Sobre el comentari ofensiu a l'Isaac

Benvolgut Moderador, Com jo estic sindicat a aquest bloc, de forma que rebo les actualitzacions a un lector de RSS, he pogut veure aquest comentari anònim sobre el Sr. Isaac (be, no sé si sencer o tan sols les primeres línies). Suposo que si escric és perquè penso que més gent el pot haver vist i l’Isaac es mereix una defensa, malgrat que això suposi fer ressó d’un escrit que potser hauria de ser ignorat. Deixa’m dir que estic plenament d’acord en la teva decisió de no publicar-lo. Endemés de covard, crea judicis de valor sobre la persona i especula sense cap base. Però deixa’m acabar dient que, pel que fa a l’actitud que li atorga al començament, de prendre decisions a l’Associació sense escoltar als associats, simplement no és cert. Jo soc soci de l’AAVVPP de Les Faldes que presideix l’Isaac, i puc dir que ha portat a l’Assemblea les decisions importants, i que qualsevol soci que hagi volgut dir la seva ho ha pogut fer. I fins i tot ha donat la paraula a veïns que no son membres de l’Associació. Si l’autor del comentari anònim és també soci, que vagi a la propera Assemblea i ho plantegi allà. De debò que continuo sense entendre que qui tingui un punt de vista no faci servir el seu nom real, com si se n’hagués d’avergonyir del que diu.

Sobre la representativitat

En Petitó demana la opinió dels que habitualment llegim aquest espai, pel que fa a la manera en que es compten els percentatges i les representativitats. Aquí va doncs el meu modest punt de vista. Avui en dia tenim un sistema molt dolent. No tan sols als Ajuntaments, també a la resta d’Institucions. És molt poc democràtic. Els representants, en el fons, son conscients que deuen el càrrec no als representats (els electors), sino als aparells dels partits, que son qui posen i treuen a les llistes. Per això, és difícil un comportament que no sigui d’obediència a la línia oficial. La independència i el criteri propi el tenen només els que ja tant els fa continuar com no. Dona la impressió que, en el fons, no va falta triar diputats. S’assignen claus de votació als líders de cada partit, tantes com escons hagi tret, i ja està (bé, és una simplificació, el Parlament no està només per votar, també ha de legislar i això és una feina, però aquesta és la impressió que dona). La democràcia de debò, la que faria que ens sentíssim representats, s’aconseguiria quan els representants tinguessin en tot moment la sensació que deuen el seu càrrec als representats, i això només s’aconseguiria amb un sistema de llistes obertes, on a cada circumscripció es tria directament no a una llista, sino a una persona. Això els obligaria a fer-se més coneguts, cosa que implica voltar el territori i parlar amb molta gent, cosa que ara no passa. El sistema de llistes tancades és un dels dèficits que patim des del inici de la democràcia, que va donar massa poder als partits i massa poc als polítics individuals. Però, dit això, afegeixo que no es poden canviar les regles del joc quan el partit ja ha començat, i menys per adaptar-les a les necessitats particulars. Si les decisions es prenen per majoria simple dels regidors, qualsevol iniciativa, POUM inclòs, aprovada per 6 d’un total de 11 és legítima. Començar a fer sumes i restes com les que he vist en aquestos posts, denegant-los representativitat per aritmètiques com les que he vist, em semblen directament demagogues. La del petitó, on els atorga un 30% de la població de representativitat, la trobo especialment perillosa. En aquest cas, si cada partit te representativitat pel percentatge d’electors (assumint com fa en Petitó que ningú representa els que no varen votar), fa que sota aquest concepte, no es podria tirar endavant res que no tingués la pràctica unanimitat dels regidors (ja que representen solsament al 60% dels electors). Això dona la clau de bloqueig els que tenen pocs vots, la qual cosa és pitjor encara que la situació actual, que com ja he dit te mancances degut al sistema de llistes tancades. Em faig una pregunta, suposo que entre els lectors n’hi ha molts que la saben i potser algú m’ho podrà aclarir. Si d’aquí uns anys el mapa de regidors canvia substancialment, un futur Govern del Poble no podrà elaborar un nou POUM que es replantegi els objectius de l’actual? Si l’actual te un escenari de vigència de 20 anys... fins d’aquí vint anys no se’n podrà modificar res, ni que ho volgués una majoria absoluta molt aclaparadora?

