Quan fa un parell d’anys va sorgir la conveniència de construir un edifici polivalent en substitució del local municipal la Fàbrica, personalment vaig mostrar el meu rebuig. Actualment mantinc la meva opinió en base a la següent argumentació:
1. Les diverses comissions d’urbanisme i la comissió de cultura del gairebé inexistent Consell del Poble; diverses entitats culturals i esportives; la majoria de forces polítiques i una gran part de la ciutadania vilamajorenca estaven d’acord que una de les mancances que teníem era la poca cohesió social entre els veïns/veïnats. Calia deixar de tenir el sentiment de pertànyer a un veïnat (urbanització) i passar a identificar-se amb el municipi. L’estratègia, gairebé consensuada, fou crear , primerament, una xarxa de camins asfaltats que unissin tots els veïnats i, posteriorment, realització d’activitats culturals integradores.
Una de les estratègies proposades era la dispersió de les instal·lacions municipals el que provocaria el desplaçament obligat de les persones al llarg del municipi. Així, Can Ram gaudia de la piscina municipal, Les Faldes de la sala polivalent (en substitució de La Fàbrica) i la pista poliesportiva i el nucli els serveis administratius i sanitaris.
Malauradament l’estratègia es fon davant de les pretensions, per a mi errònies, de les diverses associacions de veïns que lluiten per tenir prop de casa seva totes les instal·lacions municipals. El resultat és que tots els veïnats gaudeixen d’una sala polivalent malgrat que no hi ha suficients activitats per amortitzar-les. El local de Can Vila es troba infrautilitzat així com el de Can Ram i el centre cívic Pi Novell li fa la competència al centre cívic de Les Faldes.
L’edificació d’una nova sala polivalent el que provocarà serà una major oferta per una menor demanda. Per poder amortitzar la instal·lació caldrà programar moltes activitats suficientment atractives per concentrar una bona quantitat de gent. Els perjudicats seran les altres instal·lacions les quals veuran reduïdes les inscripcions.
La solució passa per no crear un excedent d’infraestructures similars i crear infraestructures necessàries com un poliesportiu cobert, hotel d’entitats, un centre sanitari adequat, espai juvenil...
2. La Fàbrica, malgrat el que diguin alguns, és un dels edificis emblemàtics del nostre municipi. No tant per la seva riquesa arquitectònica sinó pel seu valor sentimental.
Estic d’acord totalment en la seva reforma però no per convertir-lo en una nova sala polivalent sinó per donar-li nous usos (hotel d’entitats, biblioteca, espai juvenil...). I estic d’acord atès que l’altra opció és l’enderrocament per crear vivendes.
Respecte a les opinions de Per Spectiva (1/3/2010 “La Fàbrica: coordenades per a l’anàlisi de les controvèrsies) en la qual manifesta que La Fàbrica esdevé obsoleta per als temps actuals li contestaria que l’ajuntament vol convertir la masia de Can derrocada (actualment sense cap valor arquitectònic) en futur ajuntament finançant per la venda dels terrenys que ocupen actualment La Fàbrica. On radica la diferència? La masia no està obsoleta per acollir instal·lacions municipals? No caldrà fer enormes inversions per adequar-la? Per què es dóna el vist-i-plau en les reformes de la masia i no pas de la Fàbrica?
El terme obsolet és una apreciació i no pas una realitat. Si tot el que es considerés obsolet fos destruït ara per ara no tindríem patrimoni arquitectònic històric.
També m’agradaria comentar un altre article del mateix autor (25/02/2010 “comparás, venderás pero nunca fabricarás”) en el qual manifesta que La Fàbrica, a part d’arranjar els problemes d’aluminosi, cal adequar-lo a la normativa. La pregunta que faig és: si no s’hagués detectat el problema d’aluminosi s’haguessin fet les obres necessàries per adequar-ho a la normativa? Abans de detectar l’aluminosi La Fàbrica funcionava sense aquesta normativa, per què l’ajuntament ho va permetre? I les normes acústiques que fa referència, per què no es prenen aquestes mesures amb la fressa que genera la fàbrica de pinsos?. O tots moros o tots cristians.
