Canvi de tema

Per Spectiva em sembla bé que decideixis no parlar mes del POUM, encara que donara a parlar durant un temps encara, però estic amb tu, tothom ha dit la seva, sobretot tu, que hi has estat involucrat i has fet una feina encomiable des del teu bloc, tothom ha agafat posicions i segur que mes d’un esta agraït a la feina feta entre tots en aquest bloc. En un mercat de peix es parla tant i es discrepa tant i es barallen tant com en una àgora, de fet es una àgora un tan especialitzada, això si sempre hi ha algun peixater o peixaters que destaquen per sobre dels altres, ja sigui pel to de veu, ja sigui pel físic, ja sigui pel que venen, a mi personalment els mercats de peix o del que siguin sempre m’han agradat molt. Sóc d’amor a primera vista, es veritat que les vivències fan molt però no donen l’exclusivitat de l'estimació ni per això son menys intenses ni menys racionals ni menys assenyades, no em considero nuclimilitant, em considero vilamajorenc i la feina que estem fent en el nucli o que volem fer en el nucli es tan legítima com la que s’ha fet, es fa i seguirà fent des de les urbanitzacions, ara mateix era una manca que teníem i intentarem portar a terme la filosofia que defensàvem a la comissió de cultura, col•laboració entre associacions, sumar no restar. Trec un tema a debat: Creieu que el Vilamagore ha de ser la Passió de Sant Pere? Un grup de persones estem intentant que així sigui, estem treballant per recuperar un Vilamagore amb entitat pròpia i diferenciat clarament, retornar la grandesa que en un moment donat va tenir, aprendre dels errors del passat perquè puguem tenir una festa medieval diferenciada de les moltes que es fan en l’actualitat. Ja estem planejant el Vilamagore de l’any vinent oferint a les escoles activitats extra escolars encaminades al Vilamagore 2010, pensant amb els nanos i el futur, creant una comissió exclusiva del Vilamagore perquè no passi com sempre, tard i a preses i corrent, canvi de regidor de cultura sant tornem-hi, etc…. M’agradaria saber les vostres opinions.

Ridícul...

Pobre de mi! Soc incapaç de digerir tants despropòsits després d'un dia de feina. Podria rebatre tots i cadascun dels teus ridículs arguments, però estan fets per ser contemplats, per al goig de la teva escasa parròquia, i no per avorrir als nostres lectors. No espatllaré el teu moment de glòria. Qué fàcil és criticar (per dir-ho d'una manera fina) i com de difícil us resulta a algunes persones fer alguna aportació. D'on no n'hi ha, no en pot rajar. No soc jo, Petitó, el teu enemic, com de la teva part, vestit d'aquesta disfressa, no podríes ser contrincant apropiat. Saps perquè? Perquè la teva realitat és esclava de tu mateix i dels teus, no ja ideals, sino prejudicis. En el darrer comentari has reflectit tots i cadascun dels teus fantasmes, dels teus ressentiments. No en tens ni idea de com soc ni molt menys de com penso, i per tant dones pals de cec amb l'únic propòsit d'autocomplaure't. És el teu problema, és el teu joc, no pas els meus. Pot ser que no convenci, tant me fa, el què pretenc és pensar i fer pensar. I mentre no puguis refutar, com no fas, cap ni un argument dels meus, les teves paraules continuaran sent això, només paraules. Paraules que et fan ridícul. I mentrestant, 350 articles a la xarxa. Et poden semblar alló que tu vulguis, si els has llegit, o si els has entés, però contrasten amb la teva prédica, sobada, i en realitat buida. I mentrestant, jo dono la cara amb noms i cognoms, amb el meu currículum a la xarxa.

Gràcies Per SPectiVa

Per Spectiva:

Tenim sort en aquest poble que hagi persones que enraonen. Tenim sort que hagi tecnòcrates que pensin per nosaltres. Tenim la mala sort que hagi “nuclimilitants” que no tinguin ni idea del que parlen i que només es moguin per instints, com els animals.

Per sort al llarg de la història han hagut tecnòcrates que han pensat pels altres i ens han enviat a la guerra d’Iraq, o han defensat el castellà davant l’atac que pateix a Catalunya, o recomanen l’abstinència sexual per no contagiar-se d’una malaltia. Gràcies aquest tecnòcrates la societat evoluciona i podem tenir una bona oferta d’habitatges, cotxes més grans i deixar de relacionar-se amb els veïns per portar una vida més independent i familiar trencant amb l’immobilista sistema de la societat solidaria, propera i veïnal.

Us donem les gràcies per intentar que gent que lluitava per les minories, contra el poder establert i que volien fer-se escoltar han estat arraconats. Personatges com l’ignorant líder sindicalista que va lluitar pels drets del treballador sense saber-ne gens d’economia, o dels pagesos que defensen la seva terra sense tenir ni idea d’urbanisme, o els ecologistes que defensen la biodiversitat d’un riu sense tenir ni idea de progrés. Gràcies.

Però encara hi ha més. Gràcies per lluitar contra els immobilistes recalcitrants i perpetus que els ha portat a defensar valors antiquats com la sardana enfront del hip-hop, o de la cançó catalana front el heavy, o la defensa dels paisatges enfront el progrés urbanístic. Gràcies a vosaltres, els tecnòcrates, evolucionem i anem cap a un món millor.

Teniu raó els tecnòcrates quan manifesteu que “ el POUM són números, prospectives, diners, seny... I qui en vulgui fer una creuada de sentiments, s'ha equivocat de taulell. No és matèria per al cor, ni per als ideals; els humans tenim també la dimensió del raciocini...”. S’ha de lluitar contra els nuclimilitants que només pensen en viure en un lloc petit, bucòlic i agradable. Els números, els diners i el seny (dels polítics??) han de ser les variables que han de dissenyar el nostre poble al futur.

Personalment et dono les gràcies a tú, Per Spectiva, per haver lluitat, durant els 40 anys que vius al poble, contra tots els POUM’s que s’han anant fent. Gràcies a tú i a les teves idees, les quals vas defensar (m’imagino que les mateixes que tens ara), tenim un magnífic POUM de l’any 1986. Gràcies pel teu conciliador to narratiu, sense menyspreu vers les persones, i pels meravellosos adjectius despectius (nuclimilitants). Realment ens fa que les nostres idees i les teves estiguin més a prop.

