Abans de res, voldria manifestar l’enuig que em produeix haver de debatre amb persones que amaguen la seva identitat sota un pseudònim, senyors Ganàpia i Perspectiva, jo no ho faig perquè vull assumir la responsabilitat de les meves denúncies, i a més, perquè tot el que afirmo en elles puc acreditar-ho amb documents i testimonis. D'altra banda, sé que és practica habitual en aquest tipus de fòrums emetre opinions sense desvetllar la identitat, però quan el debat arriba a l'extrem d'incloure en ell al·lusions personals tan directes cap a la meva persona, considero que resulta poc ètic fer-ho amagat darrera d'un pseudònim, almenys en aquest fòrum, jo no ho faré.
En relació als últims comentaris del senyor Perspectiva sobre el problema de la granja Ramos de Les Pungoles voldria aportar informació addicional que pot clarificar quina és la realitat del tema que ens ocupa.
Si ens remuntem en el temps, són fets provats els següents:
1- La finca que ocupa actualment la societat "Granja Ramos e Hijos, SL." va ser anteriorment explotada per una societat avícola formada per dos socis, el senyor Joan Boada és l’únic dels dos que encara viu. Aquest senyor manifesta que la granja va cessar la seva activitat l'any 1998, el seu soci i ell van intentar canviar l'activitat avícola que explotaven per una altra que fos més rendible (magatzem d'ampolles d'aigua, etc..), l'Ajuntament no ho va acceptar, al·legant que incomplia els usos permesos pel Pla General.
2- L'activitat avícola que explotaven el senyor Boada i el seu soci, el senyor Escrigas, consistia en la cria de pollets d’engreix, les característiques d'aquesta activitat no feien necessari l'existència d'un femer, els excrements es barrejaven amb una base de palla i eren recollits periòdicament, per això, i encara que la llicència atorgada per l'Ajuntament l'any 1978 ho permetés, mai es va construir un femer exterior annex a les naus.
3- Existeixen proves fotogràfiques, cartogràfiques i testimonis que acrediten que la societat que explotava la finca en aquell moment no va alterar en cap moment el talús natural de la riera del Joncar ni va construir cap femer, i d'haver-lo fet, aquest hauria d’haver sigut estanc i cobert, perquè les mesures correctores que imposava la llicència de 1978 així ho indicaven, en elles, s'afirmava que un femer a cel obert podia esdevenir l'origen de les larves d'insectes i un focus odorifer important, els veïns disposem d'una còpia d'aquesta llicència i la posem a disposició de qualsevol interessat.
4- L'any 2000 es va tancar definitivament la granja Boada, curiosament és el senyor Manuel Ruiz Guerra extreballador del senyor Boada i actualment membre de la brigada municipal de l'Ajuntament, l'encarregat de fer la neteja de la finca abans del seu definitiu tancament, aquest senyor serà requerit pel jutge com a testimoniar en el judici, sota jurament, confiem que aportarà una informació clau en aquest afer, en cas contrari, podria incórrer en un delicte i ell ho sap.
5- Després d'un període d'inactivitat de 3 anys, l'any 2003, granja Boada va vendre la finca a la societat "Granja Ramos e Hijos, SL." que actualment és la titular de l'explotació. Disposem de la còpia del contracte de compra-venda i ho posem a disposició de qualsevol interessat. Els actuals propietaris van portar a terme les obres d'adequació de les instal·lacions de la finca amb la finalitat d'adaptar-la a les seves necessitats, van construir un femer de formigó armat a cel obert de gairebé 300 m2 i amb capacitat per a 700.000 litres d'excrements de gallina (recordem que la llicència de 1978 obligava al propietari de la granja a cobrir el femer), a més, van realitzar una important alteració del talús natural de la riera del Joncar per tal de generar una plataforma que permetés implantar el femer i transitar amb la maquinària pròpia d'aquest tipus d'explotacions, tot això amb una aportació de terres aproximada de 12.500 m2, l'origen de les quals encara desconeixem. Totes aquestes obres van ser realitzades sense sol·licitar cap llicència, tal com reconeix el senyor Llesuy en la carta de resposta enviada al Síndic de Greuges el dia 29 de desembre de 2008 (?.....en quan a llicencies urbanistiques no consta a l’Ajuntament cap petició de llicencia d’obres a la zona on està la granja....?).
