Defunció del Sr. Juan Antonio Moreno

Aquesta matinada ens ha deixat el Sr.Juan Antonio Moreno Rams, regidor de cultura de Sant Pere, descansi en pau. Des d'aquest espai vull fer arribar una abraçada a tots el familiars, amics i companys, també el meu condol més sentit, era una bona persona i l'apreciava.

Festa de la democràcia

M'agradaria escriure unes paraules, per tal que tots reflexionem i quin lloc millor que aquest per fer-ho, ho faig a títol personal i intransferible, malgrat sigui un dels actors de les properes eleccions.
Fa temps que no escric ni en Vilamajor-opina, ni en Reflexions per una decisió personal, de vegades les teves paraules perjudiquen a tercers o a les persones que representes, avui faré una excepció, crec que val la pena.
Estem a final de campanya, ja tenim a tocar el dia 22 de Maig. He anat seguint els diferents blocs d'opinió que parlen del nostre estimat poble i he pogut llegir una mica de tot, des d'opinions barroeres amagades en l'anonimat, fins a opinions sinceres i interessants que sempre son d'agrair, entre aquestes estan les del David, Joan Carles, FS, Perspectiva,Isaac i d'altres que posen noms i cognoms. Sovint les anònimes tendeixen a la desqualificació i al radicalisme.

Personalment, la visió de Sant Pere que tinc és global. Tots junts fem Sant Pere des del Sr. Llessuy fins el Sr.Curto.He pogut viure per primer cop una campanya a les meves carns. Una campanya no exempta d'algunes males praxis però crec que més tranquil•la que la passada campanya.N'he tret les meves reflexions i volia compartir-les amb tots vosaltres.

Vull creure que tothom que decideix presentar-se en una llista, ho fa amb la millor de les intencion.Així doncs, vull agrair a totes i a tots els que us presenteu en les diferents llistes, la vostra decisió. S''ha de ser valent en els moment actuals per no quedar-se senzillament en la critica estàtica, ben asseguts al sofà gaudint d'un bon suc, veient passar les notícies, mentre posem a parir a tots aquells que gestionen els bens comuns. Si volem canviar la manera de fer un s'ha de mullar. Malgrat totes les diferències que puguem tenir ens uneix l'esperit d'intentar quelcom millor per Sant Pere, així ho vull creure.

Darrerement he tingut unes quantes visites, que han vingut a parlar amb mí per mirar de començar a gestar pactes post-electorals, la resposta ha estat la mateixa per tots, després del dia 22, ja parlarem, si es que ens toca parlar.

Ara els hi toca el torn als veïns i veïnes de Sant Pere, ara es la vostra, desitjo que aneu molts a votar i que la participació sigui molt alta.
Des d'aquest bloc vull fer arribar el meu reconeixement a totes les formacions que us presenteu a Sant Pere i desitjar-vos el millor, Sant Pere som totes/tots i el consistori vinent el decidiran els electors, que tingueu un bon dia 22 i que gaudim de l'esperit democràtic que tan sols unes quantes decàdes enrere no teníem.

La meva travessa electoral

Com va fer en el seu moment en Per Spectiva i altres usuaris del seu blog, em llenço a la piscina i faig una predicció del que crec que pot passar a les properes eleccions a Sant Pere:

CiU

A favor: el partit es troba en un moment dolç amb la recuperació de la Generalitat de Catalunya. Les seves sigles són una garantia de vots assegurats atès que sempre s'ha demostrat que els partits de dretes tenen una major fidelització de votants. Mirant resultats d'anys enrere, les sigles garanteixen un mínim de 3 regidors. El seu punt fort es localitza en les urbanitzacions, molt especialment d'aquells que desconeixen la realitat social, política i econòmica del municipi i prefereixen votar a una idea, a una sigla, a un partit. Sense cap mena de dubte, Can Vila és el seu principal feu gràcies al passat de l'actual cap de llistes com a President de La Pinya. L'altre punt és Vallserena amb la incorporació com a número 2 a la dona del president de Vallserena. No s'ha de menysprear la feina feta pel CiU en els darrers 4 anys la qual és lloable. Ha creat nombroses infraestructures beneficioses pel conjunt del municipi. S'ha envoltat d'un equip format per gent de les urbanitzacions que li poden reportar nombrosos vots. L'atomització del vot li beneficia considerablement.