Gràcies per lluitar pel nostre alcalde, una persona carismàtica, amb una enorme empatia, amb un do natural per relacionar-se correctament, per haver portat una oposició (que hi era) tranquil·la i gens conflictiva, i una campanya electoral planera sense menyspreus, desqualificacions ni retrets. No entenc com poden haver persones que pensen que el motiu del “mal rollo” existent al poble sigui a conseqüència del nostre alcalde. Però si és d’una urbanització!!! Aquest són pitjors que els gitanos. No hi ha res com ser del poble de tota la vida (som els aristòcrates de sang).

Per finalitzar et dono les gràcies per recollir l’opinió (amb un complex estudi de mercat, amb enquestes, mailings...) del jovent, dels jubilats, dels que cerquen treball i habitatge... Per què el que s’escolta i s’opina a Can Noguera (lloc de reunió de 4 matats futboleros i porreros) no s’ha de tenir en compte. Hem de fer cas als tecnòcrates per què la seva opinió es basa en números, estadístiques, informes, mapes... i no pas amb la xorrada dels sentiments.

No vull acomiadar-me sense fer referència a uns personatges històrics que segur que coneixes: Jesús que va sacrificar la seva vida per una idea; Gandhi que lluitar contra tot un imperi pel seu poble malgrat que sabia que no guanyaria, Aung San Suu Kyi premi nobel de la Pau que porta 15 anys tancada a casa seva per lluitar per la llibertat del poble birmà, o al soldat, bomber o policia desconegut que arrisquen la seva vida per defensar les dels altres, i així molts més. Tots tenen una característica especial: SÓN ESTUPITS per què es mouen per IDEALS, oblidant la realitat. Per sort Per Spectiva mai confiaria la gestió de la realitat als idealistes, ell prefereix als polítics,als economistes i als funcionaris. Ells si que saben de gestió!!.

Gràcies per tot Per Spectiva. Ets l’estrella del nord que tothom segueix. Espero que a les properes eleccions et presentis juntament amb l’alcalde i feu un equip comú: faríeu tant de bo al poble! Comerç, avingudes, un ajuntament en un edifici històric, un teatre-auditori, empreses fora del nucli (Puntiblod i Picart), 10.000 habitants, cotxes, pol·lució, soroll...

Petitó

De l'àgora al mercat del peix

D'un temps cap aquí, en els llocs i amb les persones que parlem de Vilamajor estic notant com de forma subtil, es traspúa la idea de divisió en el nostre Sant Pere de Vilamajor. I me'n he adonat que mica en mica m'he contaminat. No sé si és un parany o un corrent que amb l'inèrcia arrossega tothom que s'hi acosta, però sia com sia, he reflexionat. I m'en despenjo. M'en despenjo públicament des d'aquest espai que tanta dedicació em pren, doncs pretenia, pretenc, posar a disposició un espai per a l'expressió de punts de vista dieferents, elements de reflexió enraonats sobre temes diversos que servissin per participar i enriquir-nos. Volia fer-ne un àgora, i mica en mica s'ha convertit en un mercat del peix. Sobre el POUM, tema d'alta importància per a mi, ja ho he dit tot, ja ho he argumentat tot, i no he sentit de l'altra banda res que no sigui el mateix de sempre. Un tema tant important, que ho mereix, sens dubte, ha estat un fracàs en aquest espai de debat. I mica en mica, hem acabat parlant només de l'Ajuntament, dels politics de l'Ajuntament, i en especial del mal Alcalde i persona que regeix el Consistori. Ningú, mai, ha parlat de ningú altre que no fos el govern. Els polítics que em coneixen ja saben el que penso, i no els deu interessar malgrat aixó massa, doncs mai m'han convidat a discutir-hi. Tots plegats s'equivoquen, uns ho saben i la majoria no, tant se val, ja s'ho faran. No ha ha pluralitat per parlar en aquest foro de política, però sobre tot, hi ha un munt de temes que, sense necessitat de polititzar-los, sense necessitat d'utilitzar-los, novament, per criticar els que governen, a mi i crec que a molts de nosaltres, en interessen sobre el nostre poble i tots nosaltres. Hi ha un munt de temes que interessen a mi i a molta més gent, i, a partir d'ara són d'aquests dels únics que parlaré en aquest espai, doncs vull de la meva part recuperar l'àgora que molts volíem, i tancar el mercat de peix en que ens hem anat deformant, un lloc on cadascú només s'escolta a ell mateix i ja no responem més que per replicar les al.lusions que ens interessen, i que no interessen a ningú. I que alguns es creuen que respon a la realitat de la ciutadania de Sant Pere de Vilamajor.

Un testimoni concil.liador...

