Un santperenc rural

Amb tots els respectes, segueixo sense entendre els termes polítics ‘rurals’ i ‘urbans’. Diria que el que ha decidit un polític ‘urbà’ de Brussel·les ha incidit molt ràpidament en la vida dels Diables de Llinars o a la Patum de Berga. O la decisió del Govern de la Generalitat d’ahir de fer una depuradora a Montseny incidirà directament en els veïns de Montseny. I per cert, el POUM, amb Comissió o sense, amb acord entre partits ampli o sense, amb més o menys participació veïnal, ha de passar per un polític ‘urbà’ que té la darrera paraula i acabarà decidint a si allò que ha dibuixat el poble de Sant Pere de Vilamajor ho accepta o no. O sigui, incidirà ràpidament des d’un despatx de Barcelona en la vida del poble sense conèixer-lo. Bon exemple el de Sant Celoni. Els polítics ‘rurals’ van fer un POUM i una revisió on no es preveia urbanitzar Can Riera de l’Aigua i es mantenia com a zona de protecció. Una empresa ‘rural’ fa l’auditoria ecològica i diu que els terrenys s’han de conservar com a connexió dels ecosistemes del Montseny i el Montnegre. I arriba un polític ‘urbà’ i decideix fer un ARE passant-se el POUM per l’Arc de Triomf. Caram si va incidir i està incidint en la vida del poble ràpidament i directament! També podríem parlar de la gestió que els polítics ‘urbans’ fan del Parc Natural del Montseny i que incideix directament en la vida de tots els que vivim a la zona. Vull recordar que molts dels serveis que reclamem: escoles, instituts, gas, centres d’assistència primària, depuradores, col·lectors de rieres, atenció a la dependència, transport escolar... són competència dels polítics ‘urbans’. I respecte a la participació, i sense que servei de precedent ;-) estic d’acord amb en PerSPectiva. Que les decisions es prenguin per majoria no vol dir que siguin necessàriament les correctes. Fa pocs anys al municipi del Figaró van posar a votació si mantenien el nom així o utilitzaven la forma correcte, Figueró. Majoritàriament, els veïns van decidir mantenir ‘Figaró’ perquè “era com s’havia dit tota la vida”. Per què no van posar a consulta si al Figaró es mantenia la llei de la gravetat o bé s’abolia? Doncs perquè els que van decidir fer una consulta sobre el tema van considerar que hi ha ciències serioses com la física i ciències per passar l’estona com la lingüística. Els ajuntaments tenen assessors legals i urbanístics, que són temes seriosos, però pocs tenen correctors de català i publiquen actes de plens que farien envermellir qualsevol. Però això és un altre tema. Els que van fer la consulta sabien que la ‘memòria de tota la vida’ de la majoria ciutadans era, com a molt, la del franquisme i, per tant, quin seria el resultat. La que havien vist tota la vida. Per què triomfava a TV “Cine de barrio” tant ranci com era el programa? Perquè el passat, per negre, fosc i dolorós, l’hem superat i per tant sempre és menys incert que el futur. És una tàctica televisiva, comercial i que també es fa servir en política perquè les persones, majoritàriament, prefereixen un passat conegut que un futur desconegut i ple d’incerteses. Quan els impulsors de les assemblees universitàries de la UAB dels anys 80 volien tallar la línia de tren com a senyal de protesta, proposaven a l’assemblea tallar l’autopista cremant pneumàtics. Molts dels assistents s’hi oposaven considerant, lògicament, que era perillós. Llavors, els que impulsaven l’assemblea oferien l’alternativa del tren i tothom s’hi sumava perquè, atesa la comparació, semblava una proposta lògica. Amb això no vull dir que m’oposo a que es consulti els ciutadans sobre qüestions que els afecten directament, al contrari, crec que és un bon exercici democràtic. Sols intento explicar que aquest procés de consulta ha d’estar acompanyat de molta informació i voluntat de transparència entre les parts. Vaja, joc net. I no és fàcil, encara que hi hagi la voluntat. Un darrer exemple, de bon rotllo. Aquesta mateixa llista de correu es va començar a parlar del ‘vilamajorenc’ i la ‘vilamajorenca’ i els termes s’han anat repetint contínuament. Segons l’Institut d’Estudis Catalans, el gentilici de Sant Pere de Vilamajor és ‘santperencs’ i ‘santperenques’ (GEC). S’ha anat donant per bona una terminologia que, en principi, no seria la correcta però en l’imaginari de tots la donem per bona quan, en principi, no ho seria. En aquest cas, amb tots els respectes, jo si m’oposo a posar-ho a votació!