Últimes opinions:

Escriu i envia la teva opinió per correu electrònic. Indica un Nom o pseudònim i un Tema.

Si vols utilitzar un correu anònim: ves a Gmail. Usuari: opinio.anonima Contrasenya: anonimat. Envia el teu missatge a vilamajoropina@gmail.com

No es publicaràn opinions sense nom o pseudònim.

Doneu un cop d'ull als últims comentaris:

Al peu de cada opinió trobareu un enllaç per deixar-hi els vostres comentaris. Participeu-hi.

____________________________________________________________________________

dimarts, 9 de febrer de 2010

Trenta Minuts

Diumenge a la nit vaig veure a TV3, el trenta minuts dedicat als problemes econòmics dels municipis i el seu endeutament. No només St. Pere té problemes econòmics, són molts el municipis que es troben amb les arques buides i amb poques perspectives de poder fer ingressos. Estem davant un canvi de cicle, la economia del totxo s'ha acabat i el cercle s'ha trencat, un cercle com deien alguns dels experts, viciós i ple de temptacions molt perilloses, que a dia d'avui esquitxen molts alcaldes i regidors municipals.

És hora de buscar noves alternatives, de lluitar per poder obtenir ingressos i cobrir el serveis dels que tots volem gaudir, és una lluita que ha de ser a nivell municipal i de tots els municipis, les regles del lloc han de canviar. Alguns cerquen les alternatives en magatzems nuclears, en abocadors, en fi cadascú mira de fer el millor per poder pagar les despeses municipals. És l'hora de trencar motllos, trobar solucions estables i de futur. Idees com les de la comissió d'urbanisme, amb el viver d'empreses poden ser la porta a nous mecanismes per obtenir ingressos i reactivar la malmesa activitat empresarial.
Tenim la constatació que el cercle del totxo s'ha trencat, els indicadors econòmics ens auguren un any molt fotut i una recuperació molt lenta, som el País(Catalunya) que més aturats ha generat a nivell espanyol, el que més concursos de creditors ha generat a nivell espanyol, tenim famílies en el nostre poble(carta d'Arantxa al Periódico) que passen penúries molt greus, Tenim un dèficit reconegut al St.Pere de un milió i escaig d'euros a falta de sumar el dèficit del 2008(aquest dijous ho sabrem), aconseguir ingressos estables és molt difícil i només podem apujar uns pocs impostos directes, en fi una situació complicada, amb esperança però complicada.

Amb tot això sobre la taula, a Sant Pere els nostres càrrecs electes volen tirar la casa per la finestra i embrancar-se en fer un edifici POLIVALENT (punt 7,és licitarà en breu) que té un pressupost estimat de 2.400.000 Euros(ja sabem com va això ràpidament poden ser 3 o més milions d'euros), això sense tenir un estudi de viabilitat econòmica, ni el més important, sense tenir el calés necessaris per pagar l'obra. Vaja que ens endeutarem per molt anys i sacrificarem els pocs ingressos que tenim dels diferents canons(aigua i clavegueram) també per molts anys. Un edifici que no és indispensable i menys en el moment actual, no diré que el nucli no necessita un local social digne, però hi han altres alternatives molt més viables econòmicament, ah!!! però tenim el POUM, un POUM direccionat a seguir amb el cicle del totxo.
Senyors jo no vull més deutes, vull que els meus gestors siguin responsables i toquin de peus a terra, com deia un gran polític "ARA NO TOCA SENYORS.", ara toca ajustar-se el cinturo com totes les famílies estem fent, posem seny , reflexionem i no ens endeutem més.

7 comentaris:

  1. No hauríem d'oblidar, però, que -amb interpel.lació al Parlament inclosa- aquest local compta amb bona part de subvenció de Generalitat, que de no fer-se, es perdria.

    Certament són molts diners, però crec que ja és hora i que el poble ens ho mereixem.

    D'altra banda,tenim ja uns representants que formen el Ple. A ells els correspon decidir: si hem de canviar les formes i convertir-nos en una democàcia popularassembleària, Joan, potser acabarem malament, no et sembla?

    ResponElimina
  2. No Ricard, no ens equivoquem.
    Primer: la subvenció de la Generalitat no s'ha de perdre, segons tinc entès es pot modificar, de fet ja s'ha fet alguna vegada.D'altra banda només és una petita part, 640.000 euros de un pressupost(de fa dos anys si no erro, ara segur que més)de 2.400.00
    Segon:No estic per una democràcia assemblearia pero si participativa.
    Tercer: El que dic simplement és que ara no és el moment, ja el farem quan torni la bonança econòmica, és evident que ens ho mereixem.
    Acabo de descobrir que hi havia aquesta opció,jaja..mira que fa temps que hi entro.