Joan, ets un excel.lent conciliador. El pensament únic no existeix, i no és la discrepància, sinò els diferents punts de vista que, com els GPS, triangulen el baricentre. No és però el consens, que sempre descafeïna, sinò el debat, el franc debat, alló que enriqueix i fa avançar posicions, d'uns i altres, no vers el punt mig, sempre mediocre, sinò vers el punt on la realitat, incontrovertible, millor és tractada. Si partim dels somnis, dels ideals, i els volem acostar a la raó, el camí és gairebé impossible de fer plegats. Raó contra raó, que cor contra cor sempre fa taules en l'escac dels sentiments. No he escoltat ni una raó, enraonada, de les crítiques al POUM. No he escoltat més alternatives, gens enraonades, que l'immobilisme "vale más malo conocido que vete tú a saber qué por conocer". És un diàleg de sords, dues línies que es creuen en dos plans diferents... Però el POUM són números, prospectives, diners, seny... I qui en vulgui fer una creuada de sentiments, s'ha equivocat de taulell. No és matèria per al cor, ni per als ideals; els humans tenim també la dimensió del raciocini... Pel que fa a la política en el nostre troç d'univers, s'està aconseguint el que es pretenia, posar contra les cordes al govern, i l'Alcalde que el personalitza. Com amic apreciat no el criticaré, i aquesta visió no em fa objectiu per valorar-lo com Alcalde. Conec però, que ha heretat més fems que flors, i que ha bregat com ha pogut sent un nouvingut de perifèria, el primer nouvingut de perifèria que ha presidit el nostre Ajuntament. Aixó és matèria prou greu per aniliquilar-lo. No s'és objectiu en valorar la feina feta, i jo no hi entraré, doncs no soc "guàrdia pretoriana", que diria l'amic Isaac. Però el cor, i el seny, em diuen que no teniu raó els que critiqueu, ara. Ara hom es sent fort, però no era així quan en Joan Bruguera o l'altre il.lustre, Joan, l'Icart. Qui sap que van fer, qui recorda res per criticar... No interessa, TOT és culpa d'aquest nouvingut. Vosaltres, com jo, hem de sobte entrat en el joc. Després de 40 anys només estimant, i molt, un poble, he entrat a "l'arena" de perdre temps per parlar-hi en veu alta, i per trobar-vos. I no ens entenem, no ens escoltem... Estem vivint, accelaradament la degradació del model provincià que ha governat el nostre poble. Hem passat de sobte, d'un poble d'estiuejants de 1.000 habitants a un lloc que no volem acceptar que canviï, per aixó l'hem escollit. Algú ha preguntat al jovent, i als adolescents, i a la gent gran, i a les mestresses de casa, i als empresaris? No, l'àgora del poble sembla ser Can Noguera (¿?). En Llesuy ha heretat una hisenda quebrada, un poble dividit en les tres cultures dominants i uns nouvinguts amb idees importades: un còctel mortal amb el que ningú pot sobreviure. Mal que pesi, l'actual govern ha fet la transició, ha convertit l'oruga en crisàl.lida: que Déu ens agafi confesats doncs els que l'han de fer mutar en papallona sembla que faràn honor a la seva obra. I ja venia sent hora que els nuclimilitants estiguessin crispats, el 85% dels de la perifèria ho estem des de fa molts anys: els nuclimilitants contra tots, com sempre ha estat (que tots contra el nucli mai ha estat). És bona senyal. Si el nuclimilitant està crispat és que les coses van per bon camí. Que guanyi el més hàbil, que si guanya el nucli el poble tornarà a perdre, com porta 30 anys perdent el seu futur. Parlem del cor. Parlem dels meus temps d'adolescent voltant pel poble... Els recordo molt bé doncs són probablement els millors records que tinc. En Bautista Romero me'n feia enyorança, ara fa unes setmanes. I miro als meus fills, en Ricard, de 19 anys, l'Ignasi de 16 i en Lluís d'11. Però el poble ha canviat, per mal, i s'han hagut de buscar la vida fora. Déu sap que he fet tot el que he pogut perquè estimesssin aquest poble, i penso que l'estimen, un poble on m'hi vaig casar, no per casualitat, fa 25 anys, un poble en el que m'espera el nínxol quan arribi l'hora, prop d'amics i familiars. No em parlis de cor, parlo d'amor per aquest poble, que ni amb les fredes dades i estadístiques l'he perdut mai. Vull que altres Ricards, altres Ignasis, i altres Lluísos, i altres pares com el meu, facin del poble el seu, el sentin seu. I el model que m'ofereixes és erm de Ricards, de Lluísos, d'Igansis, de pares com el meu... Et fan falta, amic Joan, i a en Petitó, moltes més vivències per estimar un poble, per posar-hi tot el cor, per posar-hi tot el seny que només mirant endins des de fora s'hi pot posar. Esteu en la primera fase, massa d'hora per entrar en joc. Si et tires al riu sense saber nedar no aconsegueixes res més que ofegar-te: no és cor contra raó, és simplement una estupidesa (i no va per tú, entèn el context). Amb aixó, al cor i al seny, aportes una nova peça, l'idealisme. I a aquesta peça, sense dubtar-ho, m'hi apunto, i no perquè sigui pràctica, sinò perquè em fa flipar, oblidar la realitat. Siguem duals, cor i raó, cada cosa la seu lloc i l'una al costat de l'altre. Però jo no confiaria mai la gestió de la realitat en els idealistes...

Llançar-se al riu

Llegeixo les vostres opinions, Per SPectiva i Petitó, com sempre interessants, com sempre discrepants, per això les trobo molt educatives, dues visions ben diferenciades i normalment raonades, un amb molts arguments, números, estadístiques i didàctica, l'altre amb molts arguments, molt cor i molt esperit.Representeu una mica la divisió que actualment hi ha en el poble.

I jo em pregunto, no seria genial poder trobar el punt mig, el yin i el yang, no seria genial tenir uns quants comerços, una mica més de població (parlo del nucli), unes urbanitzacions en bon estat de serveis, uns impostos mes alts (tampoc excessius, justos simplement), no sentir pudors ni sorolls. Crec que en general un POUM que tingués aquests objectius com com a primordials, hagués estat consensuat per tothom.

Ara de moment ja es tard i malauradament he de dir, que realment en el nucli, la gent esta crispada molt crispada, sobretot amb els representants polítics, amb tots, la distància entre polítics i població cada dia es mes gran, es tal el punt, que des de la classe política no es pot entendre ni imaginar, que un grup de veïns, s'estigui movent per defensar allò que creu just i raonable sense altra pretensió, que la creença de fer el millor pel poble com a veïns (que això no vol dir que no estem equivocats), sense cap color polític i amb tots els colors polítics alhora, sense anar contra cap persona, posant molt cor i temps personal, simplement exercint un dret democràtic i normal en moltes societats.

Per cert no es el meu cas, però jo em llançaria encara que no sabés nedar, sense dubtar-ho ni una mil·lèsima de segon i no només pel meu fill, pel fill de qualsevol.

