En Francesc Xavier Ezpeleta torna a la palestra insistint sobre el tema de la Granja.
Ja n'he parlat recentement en el meu bloc del tema, i també ho vaig fer ara fara un any (en un article que recomano llegir) i allí ja no vull insistir-hi més.
Però vinc molt llegit i après dels conflictes de Vilaguixà, i el dels Pinsos Picart, i sent un tema important, m'acosto novament a Vilamajor Opina per donar la meva opinió. Perdoneu que m'estengui una mica.
M'he estat informant i hi ha alguns aspectes que manquen, per acabar de posar totes les qüestions sobre la taula:
a) Present a la presentació de l'Avantplà soc testimino de què, efectivament, es plantejava la deslocalització de la Granja, com millor i definitiva alternativa a la solució d'un problema denunciat llargament pels veïns.
b) Aquesta possibilitat no va ser acceptada per la titularitat de la granja, amb la qual cosa, no es podia obligar-lo a marxar.
c) Tancada aquesta via -la millor-, calia legalitzar del tot l'activitat, i els titulars de l'activitat van presentar sol.licitud per a una nova llicència ambiental.
d) Tractant-se d'una activitat sotmesa a aquest règim, l'Ajuntament va demanar el perceptiu informe vinculant a Medi Ambient de la Generalitat, que malgrat les gestions fetes per l'Alcalde Llesuy, va anar més lent del que calia, donada la urgència en resoldre el cas.
e) La Generalit acaba dient que se li pot concedir a la Granja la llicència ambiental, per bé que hauria de dur a terme unes determinades mesures correctores.
f) Amb aquest veredicte, la llicència ambiental va ser atorgada a mitjans de desembre de 2008 per l'Ajuntament, incorporant però tres adequacions al projecte presentat, en els mateixos termes que la Generalitat, que no havia posat més requisits per legalitzar l'activitat:
- El cobriment del femer,
- Una instal.lació adequada per al dessecament i transport de la gallinàcia fins el femer.
- La impossibilitat d'efectuar cap activitat com aquella a menys de 50 metres de qualsevol habitatge, la qual cosa deixava inactiva una petita part de les naus.
Pel què m'han explicat, amb la posada en marxa d'aquestes mesures, s'haurien d'acabar del tot les olors i els insectes.
g) En el mateix acte, com podeu veure consultant la junta de Govern del 18-12-2008 al web de l'Ajuntament, s'obre un expedient de legalitat urbanística, òbviament determinat per la impossibilitat d'exercir l'activitat a menys de 50 metres dels habitatges (observeu al respecte la fotografia -podeu "navegar-hi"-que acompanya aquest article al què al principi feia referència).
h) De fet, però, ambdós expedients: el de l'adequació de l'activitat i el d'abandonament d'aquesta activitat en la part de les naus situades a menys de 50 metres, queden de facto incorporats a l'expedient d'adequació del conjunt de l'activitat. Val a dir que les construccions a menys de 50 metres són les perceptives per a una instal.lació com la projectada (és sorprenent que es deixessin en el seu dia fer cases tant a prop de la Granja, aquí neix autènticament el problema, com està passant ara mateix amb moltes granges de Catalunya), però no hi hauria inconvenient per a altres activitats que no tenen aquesta restricció.
i) No tinc coneixement de què els afectats haguèsin presentat al.legacions contra la concessió d'aquesta llicència, dins del termini d'informació publica pertinent.
j) Segons la normativa, el procediment seguit és correcte; es concedeix la llicència (provisional) sotmesa a les adequacions previstes en l'atorgament de la mateixa. (La llicència és un document públic que podeu consultar quan vulgueu a l'Ajuntament).
