer política i, la que ens toca més a prop és la de Sant Pere.

Si us fixeu, molts dels trets que llisto coïncideixen amb les característiques de la majoria de gent que s'està instal·lant al municipi i, encara més, m'atreveixo a afirmar que la majoria de la població són com nosaltres. El model d'estiuejant o nascut a Sant Pere esdevè minoritari, els joves d'avui en dia amb prou feines es poden pagar una primera residència, és evident que mai podran pagar-se una segona. En canvi, estem optant per sortir de les ciutats i instal·lar-nos a zones més rurals.

Aquest model de residents tenim necessitats que potser no són comunes a les dels estiuejants i simplement intentem fer-les arribar a l'ajuntament (val a dir que sense massa èxit). Necessitats simples: que la gent que viu al nucli o a prop (tenim socis de Can Derrocada) pugui obrir les finestres sense que el seu habitatge faci pudor, que puguin dormir a les nits sense soroll, que els nens puguin anar de l'escola al parc a peu i sense risc que se'ls endugui un cotxe per davant, que tinguin llocs per jugar sense risc, que els pares i mares puguin anar a l'escola a recollir els seus fills sense haver de fer un cross per la baixada al parquing...Això sembla que és fer política oportunista d'oposició... si voleu és una manera com una altra de dir-li.

Respecte al tema de la Fàbrica local social anem a pams. Primer de tot voldria que reflexioneu una mica sobre la situació: uns veïns (nuclimilitants) que demanen a l'ajuntament que no construeixi un local municipal en el nucli i pagat pels veïns de tot el municipi. Sorprenent, no? Sospito que no deuen haver molts casos similars a aquest a la historia de la democràcia.

Doncs bé, féu una ullada als comptes municipals dels darrers anys. Sobre un pressupost de 6 milions d'euros (per 2009) tenim més d'un milió de dèficit (a finals del 2008, esperem veure els comptes del 2009). La construcció del local polivalent, tal i com està plantejada, no costarà menys de 2.000.000 a les arques del municipi (subvenció ja restada dels comptes). Feu quatre números i deixeu portar la vostra imaginació fins el dèficit que assolirem....

En Ricard diu que el local és necessari, és possible, però quines necessitats cobrirà? No podem evitar tenir la sensació de que s'està començant la casa per la finestra i que en comptes de definir unes necessitats inicials i a partir d'aquí, fer un projecte adaptat, ens regalem un local molt gran i molt xulo que ens permetrà fer moltes coses que a lo millor ara no fèiem o fèiem d'una altra manera. També volem assenyalar que no ens hem parat a pensar el que costarà mantenir-ho, un projecte d'aquestes característiques va, normalment, acompanyat d'un estudi de viabilitat que aquest no té.

Totes aquestes són les raons que ens mouen a fer aquesta campanya de recuperació de La Fàbrica. Campanya que, efectivament, fem aprofitant tots els medis d'informació que hi ha al nostre abast ja que la nostra feina és fer arribar la informació a tots els veïns com sigui. I ja sabeu que amb la dispersió urbanística que tenim, això és una tasca molt complicada.

És evident que hi haurà gent que no es sentirà identificada amb nosaltres i no pot ser d'altra manera, afortunadament estem en una societat on no som clons. Estem, però, oberts al debat i a les crítiques constructives dels que puguin pensar de manera diferent a la nostra. De les destructives simplement passem i aprofito la benentesa per aclarir-vos que en Joan García (blanc darrerament de moltes crítiques d'aquest darrer tipus i d'algun que altre insult corporatiu) no està sol, és el nostre portaveu en la majoria d'actes per què simplement és el que té més disponibilitat horària. Tot el que llegeix i defensa ha estat objecte d'un debat intern i de molt treball en equip. I, per tant, com a bon equip que som, us preguem que a partir d'ara ens dirigiu les crítiques (i si no hi ha més remei, els insults) de manera conjunta a tots els "nuclimilitants" responsables.

Amaya Gamarra (presidenta de l'AVSP)