No és aquesta la pregunta

Petitó: em contestes “Pau Jané, no hem de tenir una despesa d'un milió d'euros per satisfer a una petita part de la població (de la qual en formo part), la qual no vol desplaçar-se a altres llocs, sigui per la raó que sigui. Personalment sóc els que em desplaço si l'activitat és interessant. Hi ha altres infraestructures o inversions molt més necessàries que no pas una sala polivalent (poliesportiu, promoció turística, adeqüació viària, nou CAP, pàrking per l'escola Torre Roja, biblioteca, instal·lacions esportives al nucli...).” Si em permets insistir-hi, la pregunta no és si tú trobes necessària la inversió (ja m’havia quedat clar que no ;-). La pregunta és si creus que l’Ajuntament pot presentar un pressupost on no es contempli la substitució de la Fàbrica al nucli. És a dir, tu creus que la majoria de la gent del nucli ho entendria, o no? (bé, no és una pregunta adreçada a tú explícitament, sino oberta a tothom). Per cert, i ja que ho treus, quan algú del meu equip fa les coses bé, li ho faig saber. Clar que sí. Se li diu motivació. És el que em dona credibilitat a l’hora d’haver de fer aquest “petit clatellot” que menciones.

Una pregunta oberta dels pressupostos

A veure si algú m’ho sap aclarir. Quan es presenten els pressupostos del 2009, i es confronten amb els del 2008, els d’aquest darrer any, es referixen al que estava pressupostat, o bé al real amb qué s’ha tencat l’any? M’agradaria saber això abans de fer cap reflexió. No tinc sensibilitat amb algunes partides. També m’agradaria compartir una reflexió, a veure qué en penseu la resta. En Petitó critica que es pressuposti 1.000.000 d’euros per la sala polivalent, quan hi ha una mala situació econòmica i ja es disposa del Local Social de Les Faldes i la de Can Vila. Ho comparteixo, però també haig d’admetre que tinc la sensació que, pels habitants del nucli, les instal·lacions a les urbanitzacions és com si no existissin i, per tant, no sé com s’ho prendrien si l’Ajuntament no fes res per substituir La Fàbrica. Qué en penseu? Una darrera pregunta per si algú sap ja la resposta i la vol compartir aquí. Entenc els pressupostos públics que van per capítols, però de vegades em lio una mica. Quan es destina al pressupost del 2009 1.000.000 d’euros per la sala polivalent, vol dir que es pressuposta que costarà 1.000.000, i es pagarà íntegrament al 2009, o bé es pressuposta que durant el 2009 es pagarà 1.000.000, i la resta es pagarà en un altre exercici? Ho sento si és una pregunta tonta, però jo estic més avesat als balanços i comptes de pèrdues i guanys de les empreses que als capítols dels ens públics. Gràcies

Comentaris sobre el POUM

No acabo de veure la importància de desenvolupar estructura comercial en el municipi per generar riquesa. Dedueixo que el motiu ha de ser per temes de recaptació fiscal, però ignoro tots els aspectes del tema, per això ho pregunto en públic. Diria que la part del Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) no és, perquè em sembla que se n’està exent de pagar-lo per facturacions inferiors al milió d’euros (si be cal estar-ne donat d’alta). I suposo que qualsevol comerç estaria per sota d’aquesta quantitat, no? Però no se si això és efectivament és així, i si hi ha altres fiscalitats que puguin fer atractiu pel municipi que s’hi desenvolupin empreses. Però si es vol de totes formes desenvolupar una certa estructura de comerç, s’ha d’enfocar d’una manera més global. I pensant en l’emprenedor, que és qui pren la decisió de on posa el seu negoci. Què pot oferir Sant Pere de diferencial, que atregui a algú a muntar el seu negoci en els seus terrenys en comptes de en un municipi del voltant? Actualment, el mercat potencial que hi pot anar a peu no és suficient. Els habitants de Sant Pere estem dispersos, així que no contem com els 4.000 que som, sino que per a un potencial negoci al nucli som 800, som 1.600 per algú que pensi en establir en negoci a Llevant, i 1.200 si està pensant en ponent, segons dades d’en perspectiva. I després creixerem el que haguem de crèixer. El POUM planifica per on es farà el creixement cas que succeeixi, però no l’assegura. Es construirà fins on hi hagi demanda (espero, perquè si es construeix per sobre, ja veieu on acaba tot). Actualment, és una aposta menys arriscada per un emprenedor cercar un negoci que no estigui encara saturat, i establir-lo a un lloc on ja hi hagi activitat comercial (Sant Antoni). Pensar que pel fet de posar sòl disponible els comerços vindran a Sant Pere és molt ingenu. Sant Pere pot fer el seu POUM, però els altres no s’estan quiets. A això se li diu “economia de xarxa” i la tendència a que porta és a que el gran és cada cop més gran i el petit cada cop més petit fins eventualment desaparèixer.

