El dret d'associació, per més senyes constitucional, permet tohom que vulgui associar-se per dur a terme finalitats lícites.
El Govern, en les distintes instàncies territorials, igualment constitucional, te encomanat, en exclussivitat, l'exercici de la seva acció en les institucions públiques de l'Estat.
Fixem-nos que totes dues figures tenen en comú que estan formades per ciutadans, és a dir, emanen de la pròpia societat civil. Ara bé, el dret d'associació es pot exercir o no, mentre que l'articulació democràtica del govern de les institucions públiques és inalienable, tot i què hom decideixi no exercir el seu dret de participar-hi en l'elecció.
No ens equivoquem, per governar els asssumptes públics ja estan les institucions, i el seu paper no pot ser ni subrogat ni ocupat per la societat civil, organitzada o no en associacions.
A cadascú el que li pertoca, no ens confonguem, i cadascú amb les seves regles del joc, les que tenim. Qui representa millor la voluntat democràtica de la ciutadania? uns quants organitzats en associació, o un govern legítimament escollit en el compteig democràtic? No hia dubte de la resposta, no n'hi pot haver.
En nom dels interesos associatius, es van difuminant a vegades els àmbits d'actuació d'algunes associacions fins l'extrem que, "per millorar la convivència dels habitants de Sant Pere de Vilamajor", hom pot acabar demanant al Govern de l'Estat que no enviï tropes a l'Afganistan.
Ja en tenim un de Govern municipal, ens agradi o no. Ja en tenim un de Ple Municipal, ens agradi o no. Ja en tenim un d'Alcalde, ens agradi o no. Fan la seva feina, ens agradi o no.
Qui, en nom del "poble" lliurement associat es vulgui subrogar responsabilitats, o drets, que no li pertoquen, està fora de lloc.
Una associació, només es representa a ella mateixa, mentre que el Govern, ens agradi o no, és el representant legítim, l'únic representant legítim, en l'administració de la cosa pública.
Equivocar-se de papers és extralimitar la funció de l'associacionisme.
Subrogar-se la representativitat de tot un poble representant només un grapat de persones, és impropi.
Ja en tenim experiència del què passa quan els "mesies" ocupen institucions civils per defensar "legítims drets". A Can Derrocada, sense anar més lluny. I també sabem com ha acabat.
No és per tant de rebut buscar fórmules contra-natura per oposar-se quan un -o uns- no se sent representat pel govern legítim: el joc del govern té les seves pròpies regles, i pretendre canviar-les quan el joc ha començat significa no respectar les pròpies regles que, contradictòriament, s'invoquen per exercir un més que discutible dret d'incumplir-les.
Tot el que has dit és cert i per això cal lluitar per canviar les normes de joc.
ResponEliminaEl sistema DEMOCRÀTIC imperant s'ha convertit en la via d'accés a una nova classe social: ELS POLÍTICS. Abans els burgesos pagaven per comprar títols i així accedir a un estament superior , la noblesa. Ara el preu per ascendir no es mesura en diners sinó en VOTS.
No ens enganyem, mercadeixen amb nosaltres no com a persones sinó com a titulars d'un vot.
Posem un símil: nosaltres deixem els nostres diners a un banc per tal que facin amb ells el que vulguin sempre i quan obtingui un rendiment. A partir d'aquí perdo el control sobre els meus diners. Canviem banc per partits polítics i diners per vots.
El sistema democràtic fa aigües Ricard, mirs per on miris. I una de les alternatives que tenim és que la societat civil es mogui i controli el seu VOT en tot el procés. Jo vull saber que es fa amb ell en tot moment i sinó m'agrada tinc dret a queixar-me.
Pensar que els vots donen llicència al seu gestor a fer el que li dóna la gana és errat Ricard. No pots escudar-te amb la pueril escussa que les normes estan així i per això cal cumplir-les.
Petitó
Amb el Consell de Poble es va obrir una etapa on, al menys, el poble escoltava en un òrgan col•lectiu creat des del Consistori.
ResponEliminaAra que s'ha demostrat que sense escoltar al conjunt de la ciutadania, el govern municipal només es representa a ell mateix, és hora d'aconseguir que aquesta ciutadania parli.
Cal avançar un nou graó fent de la participació ciutadana, endreçada, quelcom més que un oracle dels governants.
Cal, ara que el nou govern municipal després de tant anys, per fi ens escolta, dotar al poble de Sant Pere de Vilamajor dels mecanismes de participació més adients per fer compromís amb els assumptes que ens interessen.
Plegats n'aprendrem, plegats escoltarem i ens podrem fer escoltar.
Aquestes paraules no són meves, si no teves Ricard, no trobes que es una contradicció?
Ells, els nostres polítics aprovaran el que vulguin legítimament(que no vol dir raonablement o amb seny, fixa't cada dia els diaris porten notícies de malversacions en algun municipi, fet per governs legítims, hi ha un Associació de veïns que porta anys denunciant irregularitats a Sant Coloma i ara els hi donen la Raó, i qui acaba pagant tot això?).
