Matisacions

Joan, no et pensis que vacilo, simplement porto quasi quatre anys estudiant i debatent el tema del POUM, i sense profes. Matisos: Normativa: La Ley del Suelo i normativa estatal de despleglament marca criteris bàsics i específics per al planejament urbanístic. En ús competencial, la Generalitat desplega la Llei d'Urbanisme, el Reglament i normativa complementària, més concreta, i en moltes coses més avançada i sostenible. I ha també normativa urbanística especial, com ara la que s'aplica a comarques de muntanya o als PEIN i Parcs Naturals. Aquesta Llei, per a què et facis una idea prohibeix urbanitzar els terrenys amb més d'un 20% de pendent. Tot POUM ha de complir totes aquestes bases normatives. Però a més, els POUM's incorporen la seva pròpia normativa, que concreta i especifica el propi planejament municipal. És la Normativa del POUM, un text articulat que en el cas de Sant Pere fins ara ha vingut sent les Normes Subsidiàries, i ara és l'esborrany de Normativa del nou POUM. Per a què et facis una idea, són uns 200 articles, com una Llei de les grosses. Tot queda llavors concretat, dins de la Llei, sent estricte o laxe dins els marges que la Llei permet. La normativa del POUM és l'autèntica regulació de detall de l'urbanisme d'un municipi. Amb aquest instrument normatiu, sobre del planell, el POUM fa dues coses: redefinir el sòl i/o crear-ne nova programació. El POUM actual assumeix en un 98% el sòl prèviament planificat pel PGOU del 1976 i les NNSS del 1987, per bé que en canvia algunes especificacions normatives. Un POUM no és un disseny dels edificis, és tant sols una distribució de l'espai en zones, i cada zona amb la seva qualificació urbanística i paràmetres reguladors d'encaix. A mida que cada zona es desenvolupa, hi hauran els projectes d'urbanització concrets, promoguts pels titulars dels respectius terrenys, i llavors, amb el POUM a la mà, amb la normativa a la mà, els tècnics i els promotors acaben de concretar el disseny que finalment serà realitat Un disseny que, cal conèixer-ho, en aquests casos està sotmés sempre a informació pública i periode d'al.legacions, i per tant també els ciutadans hi poden ficar la cullerada. Tantmateix, en funció de la figura que s'estigui tramitant (que no sigui una simple llicència d'obres) el Ple de l'Ajuntament és l'unic competent per aprovar definitivament el projecte concret. Bescanvis: En cap cas dic res sobre si el nostre Ajuntament dóna massa per als terrenys que rep. La informació és pública, com públics necessàriament són els convenis (convenis de col.laboració urbanística, se'n diuen). Per a calcular el què es rep i el què es dòna, només cal llegr els convenis i calcular-ho com hom vulgui o sàpiga. Actualment tenim mitja dotzena de convenis signats que són paper mullat, per aixó reclamava públicament que s'anul.lessin (tècnicament denunciessin). Els meus càlculs, per a un d'aquests convenis van ser de 5.000 peles per m2 per uns terrenys agraris poc productius (trobaràs informació força interessant de l'anterior planificació en aquest article). En la pràctica, la urgència, i sobretot per evitar l'expropiació forçosa, complicada, lenta i cara, de mala premsa i de mal regust sobretot per als "de tota la vida", fa que es bescanviï allò que interessa per quelcom que interessi al propietari dels terrenys, qui sempre defensa el màxim. Quan el tema és prioritari, s'expropia i punt, arreu. Mira si no el Canal Segarra-Garrigues, o l'AVE. Deslocalització: Sovint oblidem que els terrenys de les fàbriques (hi ha dues, unides per un tùnel soterrat) són de propietat privada, i que la construcció, sobretot el de la fàbrica vella, és absolutament legal. Altra cosa és l'activitat, que ja sabem que l'Ajuntament considera que, com s'ha demanat, no és a dret de llei legalitzable. Tot propietari pot fer, dins d'un ordre, el que vulgui amb un edifici de la seva propietat: no se'l pot obligar a deixar-lo, i menys a vendre. La deslocalització, per tant, la farà el propietari quan vulgui, faltaria més. Altra cosa és que no hi pugui desenvolupar-hi una determinada activitat en el local, si