Sobre el creixement desequilibrat a Sant Pere de Vilamajor

Ben segur us interessarà, en especial a en Petitó, llegir el següent article: El creixement de la població de Sant Pere de Vilamajor es concentra en la perifèria. En els propers 5 anys la població total de Sant Pere de Vilamajor pot crèixer prop de 1.000 persones més, de manera que si no hi posem remei, els desequilibris faran perillosament insostenible el nostre municipi. Aquest és el gran tema de debat, i no pas un altre. Una dada interessant és que al 1987, quan es van aprovar les Normes Subsidiàries, vivien a Sant Pere de Vilamajor 936 persones. Hi havia aproximadament 1.325 habitatges construïts, dels quals 1.050 eren segones residències. Tot i així, les NNSS van planificar en total 4.180 habitatges, que si no comptem Can Derrocada II i Refugis, queden en 3.530 (els que tenim ara en total per a construïr). Actualment viuen a Sant Pere unes 4.050 persones, a les que cal afegir unes 2.500 de població flotant. Al 1987 la Hisenda municipal rebia la renda de 1,4 habitatges per habitant. Actualment la Hisenda municipal rep la renda de 0,5 habitatges per habitant. Es dóna la circumstància de què la última revisió dels valors cadastrals (el valor que tenim ara) dels immobles de Sant Pere de Vilamajor es va fer l'any 1987. Ah, Petitó, llegeix també la darrera edició digital de L'Actualitat del Baix Montseny, en relació amb el Pla Territorial Metropolità. Per cert: no és el mateix "el cor" que "l'instint". I si, posats en el remolí, el pare no sabés nadar?

No cuadran las cuentas

Primero quiero dejar claro mi máximo respeto a todos los participantes en este foro independiente que no compartamos las mismas ideas.

considero que es una pagina interesante la pena es que nos quedamos en un circulo pequeño , por otro lado normal siendo un pueblo pequeño.

no me salen las cuentas sobre los habitantes = viviendas en Faldes.

en su momento pregunte al Doñate esplicación de donde salen 807 viviendas , su esplicación es que cuentan todas las parcelas edificables por viviendas , no siendo un calculo real pues hay viviendas con 2 parcelas y hasta 3.

por otra parte actualmente mas o menos hay 567 viviendas previstas en las nnss 807 y en el POUM 2009 797 viviendas , si en la zona central pretende hacer pisos 72 de 12 .parcelas que saldrían 12 viviendas .

en la zona sur en terrenos agrícolas se planifican unas 12 parcelas más.

en la c/ d' ager se cambian 2 parcelas de zona verde por edificables.

? como salen en el informe 10 menos.

a mi me salen 74 viviendas más.

cual es el secreto. un saludo

I per aixó ens entenem...

Ens entenem, Petitó. La discrepància és la primera pedra de l'entendiment, que no vol dir necessàriament estar d'acord. No insistiré més en els meus punts de vista sobre el POUM, estan escrits arreu i només cal prendre la moléstia de llegir-los. En una cosa t'equivoques no sent opinable: es fa molta demagògia sobre el creixement quan es miren els plànols del POUM sense haver ni llegit l'ordenament actual, les Normes Subsidiàries de 1987. Planifiquen ja fa 22 anys, una vil.la de 10.000 habitants. La gent hauria de saber que actualment els propietaris corresponents podrien edificar sense qui ningú es pogués oposar, doncs se'ls va donar legalment el dret, fins Can canal i més amunt: no cal el POUM per a aixó. Pren la molèstia d'anar a l'Ajuntament i demanar els plànols de les NNSS del 1987. La única zona que planifica el POUM de nou, apart d'altres retocs, és la de la Puntiblond, controvertida. La gent ben informada hauria de saber que, per salvar els drets edificatoris existents als aparcaments i camps sota de la Rectoria, amb les negociacions iniciades per l'Alcalde Bruguera i culminades per l'Alcalde Llesuy (de forma unànime per part de TOTES les forces politiques actuals i de l'anterior legislatura), es va bescanviar tota aquesta edificació aprovada per un bon troç dels Eixamples, i aconseguint La Rectoria (els aparcaments actuals han estat fins el conveni amb el Bisbat, sòl urbà amb drets edificables consolidats). La gent hauria de saber que aquest moviment de peces va ocasionar de retruc haver de renegociar amb els propietaris dels terrenys (actualment edificables) dels Eixamples, a fi de compensar el bon grapat de metres necessaris per salvar els camps de La Rectoria, traduïnt-se amb la necessitat d'incrementar el sostre edificable. Tot aixó ja estava contemplat, inevitablement, en el POUM'2005, i recollit amb més precissió en l'actual POUM'2008. El creixement doncs, ja formulat i consolidat al 1987, el que fa el POUM'2008, com feia al seu torn també el POUM'2005, no és negociable, a no ser que es vulgui fer front a milions d'euros d'indemitzacions als propietaris que tenen legalment dret d'edificar. La única part discutible, i negociable, d'aquest creixement és la zona de la Puntiblond. I el que fa el POUM és només programar, a 15-20 anys vista, no abans, un sòl per tal "d'estimular" entre d'altres objectius, als propietaris de la fàbrica a desallotjar aquell espai inapropiat. Tema apart, també controvertit és el tema Picart-masia de Can Derrocada. Si no volies un poble que creixés, t'has equivocat de lloc on viure, doncs fa 22 anys que el poble està programat per a uns 10.000 habitants. Pots comprovar-ho per tú mateix en aquest quadre que fa uns mesos vaig publicar i que recull amb fidelitat les dades. I aprofito per contestar al benvolgut Isaac: Isaac, el fet de què jo estigui a favor del POUM només vol dir aixó. Amb en Llesuy, del que no renegaré en públic el meu apreci personal, no m'uneix especialment la ideologia política. Per fi he trobat un POUM que, m'agradi o no, planteja un futur a llarg termini per a Sant Pere de Vilamajor, després de 25 anys d'immobilisme i de perdre tots els trens. I és clar que el defensar. (Per cert, en Llesuy mai ha estat formalment a l'oposició de cap govern municipal, simplement perquè mai ha estat regidor fins l'actual legislatura).

Parlem el mateix idioma

Parlem el mateix idioma però malgrat tot no ens entenem Per Spectiva.

Els teus suggeriments i idees respecte el POUM són lògiques i coherents si volguessim que el nostre poble creixés. Però és que no ho volem. Portem anys i panys vivim com ara i ho acceptem. Per què canviar-ho?

I és cert (com ho vaig dir) que som una minoria respecte la totalitat de la població, però una majoria respecte dels que opinen (que al cap i a la fi són els que estimen el poble). Si vas pel poble i ets relaciones amb la gent nomé escoltaràs "pestes" del POUM (fes una enquesta a Can Noguera). Malauradament, la inmensa majoria de població li dóna igual el futur del nostre poble sempre i quan no li afecti a ells personalment (l'egoïsme urbanita).

