Vivint com jo a menys de 100 metres de la fàbrica i sense cap edifici entremig haig de confessar que també sento -ara com fa 40 anys- les pudors i els sorolls de la fàbrica.
Que la fàbrica al nucli és anacrònica ningú ho pot discutir. Però... i la solució?
De solucions els nuclimilitants cap ni una, en una posició igualment irresponsable: per a ells que la fàbrica es quedi, no és en general cap problema, sempre i quan:
- Deixi de fer pudor,
- Deixi de fer sorolls,
- Es solucionin les il.legalitats.
Un impossible metafísic...
Quina solució donen els nuclimilants per mantenir una fàbrica:
- Que fa 11 anys que no disposa de llicència ambiental,
- Que manté una part important de les seves instal.lacions en una construcció sense llicència,
- Que fonamenta la seva activitat amb una ocupació il.legal de sól públic?
Cap!
Quina solució dónen els grups de l'O-posició? Cap ni una tampoc.
El POUM, pel sol fet de poder preveure compensacions en forma de requalificacions a la propietat és i ha estat des de sempre la única alternativa possible no ja al manteniment de l'activitat en el nucli, sinò a la deslocalització de la fàbrica en els terrenys que ja estàn disposats per a tal finalitat.
Cal recordar, cal tenir memòria, de qui era l'Alcalde quan es va construïr una part de la fàbrica sense llicència i fet el túnel del carreu Nou.
Cal recordar, cal tenir memòria de quin Alcalde no va autoritzar l'expedient d'adequació ambiental -d'impossible legal- a la Llei del 98, i declarà la caducitat de l'expedient, deixant la fàbrica a precari.
Cal recordar, cal fer memòria, de qui va iniciar un expedient per ocupació de domini públic, expedient que tanmateix va deixar caducar.
Cal recordar, cal tenir memòria, del projecte del POUM-2005 per a la fàbrica, i de les compensacions que oferia per a la deslocalització.
Cal recordar, per últim, quins grups polítics eren en el Govern quan tot aixó passava.
L'Alcalde Llesuy, amb l'unanimitat de tots els grups polítics, va presentar una proposta de Conveni a l'empresa per tal de solucionar el tema, proposta que no va ser ni atesa, i que un grup de l'oposició va demanar en el seu dia que es mantingués oberta. Des de llavors ha estat conseqüent i curós de la legalitat: feia tres legislatures que aixó no passava, en referència com menys a la fàbrica.
Si en el marc del POUM els titulars de l'activitat no es posen mans a la feina, tindrem, tots, un gran problema, i en especial l'Alcalde, doncs qualsevol ciutadà podrà exigir, a Dret de Llei, que es procedeixi sense dil.lacions a la clasura d'una activitat que no disposa de la llicència pertinent. De no fer-ho, l'Alcalde estaria prevaricant, és a dir, delinquint.
I mentrestant, la 0-posició (la primera lletra en realitat és un zéro) mirant cap una altra banda, de vacances, sense voler -sense saber?- posar el picarol al gat. Mireu si no les seves propostes en el POUM.
Per a l'escac al rei tot s'hi val.
He defensat de la meva banda, i sempre ho faré, l'encomiable iniciativa emprenedora dels propietaris de la fàbrica, aixecant-la del no res fins on ha arribat, per als que, per aixó, comptaran sempre amb el meu respecte més sincer. Ara ja, però, els toca a ells, en un exercici de generositat, de responsabilitat (i de certa compensació, val a dir-ho) endreçar tot plegat sense cap perjudici per a les famílies que viuen de l'empresa i pensant en un poble que no tinc cap dubte que estimen.
P.D.: els nuclimilitants són una realitat i n'hi ha de dues menes: d'urbanites i de rurals. Els urbanites ruralromàntics, en aquest poble, una anècdota, en la seva contradicció. Noves fornades encara haurem de veure...
I Joan, no donis idees que més d'un pot trobar en la teva solució tecnològica l'esperança per fer callar les campanes de La Força...