No és cert per tant que la Granja no disposi actualment de llicència ambiental (altra cosa és que estigui en incumpliment dels termes de la què se li ha atorgat).
k) Hi va haver un desacord preliminar per part de la titularitat pel que fa a les restriccions (necessitat d'adequacions) imposades amb la concessió de la llicència, i estic convençut de què encara hi ha discrepància de criteris interpretatius sobre l'abast de les mesures correctores.
l) Tots els tràmits tenen per norma un temps per cumplir-se, i ha anat passant el temps amb el tira i arronsa dels titulars amb l'Ajuntament. I pel que sembla, fa pocs mesos, es va presentar un projecte tècnic d'obra per al cobriment del femer, sobre el qual, i des de la vessant purament tècnico-constructiva, es van demanar aclariments que, a data d'ara, els titulars encara no han presentat. No conec res sobre la resta d'adequacions que s'havien de fer.
m) A instàncies de l'Ajuntament atenent les queixes dels veïns, Medi Ambient de la Generalitat ha efectuat en aquest any dues proves tècniques (l'ajuntament no disposa dels sofisticats aparells per a la mesura odorífica), que van donar resultats negatius: per a la Generalitat, segons sembla, no hi ha incompliment en els límits de les normes. Els veïns no hi estan d'acord, doncs diuen que van ser efectuades en horaris no crítics: caldria fer noves proves, més serioses si cal.
n) El temps perceptiu per fer les adequacions ja ha passat i només es té sobre la taula un projecte constructiu per tapar el femer que no pot aprovar-se fins que no es resolguin els aclariments demanats. Pel que sembla, ja es pot iniciar el procediment coercitiu per tal d'exigir a la titularitat la pronta posada en efecte de les mesures correctores.
La Llei preveu que en el cas de "constatar el risc d'una afecció greu del medi ambient, la seguretat o la salut de les persones, pot ordenar, en la tramitació del procediment sancionador, la suspensió de l'activitat".
o) Sembla ser que l'Ajuntament ha demanat la intermediació del Dpt. de Medi Ambient per tal d'acostar-se a la propietat i fer-la entrar en raó per accelerar l'adequació. (En el seu dia, temps abans, com en Francesc Xavier ens relata, en Josep Mª Llesuy pel que sembla abans de ser alcalde, ja va demanar al Dpt. de Medi Ambient, a través d'un intermediari, la seva intervenció per tal de solucionar el problema).
p) Tot i en el supòsit de què els titulars no fessin res, la llicència continua sent vàlida, per bé que s'iniciaria el llarg procediment previst a la Llei per tal de poder tramitar l'eventual clausura de l'activitat (llevat de què s'apreciessin elements per a decratar la suspensió cautelar de les activitats), que comença amb la sanció i una série de multes coercitives entre les quals s'ha de deixar passar un temps per norma, després declarar la clandestinitat de l'activitat, i finalment, amb el concert de la Generalitat, precintar els locals on l'activitat s'estigui desenvolupant, fins que s'hagin fet efectives les mesures correctores.
Entre una cosa i altre, tot tenint en compte els terminis que les normes donen per a cubrir tot el procediment, ben bé un parell d'anys, diuen, la planta podria continuar com fins ara. Una demanda Contenciosa-Administrativa per part dels titulars contra aquestes actuacions permetrien allargar tot el procés ben bé tres anys.
q) I podria l'activitat continuar com fins ara sense que l'Ajuntament incomplís les Lleis, i, en la pràctica, sense que l'Ajuntament pugui fer res més que seguir amb diligència -i responsabilitat- tots els tràmits pertinents fins el tancament preventiu de l'activitat.
r) Com sia que l'Ajuntament està cobert en el seu cumpliment de la legalitat pels tràmits que ha emprés al respecte (fa falta veure quan iniciarà l'expedient coercitiu) només hi ha dos temes a resoldre, i per aquest ordre:
Primer: pressumiblement (no ho dubto) hi ha uns veïns perjudicats (olors, mosques,...) pel desenvolupament actual de l'activitat, i a dret de llei l'Ajuntament els ha de protegir, amb les oportunes comprovacions prèvies, per tal de determinar si les molèsties són constitutives d'algún tipus d'infracció.