En contra: el tarannà del seu cap de llista. Una persona mancada d'empatia i carisma i que ha governat a cop de timó, el que li ha provocat nombrosos enemics, inclús dins del seu propi partit polític. És una forma particular de fer política que, en alguns casos, li ha proporcionat triomfs però amb un desgast considerable. El POUM i la sala polivalent ha estat el seu gran fracàs. Ha perdut tot el suport al nucli i a les Faldes. El seu nou equip es nou i poc conegut. La progressió de vots en les dues darreres eleccions ha anat a la baixa.

Resultats: 2 o 3 regidors

ERC+Reagrupament+Independents

A favor: la incorporació de sàvia nova al partit, especialment amb Joan Garcia, una persona amb un encant especial, amb molta empatia i carisma, que s'ha sabut guanyar l'estima de la gent del nucli. És precisament aquí on resideix la força del partit. ERC garanteix, per sigles i per idees, un nombre de votants fidels, especialment entre els joves, que li garanteixen 2 regidors. Joan Bruguera és sinònim d'experiència i aportarà vots dels disseminats, especialment pagesos. El fitxatges pesos pesants "ocults" de la vida social li poden aportar nombrosos votants

En contra: ERC és un partit a la baixa. No té perspectives de creixement per la seva dolenta gestió al capdavant del tripartit i per la seva vinculació a l'extremisme nacionalisme. Té molt difícil captar nous votants. Els 4 anys de gestió amb Joan Bruguera al capdavant no és pot considerar bona atès que no va saber solucionar problemes avui existents com la fàbrica de pinsos o el POUM. No té cap mena d'implantació a les urbanitzacions. Molts dels seus possibles votants també ho són de l'ISP. El nucli serà el seu camp de batalla

Resultat: 2 o 3 regidors

ISP+ICV

A favor: el seu equip, fidel al llarg dels anys i que no deixat de donar suport a la seva líder, la carismàtica Lola. Una dona que destaca...

(Seguiu llegint a  http://eleccionsvilamajor.foroactivo.com/).

Estimats vilamajorencs i vilamoajorenques

A la vida hi ha moments d'alegria i de tristesa, de triomf i de fracàs. A vegades fins i tot quan els resultats que un considera positius es converteixen en negatius, degut als interessos i les pressions d'uns altres:

Fa vora un any i mig, que vaig tenir l'honor de representar-vos des de la meva regidoria. Mes enllà de la gestió política, vull agrair-vos l'enriqiment personal, la creativitat i la tenacitat que m'heu demostrat en aquet any i mig.

També el meu agraïment a tot l'equip de govern en general, a la oposición contructiva ( GISP), i en especial a l'alcalde Llesuy, per la seva mà estesa per poder treballar i sentir-me un més d'aquest equip.

Menció especial per tots i cadascun dels nostres funcionaris de l'Ajuntament, perquè sense el seu suport i la seva paciència, no hagués estat posible la meva integració.

Personalment he patit les conseqüencies, de treballar, i en català, on aquestes dues paraules de tant significat als temps que corren, a la secció local PSC de Vilamajor no tenen cabuda.

I per últim recordar a certs partits polítics d'esquerres i de progrés una frase de Groucho Marx:

Alguns entenen la política com l'art de buscar problemes, trobar-los una diagnosi falsa i aplicar remeis equivocats.

Salut i feina.

Josep Punyed, Primer tinent d'alcalde de Sant Pere de Vilamajor

(Carta publicada a L'Actualitat del Baix Montseny)

Diario de campaña: corresponsal de guerra. (2ª parte)

TOPO: Mamífero insectívoro; animal que vive bajo tierra, o habitante de Ubrique, cercano a la familia de “Jesulín”.

“¡Ey adiós, no me empujes!...”  me mira, no me recuerda. “¡Claro aquí recogiendo a los niños del cole! no??” – “¡Sííí !, tu eres el que estaba el otro día en la reunión, perdona esqueeeee… – baja la voz-  hoy voy en misión especial, soy un topo”. -“ ¿¿COMOO??.- “Sí, se trata de introducirte en un partido político sin despertar sospechas y sacar toda la información… quién está, de que hablan, de su programa, estrategias, después pasas tus informes… tienes que ser un tío “echao palante”, con desparpajo, cada uno tiene su estilo, TOPO GIGIO, o TOPO HISPANICUS”. – “¿ y no hay tías?” Le pregunto. – “Pocas, no funcionan, a cazar vamos los tíos. Hay topos que hasta escuchan proposiciones deshonestas, ya sabes… te doy un puesto de trabajo en mi empresa, cenas gratis”.-“ ¡Vaya mercado! És como la teletienda 2 X 1- mira, hubo un partido, que casi toda su lista eran topos (más que un partido, parecía una topera), imagina que resultado sacaron”.