Finalment,el cor és el que mou el món. El seny no ( és assenyat el que han fet els polítics, l'església, les guerres, la religió al llarg de la història de la humanitat?). Deixat guiar pel teu cor i veuràs que mou muntanyes. Et poso un exemple cru però real: el teu fill s'està ofegant en un remolí. Saps que si vas a salvar-lo tens un 99% de posibilitats de morir. El seny et diu que no ho facis. El cor tot el contrari. Que faries?.

Salvant les enormes diferències, a mi i a molts ens passa el mateix. El seny ens diu una cosa però el cor un altre. A qui fem cas?

Finalment et recordo que els que ara estan al govern abans estaven a l'oposició i van emprar els mateixos mecanismes que ara s'utilitzen. La guerra polìtica a Sant Pere va començar amb el Llesuy (oposició destructora i poc constructiva). I no tinguis cap mena de dubte que els arbres no et deixen veure el bosc (com a molts de nosaltres) i que les teves opinions (com la meva) estan plenes de prejudicis. Però són les conseqüències de la guerra (el soldat mata a un altre malgrat que no el coneix, però només per no pensar com ell ja justifica el seu assassinat). La solució seria declarar-me pacifista però no puc per què l'altre bàndol continua atacant i atacant sense voler parlamentar.

L'home és complicat de mena, sobretot si està manipulat.

Respuesta Perspectiva

buenas que pronto su respuesta .

sobre la guardia pretoriana usted mismo se pica y se señala ,

lo considero el moderador de este blogspot , pero entiendo que mas que moderador nos marca las lineas a seguir o poco le falta para identificarse con el documento de ciu, por cierto lamentable como partido y como gobernantes solo le falta llamarnos ( leprosos) a los contrarios al POUM.

sobre la 1º cuestión entiendo que como usted reparte B_C no son legales encima tienen una sanción de 165000 € , que cedan unas parcelas difícil de vender o edificar eso no es problema del Ayuntamiento .

? porque tenemos que facilitar el traslado a alguien que no cumple con la lei

no tengo claro si para Sant Pere es mas conveniente la masía Can Derrcada publica o privada.

sobre sus gestiones en la primera comición de urbanismo hay quedan , sin menos desprecial dichas actuaciones , dejamos que el actual poum siga adelante o como se dijo el día de aprovación es para buscar consenso entre todas las partes.

no percibo interés en modificar las cosa que son mas fáciles en este proceso, es una pena el objetivo es reorganizar el municipio en sus necesidades actuales y futuras.. un saludo

Mi respuesta, Isaac

Supongo que lo de guardia pretoriana no es por mí... 1er. A la parcel.la de la fàbrica cal distingir cinc zones: a) Les oficines: perfectament legals i d'acord amb la qualificació urbanística de la zona prevista en les NNSS-87, és a dir en la pràctica, ús de servies no residencial. b) Una part de la fàbrica: urbanísticament legal. Sense llicència d'activitats. c) L'altra part de la fàbrica (enganxada a la masia): sense llicència urbanística, i sobre la que pesa una ordre d'enderrocament (en tràmit d'al.legacions) i una sanció de 165.000 Euros per haver-la construït. Està en sòl urbà resindencial. d) La masia de Can Derrocada. e) L'espai lliure (incloent la part no legal de la fàbrica) que envolta la masia: sòl urbà, cases unifamiliars en parcel.la de 400 m2. la propietat, directa o indirecta, és la mateixa en tot l'immoble. També penso que la solució de la masia no passa per una impossible adquisició per part de l'Ajuntament, amb la conseqüent rehabilitació. També és inapropiada constructivament com a edifici consistorial. No s'ha dindemnitzar ningú per no poder exercir una activitat industrial impossible. Altra cosa és "facilitar el trasllat". El problema no és aquest. El tema és que l'Ajuntament (i una part de la població) s'entesta en voler la masia, (també ho plantejaven ISP i ERC quan eren al Govern) i aixó val molts diners. I el segon problema és que tothom (o quasi tothom) vol l'espai al voltant de la masia que sigui sól públic, i 8 parcel.les de 400m2 valen també uns calerons. Tot plegat es barreja i confon. Si no fos per aixó, no caldria fer ni gastar res: quedaria una masia mig enderrocada, una fàbrica fantasma i unes parcel.les, vist el panorama, invendibles (qui es construiria una cas en aquest entorn?). L'Ajuntament ja ha ofert terrenys per a la fàbrica, però en el plantejament que es fa en el POUM falten entre 6 i 8 milions d'Euros per compensar justament la propietat per tot alló que se "li vol prendre". I si no hi ha diners, amb terreny són 2.000-3.000 m2 de parcel.la edificable amb PB+2P. És un tema mal gestionat, i mal explicat, i així he tingut ocasió d'insistir-hi a l'Alcalde Llesuy en diverses converses, formals i informals, al respecte. (Trobaràs l'esquema en aquest enllaç) 2on. Tens tota la raó, i ja he escrit en diverses ocasions que cal dotar Les faldes d'un àrea fora del nucli que servís tant per serveis al polígon de la Plana, com per serveis i comerç concentrat al propi veïnat. Fins i tot ho he dibuixat (només has de repassar "Reflexions") i he fet una proposta conceptual al propi Alcalde. Així que estic totalment d'acord amb tú i així ho vaig plantejar (sense èxit) a l'Agàpit i l'Alcalde Bruguera en el seu dia, com repetides vegades tant a l'Alcalde Llesuy com al propi Doñate (amb un correu que vaig enviar-li ja fa mesos). És un dels gran errors del POUM (per a mí els errors del POUM són per omissió). Una cordial salutació.

Reflexions de un ciudadano de Faldes

Hola todos hoy día 24/5/09 decido es poner mi reflexion sobre la situación del Poum.

hay dos temas que no consigo entender.

1º pinsos Picart, fabrica instalada en terrenos edificable (no industrial) por tanto no es legal su instalación, tampoco respeta la normativa medioambiental por tanto empresa en situación ilegal.

? Porque hay de compensarla para que se marche a un polígono industrial como corresponde, no seria mas sensato que dicha empresa indemizara al ayuntamiento por el uso indebido de los terrenos.

donde tiene las oficinas el legal pues tanto mejor , la masía es propiedad privada , pero el ayuntamiento quiere que pase a publica para ponerse en ella como ayuntamiento , tanto dinero tenemos para tal operación o es acosta de los vecinos edificando lo que nadie quiere ( pisos) .