3. Tenir una despesa de 2,4 milions d’euros en una obra en època de “vaques fluixes” no té raó de ser i menys per la construcció d’una instal·lació que no és imprescindible atès que existeixen alternatives (locals de les faldes, de Can Vila, de can Ram, La carpa...)
Vull afegir que hi ha aspectes econòmics que s’escapen de la meva comprensió: l’alcaldia manifesta que les obres es pagaran amb el cànon de l’aigua, o sigui, que existeix una font alternativa d’ingressos. La pregunta que em faig és per què aquesta font d’ingressos no es va emprar per solucionar les carències econòmiques del poble d’anys enrera i que va suposar una puja del impostos (guals) que tanta problemàtica va causar? L’alcaldia va manifestar, fa un any, que el poble estava en procés de fallida per la manca d’ingressos de la construcció, i per això calia crear nous impostos com el de guals. Un any després l’alcalde diu que si que hi ha diners per crear un local polivalent. Algú ho entén? Jo no.
Mentre, entitats i associacions no reben les subvencions atorgades i promeses per suposada manca de liquidesa.
Per Spectiva manifesta en el seu article (1/3/2010 “La Fàbrica: coordenades per a l’anàlisi de les controvèrsies) que una de les solucions és fer l’edifici en dues fases. Ara la meitat i quan hagi diners l’altre meitat. Solució la qual no puc defensar pels meus anteriors arguments i per què tinc la sensació que mai es construirà la segona meitat quedant un edifici inacabat. (es curiós que aquesta proposta la vam escoltar de la boca del senyor Alcalde fa un parell de setmanes atribuint-se ell la idea. De qui és de Per Spectiva o de l’Alcalde?)
No podem obviar que l’actual alcalde té data de caducitat i que quan ell marxi els seus projectes seran una hipoteca pel seus successors.
4. Si que estic d’acord amb Per Spectiva en l’ubicació de la sala polivalent. Si s’ha de fer per què així ho creu l’alcalde ( la natura humana de tots a vegades ens fa prendre decisions que, malgrat que es sap que no són les adequades, es fan per què cal mantenir la paraula/honor/orgull) el pitjor lloc per fer-ho és a la pista poliesportiva existent.
Mirem un futur d’aquí 10 anys i imaginem-nos com serà l’espai central: on és l’ajuntament, el Pi Novell i La Fàbrica hi haurà edificis; a sobre de Correus aniria el nou centre de salut; on es la pista poliesportiva tindríem la nova sala polivalent. Tot l’espai on ara juguen els nostres fills, on es concentrem els adults per fer activitats estaria ple d’edificis. El nucli deixaria de tenir un espai central, un lloc de trobada.
Segons Per Spectiva la raó per la qual l’ajuntament acumula tanta construcció a la zona central és per què és l’únic sol que es propietat de l’ajuntament. No m’estranya atès que l’ajuntament ha venut/canviar/permutar tots els terrenys municipals que tenen ara i que tindran en el futur (gràcies al POUM). Una hipoteca més (pan para hoy hambre para mañana).
Finalment, Per Spectiva dóna la solució per la manca d’equipament esportius: utilització de les pistes esportives de les escoles. Sento contradir-li de nou però es nota que els seus fills només venen els caps de setmana i no coneix la realitat del poble entre setmana. Com li pots dir als teus fills, quan surten de l’escola, que si volen continuar jugant han de quedar-se a l’escola. Es com si després d’acabar la teva feina et diguessin que t’has de quedar a la teva feina per fer vida social. Incongruent. Els nanos el que volen es sortir de l’escola i gaudir d’un espai/ambient diferent al que han viscut les darreres sis hores. A més els pares poden estar al nucli sense haver-se de desplaçar fins a les escoles (que ja em direu que fan allà mentre els seus fill juguen).
Conclusió: m’agradaria que la decisió final sobre la construcció de la sala polivalent respongui a criteris de necessitat i no pas de lluites internes entre dues faccions i on es considera que construir/no construir sigui el gol de la victòria. Caldria consensuar l’acció entre totes les forces polítiques, les entitats, associacions i veïns/veïnes a través de l’eina de la consulta popular la qual tanta por dóna als polítics.
