La darrera peça del puzzle. (O la primera?)

Sr. Ezpeleta, li volia donar a vosté l'oportunitat d'explicar-nos-ho, però, en fi. Investigant una mica, tota la informació està només a un "clic": 1- Anar a aquest enllaç i clicar sobre el full de la dreta. Mirar al final. O bé aquí. 2- Ara anar a aquest altre enllaç i introduïr les dades.

3- Per últim obrir el cercador web (Google) i posar, entre cometes, els dos cognoms. Seguidament la paraula matagalls.

Le voilà! Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions. Qui es posa a la palestra, s'exposa a l'opinió pública, i més en aquest poble.

Fem el supòsit de què s'intentés vendre la casa. Fem el supòsit de què ja estigués aparaulada, o fins i tot pagada una paga i senyal. Fem el supòsit de què el comprador es fa enrera en comprovar la incomoditat real de la granja, quan es pensava que el tema estava arreglat. Fem finalment el supòsit de què aquesta situació causi greus perjudicis al venedor. Tant si aquest supòsit és cert com si no ho és, seria bo conèixer de primera mà la realitat, doncs si va haver de deixar casa seva per les molèsties de la granja, i si fins i tot l'ombra de la granja el persegueix després, crec que és un motiu més que suficient per buscar justícia, i una raó de pes per entendre millor tot el què està fent. Haver començat per aquí, home! Si fos aquest el cas, pot comptar amb el meu -anònim- recolzament per ajudar-lo, com menys, a compensar -amb justícia que no amb revenja- el dany moral que aquesta situació li està produint. Però estic d'acord amb en Rosebund i en Per Spectiva de què l'Alcalde no ha de ser el seu enemic, sinó el seu aliat: pacti i plegats serà més fàcil fer justícia i arreglar ràpidament la situació. La revenja és figa d'un altre paner.

La casa és meva

Sr. Ganàpia,

Per al·lusions personals de nou, li demano que perdi la por, sortir de l’anonimat, i demostri a tothom de qui és aquesta casa.

Jo si que puc fer-ho, és tan fàcil com anar al registre de la propietat i demanar una còpia simple. Així sabrem tots quina és la seva credibilitat.

Accepta el repte o s’arronsa?, em temo que no ho acceptarà.

Esperem tots impacients la seva resposta.

De qui era aquesta casa?

En Rosebund ha aclarit el tema ... Tot se sap en aquest safareig al peu del Montseny.

Treballadors sense títol

Hola a tots! Jo sols volia comentar, que mentres hi ha gent estudiant una carrera per ser algú en el futur i trobar la seva feina somiada, d'altra, gent (sense estudis, sense experiència...) ocupant un lloc que no els pertany. No hi ha dret!! Això va per la Hípica de Sant Pere de Vilamajor i la seva última incorporació de personal. Si busqueu personal per treballar, poseu un anunci per que la gent que te estudis pugui almenys tenir una oportunitat.

L'historial de la granja, episodi 3

Contestant, per al.lusions, al Sr. Ezpeleta, dir-li en primer lloc que la identitat d'en Per SPectiVa (un servidor) és perfectament coneguda per qualsevol que s'hagi acostat a les pàgines de Vilamajor en Xarxa, en les què hi és des de maig de 2007. En segon lloc, només cal saber entendre el què es llegeix per distingir les "al.lusions personals" a qualsevol altre tipus de comentari referent a una persona. Dit això, i agraïnt l'ampliació de l'historial de la Granja, observar que en res desqualifiquen ni desmenteixen les meves aportacions en relació amb el cas. Afegir, però, algunes precisions més: 1- Al 1998, es publica la Llei 3/1998, peça cabdal per a la regulació de les activitats a Catalunya. Aquesta Llei és d'obligat cumpliment per a les noves activitats implantades a partir de l'entrada en vigor, i obliga a l'adequació de les activitats preexistents, en aquest cas un un termini màxim que va vèncer al desembre de 2007. 2- Sense dubtar en absolut de les dades que té documentades, en Francesc Xavier Ezpeleta afirma que existia una antiga llicència del 1978. 3- Suspesa l'activitat de la granja al 2000, no va fer falta la seva adequació a la nova llei, però amb el reinici de l'activitat amb uns altres titulars al 2003-2004, i màxim amb la realització d'obres de modificació, no es podia en cap cas tractar d'una renovació (adequació a la llei del 1998) de la antiga llicència, sinò que calia, com així es va fer, tramitar una nova llicència. Si en algún moment "l'Ajuntament" ha parlat de renovació de llicència, ho haurà fet des d'una vessant de conversa informal, doncs no era aquesta la via legal possible, com així ha resultat dels fets. En aquest punt aprecio una incoherència en el punt 8 del darrer escrit. 4- Fossin quines fossin les especificacions de l'antiga llicència, sembla que mai es va fer el femer abans de 2000, i per tant l'antiga llicència va caducar sense cap necessitat de cubrir un femer inexistent. 5- Els nous titulars de l'activitat resulta pel que es diu, fan unes obres inicials sense permís, i inicien les activitats sense llicència. 6- Més tard -en data que no conec, i què potser en Francesc Xavier Ezpeleta ens podria aclarir- els titulars demanen llicència d'activitats, presentant un projecte que inclou les noves instal.lacions ja efectuades, en el seu cas sense permís d'obra. 7- La nova llicència concedida a desembre de 2008, entre altres coses, obliga a cubrir un femer ja existent, com és natural, però l'obligació ve estricatment imposada per la nova llicència doncs l'antiga, com ja he comentat, no resultava d'aplicació. Especular amb les prescripcions d'una llicència caducada no aporta res al cas. Per concloure, tres són els punts importants que es dedueixen de les aportacions d'en Francesc Xavier Ezpeleta:

1- L'existència de molèsties objectives, i d'instruments legals per a valorar-les, tot i què s'obvia que la Generalitat ja ha fet dues lectures negatives sobre la granja. Inisteixo que caldria, d'una vegada per totes, efectuar les oportunes medicions de les molèsties, que es poden encarregar també a les Entitats Acreditades, que tenen valor pericial provatori sempre que s'hagin efectuat seguint els procediments de mesura establerts en la normativa d'aplicació. 2- La realització d'obres sense la obtenció de les pertinents llicències. Tema greu, i recurrent en el nostre municipi (m'agradaria veure les llicències d'altres indústries) pel qual l'Ajuntament ja ha iniciat, el 18 de desembre de 2008, un expedient d'incompliment:

