El Sheriff no encerta la diana

Una de les coses que fan de la Policia Local de Sant Antoni de Vilamajor un cos armat, és òbviament que porta pistola. Ep! per protegir-nos a nosaltres.

Una de les coses de portar pistola és que s'ha de saber fer servir, amb tots els protocols que manen en el cas d'un arma de foc. Com a Suboficial de l'Exèrcit español vaig tenir l'oportunitat d'aprendre-ho instruïnt més de quatre-cents soldats en l'ús de tot tipus d'armes personals.

Doncs bé, les normes obliguen que, a cada Policia Local existeixi un Agent encarregat de fer de Monitor del cos local en l'ús d'armes de foc.

El Sheriff en va ser l'escollit.

Després de les primeres proves i exàmens d'aptitud a l'Escola de Policia de Mollet del Vallès (a tocar de Parets del Vallès), el Sheriff ha suspés, i no podrà ser el monitor de la Policia Local de Sant Antoni. Ignorem els detalls d'aquesta falta d'apitud.

Sembla ser doncs que dispara millor amb la càmera digital.

El cadastre: un cotó que no enganya

Per posar ordre al debat que s'ha obert a Reflexions, l'Administració electrònica ens permet accedir a un munt d'informació. Per exemple aquí teniu la fitxa cadastral d'una finca rústega de Sant Pere de Vilamajor:

Fent un "zoom" sobre la imatge es veuen clarament els límits de la  finca, que voreja deixant fora el torrent:

Que cadascú tregui les seves conclusions.

Passem pàgina

Ja s'ha dit tot el suficient sobre el tema de la granja per a què tothom pugui treure les seves pròpies conclusions, tot agraïnt en Perspectiva (que no soc jo) els seus aclariments. Podria replicar per alusions al Sr. Ezpeleta, però no tinc cap intenció de servir de "sparring" d'una encegada baralla, ni de perdre més temps amb una controvèrsia que ja aburreix, i avui haig de plegar d'hora que havent sopat hi ha un Ple que sí que és interessant, doncs es presenta la moció per a la consulta independentista a Sant Pere. Equivocada tàctica: "a rio revuelto, ganancia de avicultores". Deixo doncs el tema tot demanant-li al moderador d'aquest blog que ens estalviï servir d'espectadors d'un afer que indubtablement ha perdut el nord esdevenint paranoia. (El meu nom és el de menys, però més d'un se'n faria un tip de riure si el desvetllés).

La darrera peça del puzzle. (O la primera?)

Sr. Ezpeleta, li volia donar a vosté l'oportunitat d'explicar-nos-ho, però, en fi. Investigant una mica, tota la informació està només a un "clic": 1- Anar a aquest enllaç i clicar sobre el full de la dreta. Mirar al final. O bé aquí. 2- Ara anar a aquest altre enllaç i introduïr les dades.

3- Per últim obrir el cercador web (Google) i posar, entre cometes, els dos cognoms. Seguidament la paraula matagalls.

Le voilà! Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions. Qui es posa a la palestra, s'exposa a l'opinió pública, i més en aquest poble.

Fem el supòsit de què s'intentés vendre la casa. Fem el supòsit de què ja estigués aparaulada, o fins i tot pagada una paga i senyal. Fem el supòsit de què el comprador es fa enrera en comprovar la incomoditat real de la granja, quan es pensava que el tema estava arreglat. Fem finalment el supòsit de què aquesta situació causi greus perjudicis al venedor. Tant si aquest supòsit és cert com si no ho és, seria bo conèixer de primera mà la realitat, doncs si va haver de deixar casa seva per les molèsties de la granja, i si fins i tot l'ombra de la granja el persegueix després, crec que és un motiu més que suficient per buscar justícia, i una raó de pes per entendre millor tot el què està fent. Haver començat per aquí, home! Si fos aquest el cas, pot comptar amb el meu -anònim- recolzament per ajudar-lo, com menys, a compensar -amb justícia que no amb revenja- el dany moral que aquesta situació li està produint. Però estic d'acord amb en Rosebund i en Per Spectiva de què l'Alcalde no ha de ser el seu enemic, sinó el seu aliat: pacti i plegats serà més fàcil fer justícia i arreglar ràpidament la situació. La revenja és figa d'un altre paner.

De qui era aquesta casa?

En Rosebund ha aclarit el tema ... Tot se sap en aquest safareig al peu del Montseny.