divendres, 12 de febrer del 2010

Fora de lloc, papers equivocats

El dret d'associació, per més senyes constitucional, permet tohom que vulgui associar-se per dur a terme finalitats lícites.
El Govern, en les distintes instàncies territorials, igualment constitucional, te encomanat, en exclussivitat, l'exercici de la seva acció en les institucions públiques de l'Estat.
Fixem-nos que totes dues figures tenen en comú que estan formades per ciutadans, és a dir, emanen de la pròpia societat civil. Ara bé, el dret d'associació es pot exercir o no, mentre que l'articulació democràtica del govern de les institucions públiques és inalienable, tot i què hom decideixi no exercir el seu dret de participar-hi en l'elecció.
No ens equivoquem, per governar els asssumptes públics ja estan les institucions, i el seu paper no pot ser ni subrogat ni ocupat per la societat civil, organitzada o no en associacions.
A cadascú el que li pertoca, no ens confonguem, i cadascú amb les seves regles del joc, les que tenim. Qui representa millor la voluntat democràtica de la ciutadania? uns quants organitzats en associació, o un govern legítimament escollit en el compteig democràtic? No hia dubte de la resposta, no n'hi pot haver.
En nom dels interesos associatius, es van difuminant a vegades els àmbits d'actuació d'algunes associacions fins l'extrem que, "per millorar la convivència dels habitants de Sant Pere de Vilamajor", hom pot acabar demanant al Govern de l'Estat que no enviï tropes a l'Afganistan.
Ja en tenim un de Govern municipal, ens agradi o no. Ja en tenim un de Ple Municipal, ens agradi o no. Ja en tenim un d'Alcalde, ens agradi o no. Fan la seva feina, ens agradi o no.
Qui, en nom del "poble" lliurement associat es vulgui subrogar responsabilitats, o drets, que no li pertoquen, està fora de lloc.
Una associació, només es representa a ella mateixa, mentre que el Govern, ens agradi o no, és el representant legítim, l'únic representant legítim, en l'administració de la cosa pública.
Equivocar-se de papers és extralimitar la funció de l'associacionisme.
Subrogar-se la representativitat de tot un poble representant només un grapat de persones, és impropi.
Ja en tenim experiència del què passa quan els "mesies" ocupen institucions civils per defensar "legítims drets". A Can Derrocada, sense anar més lluny. I també sabem com ha acabat.
No és per tant de rebut buscar fórmules contra-natura per oposar-se quan un -o uns- no se sent representat pel govern legítim: el joc del govern té les seves pròpies regles, i pretendre canviar-les quan el joc ha començat significa no respectar les pròpies regles que, contradictòriament, s'invoquen per exercir un més que discutible dret d'incumplir-les.

dijous, 11 de febrer del 2010

Querido amigo Joan

Vuelvo por este foro, para pedirte una cosa
Deja de representarme, o cambia el nombre a la asociación de vecinos a la que representas, porque yo soy vecino de Sant Pere,  de un barrio diferente al tuyo, y cada vez que utilizas la asociación de vecinos de Sant Pere, me estás utilizando, tus cartas al panfleto en nombre de la asociación me parecen burdas y oportunistas. Ya está bien de que hagas politica desde una asociación de vecinos,con la complicidad de algún mal llamado periodista. Estoy harto de tu demagogia, de tus propuestas populares, y lo que ya me parece el colmo és utilizar la carta de tu amiga en la cordinadora del 13D, al periodico, para ser el salvador ¿ de que ? Eres un aprovechado, si quieres hacer politica, perdón , oposición, hazlo desde donde toca, y no te refugies en una asociación de vecinos, a los cuales yo pertenezco, y no nos sentimos representados por ti.
PD: Sr Flamarique,¿ donde podemos poner el vivero de empresas?

dimarts, 9 de febrer del 2010

Trenta Minuts

Diumenge a la nit vaig veure a TV3, el trenta minuts dedicat als problemes econòmics dels municipis i el seu endeutament. No només St. Pere té problemes econòmics, són molts el municipis que es troben amb les arques buides i amb poques perspectives de poder fer ingressos. Estem davant un canvi de cicle, la economia del totxo s'ha acabat i el cercle s'ha trencat, un cercle com deien alguns dels experts, viciós i ple de temptacions molt perilloses, que a dia d'avui esquitxen molts alcaldes i regidors municipals.

És hora de buscar noves alternatives, de lluitar per poder obtenir ingressos i cobrir el serveis dels que tots volem gaudir, és una lluita que ha de ser a nivell municipal i de tots els municipis, les regles del lloc han de canviar. Alguns cerquen les alternatives en magatzems nuclears, en abocadors, en fi cadascú mira de fer el millor per poder pagar les despeses municipals. És l'hora de trencar motllos, trobar solucions estables i de futur. Idees com les de la comissió d'urbanisme, amb el viver d'empreses poden ser la porta a nous mecanismes per obtenir ingressos i reactivar la malmesa activitat empresarial.
Tenim la constatació que el cercle del totxo s'ha trencat, els indicadors econòmics ens auguren un any molt fotut i una recuperació molt lenta, som el País(Catalunya) que més aturats ha generat a nivell espanyol, el que més concursos de creditors ha generat a nivell espanyol, tenim famílies en el nostre poble(carta d'Arantxa al Periódico) que passen penúries molt greus, Tenim un dèficit reconegut al St.Pere de un milió i escaig d'euros a falta de sumar el dèficit del 2008(aquest dijous ho sabrem), aconseguir ingressos estables és molt difícil i només podem apujar uns pocs impostos directes, en fi una situació complicada, amb esperança però complicada.

