Visió

Entenc el que dius, Petitó, i ho comprenc. Des d'aquesta comprensió hi ha dues coses que trontollen dels teus arguments: En primer lloc, l'únic que toca, com cal, el POUM, és el nucli principal de Sant Pere de Vilamajor, on hi viu tot just el 15% de la població, i on a ple desenvolupament no arribarà a viure ni el 30% de la població del municipi. Si ara mirem el creixement que es preveu per al nucli en termes geogràfics, no anem més amunt del que ja estava planificat, tot just a l'alçada de can Pau Nadal. Per l'altra costat, a la Puntiblond, enllacem sense inconvenients amb Sant Antoni. No perdem doncs ni malmetem la nostra porta d'entrada al Parc Natural, ni invadim cap veïnat de tipus rural: res canvia. En què altera el POUM als que viuen a Vallserena, Can Vila, Can Ram, Can Derrocada, Can Miret, Les Faldes, o Les Pungoles? En res, els nuclis on viu el 85% de la població, o en el futur el 70%, és a dir la gran majoria de la població, no es veu repercutida pel POUM, i en tot cas millorada per els nous equipaments i serveis de centralitat. Dedueixo doncs que quan et referiexes a la gran majoria de la població deu ser, sensatament, la gran majoria de la gent que viu al nucli principal, és a dir la gran majoria del 15% de la gent de Sant Pere (i no comptem els joves, perquè hauran de marxar). És a dir, la més petita minoria de la població. Una visió sesgada, sens dubte. En segon lloc, hi ha coses en que el cor entra en contradicció amb el seny, i l'opinió dels que només feu servir el cor no té per aixó que ser la millor (et recomano una magnífica i profunda disertació al respecte en el llibre d'en John Stuart Mill (1806-1873), "Sobre la libertad"). És un tema filosóficament resolt. Estic convençut que en la teva feina i en la teva vida, no obres amb el cor davant les grans decisions, com no ho fa ningú assenyat. És una balança que s'ha d'equilibrar entre el seny i la raó, i en cada cas un o altre platet ha de guanyar per tal d'aconseguir la bona decisió. A més, per molt cor que s'hi posi, cal informació, reflexió i maduració per prendre una bona decisió. Sense aquests elements, per molt cor que s'hi posi, la decisió té altes probabilitats de resultar inadequada. En darrer lloc, no es pot barrejar el cor amb els prejudicis, no es pot encobrir els prejudicis amb la noblesa d'actuar amb el cor. I sempre és més fàcil ser reaccionari que ser proactiu, però així el món no avançaria en cap direcció; cap de nosaltres no hagués progressat en les seves fites. I per acabar, comptant-t'ho tot, tot, el POUM que tenim davant és plenament social, doncs permet que el nostre poble per fi ho sigui, sense perdre per aixó (tot plegat es tracta d'unes 3.000 persones en el nucli i eixamples d'aqui a quan jo ja estigui ben jubilat) la seva naturalesa de poble. Un poble que no estigui fet només per als rics, i per als que venen a dormir-hi. Un poble que pugui acollir gent jove i que permeti un model de vida per a la molta gent gran que aviat hi viurà. Un poble que compleixi amb la seva responsabilitat de contribuïr al progrés de la seva gent i del país, amb prou massa crítica com per fer sostenible el transport públic o els equipaments. Un poble que no sigui tant pobre que no pugui oferir serveis i infrastructures modernes als seus ciutadans, sempre amb pedaços. Un poble que no perd ni un dels seus atributs mediambientals i de contacte amb l'espai natural, fent que més gent el pugui gaudir a 1.000 m de casa seva. En fí, que més et puc dir, si el teu -bon- cor no entèn de raons... Cal evolucionar des de l'instint vers la raó. D'alló que volem vers alló que hauria de ser. De la visceralitat a la responsabilitat. De la lupa al llargavistes... Del cor al seny. El POUM no malbarata ni un dels valors del nostre poble, i a l'hora fa possible assolir-ne d'altres de positius. El POUM millora la qualitat de vida de la gent que hi viu i a l'hora fa possible la de la gent que ha de venir. Sóm esclaus de la nostra història: si no volíem gent, no haver fet les urbanitzacions, aptes per viure-hi més de 6.000 persones. Pel que sigui s'ha volgut anacrònicament conservar un nucli de 600 habitants, sense cap gràcia, sense cap futur. Mentrestant, el paisatge urbà s'ha deixat desfigurar amb les cases de la Illa-II de Can Derrocada, porta del poble, edificacions que en bona part no passen l'examen de la lupa de la normativa paisagística de les Normes Subsidiàries. Mentrestant s'han deixat fer cases de quatre plantes i anivellaments de terres fora de normativa a Can Derrocada. I més enllà malmetre la Plaça de l'Esglèsia amb construccions anodines i asfalt, on "la Botifarreta" ens feia cinema els caps de setmana. I pel que fa al comerç, no trobo orgull en el trist rànquing que ocupem. I no tota la vida ha estat així: Fa ja uns quants anys, jo mateix anava amb bici al Végé dels Bruguera-Romero, podia comprar les meves Wambes a l'espardenyeria dels Baró, comprar bona carn a la carnisseria dels mateixos, tallar-me els cabells, i passar per l'entranyable bodega a comprar vi de bota, sidral i arengades, apart del bon pà de llenya del forn que encara sobreviu. I em sembla que era els dimarts, una furgoneta ens duia peix d'Arenys. De Sant Antoni veníen a comprar, i no a l'inrevés. Llavors si que veia gent gran anant amb el cabaç a comprar. nois i noies amb bici fent voltes mentre els pares voltaven pel poble. Ara tancada a casa aquesta gent sembla no existir. Així era "tota la vida", i així es va perdre. I no em posis al mateix cove dels nouvinguts al POUM: la meva dedicadió va començar, com he dit moltes vegades, a l'estiu del 2005, aviat farà quatre anys, no quatre dies. He escrit més de 50 articles de reflexió sobre el desenvolupament urbanístic al nostre poble, i algunes de les meves anàlisis -a banda d'algunes propostes- s'han incorporat a les memòries oficials dels dos POUMs que hem tingut. S'ha fet una pèssima didàctica del POUM, i cal censurar-ho. Així, els que voldrien entendre'l, no l'han entés, deixant lliure el camí a la criminització (valgui l'expressió) del POUM per part d'aquells que no el volen. Fa tres mesos i mig vaig llençar el meu crit per mirar d'evitar el què ara està passant, i tot just vaig aconseguir que es presentessin les propostes alternatives en el sí del Consell de Poble. L'oposició al POUM està feta, en gran majoria, sobre els prejudicis, per l'ànim de revenja d'alguns polítics, o per la preservació d'interessos: totes tres posicions ho poden justificar -doncs no hi ha altre manera creíble de fer-ho- dient que ho fan amb el cor, pel bé del nostre poble. Ironia.