Joan: bon camí, mal métode...

Vagi per endavant l'agraïment al teu reconeixement pel treball fet des de la xarxa. Esperem cumplir molts més anys (si les parentes no ens fan fora de casa abans). Finalment puc comprovar que estàs entrant en el nus gordià del POUM, però t'has quedat només amb un dels objectius que acompleix, però hi ha un munt d'altres que encara no s'han acabat d'assimilar. Porto dos anys pensant en veu i paraula, i fent didàctica de l'urbanisme que he entés des de la perspectiva del nostre municipi, i francament, ja n'estic cansat. Ara em poso a pensar, només, en el lloc on visc. Doncs "no hi ha més tonto que el que no vol entendre", deia el meu pare: ja s'ho trobaran, com s'han trobat el desgavell del "desarrollisme" de les urbanitzacions de segona residència; "pan para hoy (ayer) y hambre para mañana (hoy)". I el més fotut és que els mateixos que van alimentar el desgavell, ara impedeixen la seva correcció, unint-se al moviment els "neo-rurals" vinguts de la ciutat, el mateixos que fan tancar les granges, emmudir les campanes i posar cotons a les esquelles de les vaques... I a aquests s'ajunten, afavorits, el "nuclimilitants" una altra espècie de la fauna socio-política del nostre municipi; els autèntics poders fàctics, units per "l'escac al Rei". En resum, continuem amb la vil.la dormitori, doncs molesten els veïns, si no estan dormint... Continúa amb la desbroçadora, Joan, integrant altres objectius que hauria de cobrir el darrer POUM que ens tocarà viure, i acabaras de completar tota la perspectiva. Oblidem també que "el poble" ja va formar una Comissió de Treball, lliure nombrosa i diversa, que malgrat l'esforç posat, francament va fer un trist paper limitant-se a pintar colorets sobre el mapa i intercanviant-se cromos entre parts interessades: ni una aportació. Però aquest exercici de participació, es suma a les incoherències dels grups polítics que han dit la seva en el POUM: cap perspectiva, només immobilisme i trencar les cames (metafòricament) al Govern. Tampoc el Govern ens ha explicat res, ni sé si ho sabríen explicar, ni els redactors del POUM han sabut fer la més mínima didàctica. Penso que uns i altres han anat descobrint el POUM que feien a mida que anaven tancant temes. El Consell de Poble de presentació del POUM ja va ser la prova d'alló que, tots, podem donar de si. I francament el panorama no és gaire alentador. I el que més em sorprén (bé no em sorprén) és que fa un parell d'anys havíem arribat al punt d'aprovar un POUM nefast, incomparable amb el que ara tenim sobre la taula, i ningú va dir ni "mu". Només quan es va tocar la fibra dels "medioambientsostenibilistes" alguns van -tímidament- fer la revolta. I ho vem fer des de la Comissió de Treball, enganyada. És bo fer didàctica, encara que sigui ja tard, d'aquest POUM, que està reservat a la negociació nocturna entre el Govern i els opositors polítics. Però, no es pot explicar un planell sense explicar-ho tot, i, francament, posar-hi un aparador pot ser un molt bon exercici de comunicació (i de propaganda) però només pot serveir a la primera part de l'exercici: la crítica del que s'ha planejat. I per tant es quedarà en la part destructiva sense començar la constructiva que la prosegueix; sense entendre, entrar, ni donar una de les solucions possibles als nusos gordians que el POUM ha de mirar de resoldre. En definitiva, un arma de doble fil que no ajuda més que als que estiguin, qui sap perquè, en contra del POUM; un exercici inacabat d'influència fet benintencionadament, des de la ciutadania organitzada. Dit: estic cansat; a casa meva, ja us ho fareu tots plegats. I estic molt satisfet de què la polseguera s'hagi fet des dels nostres blocs, tantes vegades silenciats i sovint replicats des dels espais politics.