    ResponElimina
  3. la democràcia s'ha convertit en una dictadura dels demòcrates. El poble només exerceix la seva sobirania un cop cada quatre anys. Després, els polítics representants fan i desfan en funció dels interessos de partit i/o personals.
    És una enorme falàcia demagògica manifestar que els representants del ple escollits segons les regles democràtiques tenen els mateixos interessos, inquietuts... que el poble.
    Se que les regles són aquestes però els mateixos tirans demòcrates no permeten un canvi en el sistema de tal manera que es permeti una major participació en el sistema polític actual.
    Estic d'acord amb el Joan que la democràcia participativa hauria de ser una eina imprescindible en les polítiques de poble. Per què no es fa una consulta popular per aquells projectes que signifiquen un canvi substancial (econòmica, cultural, infraetsructura...) per la vida futura del poble?
    Realment creus, Ricard, que l'alcalde té el convenciment que fer una sala polivalent és el que mé sdesitja el poble? no creus que el municipi té altres necessitats abans de fer una sala polivalent?

    A-polític

    ResponElimina
  4. Estic totalment d'acord amb el Joan Garcia i A-polític, en el sentit que necessitem un canvi radical on la participació del poble sigui real i continuada, no tan sols cada 4 anys, on per cert cada vegada hi va menys gent a votar a causa, sobre tot, del poc control que es pot fer en els polítics per part del poble durant el temps que hi ha entre votacions.

    ResponElimina
  5. És paradoxal la vostra proposta amics, una mena de circumval.lació:
    1- El poble aconsegueix la seva quota de poder directe, i "participa" limitant el poder de decisió dels "polítics".
    2- Participa només el poble organitzat. Qui no s'organitzi o no representi una fracció substantiva, no és escoltat.
    3- Les fraccions majoritàries es reparteixen el poder de limitar el poder dels "polítics".
    4- S'arriba a l'absurd de què una representació electoral democràtica dels "polítics" es reparteix el poder amb mena de representació mediàtica "participativa" que qui sap d'on surt.

    CONCLUSIÓ: Només acaba demanant aquesta mena de "democràcia participativa" qui no pot obtenir representació electoral democràtica, és a dir, un truc per tenir poder sense haver de passar per les urnes.

    I amb tot, sense pencar, que decidir és fàcil, però assumir la gestió de les decisions i del dia a dia, en aquesta mena de "democràcia perticipativa", queda qui sap per a qui.

    Curiós si més no ...

    ResponElimina
  6. Poder tot és redueix a això Ricard?Jo penso que no, donar la participació al poble en qüestions d'importància no és limitar el poder dels polítics, en tot cas és fer partíceps als ciutadans en decissions importants i fer-los responsables també.
    Jo no em veig prenent una decissió de tal envergadura que condicionarà el futur econòmic de tot un poble, per molt escollit que hagi sortit.
    Tampoc et fasis l'orni, com saps aquesta democràcia participativa que dius, s'aplica ja en alguns països molt més avançats que nosaltres en el tema democràtic.

    ResponElimina
  7. Penso que tenir opinió i tenir criteri són dues coses diferents que sovint no es dónen a l'hora: hom pot tenir opinió sense criteri.

    I pel que fa a la pressa de decisions, el sistema actual, amb els seus defectes assegura que se'n fa responsable qui les pren. En altres "sistemes" l'oportunitat de prendre decisions no es veu acompanyada amb la responsabilitat d'haver-les d'executar.

    La política és en definitiva un simple joc d'influència en la pressa de decisions, en el què tothom busca el seu espai, uns i altres. Crec en la participació directa de la ciutadania, però estic veient que, en definitiva, aquesta modalitat acaba caient en la mateixa aritmèrtica de cupos, proporcions, protagonismes i majoria inhibida, i per tant no millora especialment el que ara tenim. Per això com bé dius, només es du a terme en països "avançats".

    I pel que fa a què els "polítics" demanin opinió al "poble" en assumptes capitals, ho trobo perfecte, però tenint en compte allò que he dit en el primer paràgraf.

    ResponElimina

Gràcies pels teus comentaris.