1. Les diverses comissions d’urbanisme i la comissió de cultura del gairebé inexistent Consell del Poble; diverses entitats culturals i esportives; la majoria de forces polítiques i una gran part de la ciutadania vilamajorenca estaven d’acord que una de les mancances que teníem era la poca cohesió social entre els veïns/veïnats. Calia deixar de tenir el sentiment de pertànyer a un veïnat (urbanització) i passar a identificar-se amb el municipi. L’estratègia, gairebé consensuada, fou crear , primerament, una xarxa de camins asfaltats que unissin tots els veïnats i, posteriorment, realització d’activitats culturals integradores.
Una de les estratègies proposades era la dispersió de les instal·lacions municipals el que provocaria el desplaçament obligat de les persones al llarg del municipi. Així, Can Ram gaudia de la piscina municipal, Les Faldes de la sala polivalent (en substitució de La Fàbrica) i la pista poliesportiva i el nucli els serveis administratius i sanitaris.
Malauradament l’estratègia es fon davant de les pretensions, per a mi errònies, de les diverses associacions de veïns que lluiten per tenir prop de casa seva totes les instal·lacions municipals. El resultat és que tots els veïnats gaudeixen d’una sala polivalent malgrat que no hi ha suficients activitats per amortitzar-les. El local de Can Vila es troba infrautilitzat així com el de Can Ram i el centre cívic Pi Novell li fa la competència al centre cívic de Les Faldes.
L’edificació d’una nova sala polivalent el que provocarà serà una major oferta per una menor demanda. Per poder amortitzar la instal·lació caldrà programar moltes activitats suficientment atractives per concentrar una bona quantitat de gent. Els perjudicats seran les altres instal·lacions les quals veuran reduïdes les inscripcions.
La solució passa per no crear un excedent d’infraestructures similars i crear infraestructures necessàries com un poliesportiu cobert, hotel d’entitats, un centre sanitari adequat, espai juvenil...
2. La Fàbrica, malgrat el que diguin alguns, és un dels edificis emblemàtics del nostre municipi. No tant per la seva riquesa arquitectònica sinó pel seu valor sentimental.
Estic d’acord totalment en la seva reforma però no per convertir-lo en una nova sala polivalent sinó per donar-li nous usos (hotel d’entitats, biblioteca, espai juvenil...). I estic d’acord atès que l’altra opció és l’enderrocament per crear vivendes.
Respecte a les opinions de Per Spectiva (1/3/2010 “La Fàbrica: coordenades per a l’anàlisi de les controvèrsies) en la qual manifesta que La Fàbrica esdevé obsoleta per als temps actuals li contestaria que l’ajuntament vol convertir la masia de Can derrocada (actualment sense cap valor arquitectònic) en futur ajuntament finançant per la venda dels terrenys que ocupen actualment La Fàbrica. On radica la diferència? La masia no està obsoleta per acollir instal·lacions municipals? No caldrà fer enormes inversions per adequar-la? Per què es dóna el vist-i-plau en les reformes de la masia i no pas de la Fàbrica?
El terme obsolet és una apreciació i no pas una realitat. Si tot el que es considerés obsolet fos destruït ara per ara no tindríem patrimoni arquitectònic històric.
També m’agradaria comentar un altre article del mateix autor (25/02/2010 “comparás, venderás pero nunca fabricarás”) en el qual manifesta que La Fàbrica, a part d’arranjar els problemes d’aluminosi, cal adequar-lo a la normativa. La pregunta que faig és: si no s’hagués detectat el problema d’aluminosi s’haguessin fet les obres necessàries per adequar-ho a la normativa? Abans de detectar l’aluminosi La Fàbrica funcionava sense aquesta normativa, per què l’ajuntament ho va permetre? I les normes acústiques que fa referència, per què no es prenen aquestes mesures amb la fressa que genera la fàbrica de pinsos?. O tots moros o tots cristians.