2º las Faldes representa el 40% de los ciudadanos del municipio , no seria mas razonable y rentable que los servicios se se situaran donde hay más demanda, parece que estoy equivocado es mas rentable en donde viven el 15% de la población, esto en caso estremo tendría sentido si viendo como es este municipio de disperso se acondicionaran espacio para poder acudir en vehículos privado a dichos servicios pues el publico mejor no entrar en el tema.

las Faldes cada ves que los gobernantes se acuerdan de ella independientemente de las elecciones , nos generan un problema , cuota del agua, Can lip y pisos en zona centro de Faldes, por favor dejen a los ciudadanos de Faldes en paz , los servicios que tenemos campo fútbol, polideportivo, local social ha sido con el dinero y gestión de los vecinos de faldes.

espero que la guardia pretoriana no me machaque mucho, pues pienso que tengo todo el derecho de opinar sobre Sant Pere sin ningún interés personal contra los gobernantes ellos fueron elegidos por unas promesas que considero que no están trabajando por esas aluciones.

un saludo

Visió

Entenc el que dius, Petitó, i ho comprenc. Des d'aquesta comprensió hi ha dues coses que trontollen dels teus arguments: En primer lloc, l'únic que toca, com cal, el POUM, és el nucli principal de Sant Pere de Vilamajor, on hi viu tot just el 15% de la població, i on a ple desenvolupament no arribarà a viure ni el 30% de la població del municipi. Si ara mirem el creixement que es preveu per al nucli en termes geogràfics, no anem més amunt del que ja estava planificat, tot just a l'alçada de can Pau Nadal. Per l'altra costat, a la Puntiblond, enllacem sense inconvenients amb Sant Antoni. No perdem doncs ni malmetem la nostra porta d'entrada al Parc Natural, ni invadim cap veïnat de tipus rural: res canvia. En què altera el POUM als que viuen a Vallserena, Can Vila, Can Ram, Can Derrocada, Can Miret, Les Faldes, o Les Pungoles? En res, els nuclis on viu el 85% de la població, o en el futur el 70%, és a dir la gran majoria de la població, no es veu repercutida pel POUM, i en tot cas millorada per els nous equipaments i serveis de centralitat. Dedueixo doncs que quan et referiexes a la gran majoria de la població deu ser, sensatament, la gran majoria de la gent que viu al nucli principal, és a dir la gran majoria del 15% de la gent de Sant Pere (i no comptem els joves, perquè hauran de marxar). És a dir, la més petita minoria de la població. Una visió sesgada, sens dubte. En segon lloc, hi ha coses en que el cor entra en contradicció amb el seny, i l'opinió dels que només feu servir el cor no té per aixó que ser la millor (et recomano una magnífica i profunda disertació al respecte en el llibre d'en John Stuart Mill (1806-1873), "Sobre la libertad"). És un tema filosóficament resolt. Estic convençut que en la teva feina i en la teva vida, no obres amb el cor davant les grans decisions, com no ho fa ningú assenyat. És una balança que s'ha d'equilibrar entre el seny i la raó, i en cada cas un o altre platet ha de guanyar per tal d'aconseguir la bona decisió. A més, per molt cor que s'hi posi, cal informació, reflexió i maduració per prendre una bona decisió. Sense aquests elements, per molt cor que s'hi posi, la decisió té altes probabilitats de resultar inadequada. En darrer lloc, no es pot barrejar el cor amb els prejudicis, no es pot encobrir els prejudicis amb la noblesa d'actuar amb el cor. I sempre és més fàcil ser reaccionari que ser proactiu, però així el món no avançaria en cap direcció; cap de nosaltres no hagués progressat en les seves fites. I per acabar, comptant-t'ho tot, tot, el POUM que tenim davant és plenament social, doncs permet que el nostre poble per fi ho sigui, sense perdre per aixó (tot plegat es tracta d'unes 3.000 persones en el nucli i eixamples d'aqui a quan jo ja estigui ben jubilat) la seva naturalesa de poble. Un poble que no estigui fet només per als rics, i per als que venen a dormir-hi. Un poble que pugui acollir gent jove i que permeti un model de vida per a la molta gent gran que aviat hi viurà. Un poble que compleixi amb la seva responsabilitat de contribuïr al progrés de la seva gent i del país, amb prou massa crítica com per fer sostenible el transport públic o els equipaments. Un poble que no sigui tant pobre que no pugui oferir serveis i infrastructures modernes als seus ciutadans, sempre amb pedaços. Un poble que no perd ni un dels seus atributs mediambientals i de contacte amb l'espai natural, fent que més gent el pugui gaudir a 1.000 m de casa seva. En fí, que més et puc dir, si el teu -bon- cor no entèn de raons... Cal evolucionar des de l'instint vers la raó. D'alló que volem vers alló que hauria de ser. De la visceralitat a la responsabilitat. De la lupa al llargavistes... Del cor al seny. El POUM no malbarata ni un dels valors del nostre poble, i a l'hora fa possible assolir-ne d'altres de positius. El POUM millora la qualitat de vida de la gent que hi viu i a l'hora fa possible la de la gent que ha de venir. Sóm esclaus de la nostra història: si no volíem gent, no haver fet les urbanitzacions, aptes per viure-hi més de 6.000 persones. Pel que sigui s'ha volgut anacrònicament conservar un nucli de 600 habitants, sense cap gràcia, sense cap futur. Mentrestant, el paisatge urbà s'ha deixat desfigurar amb les cases de la Illa-II de Can Derrocada, porta del poble, edificacions que en bona part no passen l'examen de la lupa de la normativa paisagística de les Normes Subsidiàries. Mentrestant s'han deixat fer cases de quatre plantes i anivellaments de terres fora de normativa a Can Derrocada. I més enllà malmetre la Plaça de l'Esglèsia amb construccions anodines i asfalt, on "la Botifarreta" ens feia cinema els caps de setmana. I pel que fa al comerç, no trobo orgull en el trist rànquing que ocupem. I no tota la vida ha estat així: Fa ja uns quants anys, jo mateix anava amb bici al Végé dels Bruguera-Romero, podia comprar les meves Wambes a l'espardenyeria dels Baró, comprar bona carn a la carnisseria dels mateixos, tallar-me els cabells, i passar per l'entranyable bodega a comprar vi de bota, sidral i arengades, apart del bon pà de llenya del forn que encara sobreviu. I em sembla que era els dimarts, una furgoneta ens duia peix d'Arenys. De Sant Antoni veníen a comprar, i no a l'inrevés. Llavors si que veia gent gran anant amb el cabaç a comprar. nois i noies amb bici fent voltes mentre els pares voltaven pel poble. Ara tancada a casa aquesta gent sembla no existir. Així era "tota la vida", i així es va perdre. I no em posis al mateix cove dels nouvinguts al POUM: la meva dedicadió va començar, com he dit moltes vegades, a l'estiu del 2005, aviat farà quatre anys, no quatre dies. He escrit més de 50 articles de reflexió sobre el desenvolupament urbanístic al nostre poble, i algunes de les meves anàlisis -a banda d'algunes propostes- s'han incorporat a les memòries oficials dels dos POUMs que hem tingut. S'ha fet una pèssima didàctica del POUM, i cal censurar-ho. Així, els que voldrien entendre'l, no l'han entés, deixant lliure el camí a la criminització (valgui l'expressió) del POUM per part d'aquells que no el volen. Fa tres mesos i mig vaig llençar el meu crit per mirar d'evitar el què ara està passant, i tot just vaig aconseguir que es presentessin les propostes alternatives en el sí del Consell de Poble. L'oposició al POUM està feta, en gran majoria, sobre els prejudicis, per l'ànim de revenja d'alguns polítics, o per la preservació d'interessos: totes tres posicions ho poden justificar -doncs no hi ha altre manera creíble de fer-ho- dient que ho fan amb el cor, pel bé del nostre poble. Ironia.

