Ni tot és tant blanc, ni tot és tant negre. Cal concretar.
Quan parlem de polítics, a qui ens estem referint? Els de Sant Pere? Repassem els que han estat escollits democràticament en aquesta legislatura:
- David Àlvarez
- Joan Bosch
- José Luís Bosque
- Pere Curto
- Gabriel Ezquerra
- Higini Herrero
- Josep Maria Llesuy
- Dolores López
- Navidad Nevado
- Juan Antonio Moreno
- Cristina Romero
- José Luís Yelo
Posem noms i cognoms als polítics que ens decepcionen, i expliquem perquè.
Posem noms i cognoms a qui ha fet coses que potser no es veuen tant però que en sóm més i tenen més valor que les que ens decepcionen. Expliquem'ho també.
Fem balanç. De tothom.
Posem noms i cognoms concrets, si no, no val. Posem-lis nota, a tots.
Certament, qui no es belluga no sóna. I i ha d'altres que només sonen perquè es belluguen malament.
Personalment, em decepcionen els "polítics" que no penquen per al poble. Em decepcionen aquells que només es mouen per fer-se notar. Em decepcionen els que critiquen sense fer ni una proposta...
Pel que fa a la resta, "homo sum, humani nihil a me alienum puto".
La política té les seves pròpies regles de joc, des del temps dels grecs. Certament no són les dels ciutadans corrents, però el joc és així, dins, òbviament de l'honestitat, que és un principi inalterable per a tothom, en qualsevol joc.
O és que nosaltres ho fariem millor? O és que nosaltres no arribariem a decepcionar ningú?
La crítica pel simple fet de què quelcom no ens agrada mata la llavor dels lideratges, doncs els lideratges estan fets per estirar, no per empènyer. Fins que no ens posem, plegats a construïr no tindrem líders. Si la participació ha de ser per criticar, doncs no, no crec en la participació. (Un exemple, el POUM: sabeu quants suggeriments s'han presentat per part dels ciutadans tant en aquesta etapa com en l'anterior? Les heu llegit? Que ha fet la comissió del Consell de Poble, quantes propostes ha presentat?).
La participació, inisteixo, és la fruita d'un arbre; primer cal tenir aquest arbre, arbre que només podem fer entre tots, els anarquistes i els savis, els pagesos i els pixapins, les mestresses de casa i els joves, els avis i els immigrats. En aixó comparteixo opinió amb aquest veí de Cardedeu.