Segon: esperar a veure que fa la propietat, que en principi sembla que està disposada -dins d'uns límits- a cumplir amb els requeriements inherents a l'atorgament de la llicència. Si ho fa, s'ha acabat el problema, i si per alguna raó no ho fa, estaria desafiant l'Ajuntament a procedir al tancament de l'activitat.
s) L'Ajuntament, de la seva banda té un difícil equilibri:
- D'una banda la pressió dels veïns que segons sembla ja ha arribat als tribunals, per tal de solucionar el tema.
- D'altra banda la pressió de la titularitat de no cumplir amb rapidesa amb les condicions que se li van imposar en atorgar-li la llicència, apart de la diferent interpretació que uns i altres en fan de l'abast de les mesures correctores.
(I si resultés que les mesures correctores anéssin més enllà del sentit de les normes? Que passaria si la propietat es neguès, en aquesta part, a acatar-les?).
Si l'Ajuntament espera seguint els tràmits perceptius, en haver una pressumpta molèstia per al veïns, li pot caure el pèl.
Si no espera i posa en marxa accelerada la suspensió cautelar de l'activitat, ha de tenir fundats motius per fer-ho i si l'esmpresa demostra, per qualsevol factor, que va ser temerari, se li poden exigir responsabilitats patrimonials, és a dir, danys i perjudicis si, eventualment un Jutge dongués la raó a l'empresa, fins i tot per algún pas u omissió que l'Ajuntament pugui haver fet malament en tot aquest embolic. Els calers per a indemnitzar una activitat com aquesta tancada de mala manera poden pujar a quantitats verdaderament astronòmiques, risc que l'Ajuntament faria bé de no còrrer.
La Generalitat no pot fer res més que ajudar, si vol, en el què pugui, doncs en aquest cas la paraula i la responsabilitat la té únicament l'Ajuntament.
t) Vista la situació, l'Ajuntament podria atendre les queixes dels veïns amb tot el màxim rigor.
Si es fan noves proves, més exhaustives que les fetes fins ara, i es verifica que les molèsties existents (sempre subjectives, tot i respectables) no incompleixen la normativa existent a l'efecte, el problema està resolt.
Però si de les proves resultés que s'està contravenint els límits (olors, presència de rossegadors o plagues d'insectes) previstos en la normativa, la papereta seria majúscula, doncs els veïns, amb el convenciment de tenir raó en termes d'incompliment de la Llei, podrien exigir l'immediat tancament de l'activitat, amb l'evident risc per part de l'Ajuntament d'enfrontar-se sense més a una demanda penal per danys i perjudicis (i ja sabem ara que els perjudicis psicològics, multimilionaris, estàn de moda).
L'espasa de Damocles cauria amb tota la seva duresa sobre l'Ajuntament, doncs d'una banda la paret de la propietat, suposant que fes com fins ara, i de l'altra l'espasa dels veïns. Mala peça al tel.ler.
u) Però si no fa noves proves, amb la cobertura de les dues que fins ara s'han fet (i que comprometen a la Generalitat), l'Ajuntament té un cert marge de maniobra per tal de demanar (més) paciència al veïns, i d'insistir amb la propietat de què el camí emprés no resulta el més adequat per a ningú.
v) Si en algún aspecte estic equivocat, prego que se'm faci saber.
Vist el vist, es podrà dir el què es vulgui, però en cap cas acusar l'Ajuntament, en la persona del seu Alcalde, que no hagi près part activa en la resolució d'aquest assumpte. Cal recordar (i això ja és una cançó que va sonant moltes vegades) que la Granja va començar les seves activitats abans de què en Josep Maria Llesuy fos Alcalde: una altra papareta que li ha tocat resoldre.
