No sé si ha estat fruit de la casualitat o realitzat intencionadament, però en el cos se m’ha quedat una desagradable sensació d’intranquil·litat.
El dia 3 d’abril de 2009, a les 14:12 hores, vaig enviar a Per Spectiva el meu darrer article “estic decepcionat”. Poca estona més tard (potser un parell d’hores) accedeixo al bloc de “Reflexions de Vilamajor” i comprovo que el meu article encara no es troba a la xarxa però si un nou article de l’autor del bloc on, de forma imprecisa i incoherent, ataca els argument per mi donat en el meu article.
La primera impressió que he tingut és que vostè (Per Spectiva) s’havia llegit el meu article i posteriorment, ha decidit contestar-lo penjant-lo a la xarxa abans que el meu. La cronologia no ha estat respectada provocant que els fets i successos hagin estat violentats.
Ingenu de mi encara penso que ha estat fruit de la casualitat però no em puc treure de sobre el vol d’un ocell que es diu sospita.
Després del breu prefaci, no em puc estar de contestar alguns dels seus arguments.
Seny i raó no són precisament dues de les virtuts per les quals destaca el senyor Bosque. No es pot valorar a una persona per un fet particular, concret, fet en un moment determinat. Tot al contrari, a una persona se l’ha de valorar per la seva trajectòria, en aquesta cas política, i el senyor Bosque no ha destacat per ser un polític amb seny i raó. Sempre s’ha apropat als que li han donat de menjar oblidant-se dels que li van donar el seu suport. Per a mi, el senyor Bosque fa temps que va perdre la seva credibilitat.
La seva defensa a ultrança només respon a la puntual concordança d’opinions, en aquest cas del POUM. S’ha agafat a un clau rogent i no el vol deixar. Per sort pel senyor Bosque, a les properes eleccions podrà comptar amb un vot més, el seu.
Vostè confon al lector amb afirmacions errònies. Es mou en el món de les especulacions perdent de vista l’objectivitat de la que fa tanta gala. Treu de context les paraules i les situacions enfloritant-les amb la verborrea que tant li caracteritza.
Anem a fet objectius i concrets. L’únic que és cert és que els partits de l’oposició, menys el senyor Bosque, van oposar-se al POUM presentat per l’equip de govern. La resta entra en el món de les especulacions. Afirmar que cada partit hagués votat el seu POUM està fora de context atès que no pertocava. Qui diu que si hagués hagut l’oportunitat de votat individualment els POUM presentats, els partits de l’oposició no s’haguessin posat d’acord i haguessin consensuat un únic POUM?. Vostè dirà, això no correspon a la realitat, i jo li contestaria, podria ser tant real com el seny i raó que manifesta que té el senyor Bosque. Objectivitat senyor Per Spectiva. Cal ser objectiu i vostè no ho és.
Vostè manifesta que al mes de febrer tots els partits van subscriure un document conjunt respecte el POUM. La senyora Cristina Romero d’ERC i la senyora Lola Álvarez d’ISP ho reconeixen però també argumenten per què és van subscriví i per què van canviar d’opinió. Podem donar-li a un o altre la raó i ens el podem o no creure però el que no podem afirmar, amb la categorització amb la qual vostè ho fa, que els únics que tenen la raó són l’equip de govern. Personalment no puc emetre un judici de valor atès que no tinc dit document. Vull entendre que vostè si se l’ha llegit i per això és tant categòric en les seves afirmacions. M’agradaria que, ja que vostè té accés a documentació que el poble no pot gaudir, doncs que la compartís així podríem comprovar qui dels dos té raó.
En el meu anterior article, el que facilito són dades objectives per què els ciutadans les interpretin i extreguin les seves pròpies conclusions. Vostè les ha interpretat d’una forma, i és legítim, però ho fa desgraciant les opinions dels demés. Escolti, vol una dada objectiva? El POUM proposat només té el suport del 28% total de la població amb dret a vot, miri per on ho miri. Realment creu que és suficient?
Senyor, fa molt de temps que se li veu el llautó. Malgrat els reiterats trencaments de llança que fa al·legant la seva imparcialitat, per tots els lectors, que segueixen habitualment el seu espai d’internet, és evident que vostè no és objectiu. Es clar que té unes preferències, les quals no poden ser criticades atès que, com a persona, en té gustos i a vostè li agrada l’amargor. Els comentaris crítics cap al govern que es fa en el seu espai, se’ls agafa com si fos un atac contra vostè i per això els contesta. No s’ha donat compte que contesta tots els articles que es publiquen? No s’ha donat compte que potser els lectors no volen això?. Vostè ha volgut crear un espai on els ciutadans de Vilamajor puguin expressar les seves inquietuds però al final s’ha convertit en una mena de consultori on vostè respon a tots, no permeten un veritable fòrum o espai de canvis d’opinions. Deixi el protagonisme als altres. No sigui tant vanitós.
El seu espai d’opinió ha perdut tota la credibilitat i la seva essència. S’ha convertit, gràcies a vostè, en una lluita entre Per Spectiva i la resta del món. La seva funció hauria de ser la de moderar, la de proposar nous temes objectius (darrerament l’únic que fa és atacar als que estan en contra de la coalició de govern), aconseguir dinamisme, sortir-se de la rutina, crear un veritable punt de trobada d’opinions.
Per sort de tots, vostè no és l’alcalde del nostre poble. Hom ha pogut comprovar, a través de les seves línees, del seu tarannà gens conciliador. No afavoreix el consens, tot al contrari, imposa el criteri de la majoria sense escoltar a la minoria. Les seves idees es troben més a prop del feixisme democràtic que no pas de la participació i convivència ciutadana.
No vull acomiadar-me sense fer referència que és impossible fer escac al rei atès que a casa nostre no hi ha rei a excepció d’aquells que li llepen les sabates. No em queda cap mena de dubte que vostè és monàrquic.
A partir d’aquest moment s’ha acaba la meva col·laboració en aquest espai. No cal que em respongui atès que no perdré el temps en llegir-lo. Prefereixo dedicar el meu temps en lectures més objectives.