Interès públic, interès particular

En honor a la veritat -també- cal dir en relació amb la Granja que aquest ha estat un tema de llarga reinvindicació per part dels veïns afectats, al què finalment l'actual Govern municipal va posar fil a l'agulla. Es van però encendre totes les alarmes quan el POUM mantenia la qualificació de la zona on s'ubica la Granja com apata per a aquest tipus d'activitat. No podia ser d'altra manera, doncs una requalificació que no fes apta l'activitat existent hagués significat la necessitat d'indemitzar amb una gran suma de diners als titulars, doncs significaria, de facto, el tancament. No obstant, alguns veïns van a començar a recollir diners i adhesions per presentar un Contenciós-Administratiu contra l'Ajuntament pel fet de mantenir la qualificació de la zona. Poc després, el dia 18 de desembre de 2008 la Junta de Govern de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor va atorgar a la Granja llicència ambiental, sotmesa a la realització de determinades adequacions. Però a l'hora, la mateixa Junta de Govern va incoar un expedient de protecció de la legalitat urbanística, doncs una part de les instal.lacions s'havien construït sense llicència. Pel que conec, la Granja encara no ha posat en ordre els aspectes a què es condicionava la llicència ambiental. Pel que conec, no s'han solucionat els aspectes relacionats amb la construcció realitzada sense llicència. Pel que sé, algunes d'aquestes adequacions són en la pràctica inassolibles. Per tant dificílment podrà superar els darrers tràmits per a disposar de les perceptives llicències, tant urbanístiques com mediambientals, tràmits que aviat arribaran a la seva data límit. Tot plegat, cal apreciar-ho, té moltes similituds amb la fàbrica de pinsos, per bé que aquesta no ha pogut aconseguir, ni que sigui provisonalment, llicència d'adequació ambiental i ja té una sanció de 165.000 euros pel la seva part de construcció sense llicència, expedient del túnel apart. Cal apreciar també que tots dos problemes van quedar "penjats" d'anteriors governs municipals i ha estat l'actual qui els ha encarat amb responsabilitat i valentia. Dit aixó, no tindrà la campanya d'en Francesc Xavier Ezpeleta quelcom a veure amb la gran empipada que ha agafat el comprador de la casa que abans tenia ell a Les Pungoles, a qui li va dir en vendre-li que la granja no era problema, doncs tancaria?

Hay que cuidar el lenguaje

He estat repassant els misatges del tal "Lengua larga". Potser la tingui llarga la llengua, però el seu intent de sabotejar el llenguatge de l'Imperi per tal de posar "suspense" al que diu, i amagar la seva verdadera personalitat ho considero deplorable. El llenguatge i el seu bon ús qualifica les persones, i el seu mal ús malintencionat les qualifica encara més. La metàfora és un bon recurs dialèctic, però l'esforç extraordinari que hom ha de fer per entendre les paraules mal escrites i inconnexes de "Lengua larga" fan perdre el missatge d'alló que ens vol transmetre, que potser, per un casual, fins i tot podria resultar intel.ligent. Canvia de tàctica, "Lengua larga" tots plegats t'ho agraïrem.

Empatx

A partir d'aquells escrits del Vilamajorenc Decepcionat, ni en Joan ni en Petitó desprofiten una oportunitat per tornar a picar i repicar contra els polítics. No parlen d'altre cosa. Realment estic empatxat... A veure, hi ha una altra vida -de fet tota- al marge de la política. És només una peça més de la nostra societat, i com tantes d'altres, inevitable. El nostre país, el nostre poble, té moltíssims temes més interessants, més importants, més greus, més apassionants i més urgents que parlar del polítics per sempre acabar dient lo malament que ho fan, el molt que ens enganyen i lo deshonestos que són. La política només interessa, sembla, per criticar-la. Algú de vosaltres deixaria la seva feina, la seva professió, per anar a fer quatre d'anys d'Alcalde durant 24 hores al dia a un poble, posem, de 4.000 habitants? Quines solucions plantegeu, apart de sempre criticar alló que es fa, per assumir la realitat i millorar-la? No n'he llegit ni una. Una bona crítica només ho és quan es valoren els punts de vista, quan es planteja una alternativa. Tot lo altre són discursos que, per buits, acaben empatxant.

Curiosa coincidència

En David Portet cita un veí de Can Derrocada que va trucar els Mossos i als Vigilants aixafant així la celebració de la seva boda. Es dóna la curiosa circumstància de què aquest veí sí que és íntim i vell amic del director del periòdic que ha publicat la carta, i què per tant tots dos saben que l'afirmació d'en David Portet en relació amb la "íntima amistat de l'Alcalde" amb aquest veí, és una total falsedat, com sap tothom que estigui al tanto dels assumptes de Sant Pere de Vilamajor. De fet, qui li vaixafar la celebració (crec que és el veritable motiu del seu enuig, imagineu-vos els Mossos desallotjant la vostra boda...) és aquest veí, que sense cap més interés que perjudicar, doncs no s'estava molestant ningú, va obrar un cop més de manera que en pùblic millor no qualificar. Curiosa coincidència que aquesta carta s'hagi publicat tant deseguida en aquest mitjà... Curiosa coincidència amb el què explica en PerspectiVa de la manipulació de la foto a l'article de la Clau referent justament a la Zona Esportiva de Can Derrocada? No estarà sent en David Portet utilitzat per una llarga mà negra en una guerra en la què hi ha caigut sense voler?