(Extracte de l'acta de la Junta de Govern del dia 18-12-2008): En vista dels antecedents obrants en aquest ajuntament, relatius a l’activitat de Granja Ramos e Hijos SL; s’acorda la incoació d’expedient de legalitat urbanística. La Llei d'Urbanisme, del 2002, disposa mecanismes per a aquest tràmit. A diferència d'altres casos, probablement (i la Generalitat no ho desmenteix) les obres realitzades siguin legalitzables, i per tant, l'aprovació de la llicència d'activitats i la posada en efecte de les mesures correctores (que també determinen -una cosa no treu l'altre- que s'hagi de demanar llicència d'obres) ja solventaran estar en fals en aquest tema. Però l'Ajuntament pot obrir, dins de l'expedient d'incompliment de la legalitat urbanística, un procediment sancionador, i crec que ho hauria de fer (com menys per recuperar l'ICIO no percebut i per coherència amb els que si compleixen les normes). Si els fets estan probats (no consta, pel que sembla cap llicència d'obres), per què l'Ajuntament es demora amb tancar -probablement amb sanció- l'expedient d'incumpliment? La lògica em fa pensar que no imposar sanció -pel moment- no és res més que una manera de "fer farina plana" amb l'empresa en aquests moments. Ja veurem més endavant. Hi ha alguna denúncia feta al 2003-2004, quan s'estaven fent les obres i els moviments de terres? (No procediria, ni crec que prosperés, un expedient paral.lel de "restauració de la realitat física alterada", ni tendria tampoc raonabilitat, doncs sent les obres legalitzables, ja figuren incorporades a la llicència d'activitats que s'està tramitant. Si els aconteixements es precipiten, i la granja tanqués, caldrà llavors pensar amb aquest tipus de procediment, que té legalment una prescripció molt dil.latada en el temps. Altra cosa és el reompliment de terres, en el qual l'ACA tindria competències). Notar que les obres es fan, segons sembla, al llarg de 2003. L'actual Alcalde, el Sr. Llesuy, ocupa l'alcaldia el juny de 2007, quatre anys després de què es van realizar obres sense llicència. 3- L'inici, segons sembla, de l'activitat sense disposar de la corresponent llicència d'activitats. Bé hagués pogut ser que, en algún moment, es volés fer passar amb l'antiga llicència, però sense més, la llei no ho permet. Aquesta evidència seria suficient, ja de per sí, per iniciar un altre procediment sancionador, doncs es considera falta greu exercir una activitat sense l'oportuna llicència (o sense provar l'adequació d'una preexistent). Si l'Ajuntament no ho ha fet, penso que és comptant amb el propòsit d'esmena per part dels titulars, i per no embolicar -com en la sanció urbanística encara en tràmit- més la troca. Notar que l'activitat s'inicia, segons sembla, al 2004. L'actual Alcalde, el Sr. Llesuy, ocupa l'alcaldia el juny de 2007, tres anys i mig després de què la granja comencés -sense llicència- la seva activitat. I des del primer dia del seu mandat, com reconeix en Francesc Xavier Ezpeleta, l'Alcalde Llesuy se n'ha ocupat (mal que li pesi) d'aquest afer, que actualment té encarrilada la seva solució dins del marc legal. I acabo. Insistir que el veritable responsable de tot plegat (culpable o no) és el titular de la granja. Contra l'empresa, que no contra l'Alcalde, haurien d'anar adreçades totes les actuacions i els esforços legals admissibles en Dret des del punt de tir del veïns afectats. Equivocar-se d'enemic, i acabar vapulejant qui no pensa exactament com els afectats, pot generar, com ja vaig relatar, actituds i comportaments que sempre acaben perjudicant a qui ho fa. Per al què la meva persona respecta, sinò és per posar més aclariments sobre l'assumpte, no tinc intenció de tractar-ne més, ni molt menys posar-me en el punt de mira d'en Francesc Xavier Ezpeleta en un tema en el què, en definitiva, no hi tinc directament res a veure.

La granja

en este pueble, todo vale para darle caña al gobierno actual, cuando la gran mayoria de cosas las deberia haber solucionado algún gobierno anterior, y este caso concreto no digamos. si señor algunos utilizamos el anonimato, porque parece ser que si estas de acuedo con la gestión de este ayuntamiento eres un bicho raro que no puede ir ni a tomar café a can noguera, bajo riesgo de aparecer en l´actualitat. dicho esto , le lanzo una pregunta ¿ esto tiene algo que ver con una propiedad que usted vendió a otra persona sin decirle cual era el problema real de la granja ( a mala fé según mi entender), y ahora esta persona le está reclamando a usted por este tema?

un saludo a todos anónimos o no.

Granja il.legal, fets provats

Abans de res, voldria manifestar l’enuig que em produeix haver de debatre amb persones que amaguen la seva identitat sota un pseudònim, senyors Ganàpia i Perspectiva, jo no ho faig perquè vull assumir la responsabilitat de les meves denúncies, i a més, perquè tot el que afirmo en elles puc acreditar-ho amb documents i testimonis. D'altra banda, sé que és practica habitual en aquest tipus de fòrums emetre opinions sense desvetllar la identitat, però quan el debat arriba a l'extrem d'incloure en ell al·lusions personals tan directes cap a la meva persona, considero que resulta poc ètic fer-ho amagat darrera d'un pseudònim, almenys en aquest fòrum, jo no ho faré.

En relació als últims comentaris del senyor Perspectiva sobre el problema de la granja Ramos de Les Pungoles voldria aportar informació addicional que pot clarificar quina és la realitat del tema que ens ocupa.

Si ens remuntem en el temps, són fets provats els següents:

1- La finca que ocupa actualment la societat "Granja Ramos e Hijos, SL." va ser anteriorment explotada per una societat avícola formada per dos socis, el senyor Joan Boada és l’únic dels dos que encara viu. Aquest senyor manifesta que la granja va cessar la seva activitat l'any 1998, el seu soci i ell van intentar canviar l'activitat avícola que explotaven per una altra que fos més rendible (magatzem d'ampolles d'aigua, etc..), l'Ajuntament no ho va acceptar, al·legant que incomplia els usos permesos pel Pla General.

2- L'activitat avícola que explotaven el senyor Boada i el seu soci, el senyor Escrigas, consistia en la cria de pollets d’engreix, les característiques d'aquesta activitat no feien necessari l'existència d'un femer, els excrements es barrejaven amb una base de palla i eren recollits periòdicament, per això, i encara que la llicència atorgada per l'Ajuntament l'any 1978 ho permetés, mai es va construir un femer exterior annex a les naus.

3- Existeixen proves fotogràfiques, cartogràfiques i testimonis que acrediten que la societat que explotava la finca en aquell moment no va alterar en cap moment el talús natural de la riera del Joncar ni va construir cap femer, i d'haver-lo fet, aquest hauria d’haver sigut estanc i cobert, perquè les mesures correctores que imposava la llicència de 1978 així ho indicaven, en elles, s'afirmava que un femer a cel obert podia esdevenir l'origen de les larves d'insectes i un focus odorifer important, els veïns disposem d'una còpia d'aquesta llicència i la posem a disposició de qualsevol interessat.

4- L'any 2000 es va tancar definitivament la granja Boada, curiosament és el senyor Manuel Ruiz Guerra extreballador del senyor Boada i actualment membre de la brigada municipal de l'Ajuntament, l'encarregat de fer la neteja de la finca abans del seu definitiu tancament, aquest senyor serà requerit pel jutge com a testimoniar en el judici, sota jurament, confiem que aportarà una informació clau en aquest afer, en cas contrari, podria incórrer en un delicte i ell ho sap.