-“En las reuniones ya ves al “cap de llista” paranoico, viendo topos por todas partes: éste toma notas y no dice nada, aquél se ha marchado antes de acabar con una disculpa…”

-“Esteeeee, bueno tengo prisa” -me dice cortando la conversación- noto como si se  cerniera sobre mi , una mirada de sospecha. 

QUEDA CLARO QUE SI NO TIENES POR LO MENOS UN TOPO EN TU PARTIDO, NO ERES NADIE. 

M.M.

Continuará…

Si us plau, que no torni a passar

Vaig sentir vergonya aliena pel que molts de nosaltres, entre els quals m’incloc jo, varem fer i dir ens les passades eleccions municipals i en els dos anys següents. Ara, reflexionant sobre aquella època, em dono compte com d’absurda era la nostra actitud i com ens va perjudicar a tots plegats.

Quatre anys després tornem a tenir el mateix escenari i els mateixos protagonistes. Tot porta a pensar que tindrem la mateixa obra, i això en decep perquè no em va agradar gens.

Jo  vull  una obra de teatre on els protagonistes  puguin explicar-nos qui és el seu model de poble ideal, que ens argumentin els seus programes electorals, que ens convencin que són els millors per dirigir l'ajuntament. No vull una representació  on s'expliqui com de malament s'han fet les coses, que dominin les males formes, la mala educació...

Crec que els  candidats són conscients que la seva “guerra “no està contra els altres candidats sinó amb els ciutadans als quals els hi ha de convèncer que la seva opció política és la millor. Però no podem obviar que, per tot allò que va succeir en el passat, el got de la tolerància actualment es troba mig buit, i segurament a mesura que passen els dies s’anirà buidant més i més. Està en les nostres mans que hagi suficient tolerància fins al final de les eleccions, no us oblideu!!!.
El que tinc clar és que  el  comentari  que ha fet Per SPectiVa en el seu bloc amb l’article D'on no n'hi ha no en pot rajar. Capítol I,  i Terratinents que no fan poble   no ajuda,  tot al contrari provoca que el got  es buidi més ràpid.  Els articles són  irreverents per què no faciliten cap informació, senzillament critica a unes persones (a les quals no cita i per tant la resta de lectors no sabem de qui parla) amb el clar objectiu de provocar-los, i molt segurament per què hagi una resposta (com ha passat). Són uns articles ofensius i calumniosos que cerquen la polèmica.

No tinc res en contra de Per Spectiva. Els que el coneixem sabem que ell és així, amic de la problemàtica i devot de la discussió, i és per aquesta raó, per què l’amistat m’ho permet, li demanaria que, en la mesura del possible, evités fer articles que puguin crear situacions tenses o que donin peu a conclusions equivocades. Li demanaria que fes articles on donés la seva opinió constructiva respecte als diferents programes electorals, que s’oblidés de la “premsa rosa” i de “el caso”  i que es convertís en “El País” o “la Vanguardia”

Voldria estendre el missatge a la resta de vilamajorencs i vilamajorenques  i molt especialment a tots els candidats i als membres de les respectives llistes, per  què fessin correctament la seva feina i que evitin entrar en el món de les perspicàcies, dels mals pensaments i de les suspicàcies.

Els que estimen Sant Pere ens ho mereixem.

Ferran Sarrià

Diario de campaña: corresponsal de guerra. (Iª parte)

…  ¿No te gustaría ir en una lista política a trabajar para el pueblo? Oigo una voz susurrante mientras como . Me giro y veo a la persona que me ha hablado, me hace gracia, me halaga,que haya pensado en mi y me cita en el local tres días después. Al poco me surgen las preguntas: No sabe que opción política voto; solo hemos tenido alguna conversación intrascendente, la curiosidad me puede.

Busco rápidamente información: en la web del ayuntamiento, revistas, hago unas llamadas para recabar alguna propuesta de gente con conocimientos técnicos, con lo que hago un borrador de propuestas y me presento con la carpeta bajo el brazo. Me recibe la persona y un compañero, me interrogan con preguntas tipo: “ ¿tu familia y amistades te votarían?, ¿a qué te dedicas? ¿Tienes estudios?, ¿Qué número de la lista habías pensado?”, contesto con un si, no , no sé (no esperaba éste interrogatorio). Cuando pienso que han acabado, intento abrir mi carpeta/borrador, pero me citan para otro día en medio de llamadas de móvil sin parar… bueno el proyecto pueblo para otro día.

El día de la reunión ya éramos como una docena de personas examinándome como si estuviera bajo una lupa gigante, en ésta ocasión solo escucho: vomitadas en contra del actual ayuntamiento, hablan de la lista, y ¿Qué hay de lo mío? (      ...    ) ¡qué decepción!... ni un proyecto… Bueno si eso me llamáis (me despido).