Sensatesa

Per Spectiva el teu al·legat de defensa a favor del POUM és incomiable. Des d'un punt de vista pràctic i econòmic segurament el POUM proposat sigui el millor per al nostre poble. No tinc cap dubte. Però no tot s'ha de basar en criteris econòmics, estadístics i fiscals. Hi ha un component, segurament el més important, que no s'ha tingut en compte. Rectifico: s'ha obviat. Parlem de l'OPINIÓ DE LES PERSONES que viuen al poble. I la immensa majoria de les persones que estimem al poble (que no puc negar que és una minoria del total) no volem aquest POUM.

Estic convençut que deuen existir mecanismes, articulacions, eines.. que permetin contemplar la coexistència d'un model sostenible amb el poble que nosaltres volem. Malauradament no em tenim aquests coneixements i per tant la nostra defensa és escassa, però si que tenim un instint humà que es diu SENTIT COMÚ i aquest ens diu que segur que es pot arribar a una solució que acapari totes les opcions.

L'opció que tú proposes, la que dius que s'ha de portar a terme significa acabar amb la ruralitat, amb l'essència, amb l'única raó per la qual encara vivim aquí. Ens proposes passar d'un poble rural a un poble urbanita. Dius que som una espècie en extinció quan saps que en realitat no és així ja que la majoria de pobles de la conurbació urbana pateixen els mateixos mals que nosaltres. Dius que hem de canviar la forma de vida d'abans i modernitzar-nos i acceptar les noves idees urbanístiques quan en realitat no es tracta d'una obligació sinó d'una opció (que no volem). Dius que el Pla territorial Metropolità ens aboca al projecte del POUM quan en realitat el que ens dius és una proposta de màxims i no ens dones una proposta de mínims (que consisteix en deixar-ho tot tal com està). Dius que ocupem el penúltim lloc en nombre de comerços com si fos negatiu quan tota la vida ha estat així (i ens agrada). Dius que per la carretera passen un munt de cotxes quan l'únic que s'ofereix és augmentar-los sense solucionar-ho. I el pitjor de tot, dius que la teva proposta és pernil de Jabugo i el "nostra pa sucat amb oli" amb un clar menyspreu.

En la guerra política que s'està duent a terme actualment a Sant Pere, hi ha soldats que lluiten cada dia a favor o en contra d’un o altra bàndol. Tú, a l’igual que jo, estem en bàndols oposats. I tú, a l’igual que jo i que la gran majoria, els arbres no ens deixen veure el bosc. Els politics ens han dividit tant que no veien res de bo en les propostes dels altres i directament passem a criticar-les sense reflexionar.

Vosaltres ens proposeu un POUM de llibre. Nosaltres proposem un POUM de cor.

Creus que es pot arribar a conjugar tots dos?

Per SpectiVa: bon camí i bona feina

La diferència entre el passat i el present és l'existència d'un mitjà on tothom pot expressar la seva. Abans no existia Reflexions de Vilamajor. Ara si. I és gràcies a tú que ha hagut un moviment ciutadà.

Operativament, no ha hagut gaire diferència entre una comisisió (antiga) i una altre (moderna). L'únic que han canviat han estat els papers dels actors. Els que abans estaven a l'oposició ara manen. I el que abans manaven ara estan a l'oposició.

En conclusió: els que han liat tota la troca han estat els polítics i la ciutadania s'ha donat compte gràcies al teu bloc. Vet aquí el motiu de la lluita. Potser el POUM és una incoherent excusa motiu dels politícs per iniciar la guerra que ara estem vivint. A les properes eleccions,sinó es presenten altres canditats més qualificats, jo no votaré. És la meva forma d'expressar la desil·lusió, indignació i el fàstic que em provoquen els polítics que avui tenim (a nivell local, regional i estatal).

Bona feina Per Spectiva Moderador: Seguint les -úniques- normes del bloc, cal que l'autor de l'escrit anterior s'identifiqui d'alguna manera. De no ser així s'eliminarà el seu comentari.

Honestetat

Noi de la Vila, precisament tú no ets la persona més indicada per retrure'm. Mira el que vas escriure el dia 15 de maig i veuràs que, sense cap mena de fonament, poses en dubta l'honestetat d'en Joan Garcia.

Vist la guerra oberta existent a Sant Pere entre els partits polítics i el seus seguidors, vist que les enquestes poden ser alterades i modificades, HONESTAMENT, creus que el resultat de les enquestes és representativa o veraç?