Amb tot això sobre la taula, a Sant Pere els nostres càrrecs electes volen tirar la casa per la finestra i embrancar-se en fer un edifici POLIVALENT (punt 7,és licitarà en breu) que té un pressupost estimat de 2.400.000 Euros(ja sabem com va això ràpidament poden ser 3 o més milions d'euros), això sense tenir un estudi de viabilitat econòmica, ni el més important, sense tenir el calés necessaris per pagar l'obra. Vaja que ens endeutarem per molt anys i sacrificarem els pocs ingressos que tenim dels diferents canons(aigua i clavegueram) també per molts anys. Un edifici que no és indispensable i menys en el moment actual, no diré que el nucli no necessita un local social digne, però hi han altres alternatives molt més viables econòmicament, ah!!! però tenim el POUM, un POUM direccionat a seguir amb el cicle del totxo.
Senyors jo no vull més deutes, vull que els meus gestors siguin responsables i toquin de peus a terra, com deia un gran polític "ARA NO TOCA SENYORS.", ara toca ajustar-se el cinturo com totes les famílies estem fent, posem seny , reflexionem i no ens endeutem més.

Perdó per la irrupció

Benvolguts collistaires,
He arribat a casa i he llegit un post de molt interessant i encertat titulat ‘Com enganyar amb l'impacte del Fons de Sostenibilitat Local’, que signa ‘PerSpectiva’. I realment, el que m’ha sobtat és que el mateix pensament destil·la pugui ser contraposat amb una proposta com la de Sergi Flamarique batejada amb el nom  de ‘Viver d’Empreses’.
Certament, el FEIL 2009, i el proper 2010, neix de la incapacitat de l’Estat d’establir un mecanisme estable de finançament del que ells anomenen ens locals (ajuntaments). Val a dir que hi ha altres ens anomenats locals (diputacions) que estan suprafinançades fins al punt que no saben què fer amb els calers. El fet no és casual: si l’Ajuntament fa bondat i es porta bé, arriba de les diputacions el que toca. Si no, malament rai. És un sistema de clientalisme que ha arribat al punt que determinats alcaldes de molt a prop de Sant Pere, que eren independents però afins a un partit polític, s’hagin acabat presentant per unes altres sigles per gaudir d’un millor tracte quan es parla de subvencions per al seu ajuntament.
El FEIL és un altre model de clientalisme polític. L’Estat es cobreix les espatlles i dóna ’vidilla’ als ajuntaments per acontentar els seus ciutadans, més quan l’any vinent hi ha eleccions, però no per atendre les necessitats reals. Perquè avui, en el context de crisi que patim, el maldecap de les administracions locals és respondre al dia a dia.
Escric això després d’assistir al Ple d’un ajuntament, a pocs quilòmetres de Sant Pere i amb més de 4.000 habitants, que destinarà 400.000 euros a una piscina municipal de poc més de 250 metres quadrats amb els diners del FEIL, La pregunta no és tan sols quantes necessitats socials urgents actuals es podrien atendre amb 400.000 euros sinó si l’Ajuntament en qüestió és conscient de la trampa que això li suposa per al 2011 de despesa corrent (vaja, de manteniment que haurà d’assumir sense ajuts en el futur). Un manteniment que li comprometrà uns diners que no podrà destinar a polítiques socials.
I aquí és on em permeto linkar amb la proposta de Sergi Flamarique, que no entenc, per cert, tingui res a veure amb els vols en helicòpter de ningú i amb determinades actituds bel·ligerants que interpreto més predisposades políticament que res més. El que destil·la la seva proposta és articular, des dels ajuntaments, eines que anomena Viver d’Empreses, que puguin facilitar que iniciatives empresarials de futur. D’emprenedors des dels 18 anys i, ara també, fins als 67.
Si per Viver d’Empreses s’entenen uns despatxos que l’ajuntament cedeix a un emprenedor i li mig paga una administrativa, el telèfon i la llum, certament, és una idea caduca. Però si el Viver d’Empreses del segle XXI és acompanyat dels polítics locals i de les seves agendes, d’administracions que avalen, i no tutelen, als emprenedors, o fins i tot polítics que arrisquen per models... Què més podem demanar? Fins quant les nostres administracions preferiran destinar 400.000 euros de subvenció a una inversió que els costarà després 100.000 euros anuals de manteniment? I si els destinen a una iniciativa que els pot donar 100.000 euros anuals de rèdit? I que doni llocs de treball?
Potser el problema és aquest, que els ajuntaments trigarien quatre anys en finançar una obra i, llavors, no la podrien lluir al currículum electoral.
Tots els ajuntaments, de tots els colors, es queixen del FEIL, del mal finançament, però cap no es planta. Potser no els va tan malament o fan la política del ‘Coge el dinero y corre’. Que l’any vinent venen eleccions i hi ha coses per inaugurar i el que vingui al darrera ja pagarà la despesa corrent. Sempre es pot fer una ordenança fiscal nova.
Salutacions,

