Vaig sentir vergonya aliena pel que molts de nosaltres, entre els quals m’incloc jo, varem fer i dir ens les passades eleccions municipals i en els dos anys següents. Ara, reflexionant sobre aquella època, em dono compte com d’absurda era la nostra actitud i com ens va perjudicar a tots plegats.
Quatre anys després tornem a tenir el mateix escenari i els mateixos protagonistes. Tot porta a pensar que tindrem la mateixa obra, i això en decep perquè no em va agradar gens.
Jo vull una obra de teatre on els protagonistes puguin explicar-nos qui és el seu model de poble ideal, que ens argumentin els seus programes electorals, que ens convencin que són els millors per dirigir l'ajuntament. No vull una representació on s'expliqui com de malament s'han fet les coses, que dominin les males formes, la mala educació...
Crec que els candidats són conscients que la seva “guerra “no està contra els altres candidats sinó amb els ciutadans als quals els hi ha de convèncer que la seva opció política és la millor. Però no podem obviar que, per tot allò que va succeir en el passat, el got de la tolerància actualment es troba mig buit, i segurament a mesura que passen els dies s’anirà buidant més i més. Està en les nostres mans que hagi suficient tolerància fins al final de les eleccions, no us oblideu!!!.
El que tinc clar és que el comentari que ha fet Per SPectiVa en el seu bloc amb l’article D'on no n'hi ha no en pot rajar. Capítol I, i Terratinents que no fan poble no ajuda, tot al contrari provoca que el got es buidi més ràpid. Els articles són irreverents per què no faciliten cap informació, senzillament critica a unes persones (a les quals no cita i per tant la resta de lectors no sabem de qui parla) amb el clar objectiu de provocar-los, i molt segurament per què hagi una resposta (com ha passat). Són uns articles ofensius i calumniosos que cerquen la polèmica.
No tinc res en contra de Per Spectiva. Els que el coneixem sabem que ell és així, amic de la problemàtica i devot de la discussió, i és per aquesta raó, per què l’amistat m’ho permet, li demanaria que, en la mesura del possible, evités fer articles que puguin crear situacions tenses o que donin peu a conclusions equivocades. Li demanaria que fes articles on donés la seva opinió constructiva respecte als diferents programes electorals, que s’oblidés de la “premsa rosa” i de “el caso” i que es convertís en “El País” o “la Vanguardia”
Voldria estendre el missatge a la resta de vilamajorencs i vilamajorenques i molt especialment a tots els candidats i als membres de les respectives llistes, per què fessin correctament la seva feina i que evitin entrar en el món de les perspicàcies, dels mals pensaments i de les suspicàcies.
Els que estimen Sant Pere ens ho mereixem.
Ferran Sarrià
Quatre anys després tornem a tenir el mateix escenari i els mateixos protagonistes. Tot porta a pensar que tindrem la mateixa obra, i això en decep perquè no em va agradar gens.
Jo vull una obra de teatre on els protagonistes puguin explicar-nos qui és el seu model de poble ideal, que ens argumentin els seus programes electorals, que ens convencin que són els millors per dirigir l'ajuntament. No vull una representació on s'expliqui com de malament s'han fet les coses, que dominin les males formes, la mala educació...
Crec que els candidats són conscients que la seva “guerra “no està contra els altres candidats sinó amb els ciutadans als quals els hi ha de convèncer que la seva opció política és la millor. Però no podem obviar que, per tot allò que va succeir en el passat, el got de la tolerància actualment es troba mig buit, i segurament a mesura que passen els dies s’anirà buidant més i més. Està en les nostres mans que hagi suficient tolerància fins al final de les eleccions, no us oblideu!!!.
El que tinc clar és que el comentari que ha fet Per SPectiVa en el seu bloc amb l’article D'on no n'hi ha no en pot rajar. Capítol I, i Terratinents que no fan poble no ajuda, tot al contrari provoca que el got es buidi més ràpid. Els articles són irreverents per què no faciliten cap informació, senzillament critica a unes persones (a les quals no cita i per tant la resta de lectors no sabem de qui parla) amb el clar objectiu de provocar-los, i molt segurament per què hagi una resposta (com ha passat). Són uns articles ofensius i calumniosos que cerquen la polèmica.
No tinc res en contra de Per Spectiva. Els que el coneixem sabem que ell és així, amic de la problemàtica i devot de la discussió, i és per aquesta raó, per què l’amistat m’ho permet, li demanaria que, en la mesura del possible, evités fer articles que puguin crear situacions tenses o que donin peu a conclusions equivocades. Li demanaria que fes articles on donés la seva opinió constructiva respecte als diferents programes electorals, que s’oblidés de la “premsa rosa” i de “el caso” i que es convertís en “El País” o “la Vanguardia”
Voldria estendre el missatge a la resta de vilamajorencs i vilamajorenques i molt especialment a tots els candidats i als membres de les respectives llistes, per què fessin correctament la seva feina i que evitin entrar en el món de les perspicàcies, dels mals pensaments i de les suspicàcies.
Els que estimen Sant Pere ens ho mereixem.
Ferran Sarrià
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pels teus comentaris.