aquesat activitat no s'ajusta a dret. L'Ajuntament pot "facilitar", "estimular", "pressionar", per a que deixi l'activitat -que considera inconvenient- i els locals es facin servir per a qualsevol altra cosa permesa per la normativa (i la que determini la qualificació d'aquell sòl), però l'Ajuntament no ha de pagar res, ni pot fer-hi gran cosa si hom no vol "marxar". Només faltaria! Si l'activitat que s'hi desenvolupa no tingués els permisos en regla, l'Ajuntament pot, però, precintar el local per tal d'evitar que s'hi desenvolupi (com va a estar apunt de fer a Vilaguixà). Un des principals "estímuls" és clarament proporcionar "el màxim rendiment" a la finca on s'allotja la fàbrica "a deslocalitzar", i en concret tot alló que deia la proposta de Conveni (llegui-lo, és públic) que ja ha caducat perquè els titulars de la finca no n'han volgut saber res. La Masia de Can Derrocada: La masia de Can Derrocada és l'edifici civil més emblemàtic del poble, i la seva recuperació per a ús públic sembla una prioritat (però en cap cas com Ajuntament, idea amb la qual jo personalment no hi he estat mai d'acord, i així vaig aconseguir fer dubtar a una bona part dels membres de la Comissió, com reflecteix l'Informe). La masia, amb temps, caurà com fruita madura si s'és llest, però si es tenen presses, ho enredem, i a més, va, i ho barregem amb la fàbrica. (Sabeu el que costaria arranjar la masia per a un ús com el què es preten?, estic d'acord amb tu en aquest sentit, Joan). La masia de Can Derrocada té, però, un extraordinari valor en el seu interior (si no l'han derruït). Recordo encara aquella cuina, amb els seus bancs i la immensa llar de foc central, les habitacions, els quadres, l'eixida, la gran balconada, la cor, els forns, la sala noble, els documents idel segle XIX, ... Tot un patrimoni de casa païral que és molt més que l'edifici, és el que val de la masia. (Us preguntareu com sé tot plegat. Jo hi he dormit a la masia de Can Derrocada, quan els darrers inquilins. Jo hi entrava, furtivament algunes tardes d'infantesa amb els meus companys de joc quan ja no hi vivia ningú...). La masia de Can Derrocada no és com Cal Perpunter (per cert, jo estava treballant amb l'OTC -Oficina Tècnica de Cooperació- de la Diputació, quan es va arranjar Cal Perpunter com Ajuntament per a Sant Antoni), que és només una closca buida, no. L'interior de la masia de Can Derrocada és d'immens valor patrimonial i etnològic, i la destrucció -òbvia- per fer-hi oficines com les d'un Ajuntament és una monumental vejanada! Cal, penso jo, buscar un altre tipus de solució per a l'aprofitament de la masia que, com immoble privat que és, requerirà inevitablement el concurs dels seus propietaris. Canvis respecte el POUM-2005 Seria molt llarg entrar en el detall dels canvis entre el POUM-2005 i el de 2008. En la meva opinió, nogensmenys, el nou POUM millora notablement l'anterior, tant pel que fa a la racionalitat del planejament dels nous polígons com per assumir els condicionants de la nova Ley del Suelo (que tot just es va aprovar quan es pretenia, apressadament, aprovar el POUM-2005). Una diferència tanmateix important ha estat la d'assumir la viabilitat del disseny doncs, per exemple, el Conveni de La Rectoria amb el Bisbat no s'havia signat quan el POUM-2005 ordenava la zona (i el bescanvi a l'Eixample-II). També, el POUM-2005 incorporava aspectes que ni tant sols estaven consensuats amb els propietaris de les finques, singularment pel que fa a la Masia de Can Derrocada, o altres com Quatre Camins-Can Romaní, del qual dono fe que els seus propietaris implicats ni coneixien el què es pretenia fer amb els seus terrenys. Consertir, per exemple, una gran part de la finca de l'Eugassada Juanola en un aparcament de superfície i carrers era un disbarat. En definitiva, el POUM-2008 és millor (que no pas óptim) i raonablement factible en comparació amb el de 2005. Té encara moltes mancances per a una planificació de 4.000 habitatges, (dissenya un poble per a 6.000 persones, sense acabar de solucionar el model dels nuclis que no siguin el centre) però és substancialment més assenyat.