El tercer ojo

No carregui tot el pes del carro al mateix costat; el temps posa a vegades un tel en els records. Els records que rememora, més o menys, Ojo que todo lo ve, tot just començaven quan vosté hi posa la línia del temps. Pertanyen al Far West, i hi caldria afegir un munt d'altres coses. Però corri la línia del temps, i els principals problemes (Vilaguixà, amb una demanda contenciosa-administrativa, com vostè coneix molt bé, la Granja, amb l'inici d'unes obres i activitats molestes sense llicència, Picart, amb el reconeixement de l'evidència del túnel i de la impossiblitat de legalitzar la fàbrica nova), es van posar manifestament insostenibles entre 2003 i 2006, en diferents estadis al llarg d'aquest temps. Corri la línia del temps i sitúi's en la primera meitat de l'any 2007. Miri les actes dels plens municipals. Malament qui va fer, però molt pitjor qui durant quatre anys (ara a l'oposició) sabent-ho, va mirar cap un altre costat "laissant fer, laissant passer...". Ningú es va comportar amb la responsabilitat que calia. I no calen comentaris per veure que els propòsits d'en Llesuy per posar Sant Pere de Vilamajor en el segle XXI estan molt per sobre de l'adscripció a un partit polític. Com ho ha demostrat amb valentía. I per reconeixement a la seva tasca, punyalades traperes. A vegades, com els lames del Tíbet, falta tenir un tercer ull per veure-ho tot ... (I cal fer esforços per evitar posar accents a les paraules quan hom escriu en castellà; sent una persona culta i instruïda).