Sergi, conec de la teva defensa de fer un viver d'empreses al nostre poble, i veig que encara és ferma, com ferma continua sent la meva rèplica.
El projecte de fer un Viver d'Empreses, va sorgir del POUM-2005. Ja en la primera presentació plenària al Consell de Poble al novembre de 2005, vaig prendre la paraula desaprovant la proposta, i així ho va assumir la primera Comissió d'Urbanisme del Consell en el seu Informe.
Es tractava d'ocupar la planta baixa d'un edifici de nova construcció a la mitjera vista de l'edifici enfront de Can Noguera, que ocuparia més o menys la meitat transversal de les pistes de botxes actualment existents.
Sia pel que sigui, la proposta va desaparèixer del POUM-2005, i no es va incloure en el POUM-2008.
Seria llarg d'argumentar el perquè un viver d'empreses no té gaire sentit a Sant Pere de Vilamajor. Exposaré només unes pinzellades.
Un viver d'empreses no és només un espai, aixó rai, és un instrument d'intervenció per al suport a nous projectes. Aixó implica disposar d'uns serveis pràcticament gratuïts (i un espai a preu baix) per a l'actuació amb els promotors dels projectes.
Apart de les qüestions de viabilitat econòmica del viver, hi ha amb tot la necessitat d'una massa crítica suficient d'emprenedors, doncs, i molta gent ho desconeix, l'efecte més valuós d'un viver és promoure la interacció i participació entre els propis promotors: el sentir-se compartint una etapa molt crítica de la seva vida personal i laboral. A l'hora, el viver ha de fer funcions pròpies d'informació i assessorament a emprenedors de l'àmbit d'actuació. També, i en especial, de formació específica per a nous emprenedors.
Tampoc és plan, com passa sovint, de posar recent llicenciats a aprendre assessorant o donant cursets.
No us vull avorrir amb els números, però un viver a Sant Pere de Vilamajor, ni amb subvencions, que n'hi ha algunes, podria deixar un dèficit corrent de no menys de 20.000 Euros anuals a les arques municipals, apart de l'amortització de l'edifici i les seves infrastructures.
Potser, fent-lo en consorci amb Sant Antoni, i sobre tot Llinars, podríem començar a parlar-ne.
Altra cosa, i aixó ho he defensat en diverses ocasions, és fraccionar una nau d'uns 1.000 m2 a La Plana, de titularitat o cessió a l'Ajuntament, i fer-hi espais modulars per a la instal.lació de fins 10 ó 15 empreses, multisectorials, amb serveis d'infrastructura i, fonamentalment, a preus més reduïts que els de mercat, per a permetre l'arrencada (uns tres anys pot ser suficient) de noves empreses, especialment portades per joves, dones, i aturats majors de 45 anys. Aixó, que no és pròpiament un viver, penso que estaria bé i així li he proposat a l'Alcalde en diverses ocasions. I no te res a veure amb el POUM, doncs com les sigles indiquen, és un simple Pla d'Ordenació Urbanística.
No es pot descontextualitzar el suport als emprenedors, de la política municipal de promoció econòmica i de l'ocupació, de la qual, un viver és només un dels instruments, i no pas l'únic, doncs no té sentit en els plantejaments actuals, deixar de banda el suport a les pròpies empreses existents, fonamentalment les de petita dimensió. I també, per les pròpies interconnexions, la intervenció en polítiques actives d'ocupació a nivell municipal, que incorporen, a més de la atenció als emprenedors, fonamentalment la millora de l'ocupabilitat dels aturats i treballadors.
Només a partir d'una certa magnitud (Cardedeu la té) els Consistoris poden posar en marxa una àrea d'questa mena de manera coherent i mínimament sostenible.
Si volem parlar de creació d'empreses, emprenedors o vivers d'empreses, parlem-ne. Però no ens quedem només amb el nom.