5- Després d'un període d'inactivitat de 3 anys, l'any 2003, granja Boada va vendre la finca a la societat "Granja Ramos e Hijos, SL." que actualment és la titular de l'explotació. Disposem de la còpia del contracte de compra-venda i ho posem a disposició de qualsevol interessat. Els actuals propietaris van portar a terme les obres d'adequació de les instal·lacions de la finca amb la finalitat d'adaptar-la a les seves necessitats, van construir un femer de formigó armat a cel obert de gairebé 300 m2 i amb capacitat per a 700.000 litres d'excrements de gallina (recordem que la llicència de 1978 obligava al propietari de la granja a cobrir el femer), a més, van realitzar una important alteració del talús natural de la riera del Joncar per tal de generar una plataforma que permetés implantar el femer i transitar amb la maquinària pròpia d'aquest tipus d'explotacions, tot això amb una aportació de terres aproximada de 12.500 m2, l'origen de les quals encara desconeixem. Totes aquestes obres van ser realitzades sense sol·licitar cap llicència, tal com reconeix el senyor Llesuy en la carta de resposta enviada al Síndic de Greuges el dia 29 de desembre de 2008 (?.....en quan a llicencies urbanistiques no consta a l’Ajuntament cap petició de llicencia d’obres a la zona on està la granja....?).

Disposem de les proves fotogràfiques, cartogràfiques i els testimonis que acrediten aquestes afirmacions, i a més, és important saber que l'ajuntament té constància d'aquests fets des del primer moment gràcies a les denúncies presentades pels veïns l'any 2003 (recordem que han passat 6 anys i la granja encara no ha legalitzat les edificacions construïdes il·legalment, ni ha corregit la topografia original de la finca).

7- Finalment, el 1 de gener de 2004, i després d'un any d'obres il·legals, els actuals propietaris de la granja van iniciar la seva activitat avícola. Disposem d'una còpia de la inscripció en el registre mercantil de Barcelona de la societat "Granja Ramos e Hijos, SL." i la posem a disposició de qualsevol interessat. Aquesta activitat no té gens que veure amb l'anterior del senyor Boada, és una activitat industrial a tots els efectes, disposa de 25.000 gallines ponedores, 155 ovelles, cavalls, estruços, etc.., per tant, tal i com especifica el projecte de llicencia ambiental, suposa un canvi substancial i un augment desmesurat del cens d'animals.

8- L'Ajuntament intenta fer-nos creure que és una adequació d'una activitat pre-existent però oblida que la granja ha estat tancada durant 4 anys. L'informe de l'enginyer municipal de 2 de juny de 2008 no deixa lloc a dubtes, afirma entre altres coses, el següent: (?... el nou expedient està tramitat com projecte de nova implantació amb el corresponent certificat de compatibiltat urbanística i com anex II.1....?) De totes maneres, encara que acceptéssim la versió de l'Ajuntament i conssideréssim que certament es tracta d'una adequació d'una activitat pre-existent, serien d'obligat compliment les mesures correctores que especifica clarament la llicència de 1978, i això a hores d’ara no és així, el femer segueix sent a cel obert i és la causa principal de totes les molèsties generades durant aquests anys, és a dir, l'Ajuntament no és capaç de fer respectar les prescripcions que el mateix ha imposat.

9- l'Ajuntament reconeix de forma explicita la clandestinitat de la granja al considerar-la una nova implantació que no ha legalitzat les seves construccions. Sis anys després ens trobem amb una llicència provisional atorgada per l'ajuntament i condicionada per una sèrie de mesures correctores que encara no han estat executades. La llicència per tant, NO ÉS DEFINITIVA, ho serà en el moment que es superin els controls establerts, i a data d'avui, el propietari de la granja no ha invertit un sol euro.

10- En relació al tema de la molèsties odoriferes és important saber que l'Aajuntament disposa d’una normativa clara, l’article 154 de les vigents ordenances municipals diu el següent:

Olors

És prohibeixen emissions de gas i manipulació de matèries que produeixin olors en quantitat que puguin ser detectables, sense instruments, a la distància d’un metre i mig del límit de propietat de l’activitat generadora durant més d’una hora diària.

a) Tampoc no serà admissible que aquesta percepció duri més de quinze minuts al dia, si ha diluït prèviament els gasos d’emissió a la proporció de 1 a 50.

Els veïns hem exigit en diverses ocasions, per escrit i verbalment als responsables municipals el compliment d'aquestes ordenances, però se'ns ha informat que no disposen dels mitjans tècnics necessaris per a fer els mesuraments, és a dir, regulen allò que no poden fer complir, és un avís per a tots aquells veïns que pateixin algun dia molèsties similars, sàpiguen que les ordenances municipals els emparen però el seu Ajuntament no.

Finalment, els veïns de Les Pungoles sempre hem defensat els mateixos arguments des de l'any 2003, data de l'inici de les molèsties, l’única diferència és que aquests arguments han estat reforçats dia a dia davant les evidències documentals, però lamentem que el màxim responsable municipal, el senyor Llesuy, no hagi mantingut el mateix discurs durant tot aquest temps, podem demostrar que afirmava unes coses quan era candidat, i altres ara que és alcalde, a més la seva actitud cap a nosaltres ha passat de la complicitat a l'hostilitat. De tots és sabut que els contenciosos administratius no generen una excessiva preocupació en els responsables polítics municipals i el motiu és clar, generalment, no es deriven responsabilitats econòmiques, ara bé, en aquest cas, estem disposats a exigir responsabilitats penals i estudiarem les civils, i això ja són figues d’un altre paner.