Que surtin escollits vol dir que poden fer el que vulguin?Ens hem de quedar plegats de braços? hem de combregar en tot?.
Tenim eines per fer arribar el desacord i les utilitzarem, tant legítimament com ho han fet d'altres Associacions.
Una d'aquestes Associacions va arribar a denunciar el govern anterior(segurament amb tota la Raó). Ens negues els drets que els que ara és queixen, han fet servir amb anterioritat i segurament amb molt més interessos polítics partidistes, que els nostres, que no en tenim de interessos partidistes, per molt que ens els vulguin adjudicar,a dia d'avui cap membre de la junta és presenta en cap llista electoral.
Només estem fent política social, d'associació, gràcies aquestes polítiques d'associació avui dia les urbanitzacions gaudeixen d'uns serveis que abans els hi mancaven, sort en tenim de les associacions.
Sis plau com a mínim sigués coherent en els teus planejaments.
Benvolgut Ricard,
ResponEliminaQuina idea tant pobra de la democràcia que tens, així ens va, hem d'estar contents en votar cada quatre anys i després a callar com a mesells.
"per governar els asssumptes públics ja estan les institucions, i el seu paper no pot ser ni subrogat ni ocupat per la societat civil"
Quan ho he llegit gairebé vomito.
Jo no renuncio a la meva qualitat de ciutadà cap dels 365 dies a l'any i si les institucions no escolten se'ls ha de cridar més fort i si tot i així passen, els canviarem, no pateixis que els canviarem!
Jordi P.
En el cas d'en Jordi P., la visceralitat impideix un debat enraonat. Si l'estòmac se't remou fins el punt de vomitar quan llegeixes la forma que ens hem donat per regir els assumptes públics, potser el què tens a l'estòmac encara no has paït.
ResponEliminaNo renegaré mai de què el poble, organitzat o no, ha de ser escoltat pels governants, doncs d'aquesta manera es poden reajustar algunes disfuncions del propi sistema. Altra cosa és que, unes determinades faccions del poble se subroguin, quan els interessa, i només per alló que els interessa, el dret de decidir en alguns assumptes públics.
Decidir perquè penquin els altres, decidir en allò que m'interessa i per tot l'altre que penquin els altres. Decidir, amb criteri o no, que tinc dret perquè soc "el poble".
Aquesta forma d'intervenir no m'agrada, clarament ho dic, i si ho pensem amb deteniment porta a una perversió, doncs es renega dels escollits en un sistema universal i transparent per voler imposar els criteris d'algú altre que qui sap qui són ni qui sap on van, que "picotejen" quan els interessa.
Qui no trobi representació en el sistema democràtic que ens hem donat, té francament un greu problema per participar en democràcia. Pretendre que les minories imposin els seus criteris no sembla tampoc una direcció adequada.
Hi ha, Jordi, qui participem, i que tampoc callem, però ni volem imposar, ni cridem. I no saps quantes coses aconseguim d'aquesta manera, no en tens ni idea del què penquem, també, per canviar algunes coses. I et puc assegurar que se'ns escolta.
Participar no és jugar a veure si em fan cas i si no m'emprenyo. Participar és estar a les bones i a les madures.
I ara per a tu, amic Joan. Saps que estem d'acord en els plantejaments de base, com saps que no estic d'acord amb les formes que preconitzes. Mantinc que el Consell de Poble hauria de ser una figura preminent en el nostre poble per tal de canalitzar, en les dues direccions, informació, opinions i plantejaments importants per al nostre municipi, però malauradament he vist en el poc que hem vist del Consell, intents de controlar-lo per minories que no se senten prou representades al propi govern municipal o en general en els assumptes públics. Hi he vist també moltes absències importants per part de persones i sectors que, pel que sigui, no volen escoltar o ser escoltats. I sense la pluralitat, sense les adequades proporcions de tots els sectors, cadascú amb el seu pes específic, el Consell de Poble esdevindria un òrgan mort, camp abonat per a un desprestigi, proporcional a la força de polarització que determinats sectors en vulguin fer. Amb aquestes bases, Joan, la frase que reprodueixes, publicada al juliol de 2007, fixa't si anava per endavant, continua sent plenament vigent. I n'han seguit més de comentaris en referència al mateix tema per part meva, que igualment et reconamo refrescar.
Et diré també amic Joan, des d'una posició estrictament personal, que l'entitat civil organitzada té el seu paper, del què et reitero no és per a qualsevol cosa, ni per a qualsevol causa, sinò cenyida a la funció que representa, quines fronteres, tot i a vegades diluïdes, de traspassar-se converteixen les associacions en entitats "para-polítiques" que aboquen irremediablement a la pèrdua del seu nord i a la seva autodestrucció.