Sobre el Vilamagore

No vull que el soroll de fons deixa de banda la interessant proposta d'en Joan Garcia respecte de conevrtir d'alguna manera el Vilamagore amb un emblema per al poble. Cal recordar que Vilamagore neix de la societat civil, ja fa un grapat d'anys. Es basava en aprofitar la llarga trajectòria dels nostres Trypaires en representacions teatrals (encara recordo amb nostàlgia aquell "Aquarius" memorable i tantes altres produccions magnífiques) esporonat pel text que en Josep Bardera havia fet d'aquesta pàgina de la nostra història. Tot girava al voltant de l'obra de teatre, que tenia una extraordinària cançó que m'agradaria trobar al Youtube ... Som un poble des de fa mil anys... Amb un format més reduït, el poble es reconvertia en poblat medieval com un embolcall superb de l'obra de teatre. Tot evoluciona, i tot acaba degradant-se, i el consistori es va fer finalment propi el format, prescindint d'una obra de teatre que s'havia enfilat per les parets. Dic aixó, i més coses diria al respecte, per no perdre la perspectiva del Vilamagore. No hi ha dubte que Sant Pere de Vilamajor acumula una série de fets i circumstàncies històriques que ens dónen notorietat i que fan identitats comunes. Per tant el Vilamagore ha de ser viu, com ho ha de ser la nostra història. Però pel que fa a les "denominacions d'origen", aniria sent hora de posar-hi innovació, entrar en la història en lloc de viure de la història. Som un municipi petit, però casa nostra està plena d'exemples del que han fet municipis no gaire més grans que el nostre, per sortir en el mapa. Fem quelcom del Segle XXI, que de temes genuins en tenim un munt. Falta només posar-hi imaginació i sospesar les limitacions i la projecció de cada alternativa. En definitiva, però, tot gira al voltant dels calers, i mentre no hi hagi botigues al nucli, mal negoci farem amb manifestacions que criden la gent per menjar un bocata al desert. És una cosa llarga, per tant quan abans ens hi posem, millor.