La Granja: els retalls que fan la prenda

En Francesc Xavier Ezpeleta torna a la palestra insistint sobre el tema de la Granja. Ja n'he parlat recentement en el meu bloc del tema, i també ho vaig fer ara fara un any (en un article que recomano llegir) i allí ja no vull insistir-hi més. Però vinc molt llegit i après dels conflictes de Vilaguixà, i el dels Pinsos Picart, i sent un tema important, m'acosto novament a Vilamajor Opina per donar la meva opinió. Perdoneu que m'estengui una mica. M'he estat informant i hi ha alguns aspectes que manquen, per acabar de posar totes les qüestions sobre la taula: a) Present a la presentació de l'Avantplà soc testimino de què, efectivament, es plantejava la deslocalització de la Granja, com millor i definitiva alternativa a la solució d'un problema denunciat llargament pels veïns. b) Aquesta possibilitat no va ser acceptada per la titularitat de la granja, amb la qual cosa, no es podia obligar-lo a marxar. c) Tancada aquesta via -la millor-, calia legalitzar del tot l'activitat, i els titulars de l'activitat van presentar sol.licitud per a una nova llicència ambiental. d) Tractant-se d'una activitat sotmesa a aquest règim, l'Ajuntament va demanar el perceptiu informe vinculant a Medi Ambient de la Generalitat, que malgrat les gestions fetes per l'Alcalde Llesuy, va anar més lent del que calia, donada la urgència en resoldre el cas. e) La Generalit acaba dient que se li pot concedir a la Granja la llicència ambiental, per bé que hauria de dur a terme unes determinades mesures correctores. f) Amb aquest veredicte, la llicència ambiental va ser atorgada a mitjans de desembre de 2008 per l'Ajuntament, incorporant però tres adequacions al projecte presentat, en els mateixos termes que la Generalitat, que no havia posat més requisits per legalitzar l'activitat: - El cobriment del femer, - Una instal.lació adequada per al dessecament i transport de la gallinàcia fins el femer. - La impossibilitat d'efectuar cap activitat com aquella a menys de 50 metres de qualsevol habitatge, la qual cosa deixava inactiva una petita part de les naus. Pel què m'han explicat, amb la posada en marxa d'aquestes mesures, s'haurien d'acabar del tot les olors i els insectes. g) En el mateix acte, com podeu veure consultant la junta de Govern del 18-12-2008 al web de l'Ajuntament, s'obre un expedient de legalitat urbanística, òbviament determinat per la impossibilitat d'exercir l'activitat a menys de 50 metres dels habitatges (observeu al respecte la fotografia -podeu "navegar-hi"-que acompanya aquest article al què al principi feia referència). h) De fet, però, ambdós expedients: el de l'adequació de l'activitat i el d'abandonament d'aquesta activitat en la part de les naus situades a menys de 50 metres, queden de facto incorporats a l'expedient d'adequació del conjunt de l'activitat. Val a dir que les construccions a menys de 50 metres són les perceptives per a una instal.lació com la projectada (és sorprenent que es deixessin en el seu dia fer cases tant a prop de la Granja, aquí neix autènticament el problema, com està passant ara mateix amb moltes granges de Catalunya), però no hi hauria inconvenient per a altres activitats que no tenen aquesta restricció. i) No tinc coneixement de què els afectats haguèsin presentat al.legacions contra la concessió d'aquesta llicència, dins del termini d'informació publica pertinent. j) Segons la normativa, el procediment seguit és correcte; es concedeix la llicència (provisional) sotmesa a les adequacions previstes en l'atorgament de la mateixa. (La llicència és un document públic que podeu consultar quan vulgueu a l'Ajuntament). No és cert per tant que la Granja no disposi actualment de llicència ambiental (altra cosa és que estigui en incumpliment dels termes de la què se li ha atorgat). k) Hi va haver un desacord preliminar per part de la titularitat pel que fa a les restriccions (necessitat d'adequacions) imposades amb la concessió de la llicència, i estic convençut de què encara hi ha discrepància de criteris interpretatius sobre l'abast de les mesures correctores. l) Tots els tràmits tenen per norma un temps per cumplir-se, i ha anat passant el temps amb el tira i arronsa dels titulars amb l'Ajuntament. I pel que sembla, fa pocs mesos, es va presentar un projecte tècnic d'obra per al cobriment del femer, sobre el qual, i des de la vessant purament tècnico-constructiva, es van demanar aclariments que, a data d'ara, els titulars encara no han presentat. No conec res sobre la resta d'adequacions que s'havien de fer. m) A instàncies de l'Ajuntament atenent les queixes dels veïns, Medi Ambient de la Generalitat ha efectuat en aquest any dues proves tècniques (l'ajuntament no disposa dels sofisticats aparells per a la mesura odorífica), que van donar resultats negatius: per a la Generalitat, segons sembla, no hi ha incompliment en els límits de les normes. Els veïns no hi estan d'acord, doncs diuen que van ser efectuades en horaris no crítics: caldria fer noves proves, més serioses si cal. n) El temps perceptiu per fer les adequacions ja ha passat i només es té sobre la taula un projecte constructiu per tapar el femer que no pot aprovar-se fins que no es resolguin els aclariments demanats. Pel que sembla, ja es pot iniciar el procediment coercitiu per tal d'exigir a la titularitat la pronta posada en efecte de les mesures correctores. La Llei preveu que en el cas de "constatar el risc d'una afecció greu del medi ambient, la seguretat o la salut de les persones, pot ordenar, en la tramitació del procediment sancionador, la suspensió de l'activitat". o) Sembla ser que l'Ajuntament ha demanat la intermediació del Dpt. de Medi Ambient per tal d'acostar-se a la propietat i fer-la entrar en raó per accelerar l'adequació. (En el seu dia, temps abans, com en Francesc Xavier ens relata, en Josep Mª Llesuy pel que sembla abans de ser alcalde, ja va demanar al Dpt. de Medi Ambient, a través d'un intermediari, la seva intervenció per tal de solucionar el problema). p) Tot i en el supòsit de què els titulars no fessin res, la llicència continua sent vàlida, per bé que s'iniciaria el llarg procediment previst a la Llei per tal de poder tramitar l'eventual clausura de l'activitat (llevat de què s'apreciessin elements per a decratar la suspensió cautelar de les activitats), que comença amb la sanció i una série de multes coercitives entre les quals s'ha de deixar passar un temps per norma, després declarar la clandestinitat de l'activitat, i finalment, amb el concert de la Generalitat, precintar els locals on l'activitat s'estigui desenvolupant, fins que s'hagin fet efectives les mesures correctores. Entre una cosa i altre, tot tenint en compte els terminis que les normes donen per a cubrir tot el procediment, ben bé un parell d'anys, diuen, la planta podria continuar com fins ara. Una demanda Contenciosa-Administrativa per part dels titulars contra aquestes actuacions permetrien allargar tot el procés ben bé tres anys. q) I podria l'activitat continuar com fins ara sense que l'Ajuntament incomplís les Lleis, i, en la pràctica, sense que l'Ajuntament pugui fer res més que seguir amb diligència -i responsabilitat- tots els tràmits pertinents fins el tancament preventiu de l'activitat. r) Com sia que l'Ajuntament està cobert en el seu cumpliment de la legalitat pels tràmits que ha emprés al respecte (fa falta veure quan iniciarà l'expedient coercitiu) només hi ha dos temes a resoldre, i per aquest ordre: Primer: pressumiblement (no ho dubto) hi ha uns veïns perjudicats (olors, mosques,...) pel desenvolupament actual de l'activitat, i a dret de llei l'Ajuntament els ha de protegir, amb les oportunes comprovacions prèvies, per tal de determinar si les molèsties són constitutives d'algún tipus d'infracció. Segon: esperar a veure que fa la propietat, que en principi sembla que està disposada -dins d'uns límits- a cumplir amb els requeriements inherents a l'atorgament de la llicència. Si ho fa, s'ha acabat el problema, i si per alguna raó no ho fa, estaria desafiant l'Ajuntament a procedir al tancament de l'activitat. s) L'Ajuntament, de la seva banda té un difícil equilibri: - D'una banda la pressió dels veïns que segons sembla ja ha arribat als tribunals, per tal de solucionar el tema. - D'altra banda la pressió de la titularitat de no cumplir amb rapidesa amb les condicions que se li van imposar en atorgar-li la llicència, apart de la diferent interpretació que uns i altres en fan de l'abast de les mesures correctores. (I si resultés que les mesures correctores anéssin més enllà del sentit de les normes? Que passaria si la propietat es neguès, en aquesta part, a acatar-les?). Si l'Ajuntament espera seguint els tràmits perceptius, en haver una pressumpta molèstia per al veïns, li pot caure el pèl. Si no espera i posa en marxa accelerada la suspensió cautelar de l'activitat, ha de tenir fundats motius per fer-ho i si l'esmpresa demostra, per qualsevol factor, que va ser temerari, se li poden exigir responsabilitats patrimonials, és a dir, danys i perjudicis si, eventualment un Jutge dongués la raó a l'empresa, fins i tot per algún pas u omissió que l'Ajuntament pugui haver fet malament en tot aquest embolic. Els calers per a indemnitzar una activitat com aquesta tancada de mala manera poden pujar a quantitats verdaderament astronòmiques, risc que l'Ajuntament faria bé de no còrrer. La Generalitat no pot fer res més que ajudar, si vol, en el què pugui, doncs en aquest cas la paraula i la responsabilitat la té únicament l'Ajuntament. t) Vista la situació, l'Ajuntament podria atendre les queixes dels veïns amb tot el màxim rigor. Si es fan noves proves, més exhaustives que les fetes fins ara, i es verifica que les molèsties existents (sempre subjectives, tot i respectables) no incompleixen la normativa existent a l'efecte, el problema està resolt. Però si de les proves resultés que s'està contravenint els límits (olors, presència de rossegadors o plagues d'insectes) previstos en la normativa, la papereta seria majúscula, doncs els veïns, amb el convenciment de tenir raó en termes d'incompliment de la Llei, podrien exigir l'immediat tancament de l'activitat, amb l'evident risc per part de l'Ajuntament d'enfrontar-se sense més a una demanda penal per danys i perjudicis (i ja sabem ara que els perjudicis psicològics, multimilionaris, estàn de moda). L'espasa de Damocles cauria amb tota la seva duresa sobre l'Ajuntament, doncs d'una banda la paret de la propietat, suposant que fes com fins ara, i de l'altra l'espasa dels veïns. Mala peça al tel.ler. u) Però si no fa noves proves, amb la cobertura de les dues que fins ara s'han fet (i que comprometen a la Generalitat), l'Ajuntament té un cert marge de maniobra per tal de demanar (més) paciència al veïns, i d'insistir amb la propietat de què el camí emprés no resulta el més adequat per a ningú. v) Si en algún aspecte estic equivocat, prego que se'm faci saber. Vist el vist, es podrà dir el què es vulgui, però en cap cas acusar l'Ajuntament, en la persona del seu Alcalde, que no hagi près part activa en la resolució d'aquest assumpte. Cal recordar (i això ja és una cançó que va sonant moltes vegades) que la Granja va començar les seves activitats abans de què en Josep Maria Llesuy fos Alcalde: una altra papareta que li ha tocat resoldre. Les normes tècniques, i més quan hi ha molèsties pel mig, no són mai caixa o faixa, tenen marges que hom pot considerar tolerables o no, però que molt probablement poden quedar perfectament ajustats a la Llei, i per tant sempre -dins d'uns límits raonables- hi ha lloc a la controvèrsia quan hom s'entesta en abordar al seu favor la posició més restrictiva. També pel mateix motiu ningú té del tot la certesa de tenir tota la raó, i quan sobrevolen causes judicials tot plegat és un embolic. Quan es fiquen advocats pel mig i quan algunes posicions es tornen viscerals per algún motiu, les coses es treuen de pollaguera, s'emboliquen i fan perdre temps i diners a tothom. No seria més fàcil deixar-se de jugar al gat i el ratolí i, de bona voluntat, tots plegats, seure i posar les respectives cartes sobre la taula? Quin inconvenient hi ha en una activitat que ja hi era des d'antic i què passés a cumplir totes les normes? Si algú es compra una casa al costat d'una granja que no s'enganyi, sempre tindrà algun tipus de molèstia. (Jo tampoc voldria una granja al costat de casa meva, però potser el problema seria que és la meva casa la que s'ha posat al costat de la granja, i no a l'inrevés). Quin inconvenient hi ha en, acceptant que una granja no és precisament una botiga de "xuxes", en ser empresari responsable i acceptar que el desenvolupament de l'activitat en un indret que ara resulta inapropiat, té els seus requisits que cal cumplir? Posar (ja van quatre vegades: APCD-Vilaguixà, AVV Faldes-Prolutec, Ajuntament-PICART, i ara Pungoles-Granja Ramos) contra les cordes a l'Ajuntament per la falta de seny d'unes parts entestades cadascuna en els seus posicionaments és simplement una vergonya, per molt que tothom tingui els seus legítims drets.

