Últimes opinions:

Escriu i envia la teva opinió per correu electrònic. Indica un Nom o pseudònim i un Tema.

Si vols utilitzar un correu anònim: ves a Gmail. Usuari: opinio.anonima Contrasenya: anonimat. Envia el teu missatge a vilamajoropina@gmail.com

No es publicaràn opinions sense nom o pseudònim.

Doneu un cop d'ull als últims comentaris:

Al peu de cada opinió trobareu un enllaç per deixar-hi els vostres comentaris. Participeu-hi.

____________________________________________________________________________

dissabte, 23 de maig del 2009

Sensatesa

Per Spectiva el teu al·legat de defensa a favor del POUM és incomiable. Des d'un punt de vista pràctic i econòmic segurament el POUM proposat sigui el millor per al nostre poble. No tinc cap dubte. Però no tot s'ha de basar en criteris econòmics, estadístics i fiscals. Hi ha un component, segurament el més important, que no s'ha tingut en compte. Rectifico: s'ha obviat. Parlem de l'OPINIÓ DE LES PERSONES que viuen al poble. I la immensa majoria de les persones que estimem al poble (que no puc negar que és una minoria del total) no volem aquest POUM.

Estic convençut que deuen existir mecanismes, articulacions, eines.. que permetin contemplar la coexistència d'un model sostenible amb el poble que nosaltres volem. Malauradament no em tenim aquests coneixements i per tant la nostra defensa és escassa, però si que tenim un instint humà que es diu SENTIT COMÚ i aquest ens diu que segur que es pot arribar a una solució que acapari totes les opcions.

L'opció que tú proposes, la que dius que s'ha de portar a terme significa acabar amb la ruralitat, amb l'essència, amb l'única raó per la qual encara vivim aquí. Ens proposes passar d'un poble rural a un poble urbanita. Dius que som una espècie en extinció quan saps que en realitat no és així ja que la majoria de pobles de la conurbació urbana pateixen els mateixos mals que nosaltres. Dius que hem de canviar la forma de vida d'abans i modernitzar-nos i acceptar les noves idees urbanístiques quan en realitat no es tracta d'una obligació sinó d'una opció (que no volem). Dius que el Pla territorial Metropolità ens aboca al projecte del POUM quan en realitat el que ens dius és una proposta de màxims i no ens dones una proposta de mínims (que consisteix en deixar-ho tot tal com està). Dius que ocupem el penúltim lloc en nombre de comerços com si fos negatiu quan tota la vida ha estat així (i ens agrada). Dius que per la carretera passen un munt de cotxes quan l'únic que s'ofereix és augmentar-los sense solucionar-ho. I el pitjor de tot, dius que la teva proposta és pernil de Jabugo i el "nostra pa sucat amb oli" amb un clar menyspreu.

En la guerra política que s'està duent a terme actualment a Sant Pere, hi ha soldats que lluiten cada dia a favor o en contra d’un o altra bàndol. Tú, a l’igual que jo, estem en bàndols oposats. I tú, a l’igual que jo i que la gran majoria, els arbres no ens deixen veure el bosc. Els politics ens han dividit tant que no veien res de bo en les propostes dels altres i directament passem a criticar-les sense reflexionar.

Vosaltres ens proposeu un POUM de llibre. Nosaltres proposem un POUM de cor.

Creus que es pot arribar a conjugar tots dos?