Santperenc, santperenc

Petitó, Lamento no estar d’acord amb tu perquè els genticis es formen del corònim o del topònim però desconeixia la norma que ‘es forma a partir del segon nom’, ja me la faràs arribar. En cap cas no explica perquè un veí de Pont de Suert es diu ‘pontarrí’ i els de Sant Feliu de Guíxols es diuen ‘santfeliuencs’. Cert que hi ha municipis com a Sant Pere de Ribes, que són ‘ribetans’ o Sant Pere Pescador, que són ‘santpetrencs’ o ‘santpetrins’, o a Sant Pere dels Forcats són ‘pereforcatins’. Hi altres que comparteixen els dos, com a Santa Coloma de Farners, que són ‘colomencs’ i ‘farnesencs’. Però mentre l’Institut d’Estudis Catalans, que crec que és la màxima autoritat lingüística, mantingui que compartim el gentilici ‘santperencs’ amb Sant Pere de Riudebitlles i Sant Pere de Torelló ho acceptaré com la forma escaient. Potser no t’agrada ‘santperencs’ però pensa que a Tremp ho tenen pitjor, que són ‘trempolins’. I finalment, (ostres!) torno a coincidir amb en PersPectiva. Una consulta més àmplia és més qualificada? Acceptar la democràcia és acceptar que els ciutadans votin el que considerin convenient, hagin llegit el programa o no l’hagin llegit, o fins i tot si voten partits sense programa ni projecte. El resultat final és el que hem decidit entre tots els ciutadans, responsabilitat nostra, no és culpa del que anomenem ‘polítics’. La diversitat ha estat el resultat la consulta més àmplia possible, unes eleccions. La diversitat representada en un Ple d’avui pot respondre a interessos però no ho generalitzem, sisplau. I en tot cas, hi ha ciutadans que han decidit votar als que suposadament sols defensen interessos particulars. Què fem, no els deixem votar a les properes eleccions? I com garantim que no estiguin presents en altres fòrums de decisió? Fins ara la democràcia s’ha basat en una persona un vot i aquest val igual si ha llegit tots els programes electorals, si vota per simpatia o senzillament per la bellesa del/la candidata. Dos exemples. Primer: A les eleccions municipals en que Joan Clos es presentava per primer cop un 25% dels votants del PSC de Sant Adrià del Besòs creien haver votat a Pasqual Maragall com a candidat. No van encertar ni poble ni candidat. Segon: La gent que fa enquestes considera que si un 50 per cent d’un municipi sap dir el nom del seu alcalde és un èxit. Amb això no vull dir que no s’hagi de convocar el Consell de Poble o l’òrgan que pertoqui. És més, si realment els polítics defensen tant donar veu als ciutadans, que compleixin amb els compromisos que han adquirit. Més quan, i amb això coincidim tots, parlem de model de futur de poble. Amb tot, em reservo alguna opinió. Però aprofito per obrir un debat. Un servidor, si es presentés d’alcalde (Déu no ho vulgui ) voldria tenir quatre anys per desplegar el seu projecte. Un objectiu d’aquest tipus requereix d’actuacions determinades que no poden ser examinades contínuament per altres fòrums de decisió si realment es volen portar a terme amb l’agilitat i l’efectivitat necessària. Acceptaríeu ser el gerent d’una empresa durant quatre anys si la direcció us dóna carta blanca en aquest període per complir els objectius que us heu marcat? I acceptaríeu també ser el gerent d’una empresa durant quatre anys si la direcció us obligués, abans de prendre una decisió, a tenir l’aval de la resta de socis i dels representants dels treballadors? Cordialment i santperencament, Pep