Les normes tècniques, i més quan hi ha molèsties pel mig, no són mai caixa o faixa, tenen marges que hom pot considerar tolerables o no, però que molt probablement poden quedar perfectament ajustats a la Llei, i per tant sempre -dins d'uns límits raonables- hi ha lloc a la controvèrsia quan hom s'entesta en abordar al seu favor la posició més restrictiva. També pel mateix motiu ningú té del tot la certesa de tenir tota la raó, i quan sobrevolen causes judicials tot plegat és un embolic.
Quan es fiquen advocats pel mig i quan algunes posicions es tornen viscerals per algún motiu, les coses es treuen de pollaguera, s'emboliquen i fan perdre temps i diners a tothom.
No seria més fàcil deixar-se de jugar al gat i el ratolí i, de bona voluntat, tots plegats, seure i posar les respectives cartes sobre la taula?
Quin inconvenient hi ha en una activitat que ja hi era des d'antic i què passés a cumplir totes les normes? Si algú es compra una casa al costat d'una granja que no s'enganyi, sempre tindrà algun tipus de molèstia.
(Jo tampoc voldria una granja al costat de casa meva, però potser el problema seria que és la meva casa la que s'ha posat al costat de la granja, i no a l'inrevés).
Quin inconvenient hi ha en, acceptant que una granja no és precisament una botiga de "xuxes", en ser empresari responsable i acceptar que el desenvolupament de l'activitat en un indret que ara resulta inapropiat, té els seus requisits que cal cumplir?
Posar (ja van quatre vegades: APCD-Vilaguixà, AVV Faldes-Prolutec, Ajuntament-PICART, i ara Pungoles-Granja Ramos) contra les cordes a l'Ajuntament per la falta de seny d'unes parts entestades cadascuna en els seus posicionaments és simplement una vergonya, per molt que tothom tingui els seus legítims drets.
En tots quatre casos, però hi ha un cercle viciós recurrent:
En el cas de la Prolutec no hi havia causa.
En el cas de Vilaguixà, tampoc, però la titularitat va abandonar l'activitat.
En el Cas dels Pinsos Picart la complicació és descomunal, però com menys cap veï ha dennunciat l'Ajuntament.
El cas de la Granja està dins el patró estàndard i el camí per la resolució està ben traçat, si els veïns no ho compliquen.
Amb tota la consideració per a en Francesc Xavier, -i sense entrar en absolut en les raons o motius que pugui tenir per al seu objectiu- dir-li que no seria bo que per falta de seny no acabés perdent la raó, com li va passar en un altre d'aquests contenciosos al president d'una associació de veïns del municipi, que convertit finalment en visceral tal.libà va acabar aconseguint el seu propi descrèdit, el de la seva junta, i de retruc, el de l'associació que presideix; avui en dia, tots plegats, en obscur ostracisme.
- L'activitat existeix d'antuvi.
- Uns veïns es senten molestats per l'activitat, amb una percepció de la molèstia que sempre és respectable, però quin límit és subjectiu.
- Mai s'acaba de demostrar que aquestes molèsties contravenen la normativa legal, que per definició sempre és objectiva.
- Els veïns acaben buscant les pessigolles a la pròpia activitat.
- En el nostre far-west les irregularitats urbanístiques i d'activitat són el pà nostre de cada dia, per la qual cosa sempre hi ha on agafar-s'hi, i no cal buscar massa.
- Matant el gós, morta la ràbia, però el gos (l'activitat) no és cosa fàcil de fer plegar com si res; les lleis deixen aquest procediment en les salvaguardes més estrictes.
- Els veïns posen llavors les cordes contra l'Ajuntament doncs: a) No tanca l'activitat, i b) permet que les molèsties als veïns continuïn.
- L'Ajuntament queda enmig del foc i amb la responsabilitat de moure fitxa. Ha d'anar amb peus de plom o se li cau el pèl per una o altra banda.
- L'Ajuntament, faci el què faci acaba sent l'acusat.
- La resta de grups polítics municipals s'ho miren i miren cap un altre costat.