En tots quatre casos, però hi ha un cercle viciós recurrent:

1. L'activitat existeix d'antuvi.
2. Uns veïns es senten molestats per l'activitat, amb una percepció de la molèstia que sempre és respectable, però quin límit és subjectiu.
3. Mai s'acaba de demostrar que aquestes molèsties contravenen la normativa legal, que per definició sempre és objectiva.
4. Els veïns acaben buscant les pessigolles a la pròpia activitat.
5. En el nostre far-west les irregularitats urbanístiques i d'activitat són el pà nostre de cada dia, per la qual cosa sempre hi ha on agafar-s'hi, i no cal buscar massa.
6. Matant el gós, morta la ràbia, però el gos (l'activitat) no és cosa fàcil de fer plegar com si res; les lleis deixen aquest procediment en les salvaguardes més estrictes.
7. Els veïns posen llavors les cordes contra l'Ajuntament doncs: a) No tanca l'activitat, i b) permet que les molèsties als veïns continuïn.
8. L'Ajuntament queda enmig del foc i amb la responsabilitat de moure fitxa. Ha d'anar amb peus de plom o se li cau el pèl per una o altra banda.
9. L'Ajuntament, faci el què faci acaba sent l'acusat.
10. La resta de grups polítics municipals s'ho miren i miren cap un altre costat.

Corolari: L'activitat i les molèsties existíen ja abans de l'actual govern municipal.

En el cas de la Prolutec no hi havia causa. En el cas de Vilaguixà, tampoc, però la titularitat va abandonar l'activitat. En el Cas dels Pinsos Picart la complicació és descomunal, però com menys cap veï ha dennunciat l'Ajuntament. El cas de la Granja està dins el patró estàndard i el camí per la resolució està ben traçat, si els veïns no ho compliquen. Amb tota la consideració per a en Francesc Xavier, -i sense entrar en absolut en les raons o motius que pugui tenir per al seu objectiu- dir-li que no seria bo que per falta de seny no acabés perdent la raó, com li va passar en un altre d'aquests contenciosos al president d'una associació de veïns del municipi, que convertit finalment en visceral tal.libà va acabar aconseguint el seu propi descrèdit, el de la seva junta, i de retruc, el de l'associació que presideix; avui en dia, tots plegats, en obscur ostracisme.