dimecres, 3 de febrer del 2010

Sobre demaògia barata

Sr. Setze Jutges,
- Primer, quan llegeixi i escrigui tingui una mica de cura, el meu cognom no es Flamerique sinó FLAMARIQUE.
- Segon, tingui la bondat de llegir tot, han estat dos articles d’opinió.
- Tercer, si llegís el segon article sobre el tema veuria que era i es una idea oberta a madura, a consensuar, a buscar la forma per adequar-la al nostre poble, tal com han fet els dos links que vaig posar com exemples, NINGU de la comissió ni jo mateix, hem tancat les portes a parlar i buscar la millor forma, l’equip de govern capitanejat per el Sr. Alcalde no ha tingut, ni te, la intenció de consensuar, ni aquest, ni cap punt del SEU “POUM”, per a ells es una idea absurda, al igual que per vostè es demagògia barata, be, queda demostrat que es possible i que la idea es bona i que s’ha de treballar.
- Quart, gràcies per considerar que tinc tanta influencia com per fer pujar el pa ara haure de mirar com fer-ho per baixar, estem amb crisi i es un dels aliments bàsics de la nostra cadena alimentaria.
- Cinquè, gràcies altre com per considerar-me tant important i influent com per ser jo sol, com a Sergi Flamarique, una opció política. Sento decebre les seves esperances, però com a individu no soc cap opció, sí soc un veí de Sant Pere, que penso, participo, opino per aconseguir millorar Sant Pere i el benestar dels seus veïns al igual com de Catalunya. Ara ve com a individu que participo en els esdeveniments i el futur d’aquest poble si que estic dins d’una opció política com es ISP, que no hem coarta la meva llibertat personal a poder estar, pensar i opinar com a Sergi Flamarique i que te el mateix objectiu: aconseguir millorar Sant Pere i el benestar dels seus veïns.
- Sisè i últim, tanta por te de mi que s’amaga darrera un pseudònim?

Una de polítics: la solidaritat

A partir d'ara  es ressoldran els problemes als aeroports.
Era un problema  de diners.
La solució és una reducció.
Començaran amb els sous dels  controladors.
Els polítics també seran solidaris.
Aniran menys al Parlament.
Sense renunciar al sou i a les dietes.
Ells tenen la solució. .......
........ als seus problemes.
Reflexioneu  qui us representa
i penseu si vol la pena

I a nosaltres qui ens defensa?

dimarts, 2 de febrer del 2010

Demagògia barata

Estimat sr Flamerique, sembla una bestiesa comparar el viver D'empresa que vostè posa al seu link, amb el viver  D'empresa que van proposar a la comissió d'Urbanisme, ocupant tot L'edifici de la puntiblond. cada  vegada que vostè escriu puja el pa. si es considera una opció política per aquest poble, deixi de fer demagògia barata d´una vegada.

Una de polítics: la imprudència

A partir d'aquest any els rescats a la muntanya es cobraran.

Només pels imprudents i els temeraris.

La causa és l'enorme cost de l'helicòpter.

Fa dues setmanes es va inagurar l'aeroport de l'Alguaire.

Els polítics van anar en avió des de Barcelona.

Carod-Rovira va tornar en helicòpter.

La causa: tenia una reunió.

Les lleis són igual per a tothom?

Penseu  qui ens representa.

I a nosaltres qui ens defensa?

dilluns, 1 de febrer del 2010

Una de polítics: la justícia

Arnaldo Otegui està sent jutjat per enaltiment al terrorisme.
Se li acusa de fer un parlament a favor de la lluita armada.
Ho va fer en Euskera.
L'Audiència espanyola  que el jutja no té el parlament  d'Otegi  traduit al castellà.
Els jutges i el ministeri fiscal no sabem que va dir Otegi.
Malgrat tot, el judici continua.
Justícia i política van agafats de la ma?
Imparcialitat no  és un sinònim de justícia.

I a nosaltres qui ens defensa?