Es hora d'anar tancant temes, amb responsabilitat

Aviat es celebrarà el pas de l'Equador de l'actual govern municipal. Quan miro enrera, realment han canviat moltes coses... Déu n'hi dó la feina feta! Però les expectatives que aquest canvi fonamental del "posar fil a l'agulla, encara que ens punxem" en la línia d'actuació, respecte el "anar passant" d'anteriors governs, està passant la factura d'un desgast més acusat. No he vist mai una crítica tant contínua i de totes les bandes cap un govern de Sant Pere de Vilamajor, i quan més es fa, més es critica. Aixó em recorda quan em va tocar fer de President de la meva Comunitat de Veïns. Els anteriors Presidents, tot i sabent que la piscina estava feta un nyap, i que era urgent arreglar-la, anaven passant sense fer-ho. Jo no, i tothom va criticar la derrama que va significar. A sobre, quan per estalviar els diners de tornar a omplir la piscina, vaig fer una cosa que en públic no us comentaré, un estúpit veï (no es pot qualificar d'altre manera), em va dennunciar (òbviament sense cap conseqüència, doncs "el crim" havia estat de gunat blanc, impecable). També, quan sorprés per l'augment de consum elèctric a l'estiu, vaig anar investigant, vaig poder comprovar que un veí tenia la corrent de casa seva connectada al subministrament de la comunitat: ho vaig desconnectar jo mateix i no va dir mai res. Abans de què en Llesuy i el seu equip agafés les regnes de l'administració municipal, el "xollo" d'haver estat vivint dels estiuejants s'havia esgotat. Estem acumulant 600.000 Euros anuals de dèficit entre els ingressos i les despeses ordinàries, i la Hisenda municipal és simplement insostenible. El "pla de sanejament" de la Diputació no serà més "sanejament" que confirmar que el xollo s'ha acabat. I ningú s'en dona per al.ludit, pensant-se que és culpa de la "mala gestió" d'aquest govern. La ignorància és atrevida, em deien els "hermanos", i la estultícia humana, sens dubte ha arribat a la imprudència. És hora ja d'un gran pacte entre totes les forces vives (que no són pròpiament les forces polítiques) per posar els punts sobre les ís. En Llesuy faria molt malament de renovar legislatura, i si no ho fa, el govern que vingui -si és d'un altre color- criticarà la "mala gestió" anterior. Però no hi ha per aixó mala gestió: no hi pot rajar d'on no hi ha. Han faltat, però, algunes coses, que tampoc hi havien estat mai, però que ara ens veiem amb força per exigir. Són mals temps per pujar impostos, però el "xollo" de tenir valors cadastrals de fa 21 anys no pot perdurar. Fan falta 1.000 Euros d'ingressos per habitant i any, i tot just arribem als 800. El POUM que tenim sobre la taula és la darrera oportunitat per endreçar la situació en el futur incert del nostre municipi, i hom s'entretén en veritables vejanades al costat del "tsunami" qua ja ha començat. Amb mentalitats com les que van fer de Sant Pere el municipi més dispers del Vallès Oriental i el més car de mantenir, el nostre poble s'ha posat en vint anys a la cua. I el més greu és que, vestits de noves pells, aquestes mentalitats intenten tornar a ocupar el poder fàctic afegint-se als "nuclimilitants", els nous "urbanites de la sostenibilitat". Mireu i sumeu amb ulls oberts, els temes i tons de les úniques dues forces polítiques presents a la xarxa, i també, com no, els d'aquest espai d'opinió. Traieu les vostres pròpies conclusions. Llesuy, els meus veïns tampoc em van entendre, però amb les que he explicat i moltes altres coses, vaig deixar endreçada -també- la meva comunitat. I n'estic orgullós.