Les falses promeses del senyor Alcalde

El senyor Josep Maria Llesuy, alcalde de Sant Pere de Vilamajor, és avui el màxim responsable de que la granja il·legal de Les Pungoles "Granja Ramos e Hijos, SL." continuï funcionant després de 6 anys sense haver obtingut cap autorització administrativa, sense haver legalitzat una part de les seves edificacions i havent alterat de forma important el talús natural de la riera del Joncar, espai natural protegit.

El candidat Llesuy en plena campanya electoral, va mantenir una reunió amb els veïns afectats de Les Pungoles, en ella se li va informar detalladament de totes les irregularitats que es produïen a la granja, el senyor Llesuy, ens va prometre, amb to vehement i rostre afectat, que era una situació intolerable i que ell, quan fos alcalde, solucionaria el tema de forma ràpida i eficaç, que no li tremolaria el pols si havia que tancar una explotació avícola il·legal que causava tantes molèsties als seus veïns i futurs votants.

En converses posteriors, el senyor Llesuy, va anar mes enllà, i fins i tot va a contactar amb un membre important del seu partit (CDC), actualment diputat del parlament de Catalunya, perquè intercedís pels veïns afectats de Les Pungoles. Seria interessant saber quines van ser les seves gestions, o simplement, si és cert que el candidat Llesuy va contactar amb aquest diputat. Com a prova, disposem de l'e-mail que els veïns vam rebre del senyor Llesuy en el qual s'ens notificava aquest contacte i quina era la seva posició en relació al tema de la granja després d'haver estudiat la documentació que li vam fer arribar, el candidat Llesuy es mostrava contrariat amb totes les irregularitats que presentava la granja e instava al seu company de partit a fer les gestions necessaries davant la conselleria de medi ambient per tal de solucionar un greu problema ambiental i administratiu.

Els ingenus veïns, encantats amb les promeses del nostre futur alcalde, el vam votar amb entusiasme perquè s'acabaria per fi amb la impunitat d'aquelles empreses que no respectaven la legalitat vigent. Finalment, el senyor Llesuy va ser elegit alcalde per tan sols 363 vots (12% de la població censada), lamentablement, les seves promeses no es van complir, els veïns, a petició pròpia, ens vam reunir amb l'alcalde en moltes ocasions a les dependències municipals, li vam aportar documentació, al·legacions, denúncies, proves, testimonis...., el senyor Llesuy ens escoltava amb aparent atenció i ens feia promeses, promeses i més promeses, es va atrevir fins i tot a proposar una reforma puntual de la NNSS amb la finalitat de deslocalitzar la granja i allunyar-la per sempre de Les Pungoles, aquesta proposta la va fer pública el dia 27 de gener de 2008 en la web municipal, els veïns disposem de la còpia que ho acredita, en ella es fa referència al problema de la granja de Les Pungoles com un assumpte "urgent" a resoldre.

Com és possible que els responsables municipals decidissin "deslocalitzar" una granja sense una causa que ho justifiqués?, és una pràctica habitual de tots els Ajuntaments?, aquest fet explica per si mateix que les molèsties denunciades des de l'any 2004 eren certes, i que l'ajuntament així ho entenia.

En l'acte de presentació de l'equip redactor del POUM i davant dels membres de la comissió d'urbanisme, el senyor Llesuy va confirmar de nou que la finca que ocupava la granja de Les Pungoles seria re-qualificada i així quedaria reflectit en la propera reforma del POUM, el senyor Doñate, arquitecte redactor del POUM també ho va afirmar, són testimonis de tot això els membres de la comissió d'urbanisme i veïns que hi eren presents a l'acte.

A data d'avui, setembre de 2009, la finca que ocupa la granja encara no ha estat re-qualificada, no disposa de llicència d'activitats, no ha legalitzat totes les seves edificacions, no ha cobert el femer de 700.000 litres tal i com ho exigeix la llicència activitats de 1973 i és una tortura diària per als veïns de Les Pungoles.

El senyor Llesuy ens ha demostrat que no té credibilitat personal i que no té respecte per les ordenances vigents, els veïns afectats hem interposat dues demandes al contenciós administratiu de Barcelona i iniciarem en breu accions penals contra el senyor alcalde. Que es pot esperar d'un alcalde que no interpreta les ordenances municipals de la mateixa manera en tots els casos?, aquesta afirmació sabem que es greu, però la podem demostrar amb testimonis.

Aquest és, per desgràcia, l'alcalde que tenim, un senyor molt amable i simpàtic que pretén donar la raó a tothom sense assumir les seves responsabilitats ni fer ús de les seves atribucions legals.

Interès públic, interès particular

En honor a la veritat -també- cal dir en relació amb la Granja que aquest ha estat un tema de llarga reinvindicació per part dels veïns afectats, al què finalment l'actual Govern municipal va posar fil a l'agulla. Es van però encendre totes les alarmes quan el POUM mantenia la qualificació de la zona on s'ubica la Granja com apata per a aquest tipus d'activitat. No podia ser d'altra manera, doncs una requalificació que no fes apta l'activitat existent hagués significat la necessitat d'indemitzar amb una gran suma de diners als titulars, doncs significaria, de facto, el tancament. No obstant, alguns veïns van a començar a recollir diners i adhesions per presentar un Contenciós-Administratiu contra l'Ajuntament pel fet de mantenir la qualificació de la zona. Poc després, el dia 18 de desembre de 2008 la Junta de Govern de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor va atorgar a la Granja llicència ambiental, sotmesa a la realització de determinades adequacions. Però a l'hora, la mateixa Junta de Govern va incoar un expedient de protecció de la legalitat urbanística, doncs una part de les instal.lacions s'havien construït sense llicència. Pel que conec, la Granja encara no ha posat en ordre els aspectes a què es condicionava la llicència ambiental. Pel que conec, no s'han solucionat els aspectes relacionats amb la construcció realitzada sense llicència. Pel que sé, algunes d'aquestes adequacions són en la pràctica inassolibles. Per tant dificílment podrà superar els darrers tràmits per a disposar de les perceptives llicències, tant urbanístiques com mediambientals, tràmits que aviat arribaran a la seva data límit. Tot plegat, cal apreciar-ho, té moltes similituds amb la fàbrica de pinsos, per bé que aquesta no ha pogut aconseguir, ni que sigui provisonalment, llicència d'adequació ambiental i ja té una sanció de 165.000 euros pel la seva part de construcció sense llicència, expedient del túnel apart. Cal apreciar també que tots dos problemes van quedar "penjats" d'anteriors governs municipals i ha estat l'actual qui els ha encarat amb responsabilitat i valentia. Dit aixó, no tindrà la campanya d'en Francesc Xavier Ezpeleta quelcom a veure amb la gran empipada que ha agafat el comprador de la casa que abans tenia ell a Les Pungoles, a qui li va dir en vendre-li que la granja no era problema, doncs tancaria?

