Arran del comerç

Pau, toques un tema capdal, però permete'm que desfaci primer el mite: aixó de "venir a Sant Pere a comprar", és una expressió d'allò més habitual quan hom es refereix a "anar a comprar al nucli principal". Òbviament, en un lloc apartat d'on viu la gent com és el nucli principal, on a penes viuen 500 dels nostres 4.000 conciutadans, on no es pot ni aparcar, pensar que aniràn a comprar els "d'afora" és com creure en el mercat dels dissabtes. Ara bé, en un nucli on hi haurà, fet i fotut, uns 1.200 habitatges en l'àmbit proper, és a dir unes 3.500 persones vivint-hi, el comerç, el comerç de proximitat, no només és inevitable, sinò que és la fórmula indiscutida per a les ciutats i pobles d'aquest Segle XXI, com sempre ho ha estat. Crea ocupació, és a dir rendes, que valen i dónen més riquesa que els tributs municipals. El comerç crea teixit social i àmbit de relacio. Fixa població, evita desplaçaments i CO2, etc., etc., etc. No paga la pena discutir la seva idoneïtat. Per a la resta dels ciutadans de Sant Pere -la gran majoria de la població- és que hem d'esperar que mida que vagi venint més gent a viure, sigui Sant Antoni qui els faci les botigues? Perquè no ho hem de fer nosaltres? No és la terra de qui la treballa? No hauria de quedar riquesa, en tots els sentits que deia abans, per al mateix municipi que acull aquests nous residents? I no es tracta de "fer mal" a Sant Antoni, una altra bola, no, simplement que, en aquest segle, si Sant Pere creix, ja aniria sent hora que el mateix Sant Pere s'en beneficiés, ja seria hora de què Sant Pere de Vilamajor oferís als que hi venen a viure quelcom més que una casa, és a dir, per exemple un poble. Mirem el territori, calculem baricentres. Sense enrrotllar-me més, el comerç de perifèria, la nova centralitat comercial de la "residència en xarxa" que ja tenim, coincideix en la franja d'equipaments on s'allotjarà el nou IES. Reinventem la sagrera! Tu i jo, si fossim emprenedors, ben segur que hi posariem una botiga. Ja que la xarxa la posa la peculiar distribució dels nuclis, posem'hi nosaltres l'economia!