Interessant debat...

En Joan Garcia amplia sense voler-ho, una nova perspectiva de la participació, a la què El Noi de la vila, el company Isaac i en Petitó no es volen sustreure. I jo tampoc, doncs ho trobo interessant. La política democràtica és una de les formes de participació dels ciutadans en la gestió dels afers públics, de manera que com és sabut, el regidors, els Diputats, els Parlamentaris i els senadors espanyols, són persones que han fet aquesta opció al més alt nivell, cadascú en les seves instàncies. Però d'afers públics oberts a la participació hi ha un munt, i en molts diversos sectors: col.legis i associacions professionals o sindicals, entitats sense afany de lucre, associacions de veïns, culturals, nacionalistes, penyes futbolístiques, d'estudiants, benéfiques, etc., etc. Tothom que vulgui té un espai per participar, o es pot crear el seu. Totes aquestes formes de participació tenen en comú dues coses: a) La dedicació a un determinat propòsit, conseqüent amb la institució en què es practica, b) La cerca d'un cert espai d'influència. Ara bé, hi ha una gran diferència entre la participació pel que fa a: a) Institucions de titularitat privada, és a dir creades pels propis ciutadans, b) Institucions de titularitat pública, és a dir les institucionals creades en l'estatut democràtic que ens hem donat. De desviacions en la participació hi ha moltes i molt variades, però la pitjor és la utilització dels espais de participació per interessos il.legítims. Però entre la participació en entitats i institucions públiques i el que respecta a entitats de titularitat privada, hi ha la diferència fonamental de què en les primeres, encara que no es participi, es té el dret de criticar-les, perquè "són nostres", però les segones les considerem "afers interns", qüestions que només afecten als que, lliurement, han decidit pertànyer, i que per tant només tenim dret de criticar si hi som a dins. Així, per exemple, ningú s'interessa ni opta per comentar els afers de l'Associació de Propietaris de Can Derrocada, o (salvant totes les diferències) els de l'Associació de Faldes, a no ser que s'hi formi part. Però tothom tenim dret de comentar i fins i tot criticar (la crítica hi és sempre molt present) als que formen part d'institucions públiques, que hom resumenix anomenant-los "polítics". I ha, a banda de les anteriors, una mena de forma anarquista de fer "participació", que és passar d'entitats i institucions, privades o públiques, i recòrrer merament al "bulto". Els lideratges d'aquesta forma anómala de participació són espontanis i erràtics, inconstants, oportunistes. Diuen que si vols ser un líder només has de buscar gent que vagi cap alguna banda, i dirigir-los. Aquesta darrera forma de participació sempre és reinvindicada pels que no troben, no saben, no poden o no els deixen, fer-ho en un altre dels espais de participació ans esmentats. "Guerrillers de la partipació", sovint franctiradors basen la seva presència en renegar de les altres formes de participació, metre apel.len a la sacrosanta paraula de "democràcia". La participació, però, vol un rodatge, i no trobo gens malament doncs, que hom utilitzi els camins que tingui al seu abast per dedicar-se a un o altre afer, i mirar de "fer carrera" de la manera legítima que pugui convenir. Celebro que en Joan (com ha fet durant molts anys l'Issac, o també jo mateix) hagi entrat en un nou espai de participació, i trobo legítim que l'utilitzi per: a) La dedicació a un determinat propòsit, conseqüent amb la institució en què es practica, b) La cerca d'un cert espai d'influència. I si més endavant s'interessa per la política, com han fet des de sempre molts que han acabat sent regidors de Sant Pere (i molts altres "polítics"), doncs be estarà, tot sotmetent-se llavors a la despiatada vigilància de qualsevol que no estigui d'acord amb el que faci i als crits dels gerrillers franctiradors de fora del sistema.