Per començar estic d’acord amb tu, Ricard i Nina, que hi ha una part important de tasca que no pot fer l’ajuntament, ni els plans evacuació, i aquesta es l’educació de les persones envers el seu entorn.
Aquesta tasca ens tota a tots i cada u de nosaltres, tant a nivell personal, familiar com en el sistema formatiu, realitzant una educació acurada de nosaltres mateixos i dels nostres fills, envers la convivència i l’entorn tan social com ambiental. Actualment això deixa molt que desitjar i es culpa de tots.
Apart d’aquest punt crec que la resta, no has copçat en el sentit que esta fet l’escrit, ja que no va per aquest costat.
Per començar, que soc d’aquesta contrada de fa més de 40 anys, amb la qual cosa “neorural” poc, si vols de poble Sí i a més amb molt d’orgull.
Visc aquí, diàriament, no tant sols els caps de setmana, dies festius i vacances.
Per la meva forma de ser he estat vinculat molt anys al voluntariat, en tasques de socorrisme - sanitari i Bombers.
He estat en l’últim gran incendi que varem patir en aquesta contrada, i durant el temps que va durar, vaig estar fent tasques a peu de canó, tant sanitàries, apagant el foc, com de gestió dels recursos, no sent la primera, i malauradament no serà l’última vegada que hi faci.
Com pots veure, se “una mica” del que parlo.
La idea i objectiu de l’escrit no es tant llegir el totxo com tu dius, si no informar amb uns planells i unes indicacions fàcils i entenedores per tothom, per poder facilitar l’evacuació de les persones involucrades en el desastre, l’organització, la gestió i el treball dels equips d’emergència.
Aquest escrit no esta dient, i a més estic totalment en contra, d’urbanitzar, d’asfaltar, d’eliminar els nostres arbres i boscos, crec que has llegit dos documents totalment diferents, per descomptat un d’ells no es meu, i que has fet un nyap en el teu post.
El simple fet de informar a la població d’una forma continuada pot ajudar a que algunes persones, se que no totes malauradament, adquireixin una sistemàtica, la qual faciliti tot el procés, i ajudi a salvar vides, sobretot les pròpies.
Amb tot això no vull dir que sigui fàcil ni ràpid, però ajuda.
El teu escrit també hem fa anar un pas més enllà, un “más dificil todavia”, però realment crec que ara no toca, seria complicar un tema el qual requereix la simplicitat en la qual esta exposat i que només te un objectiu informar i ajudar per si, malauradament, tenim que patir una situació d’evacuació.