3. Tenir una despesa de 2,4 milions d’euros en una obra en època de “vaques fluixes” no té raó de ser i menys per la construcció d’una instal·lació que no és imprescindible atès que existeixen alternatives (locals de les faldes, de Can Vila, de can Ram, La carpa...)
Vull afegir que hi ha aspectes econòmics que s’escapen de la meva comprensió: l’alcaldia manifesta que les obres es pagaran amb el cànon de l’aigua, o sigui, que existeix una font alternativa d’ingressos. La pregunta que em faig és per què aquesta font d’ingressos no es va emprar per solucionar les carències econòmiques del poble d’anys enrera i que va suposar una puja del impostos (guals) que tanta problemàtica va causar? L’alcaldia va manifestar, fa un any, que el poble estava en procés de fallida per la manca d’ingressos de la construcció, i per això calia crear nous impostos com el de guals. Un any després l’alcalde diu que si que hi ha diners per crear un local polivalent. Algú ho entén? Jo no.
Mentre, entitats i associacions no reben les subvencions atorgades i promeses per suposada manca de liquidesa.
Per Spectiva manifesta en el seu article (1/3/2010 “La Fàbrica: coordenades per a l’anàlisi de les controvèrsies) que una de les solucions és fer l’edifici en dues fases. Ara la meitat i quan hagi diners l’altre meitat. Solució la qual no puc defensar pels meus anteriors arguments i per què tinc la sensació que mai es construirà la segona meitat quedant un edifici inacabat. (es curiós que aquesta proposta la vam escoltar de la boca del senyor Alcalde fa un parell de setmanes atribuint-se ell la idea. De qui és de Per Spectiva o de l’Alcalde?)
No podem obviar que l’actual alcalde té data de caducitat i que quan ell marxi els seus projectes seran una hipoteca pel seus successors.
4. Si que estic d’acord amb Per Spectiva en l’ubicació de la sala polivalent. Si s’ha de fer per què així ho creu l’alcalde ( la natura humana de tots a vegades ens fa prendre decisions que, malgrat que es sap que no són les adequades, es fan per què cal mantenir la paraula/honor/orgull) el pitjor lloc per fer-ho és a la pista poliesportiva existent.
Mirem un futur d’aquí 10 anys i imaginem-nos com serà l’espai central: on és l’ajuntament, el Pi Novell i La Fàbrica hi haurà edificis; a sobre de Correus aniria el nou centre de salut; on es la pista poliesportiva tindríem la nova sala polivalent. Tot l’espai on ara juguen els nostres fills, on es concentrem els adults per fer activitats estaria ple d’edificis. El nucli deixaria de tenir un espai central, un lloc de trobada.
Segons Per Spectiva la raó per la qual l’ajuntament acumula tanta construcció a la zona central és per què és l’únic sol que es propietat de l’ajuntament. No m’estranya atès que l’ajuntament ha venut/canviar/permutar tots els terrenys municipals que tenen ara i que tindran en el futur (gràcies al POUM). Una hipoteca més (pan para hoy hambre para mañana).
Finalment, Per Spectiva dóna la solució per la manca d’equipament esportius: utilització de les pistes esportives de les escoles. Sento contradir-li de nou però es nota que els seus fills només venen els caps de setmana i no coneix la realitat del poble entre setmana. Com li pots dir als teus fills, quan surten de l’escola, que si volen continuar jugant han de quedar-se a l’escola. Es com si després d’acabar la teva feina et diguessin que t’has de quedar a la teva feina per fer vida social. Incongruent. Els nanos el que volen es sortir de l’escola i gaudir d’un espai/ambient diferent al que han viscut les darreres sis hores. A més els pares poden estar al nucli sense haver-se de desplaçar fins a les escoles (que ja em direu que fan allà mentre els seus fill juguen).
Conclusió: m’agradaria que la decisió final sobre la construcció de la sala polivalent respongui a criteris de necessitat i no pas de lluites internes entre dues faccions i on es considera que construir/no construir sigui el gol de la victòria. Caldria consensuar l’acció entre totes les forces polítiques, les entitats, associacions i veïns/veïnes a través de l’eina de la consulta popular la qual tanta por dóna als polítics.
