Un altre punt de vista

Per al.lusions. Petitó, entenc la teva indignació per haver vist una realitat que deu estar lluny de la teva visió particular d'allò que deus entendre que diuen que és la participació ciutadana. Entenc, sota el teu plantejament, que et sentis avergonyit de nosaltres, de tots nosaltres. T'ha faltat, però parlar del públic, abastament convocat des de les finestres, que poc res més va fer; i també estava participant, com tú mateix. Pel que fa al Sr. Camprubí, crec que no necessita acreditacions per demostrar que va més enllà dels seus propis interessos personals (que no en té cap, sigui dit de pas, per defensar). Només cal llegir "Reflexions" o "Anàlisi Socioeconòmica de Vilamajor"per donar-se'n compte. I en especial en profunditzar sobre el POUM, en el qual treballa des de mitjans de 2005. Si veus en això molt de partidisme i de lluites individuals, si creus que això no és pensar en el poble sinò en les pròpies lluites individuals, ja m'agradaria poder comptar amb només mitja dotzenes de persones així en el nostre poble! Tothom que l'ha volgut escoltar, tothom que l'ha volgut llegir, ja sap de quin peu calça. I d'això no se'n pot estar. El Sr. Camprubí no va voler formar part de la nova comissió perquè, de fet, ja ho havia dit tot en la primera, i sobretot perquè amb noves cares era com tornar a començar, haver de tornar a fer més de 1.000 quilòmetres (viu prop de Barcelona) per intentar explicar i tirar endavant la seva visió. Deixava en bones mans les seves idees, i 29 persones no són precissament un nombre fàcil per a una comissió, que havia canviat de caire. D'on creus que va sortir la solució per a l'IES, o el camí de Can Tona, el pont de Can Tomàs o la rotonda a l'entrada de l'avgda. de Sant Elies? Haig de dir-te que el Sr. Camprubí, al que conec bé, podria estar parlant tota una setmana de la visió general del nostre muncipi, equivocada o no, però resultat d'una intensa reflexió. I qui l'ha volgut escoltar, ara i abans, ho ha fet, perquè més no ha pogut parlar. Però no estava al Consell per fer més discurs del què va fer. Estava allà en aquell moment defensant el seu veïnat, perquè no es representava a sí mateix, sinò a Can Derrocada. Però així i tot va ser l'unic que va parlar dels habitatges de protecció oficial, del jovent i d'un poble condemnat a envellir la seva piràmide d'edat prematurament. Va ser l'únic que va manifestar interès pel paisatge urbà i l'estètica de les construccions, sostenibles sobre el terreny. Va ser l'únic que va parlar de la insostenibilitat econòmica dels 32 metres de vorera per habitatge que ara tenim a Sant Pere de Vilamajor. Va ser l'únic que va reclamar espais per a l'activitat econòmica amb serveis per als ciutadans més enllà dels equipaments públics municipals. Va ser l'unic que va destacar la necessitat de canviar el model de fixació de llocs de treball basats només en la indústria o l'activitat dels polígons. Va ser l'únic que va posar de manifest que el model comercial previst és notòriament insuficient per als estàndars actuals, ja comptant amb què Sant Antoni cobreixi el 40% de les necessitats dels habitants de Sant Pere... Dona't compte de la diferència, ja que hi eres. I li recrimines que defensés interessos particulars? Jo mateix vaig tenir els documents del planificadors com tothom, a principis de febrer, i el de la Comissió tot just fa una setmana. Suficient per tal de si tens interès, i vols robar temps al temps, fer-hi més que una ullada. Si altres no ho han fet, allà ells amb la seva responsabilitat. És en qualsevol cas impossible pensar en quatre dies en un POUM, ni que sigui alternatiu. A altres ens ha costat madurar totes les variables i factors a tenir en compte quasi quatre anys! El POUM, que no els plànols, va començar, ho hauries de recordar, a principis del 2005. Al 2006 es van fer dues reunions del Consell de Poble per tractar del POUM, de "la visió general del municipi". Hi eres, Petitó? Doncs altres si. Si ara hom té tant "interès" en el POUM, doncs em sembla que han fet tard, doncs s'està desparant la taula. De tota manera em preocupa això de "preparar POUM's alternatius". Ja tenim uns tècnics experts i competents que n'han fet un de factible -suposo-, i és sobre aquest model que hem de treballar. I ningú va fer cap pregunta, a excepció del Sr. Camprubí, als tècnics redactors. Pel que fa a l'informe d'acústica per tal de declarar Can Derrocada com ZEPQUA, com sia que ja reconeixes que la seva inclusió va ser una manipulació d'alguns dins de la Comissió, ja m'ho dius tot. S'ha pagat amb diners també del Sr. Camprubí, i té com únic propòsit la defensa de la peculiar forma de vida que entenen unes determinades persones que han ocupat un poder de representació d'una manera que no desvelaré en públic. El Sr. Camprubí forma part, des de la seva fundació i molt abans de què els actuals membres de la junta arribessin a Can Derrocada, de l'Associació de Propietaris de Can Derrocada, havent estat membre de la seva junta. El descrèdit a què, en públic i privat han portat aquestes persones a l'Associació és irremediable, larrossegant-la a una situació agònica i fa que s'hagin de guardar distàncies. Si algun altre veïnat hagués presentat, per a ell mateix, una tant singular proposta de protecció acústica, doncs, de veritat, si la gent d'aquell veïnat estigués a favor, que s'ho