Granja il.legal a Les Pungoles

L'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, permet que funcioni de forma clandestina i a 20 metres del barri de Les Pungoles una indústria avícola de 25.000 gallines ponedores des del mes de gener de 2004. Sis anys després, la societat que explota aquesta indústria, "Granja Ramos e Hijos SL", encara no disposa de la preceptiva i definitiva llicència ambiental al seu nom, no ha legalitzat totes les seves edificacions i ha alterat substancialment la topografia de la finca que ocupa, tot incomplint la vigent normativa urbanística municipal i les lleis que regulen les lleres de les rieres de domini públic. L'existència d'un femer il·legal a cel obert, de 700.000 litres de capacitat per a excrements de gallina, converteix en un malson el dia a dia d’una part dels veïns del barri de Les Pungoles, que pateixen a diari fortes i nauseabundes olors i una autèntica plaga d'insectes. L'Ajuntament defensa la seva negligent actuació emparant-se en el fet que aquesta indústria constitueix l’adequació d'una activitat preexistent, tot i que no pugui acreditar-ho documentalment, demano al senyor alcalde que ho faci si pot. Els veïns, farts de falses promeses, hem interposat dues demandes en el jutjat contenciós administratiu de Barcelona. No entenem la passivitat de l’Ajuntament en aquest afer, ens mereixem un alcalde que sigui capaç d'assumir amb coratge les seves responsabilitats per tal de fer respectar les ordenances i normatives vigents. Aquest era el seu compromís quan ens va demanar el vot, senyor Llesuy, i això, si ho desitja, podem probar-ho documentalment.

Que sonin les campanes

Que sonin les campanes

Quan es va electrificar el campanar retirant la maquinaria manual, es va deixar que les campanes callessin de les dotze a les set del mati, desprès de unes setmanes, el poble va demanar de tornar al sistema de sempre, ja que estava acostumat a sentir les campanes quan les necessitava e ignorar-les quan no l'hi eren necessàries.

Curiosament el nostre propi cos s’habitua necessàriament i detecta el que es necessari i el que no.

Picart

1 La fabrica i botiga entre els carrers Nou, Montseny, Sant Nonet (carretera) i Comptes de Barcelona, ja esta del 1987 compensada, per quan deixi la activitat i poder fer pisos : planta baixa i tres, per tant el POUM ho hauria de respectar i no entrar-ho dintre de la nova requalificació, al igual que les cinc petites propietats en front de l’ajuntament del carrer Nou.

2 La pastilla entre la avinguda de San Elies, San Nonet (carretera), carrer Nou i la plaça del ajuntament, és inevitable (junt amb l’ altre part de la fàbrica del punt 1), de complir la normativa de trasllat a un polígon industrial.

Considerar la part corresponent a la empresa: el magatzem, i la part fora de normatives els túnels i on es fabrica, evidentment s’ha de mirar com es regularitza i es trasllada amb el resta que ja esta compensat (1).

3 La masia i el seu entorn, qualificat del 1987 com a parcel·les de 400 mts. (o sia que la masia es podia enderrocar). Un bon estudi urbanístic i econòmic ens daria la possibilitat de valorar si el poble pot pagar que no hi ha dubte es un prestigi, de tenir l’alcaldia en una masia del segle XVII.

Cap de els tres supòsits, desprès de tans mesos de tecnis i diners, no estàn reflectits en el POUM.

(Com anecdota si que hi ha el barri del Mirador)

Un bon any lectiu

Això es diu clar... i català

He llegit de nou (fa un temps m'ho van enviar per correu) el conte que has adjuntat al Reflexions, i cal dir que em sembla l'explicació més clara i entenedora de tot el que ens ha passat, ens passa, i em temo, ens passarà als catalans amb el tema del finançament. Avui, a El Periódico, hi ha un article d'opinió d'en Josep Mª Fonolleras (El te i els advocats falangistes) en que parla del enrenou (artificial) provocat a Madrid pel referèndum sobre l'independència convocat a Arenys de Munt. En una part de l'article, es comenta que cada vegada hi ha més catalans que hi pensem, fins i tot els que fins fa poc no ho fèien, doncs s'hi afegeix el català emprenyat per la presa de pèl constant, per continuar sent el cornut i a sobre pagar el beure. Feliç 11 de setembre!!!!!

Contestació a Rosebund

Sra. o Sr. Rosebund tothom pot tenir les opinions i idees que vulgui, però si s'han de fer acusacions personals crec que es poc étic, amagar-se en un pseudònim, però amb tot i sent jo la persona acusada, respondre el seu escrit.

Jo no dono lliçons democràtiques a ningú, dono la meva opinió i la meva visió dels temes, crec que el ple del dia 13 d'agost es podia haver fet al setembre, quan tots els representants polítics han acabat les vacances, després d'uns quants anys fent girar la baldufa sobre el mateix tema, no vindrà d'unes setmanes més. Es una opinió, no una lliçó de res, si vostè es fixa el que faig es donar una versió un xic diferent, de l'exposada bloc de reflexions, la grandesa de la democràcia es la diversitat de pensaments, d'idees i d'opinions.

Ara passem al terreny personal, el que vostè ha de fer Rosebund, es informar-se correctament abans de fer acusacions ofensives.

-L'Associació de Veïns s'activa davant un clima de crispació política, davant unes mancances al nucli i davant de futurs esdeveniments que afectaran al poble d'una manera especial al nucli, jo no he reactivat res de res, només sóc un veí més que s'ha presentat a la junta d'una associació i que té com a primer punt, per poder formar part de la junta, no formar part de cap partit polític.

-L'Associació va fer una trobada per explicar fil per randa quines al·legacions volia presentar al POUM (per cert una trobada que va convocar més gent que la convocatòria per presentar l'informe de la comissió d'urbanisme del consell) i després va fer una campanya de recollida de signatures posant una carpa al mercat municipal, amb la documentació i plànols corresponents per poder explicar a qui ho volgués les nostres intencions, la gent que ha signat, sap perfectament el que ha signat.

-L'Associació no ha organitzat cap caminada ni cap bicicletada, això ho han fet les AMPES, BTT TRENCACAMES amb col·laboració de l'Ajuntament.

L'Associació en el seu curt renaixement ha organitzat.

-Recollida de signatures i presentació d'al·legacions al POUM

-Col·laboració en la retansmisió de la final del Barça Manchester juntament amb la Penya del Barça, l'Ajuntament i la Pinya.

-Concurs de paella dins la festa major amb col·laboració de l'Ajuntament, amb l'assistència de cinc grups, entre ells un que es deia VISP (voltors independents de sant pere).