Disposem de les proves fotogràfiques, cartogràfiques i els testimonis que acrediten aquestes afirmacions, i a més, és important saber que l'ajuntament té constància d'aquests fets des del primer moment gràcies a les denúncies presentades pels veïns l'any 2003 (recordem que han passat 6 anys i la granja encara no ha legalitzat les edificacions construïdes il·legalment, ni ha corregit la topografia original de la finca).
7- Finalment, el 1 de gener de 2004, i després d'un any d'obres il·legals, els actuals propietaris de la granja van iniciar la seva activitat avícola. Disposem d'una còpia de la inscripció en el registre mercantil de Barcelona de la societat "Granja Ramos e Hijos, SL." i la posem a disposició de qualsevol interessat. Aquesta activitat no té gens que veure amb l'anterior del senyor Boada, és una activitat industrial a tots els efectes, disposa de 25.000 gallines ponedores, 155 ovelles, cavalls, estruços, etc.., per tant, tal i com especifica el projecte de llicencia ambiental, suposa un canvi substancial i un augment desmesurat del cens d'animals.
8- L'Ajuntament intenta fer-nos creure que és una adequació d'una activitat pre-existent però oblida que la granja ha estat tancada durant 4 anys. L'informe de l'enginyer municipal de 2 de juny de 2008 no deixa lloc a dubtes, afirma entre altres coses, el següent: (?... el nou expedient està tramitat com projecte de nova implantació amb el corresponent certificat de compatibiltat urbanística i com anex II.1....?) De totes maneres, encara que acceptéssim la versió de l'Ajuntament i conssideréssim que certament es tracta d'una adequació d'una activitat pre-existent, serien d'obligat compliment les mesures correctores que especifica clarament la llicència de 1978, i això a hores d’ara no és així, el femer segueix sent a cel obert i és la causa principal de totes les molèsties generades durant aquests anys, és a dir, l'Ajuntament no és capaç de fer respectar les prescripcions que el mateix ha imposat.
9- l'Ajuntament reconeix de forma explicita la clandestinitat de la granja al considerar-la una nova implantació que no ha legalitzat les seves construccions. Sis anys després ens trobem amb una llicència provisional atorgada per l'ajuntament i condicionada per una sèrie de mesures correctores que encara no han estat executades. La llicència per tant, NO ÉS DEFINITIVA, ho serà en el moment que es superin els controls establerts, i a data d'avui, el propietari de la granja no ha invertit un sol euro.
10- En relació al tema de la molèsties odoriferes és important saber que l'Aajuntament disposa d’una normativa clara, l’article 154 de les vigents ordenances municipals diu el següent:
Olors
És prohibeixen emissions de gas i manipulació de matèries que produeixin olors en quantitat que puguin ser detectables, sense instruments, a la distància d’un metre i mig del límit de propietat de l’activitat generadora durant més d’una hora diària.
a) Tampoc no serà admissible que aquesta percepció duri més de quinze minuts al dia, si ha diluït prèviament els gasos d’emissió a la proporció de 1 a 50.
Els veïns hem exigit en diverses ocasions, per escrit i verbalment als responsables municipals el compliment d'aquestes ordenances, però se'ns ha informat que no disposen dels mitjans tècnics necessaris per a fer els mesuraments, és a dir, regulen allò que no poden fer complir, és un avís per a tots aquells veïns que pateixin algun dia molèsties similars, sàpiguen que les ordenances municipals els emparen però el seu Ajuntament no.
Finalment, els veïns de Les Pungoles sempre hem defensat els mateixos arguments des de l'any 2003, data de l'inici de les molèsties, l’única diferència és que aquests arguments han estat reforçats dia a dia davant les evidències documentals, però lamentem que el màxim responsable municipal, el senyor Llesuy, no hagi mantingut el mateix discurs durant tot aquest temps, podem demostrar que afirmava unes coses quan era candidat, i altres ara que és alcalde, a més la seva actitud cap a nosaltres ha passat de la complicitat a l'hostilitat. De tots és sabut que els contenciosos administratius no generen una excessiva preocupació en els responsables polítics municipals i el motiu és clar, generalment, no es deriven responsabilitats econòmiques, ara bé, en aquest cas, estem disposats a exigir responsabilitats penals i estudiarem les civils, i això ja són figues d’un altre paner.
