Parlem el mateix idioma però malgrat tot no ens entenem Per Spectiva.
Els teus suggeriments i idees respecte el POUM són lògiques i coherents si volguessim que el nostre poble creixés. Però és que no ho volem. Portem anys i panys vivim com ara i ho acceptem. Per què canviar-ho?
I és cert (com ho vaig dir) que som una minoria respecte la totalitat de la població, però una majoria respecte dels que opinen (que al cap i a la fi són els que estimen el poble). Si vas pel poble i ets relaciones amb la gent nomé escoltaràs "pestes" del POUM (fes una enquesta a Can Noguera). Malauradament, la inmensa majoria de població li dóna igual el futur del nostre poble sempre i quan no li afecti a ells personalment (l'egoïsme urbanita).
Finalment,el cor és el que mou el món. El seny no ( és assenyat el que han fet els polítics, l'església, les guerres, la religió al llarg de la història de la humanitat?). Deixat guiar pel teu cor i veuràs que mou muntanyes. Et poso un exemple cru però real: el teu fill s'està ofegant en un remolí. Saps que si vas a salvar-lo tens un 99% de posibilitats de morir. El seny et diu que no ho facis. El cor tot el contrari. Que faries?.
Salvant les enormes diferències, a mi i a molts ens passa el mateix. El seny ens diu una cosa però el cor un altre. A qui fem cas?
Finalment et recordo que els que ara estan al govern abans estaven a l'oposició i van emprar els mateixos mecanismes que ara s'utilitzen. La guerra polìtica a Sant Pere va començar amb el Llesuy (oposició destructora i poc constructiva). I no tinguis cap mena de dubte que els arbres no et deixen veure el bosc (com a molts de nosaltres) i que les teves opinions (com la meva) estan plenes de prejudicis. Però són les conseqüències de la guerra (el soldat mata a un altre malgrat que no el coneix, però només per no pensar com ell ja justifica el seu assassinat). La solució seria declarar-me pacifista però no puc per què l'altre bàndol continua atacant i atacant sense voler parlamentar.
L'home és complicat de mena, sobretot si està manipulat.
