Per SPectiVa. En-raonem

Contesto només per al.lusions, Petitó. Començaré pel final. Carai! Soc novament el blanc de pressumptes informacions privilegiades i de suposades filtracions. Gens ni mica és aixó. Tot i què trobo avorrit per a tothom, parlar de les meves coses, haig de contestar-te. Per informar-se només cal seguir d'aprop els temes, preguntar de forma intel.ligent i, sobre tot, estar proper a determinats cercles. Veuras, no és cap secret, després de més de vint anys dedicat al desenvolupament econòmic local: Primer has de conèixer les procediments i requisits per als diferents temes; (es diuen tantes bestiesses des de la ignorància!), la normativa aplicable en cada cas. Segon, has d'estar en els cercles apropiats per saber allò que passa en un o altre indret. Us recomano també llegir les actes dels plens i les juntes de govern, són una font inesgotable d'informació. Tercer, la millor manera d'arribar a disposar d'informació és crear-la tu mateix; anar per davant dels esdeveniments, cosa que sovint és fàcil amb una anàlisi acurada de les situacions. Si bé puc disposar d'alguna dada i lligar moviments, quasi sempre són pressumpcions estretes de la lògica i de tenir una idea de per on van els trets, pressumpcions que a vegades el temps confirma i altres vegades no. Disposar d'aquesta bateria de caps per lligar, i lligar-los, és un exercici apassionant. És aixó el que pot donar una certa Per SPectiVa. Altres, en canvi s'atreveixen a escampar que el Pi Novell i el propi edifici d l'Ajuntament seran pisos en un canvi de cromos que tothom imagina. Aixó o és agosserat o si que és informació privilegiada! Quart, diuen que allò més difícil que guardar un secret és quan tothom ja ho coneix, no dir que ja ho sabies. No matis per tant el missatger. Per cert, tothom que ha volgut ha pogut concertar una entrevista amb el redactor del POUM. Ho has fet per conèixer de debó el POUM, per saber els punts de partida i les restriccios? O d'entrada ja creus que és dolent? No és que l'Ajuntament vulgui fer cap trampa (en tot cas no seria l'Ajuntament, seria el govern del municipi o l'Alcalde), no. Des d'algunes persones de la Generalitat es té una concepció del nostre poble, de pobles com el nostre, que et puc assegurar que no s'ajusta al que necessitem. Diversos intents de millorar alguns elements del POUM no compten amb el beneplàcit de determinades maneres de pensar que, en definitiva, decidiran el POUM que creuen que ens convé: Sant Pere proposa i més amunt es disposa. Raonablement. També hi han "lobbys" que defensen els seus interessos utilitzant la influència que tenen en àmbits superiors (i també des d'altres pobles). Així, per exemple, no serà fàcil poder disposar d'espais per a equipaments privats més aprop dels barris, i serà pràcticament impossible que Sant Pere de Vilamajor es pugui dotar de la superfície comercial proporcional a la seva dimensió poblacional (ocupem el penúltim lloc de tots els municipis d'Espanya de més de 1.000 habitants en superfície comercial). I un llarg etcétera de temes. També aquestes influències intervenen en determinades deslocalitzacions... Els dipositaris de l'Informe de la primera Comissió d'Urbanisme, apart de l'Ajuntament, és naturalment la segona comissió d'Urbanisme. I no pot ser acusada de polititzada ni de democràticament no representativa; i TOTHOM que va voler, s'hi podia apuntar. S'hi van apuntar els que ara, des de fora, critiquen el POUM o critiquen la pròpia Comissió?. Soc, encara, una de les 29 persones d'aquesta segona comissió, però he renunciat a cap intervenció per motius que ja vaig fer públics en el seu dia: en essència, no crec que la meva tasca pugui servir per res, vist el vist. Ja he treballat prou en el tema en la primera comissió i des de fora, i tot el que havia de dir ja ho he dit, en públic i en privat: no hi faig cap falta. Bé, no tinc cap intenció de parlar de mí mateix, doncs de res haig de justificar-me (i deu ser avorrit per a tots els que llegiu). Feina tindriem per a què el poble, en consulta popular assumís l'esperit i la lletra de l'Informe de la primera Comissió! Cal primer llegir-lo! Per últm, no em fa res continuar mullant-me, i accepto el teu repte: No, no crec en la consulta popular en un tema com aquest. És més ho trobaria una irresponsabilitat per part de qui el convoqués. I no és perquè despreciï el valor de l'opinió de la gent, ni perquè l'hi tingui por, no. Veuras, sotmetries a consulta popular determinades mesures per sortir de la crisi econòmica? O si la jove Eulana ha de ser o no desconnectada? Doncs és el mateix. Els avantatges d'una consulta popular com la que es postula podrien quedar anorreades pels inconvenients de prendre una mala decisió, per democràticament que s'adopti. O és que l'exercici democràtic assegura sempre una bona decisió? No, només assegura l'opinió majoritària, la mateixa que defensava que la terra era plana. Assegura que Catalunya no pugui autodeterminar-se democràticament. Només assegura que unes idees prevalguin per sobre d'unes altres. Pressumir que majoria i bona decisió van sempre juntes és el punt feble de la democràcia assembleària. Però si no podem, entre trenta, trobar deu persones que vulguin convocar el Consell de Poble, potser és que el tema no preocupa. Si no perfeccionem la utilització dels elements participatius i democràtics de què ens hem dotat, mal servei fem a la democràcia que invoquem.