mengin amb patates, que res hem de dir els demés del seu plat. És el mateix que va fer tothom quan es tractava de Can Derrocada, doncs no es parla del seu veïnat. Però resulta que es tractava del meu veïnat. Mira, com tu i com tothom, si no haig de renunciar a defensar quelcom, és el lloc on visc, on he viscut 40 dels 50 anys que tinc, probablement abans de què tú neixessis. I em sento ben orgullós de defensar-ho. Mentre s'entretenien en fer mapes acústics, el Sr. Camprubí ha entrat quatre escrits a l'Ajuntament denunciant incompliments de la normativa urbanística en noves construccions del veïnat (bàsicament per "trinxar" el terreny), alguns dels quals han donat fruit. Ha intentat concil.liar l'activitat existent a la zona esportiva tant amb les lleis com amb l'ús social i esportiu de l'equipament. Mentrestant, per primera vegada en més de 16 anys, a Can Derrocada s'han organitzat trobades entre els veïns, constituïnt-se una altre Associació que creu en els veritables valors del veïnatge, que realment representa els valors que fan poble. I sobre els seus projectes del Parc de Llevant i del Camí Verd dels Tres Torrents, apart de què ja estan integrats en l'informe de la primera comissió d'urbanisme, el propi Agàpit els va incloure en la seva darrera versió del planejament, i estic convençut que tambés se'ls creia. Jo mateix els continuaré defensat perquè els trobo simplement magnífics i si te'ls haguessis llegit potser no els ridiculitzaries com ho fas. Coneixes algú altre que hagi presentat res? Certament, el Parc de Llevant i la zona esportiva de Can Derrocada fan nosa, ja que complicaria, i molt, les ja de per si complicades negociacions amb qui tothom ja coneix. Seran les víctimes d'aquest POUM. Qué hagués passat si estiguessin a Les Faldes? I si va acceptar que ningú de la comissió contestés les seves preguntes és perquè el Sr. Camprubí ja sabia que no les podrien contenstar convincentment, doncs òbviament tenien per propòsit posar en evidència la feblesa dels arguments de la comissió. Quan hom presenta una proposta, i màxim quan contradiu frontalment els plantejaments d'uns tècnics experts, (i de la pròpia lògica) s'enfronta a l'examen dels que l'escolten, inevitablement. I van fer ben bé en no intentar contestar, doncs alguns s'haguessin posat en evidència. Que ens havien de dir sobre la manera de compensar els propietaris dels terrenys que anaven marcant de color verd o blau, si era absolutament inviable? Que ens havien de dir sobre la normativa urbanística incorporada al POUM si ni se l'havien llegit? Que ens havien de dir d'eliminar 200 habitatges de protecció oficial sobre el 300 previstos? Que ens havien de dir sobre la declaració de Can Derrocada com ZEPQUA si ni tant sols van prendre interès per comprovar que significaven aquestes igules? Si que es va contestar, però, al respecte del Parc de Llevant i del Tres Torrents, (el bon amic Barenys) en el sentit de que continuaven vigents com informe de la comissió. No vaig veure, però que el redactor del POUM desconsiderès les preguntes del Sr. Camprubí, que per cert van ser les úniques que se li varen formular en tota la nit. Si d'altres tampoc poden arribar a contestar preguntes que els hi puguin fer, serà que, òbviament, tampoc tenen resposta. No t'equivoquis, l'error no està en les preguntes, la deficiència és no saber donar respostes. En aquest cas, la callada per resposta no és indiferència, és simplement no saber que dir. Amb l'actual POUM, realment tampoc no veig Sant Pere amenaçat. Falten algunes peces, però ja estic tip d'anar arrossegant contracorrent. Per això hi hagués votat a favor arribat el cas. Una ara apreciada amiga em va dir un dia: "A tu, el que et passa és que exerceixes la dictadura de la iniciativa". I veig que tenia raó. Per acabar, ja he dit públicament que mai tant Sant Pere estava tant ben representat i escoltat com ahir, i tots els que varen parlar representaven quelcom, representaven a algú. Per primera vegada a la història del nostre poble, en un tema tant important, tothom, tothom, va poder dir-hi la seva. I no paga la pena que et distingeixi que un representant electe dels ciutadans representa molt més que un simple ciutadà, perquè així és la democràcia que ens hem donat, que no és assemblearia. Així, vaig apreciar poder escoltar els plantejaments de la Lola, i els de la Cristina, sense els quals la visió global hagués quedat orfre. Si no vaig errat, els polítics són els primers i principals representants que hem escollit, i penso que exerceixen com a tals. Si no n'hi ha cap que t'agradi, doncs realment tens un problema, que la resta solucionem votant al què, en línies generals ens ha de portar a on volem. En realitat, però, és que per a alguns l'interès d'aquest plenari del Consell no era especialment el POUM, sinò criticar un determinat model de participació. I em sembla bé que es faci, però en les reunions ordinàries del Consell, no en un monogràfic extraordinari. Aquest Consell de Poble ha estat molt important i útil, doncs totes les posicions sobre el POUM estan sobre la taula. Ara és feina dels nostres representants legals que ens representin com creguin més convenient, pensant en el bé del nostre poble. Ells són els que decideixen, perquè així ho hem decidit en democràcia. Sento, Petitó, haver estat tant contundent, contundent com ho són els fets que he relatat.