Per al.lusions

En Petitó ens demana a els que algun cop havíem escrit i portem temps sense fer-ho, que ens mullem i opinem. Per al·lusions, doncs (i agraït per la seva valoració), terço en el tema, però ja anticipo que no aportaré cap òptica novadora (suposo que per això no havia dit res en el fons). El tema del descrèdit dels polítics. Sincerament, em cansa, m’avorreix i a vegades fins i tot m’emprenya. Ho sento, no suporto els insults ni pels àrbitres de futbol. I no crec que vagi implícit en el càrrec haver-los d’aguantar. I quan es generalitza, o quan es critica a la persona en comptes de l’actuació de la persona, s’està insultant. I aquí s’ha fet bastant, malgrat que qui ho fa estigui pensant que no, que ell ha fet crítica constructiva. POUM, Aquí crec que en PerSPectiVa, en defensar la no aplicació d’un referèndum, en alguns arguments ha donat a vegades la sensació una mica d’allò del “Despotismo Ilustrado”: “Todo para el pueblo, pero sin el pueblo”. Tanmateix en Pep amb les crítiques al “Cine de Barrio” i al Figaró. Les valoracions de la qualitat dels vots sobren, en democràcia totes les opinions conten. Però, apart d’això que te a veure més amb la forma que en el fons, estic d’acord que a aquestes alçades no es pot canviar el procediment. No convé fer un referèndum. El nostre règim polític no és assembleari, és per elecció de representants. En triem uns a qui deleguem el nostre vot. Això no exclou, però, que aquestos que tenen el vot delegat, no els convingui en aquest moment demanar a els qui deleguem el vot què en pensem, més que res per assegurar-se que continuen representant bé la “sobirania popular”. I més en un assumpte de tanta transcendència com un POUM. Jo en el seu lloc estaria més tranquil si contrastés el punt de vista de quants més veïns millor. No recordeu el sidral que es va muntar amb el referèndum de l’Ibarretxe? Pel que algun partit polític deia (ho sento, no sols no sòc jurista, és que ni tan sols sòc advocat, així que reprodueixo els arguments d’un altre, sense saber valorar-los), segons l’article 149.1.32a de la Constitució, tan sols l’Estat por convocar un referèndum, o autoritzar a un altre administració pública a que ho faci. I, segons la llei de Règim Local, tinc entès que tan sols ho pot demanar l’Ajuntament, després de que així ho aprovi per majoria absoluta el Ple. Rurals vs Urbanites. Bé, la crítica s’ha centrat en els urbanites de Madrid, no se si per sota hi havia alguna referència implícita als “camacos” de barcelona. Jo, com vaig nèixer a un poble de 100 habitants, als 18 anys me’n vaig anar a Barcelona, i des de fa 8 anys visc a Sant Pere, no sé si soc urbà, rural, urbrural o rururbà. Consell del Poble. Estic d’acord amb el que diu el Petitó. Si tenim constància que el president del consell és lector d’aquest bloc (en català no es diu “blog”), hom ha d’esperar que sigui convocat a curt plaç, si com sembla ser hi ha membres que ho estan esperant des de fa temps. No costa tant. Un darrer apunt abans d’acabar: sembla que el POUM hagués de ser un tema estrella per un espai de debat ciutadà com aquest, de fet hi ha hagut algun intent d’encetar el debat, però a l’hora de la veritat, s’ha derivat a assumptes més mundans com el referèndum, la ruralitat, la qualitat dels polítics,.... Perquè no ens hi posem? Perquè no desbrossem les línies mestres del POUM i comencem un debat sobre les propostes en aquest mateix espai? Bé, ja torno a anar a dormir tard avui... si és que no n’aprenc mai!

Pau Jané. La meva carta als Reis

Jo també crec que unir els diferents nuclis seria una opció profitosa. I, com n’hi ha tans, potser el fons no donaria per més que per això. Però seria la inversió més rendible. Cada cop es fa més difícil intentar tenir de tot a cadascun dels nuclis, i aquests camins (asfaltats perque s’hi pugi passar en cotxe) han de permetre que tots poguem fer servir amb més comoditat totes les instal·lacions, independentment d’on visquem. Pau Jané

Pau Jané. Projectes del Fons d'Inversió Local

Abans, que res, l’enhorabona per la iniciativa d’un espai de reflexió i participació, obert per a tothom però al mateix temps on els que hi decidim participar ho fem amb alguna cosa que ens identifiqui. Volia aprofitar que estic devant de l’ordinador per ser dels primers que hi suggereix un tema. En relació amb aquesta injecció de fons públics per fer obres als municipis, i un cop coneguts els projectes que l’Ajuntament ha debatit, … Quins haguèssin pogut ser en opinió dels participants els projectes que s’haurien hagut de presentar? Per un moment, posem-nos a la pell de ser membre del Consistori i mullem-nos. Apart, opinem sobre els que altres membres del debat haguèssin fet d’estar ells en aquesta situació. Salutacions a tots,

Pau Jané