- Dues sessions de cinema a la fresca, al camp de la rectoria amb col·laboració de la Pinya, la Rectoria i el Sr. Llesuy.

I per acabar li diré que hi estic d'acord amb vostè, jo també em vaig emprenyar quan vaig veure com obrien les portes un cop havíem pagat l'entrada bon grapat de gent, això en tot cas li ha de criticar a qui donés l'ordre d'enretirar guixetes, si parla amb la responsable cultura de l'ajuntament (Marisa), segur que se'n recorda que vaig pagar la meva entrada juntament amb la de dues noies que m'acompanyàvem, per cert de molt bon veure.

Tots fem possible aquest bloc, però estaria bé que abans de fer acusacions ofensives ens assegurem del que diem, tots ens podem equivocar i rectificar es de savis.

L'adéu de Meteovilamagore

Com estava anunciat Meteovilamagore ha deixat de recollir les dades climàtiques desde La Força. Esperem que en Xavier Cruzado pugui tornar-la a posar en marxa ben aviat.

I mentrestant l'atur continua creixent...

Evolució de l'atur als municipis de Vilamajor

Nou rècord històric, amb 605 aturats. Tota l'anàlisi a Anàlisi Socio-econòmica de Vilamajor.

Respuesta al Sr. Joan García

Buenos días Sr. García, yo no vivo en el núcleo, por eso no voy a opinar de las cosas que molestan o no, por que seria una opinión subjetiva, lo que si voy a exponerle son dos cosas porque antes de intentar dar lecciones de democracia, es posible que primero no sepa exactamente cual es el significado de esa palabra."Doctrina política según la cual la soberanía reside en el pueblo, que ejerce el poder por medio de representantes elegidos por sufragio universal." Ante esta descripción recogida de la real academia española de la lengua, debería preguntarle a los políticos a los que en particular usted votó, (que sospecho no podían salir con la caravana algún día mas tarde), y al resto que no asistieron, por qué no lo hicieron, tratándose de un tema tan importante según sus palabras (estem davant d'un conflicte amb molts interessos i ramificacions) y no echar la culpa al resto de organizar ese pleno el día que se hizo. Y segundo, decirle que usted es el primero que ha reactivado una asociación de vecinos, con el único fin de recoger firmas para presentar alegaciones al P.O.U.M, haciendo firmar a gente, poniendo paradetas en la calle, y sin saber muy bien que era lo que estaba firmando (resulta que molts d'ells havien estat convocats per anar-hi, però molts d'ells no sabien perquè anaven), porque aparte de la bicicletada y la caminada de usted con algún amigo suyo, que por cierto hace días que no escribe en el blog, y el arroz que organizaron conjuntamente con el I.S.P., no les recuerdo alguna otra actividad en los meses que ustedes llevan. Por cierto una cosa más, me parece muy democrático no querer pagar la entrada del concierto de Hotel Cochambre en la fiesta mayor, pero acceder a él una vez se han retirado las taquillas, me parece una falta de respeto hacia las personas que sí pagaron su entrada. Un saludo a todos, y enhorabuena por escribir y mantener este blog tan vivo.

Democracia ?... Responsabilitat !

Vivint com jo a menys de 100 metres de la fàbrica i sense cap edifici entremig haig de confessar que també sento -ara com fa 40 anys- les pudors i els sorolls de la fàbrica. Que la fàbrica al nucli és anacrònica ningú ho pot discutir. Però... i la solució? De solucions els nuclimilitants cap ni una, en una posició igualment irresponsable: per a ells que la fàbrica es quedi, no és en general cap problema, sempre i quan: - Deixi de fer pudor, - Deixi de fer sorolls, - Es solucionin les il.legalitats. Un impossible metafísic... Quina solució donen els nuclimilants per mantenir una fàbrica: - Que fa 11 anys que no disposa de llicència ambiental, - Que manté una part important de les seves instal.lacions en una construcció sense llicència, - Que fonamenta la seva activitat amb una ocupació il.legal de sól públic? Cap! Quina solució dónen els grups de l'O-posició? Cap ni una tampoc. El POUM, pel sol fet de poder preveure compensacions en forma de requalificacions a la propietat és i ha estat des de sempre la única alternativa possible no ja al manteniment de l'activitat en el nucli, sinò a la deslocalització de la fàbrica en els terrenys que ja estàn disposats per a tal finalitat. Cal recordar, cal tenir memòria, de qui era l'Alcalde quan es va construïr una part de la fàbrica sense llicència i fet el túnel del carreu Nou. Cal recordar, cal tenir memòria de quin Alcalde no va autoritzar l'expedient d'adequació ambiental -d'impossible legal- a la Llei del 98, i declarà la caducitat de l'expedient, deixant la fàbrica a precari. Cal recordar, cal fer memòria, de qui va iniciar un expedient per ocupació de domini públic, expedient que tanmateix va deixar caducar. Cal recordar, cal tenir memòria, del projecte del POUM-2005 per a la fàbrica, i de les compensacions que oferia per a la deslocalització. Cal recordar, per últim, quins grups polítics eren en el Govern quan tot aixó passava. L'Alcalde Llesuy, amb l'unanimitat de tots els grups polítics, va presentar una proposta de Conveni a l'empresa per tal de solucionar el tema, proposta que no va ser ni atesa, i que un grup de l'oposició va demanar en el seu dia que es mantingués oberta. Des de llavors ha estat conseqüent i curós de la legalitat: feia tres legislatures que aixó no passava, en referència com menys a la fàbrica. Si en el marc del POUM els titulars de l'activitat no es posen mans a la feina, tindrem, tots, un gran problema, i en especial l'Alcalde, doncs qualsevol ciutadà podrà exigir, a Dret de Llei, que es procedeixi sense dil.lacions a la clasura d'una activitat que no disposa de la llicència pertinent. De no fer-ho, l'Alcalde estaria prevaricant, és a dir, delinquint. I mentrestant, la 0-posició (la primera lletra en realitat és un zéro) mirant cap una altra banda, de vacances, sense voler -sense saber?- posar el picarol al gat. Mireu si no les seves propostes en el POUM. Per a l'escac al rei tot s'hi val.

He defensat de la meva banda, i sempre ho faré, l'encomiable iniciativa emprenedora dels propietaris de la fàbrica, aixecant-la del no res fins on ha arribat, per als que, per aixó, comptaran sempre amb el meu respecte més sincer. Ara ja, però, els toca a ells, en un exercici de generositat, de responsabilitat (i de certa compensació, val a dir-ho) endreçar tot plegat sense cap perjudici per a les famílies que viuen de l'empresa i pensant en un poble que no tinc cap dubte que estimen. P.D.: els nuclimilitants són una realitat i n'hi ha de dues menes: d'urbanites i de rurals. Els urbanites ruralromàntics, en aquest poble, una anècdota, en la seva contradicció. Noves fornades encara haurem de veure... I Joan, no donis idees que més d'un pot trobar en la teva solució tecnològica l'esperança per fer callar les campanes de La Força...