Benvolgut FS,
ResponEliminaLa visió que dones sobre l'etern debat centre-perifèria és massa simplista per obrir ara un debat en profunditat, rellegeix al respecte un vell apunt, del juny de 2007, sobre el tema a http://spvilamajor.blogspot.com/2007/06/lectures-per-la-reflexi.html
Al respecte dels equipaments, l'enfocament que en dones és tanmateix limitada, sent un tema que també m'ha interesat des de sempre http://spvilamajor.blogspot.com/2007/05/consideracions-generals-respecte-dels.html.
Són en definitiva dos vells debats que cal obrir, tot acceptant que guarden relació amb el tema de la Fàbrica.
D'acord en què l'ús de La Fàbrica, cas de rehabilitar-se, no hauria de ser la sala polivalent de sempre. Per això precisament ja ha esdevingut obsoleta, fet que la teva opinió reafirma tot i què sembla el contrari.
Saps prou bé de la meva oposició a què la masia de Can Derrocada es destinés a seu de l'Ajuntament, per tant també d'acord.
Pel que fa a la normativa, el què passés abans ja està fet. Ara, i des de 1998, la normativa és una altre, i tornar a obrir La Fàbrica per al seu ús convencionalsense més que fer consolidacions estructurals és incomplir la Llei, posant La Fàbrica en idèntica situació legal que Pinsos Picart: tots cristians, clarament. Que sigui de l'Ajuntament no és cap eximent per a no cumplir les normes.
cal saber també que el termini per adaptar les instal.lacions prexistents a la Llei del 1998 va acabar justament al desembre de 2007, quan es tanca La Fàbrica.
D'acord també amb el compromís d'inversió del nou local en els temps que corren, per bé que passes per alt el tema de la subvenció concedida i la impossibilitat de canalitzar-la a altres finalitats.
Pel que fa a les dues fases que suggereixo en el meu article, que es faci o no la segona dependrà de la situació futura, i per tant ja haurà temps per veure què passa. Si el Sr. Alcalde i jo mateix estem d'acord amb aquest plantejament en dues fases no és supeditació de l'un a l'altre, sinò fruit de la mateixa reflexió posssibilista i intel.ligent, coincidència natural a l'abast de qualsevol que hi vulgui pensar una mica.
Aprecio la coincidència pel que fa a la ubicació d'una eventual nova sala polivalent. Saps que hem coincidit des del principi, també, en què el format de la sala hauria de ser més cap la d'un polisportiu que no pas en el projecte actual d'auditori, que resta utilitat i "polivalència" al local, i que en aquest format el trobo especialment inadequat.
Quan pensava en pista esportiva estava pensant arran de la nova de l'Escola Vilamagore, precisament per estar al bell mig del centre i servir a l'hora per articular teixit social. També pensava en el nou IES, tanmateix en un espai de nova centralitat. No pensava especialment amb Torre Roja, lluny de tot arreu i per la qual tens raó en el què dius.
Per últim, la teva conclusió és com treure't un colom de la xistera. planteges els principals elements a considerar i no en treus pròpiament una conclusió, sinò que els deixes oberts (execpte en la localització de la sala i l'ús de La Fàbrica). No conclous per tant amb l'abast de les teves pròpies reflexions, rentant-te les mas per fer aparèixer el conillet d'un altre debat: el de la pregonada "consulta popular" per decidir al respecte.
Una abraçada.
Tens raó. Per un lapsus m'he equivocat a l'utilitzar "consulta popular" atès que volia dir Consell del poble.
ResponEliminaEn temes tant importants caldria que el Consell del Poble fos convocat per què tots poguessin expressar la seva opinió
L'AVSP ja ha entrat instància demanant que és convoqui el Consell del Poble, encara estem esperant la resposta del consistori.
ResponEliminaDe fet fa molt que esperem que és convoqui per fer una renovació de càrrecs i estudiar la possibilitat de reformar part del seu reglament.