Llego a casa con olor a “AFTER” (humo y vómito), reflexiono sobre el asunto, es curioso que en éste pueblo cuando un bar cierra sus puertas, se convierte en la sede de un partido político.

He continuado buscado información y no, no todos son alimañas, hay algún partido con grupos de trabajo serios.

M.M.

CONTINUARÁ…

D'on no n'hi ha no en pot rajar. Capítol I

Per a alguns, la campanya electoral per l'Alcaldia de Sant Pere de Vilamajor s'ha convertit en un objectiu de vida,... o mort.

L'objectiu d'una colla no és presentar propostes per fer de Sant Pere de Vilamjor un municipi més enllà dels anys 70, sinò cercar els punts flacs de la sòlida muralla de fets i realitats en què el Govern que ara acaba el seu mandat ha convertit la funció pública per al progrés del nostre municipi. No és hora ara de passar comptes d'un inventari que ha posat sobre la taula tots i cadascun dels problemes endèmics del nostre Poble, posant a l'hora una base possible per a solucionar-los. Ara toca fastidiar al contrari.

Aficionats, com correspon a qui no té res més a pelar que buscar la palla a l'ull alié sense veure la pròpia cegessa, ara ens entretenen, s'entretenen, la colla, a gratar en tot alló que troben. Engrunes... hi ha qui vol fer de les engrunes una barra de pà.

Però allà on han adreçat ara, després de la hisenda municipal (a la què no presenten cap opció que no siguin vegenades de manual demagògic), o del POUM (peça fàcil sobre la que quan van tenir l'oportunitat no van fer més que un ridícul manifest), el seu curt punt de mira, em toca d'aprop.

És per això que entro en aquest espai, desvitalitzat, per lligar amb vosaltres les peces del puzzle que "la colla" volen muntar.

Des de fora, però no pas des de lluny, també tinc, i sovint abans que circuli, talps honsetos que saben informar-me. Són gent senzilla, d'apeu, no us penseu que són altes instàncies. No en va fa més anys que molts que soc d'aquest poble.

I precisament per parlar d'instàncies torno a aquesta pàgina.

Vergonya, ridícul. Un cop més una instància ha entrat a l'Ajuntament amb sòrdides pretensions. Pretensions, que, com he dit, em toquen de ben aprop.

Vergonya perquè qui no té talla no pot pretrendre crèixer.

Ridícul per la sublim ignorància del Dret Privat que evidencia el contingut de la instància presentada a l'Ajuntament.

Molts no sabeu de què us parlo, però en realitat aquest missatge va adreçat als que si que ho saben.

Podeu jugar, colla, a pretendre fer veure que defenseu interessos legítims,  però hi ha coses amb les què manca talla per poder-hi jugar. No la teniu. Aneu més torts que drets.

I quan a més em toquen de ben aprop, no podreu comptar amb la meva complacència. La ratlla de la ignomínia no es pot traspassar impunement.

Ben aviat, quan tots ja ho conegueu, posaré pèls i senyals a això que dic. Mentrestant quedeu-vos amb el sentit d'allò que exposo: qui no té res més busca en els demès la seva pròpia mancança. D'on no n'hi ha, no en pot rajar...

Transparència: és clar el què preteneu i com ho preteneu aconseguir.

Participació: no em feu riure! 

Feu d'aquestes paraules una insígnia que quasi s'us creu, però a la fi no és més que parlar amb la boca plena de "polvorones". S'us veu "el plumero".

(Continuarà...)

Can Vila no existeix per l'ajuntament de Sant Antoni

Heu vist el darrer mapa i/o carrerer de Sant Antoni? No surt la part de Can Vila que correspon al municipi.

És obvi que per ells hem deixat d'existir.

 

Segregació ja!!!!!!

Algú ho enten? Jo no

Avui m'he trobat la carta que s'adjunta a la bústia. M'he quedat estorat!!

En poques paraules diu  que a partir d'ara cap vehicle pesat podrà circular pels carrers de Sant Antoni quan vulguin dirigir-se cap als carrers de Can Vila, o sigui, si un camió (d'obres, a una granja, el d'escombreries...) ha d'anar a Can Vila, haurà de passar per  Sant Pere de Vilamajor (per can Tona), però resulta que el camí de Can Tona està prohibit (així ho indica una senyal) pels vehicles amb una TARA superior a 3,5 Tn. 
No hi ha qui entengui!!!  Algú m'ho podria aclarir?

Can Vila

Us adjunto el document