Pudors, olors i altres objectivitats. subjectivizades

Perspectiva ha signat altre dels seus documentats articles. Documentat i aséptic. Com es nota que no viu a les rodalíes de la fábrica de pinsos, al nucli de Sant Pere de Vilamajor. Ha mencionat una posible omertá dels treballadors del Ajuntament per no denunciar les molesties que provoca la fábrica situada a la seva proximitat. Suposo que inclourá a tot el que vagi al edifici consistorial. I jo que he treballat a aquesta institució pública i després he anat a fer gestions, he viscut les pudors amb una santa resignació, com un el.lement del paissatge, en aquest cas la plaça del Ajuntament i el mateix edifici, desagradable. Es significatiu, que al seu moment, la corporació municipal presidida per el alcalde de CIU, fa dues legislatures, no es va atrevir a aixecar l´escola bressol sobre els locals municipals, davant de l´Ajuntament, per la evident existencia de pudors i sorolls. Les pancartes som el llenguatge dels afectats. Una forma d´expresió vistosa i potser decorativa que, a més i més, fa pinya.

Fotografíes actuals de Sant Pere

Les fotografíes les podem fer per el record de les futures generacions, com ho fa ara un blog de Sant Pere respecte a imatges antigues. La resposta a la teva pregunta depén de molts factors, inclósos el model de poble que hi volem tots, ciutadans i forces polítiques i socials.

A voltes amb la fàbrica

El tema de la Fábrica es clar. Si l´amo s´empenya en no tancar.la per anarse a un altre lloc del terme municipal amb totes les facilitats, inclós a sobre d´una catifa vermella i música d´orquestra, no veig que hi hagi que perdre el temps amb aquest tema. Una altra solució sería no donarli cap vot ni a les Autonómiques, ni a les Municipals. Els temps de les vagas de fam, les pintades, les cacerolades sembla que son anacronics.I que la vida continúa amb fábrica o sense, que em sembla que aquest paio es dona molta importancia.

Coses que passen

Em sembla que el ISP, partit que m´agrada des-de el seu nom fins a algunes de les seves figures principals, no coneix als seus impatitzants, ha sigut el gran perdedor als últims anys a la política vilamajorenca.. I ho va ser per la raó de la seve ingenuitat e inexperiencia política. Ara que sembla que fa pinya amb els altres partits de l´Oposició, tindrá més posibilitats de compartir el Poder Municipal del futur.Jo es vaig veure un dia a uin lloc on parlava Joan Bruguera, l´excalde de ERC, i vaig veure coses, vaig observar comportaments. Bruguera ja anava camí de la sortida amb dignitat i entereça. ¿Quin cami agafaven els dels ISP?. Ja s´han vist els resultats.

Sant Pere es mou

Aquesta serie darticles de SF2, apart de ser una altra visió de Sant Pere, ens animen a ser més participatius, anar als Plens Municipals per veure i escoltar ho que pasa. Per coneixer de primera má el taranná institucional dels nostres polítics. Que el poble comença a moure em sembla una bona noticia. Tan important es l'aglomeració de forçes centrípetes, que de centrífugues. El equilibri es necesari, i no com ara que n'hi ha un conservadurisme creixent a sectores cada vegada més amplis de la nostra societat.

Escacs i Carn d'Olla

A Sant Pere es viu una eterna partida d´escacs. Afició singular del joc polític. Apasionant i maquiavélic. Un joc d´ideas amb el perfum aromátic del brou de Nadal i la Carn d´Olla.

Identitats

Com que a Sant Pere tot se sap i més si contradius a Convergencia i Unió, no tinc cap inconvenient en dir que Teulada es Diego Javier Garcia Sánchez, aquest individu que els convergents es van empenyar que era dels seus necesariament e ineludiblement. Aixó es un desig una mica delirant. Ells coneixen la meva ideología d'esquerres de tota la vida, peró ¿qué es un individu ante l´aparat d´un partit tan poderós?. Sembla que res. Bé, prefereixo ser d´Esquerra Republicana com simpatitzant o militant. M´agrada la fotografía i m´agrada escriure. A lo millor soc útil per qualsevol cosa, inclosa la meva dignitat personal. Diego Javier García Sánchez.

Propaganda i realitat

Quand llegeixo el teu missatge no puc evitar de pensar que conectes amb la propaganda oficial. Aixó es el que hi volem que creien. Peró, la realitat, desgraciadament es una altra. I els que vivim a Sant Pere cada dia podem comprovar un estil de fer política que ens porta al passat, als vuit anys de mandat de CIU. Un estil més paregut a una "dictablanda" on tot el món es bó mentre digui "si bwana" i repecti a qui ha de respectar, a qui s´ha respectat de tota la vida a aquest poble. I clar, aixó es incompatible amb una democracia que admet la diversitat d´opinions, de tendencies. La llibertat de defendre els ciutadans dels abusos de poder, i del amiguisme. Noticies que es van difondre per Sant Pere: demolició del edifici del Ajuntament, del Centre Civic, fer apartaments de luxe a Vilaguixá i deixar un racó pe els veins, pretendre traslladar una fábrica il.legal a costa de treure diners públics, drets adquirits per els ciutadans, desmantelar el camp de fútbol del nucli de Sant Pere, el costat de la Torre Roja, mostra un estil vell i caduc, i per aixó l´Oposició de Sant Pere, el ciutadá de Sant Pere que s´atreveix a defendre els seus drets, molesta. Ara, que al propietari dels pinsos li resta un cop d´efecte abans de les eleccions municipals i és tancar la fábrica i mostrar com si fos un exit de Convergencia i Unió i no pas el treball de tot un poble, inclosa l´oposició política democrática.

L'esforç d'en Perspectiva

Es evident que Perspectiva protegeit determinats interessos. Una llástima que hi hagi perdut la seva neutralitat i relegat a un segón terme els seus coneixements professionals, que hem tingut ocasión de fruir a aquestes págines. La seva retórica no pot ocultar a qui serveix. No es mala cosa, cadascú agafa el camí més adient, peró sembla que él es el únic que no s´en adona del seu joc. Si ho fa per rebre l´aplaudimenbt de determinades persones, a lo millor es justificat.

Vilamajor opina

Aquí n´hi ha una lluita de poder i una llista d´agravis. Guany qui guany les municipals, penso que la lluita continuará per els segles dels segles. Crec que el poble, les asociacions, el teixit social donará una empenta per resoldre les necesitats de tots, i que els polítics donin un respir a la societat civil; peró es possible que aixó sigui impossible. La política i el caciquisme manan molt a aquest poble.