Per Spectiva, en molts dels teus articles poses en dubte l'honestetat de les persones. No estas molt lluny dels meus pensaments.

Però tot plegat forma part de la naturalesa humana, per això no ens hem d'avergonyir. Tothom lluita pels seus interessos, sigui de la manera que sigui. L'adjectiu honest no entra dins de l'eseència de l'home, és un atribut social imposat.

Joan: bon camí, mal métode...

Vagi per endavant l'agraïment al teu reconeixement pel treball fet des de la xarxa. Esperem cumplir molts més anys (si les parentes no ens fan fora de casa abans). Finalment puc comprovar que estàs entrant en el nus gordià del POUM, però t'has quedat només amb un dels objectius que acompleix, però hi ha un munt d'altres que encara no s'han acabat d'assimilar. Porto dos anys pensant en veu i paraula, i fent didàctica de l'urbanisme que he entés des de la perspectiva del nostre municipi, i francament, ja n'estic cansat. Ara em poso a pensar, només, en el lloc on visc. Doncs "no hi ha més tonto que el que no vol entendre", deia el meu pare: ja s'ho trobaran, com s'han trobat el desgavell del "desarrollisme" de les urbanitzacions de segona residència; "pan para hoy (ayer) y hambre para mañana (hoy)". I el més fotut és que els mateixos que van alimentar el desgavell, ara impedeixen la seva correcció, unint-se al moviment els "neo-rurals" vinguts de la ciutat, el mateixos que fan tancar les granges, emmudir les campanes i posar cotons a les esquelles de les vaques... I a aquests s'ajunten, afavorits, el "nuclimilitants" una altra espècie de la fauna socio-política del nostre municipi; els autèntics poders fàctics, units per "l'escac al Rei". En resum, continuem amb la vil.la dormitori, doncs molesten els veïns, si no estan dormint... Continúa amb la desbroçadora, Joan, integrant altres objectius que hauria de cobrir el darrer POUM que ens tocarà viure, i acabaras de completar tota la perspectiva. Oblidem també que "el poble" ja va formar una Comissió de Treball, lliure nombrosa i diversa, que malgrat l'esforç posat, francament va fer un trist paper limitant-se a pintar colorets sobre el mapa i intercanviant-se cromos entre parts interessades: ni una aportació. Però aquest exercici de participació, es suma a les incoherències dels grups polítics que han dit la seva en el POUM: cap perspectiva, només immobilisme i trencar les cames (metafòricament) al Govern. Tampoc el Govern ens ha explicat res, ni sé si ho sabríen explicar, ni els redactors del POUM han sabut fer la més mínima didàctica. Penso que uns i altres han anat descobrint el POUM que feien a mida que anaven tancant temes. El Consell de Poble de presentació del POUM ja va ser la prova d'alló que, tots, podem donar de si. I francament el panorama no és gaire alentador. I el que més em sorprén (bé no em sorprén) és que fa un parell d'anys havíem arribat al punt d'aprovar un POUM nefast, incomparable amb el que ara tenim sobre la taula, i ningú va dir ni "mu". Només quan es va tocar la fibra dels "medioambientsostenibilistes" alguns van -tímidament- fer la revolta. I ho vem fer des de la Comissió de Treball, enganyada. És bo fer didàctica, encara que sigui ja tard, d'aquest POUM, que està reservat a la negociació nocturna entre el Govern i els opositors polítics. Però, no es pot explicar un planell sense explicar-ho tot, i, francament, posar-hi un aparador pot ser un molt bon exercici de comunicació (i de propaganda) però només pot serveir a la primera part de l'exercici: la crítica del que s'ha planejat. I per tant es quedarà en la part destructiva sense començar la constructiva que la prosegueix; sense entendre, entrar, ni donar una de les solucions possibles als nusos gordians que el POUM ha de mirar de resoldre. En definitiva, un arma de doble fil que no ajuda més que als que estiguin, qui sap perquè, en contra del POUM; un exercici inacabat d'influència fet benintencionadament, des de la ciutadania organitzada. Dit: estic cansat; a casa meva, ja us ho fareu tots plegats. I estic molt satisfet de què la polseguera s'hagi fet des dels nostres blocs, tantes vegades silenciats i sovint replicats des dels espais politics.

Felicitats bloggers

Felicitats Per SPectiva per l'aniversari, i felicitar-nos tots, els que fem possible que aquest bloc tingui "vidilla". Petitó es veritat entra dintre de les seves obligacions, però no per aquest motiu deixaré de felicitar la bona feina feta, no m'agrada limitar-me a dir el que crec que fan mal fet. A qui no li agrada que facin reconeixement de la seva feina. Moltes preguntes relacionades amb diners fas Per SPectiva, i reflexiones en el sentit del dèficit de l'ajuntament i tens raó, però crec que la pregunta cabdal no la fa ningú. Que volen els habitants de Sant Pere?? els hi hem explicat la problemàtica?? els hem explicat perquè el POUM09 aposta per augmentar els pisos a la zona de la puntiblond i Can Tomàs, en general als llocs on es viable fer pisos?? els hem preguntat que prefereixen, pagar més o fer pisos?? seguir mantenint un entorn rural i bonic (per mi clar) o volem un Sant Antoni?? Crec que no s'ha portat a terme una tasca informativa correcte, per això el POUM aixeca tanta polseguera. Si hem de fer cas del que deien els actuals membres del govern, també va ser així en l'anterior intent de POUM, ells també es queixaven del mateix, llavors perquè no l'han fet ara? A partit de demà i tots els dissabtes que hi hagin, fins la data de termini de les al·legacions, l'associació de veïns de Sant Pere posarà una paradeta al mercat per fer aquesta feina, portarem a terme una tasca informativa, vam constatar la falta d'informació generalitzada que hi ha respecte al POUM, entre d'altres motius, perquè la gent cada vegada esta més distanciada dels polítics.Es una tasca que haurien d'haver fet els polítics, tots, tan l' oposició com el govern, es prou important un POUM per fer-ho, perquè no ho han fet, l'alcalde deia en un ple que faria rondes informatives pels barris, ha fet alguna?? Per cert esteu tots convidats el dia 27 de maig a la carpa municipal a les 20:45, per gaudir del Barça - Manchester United. Hi haurà servei de bar a preus populars, aquest esdeveniment l'organitza la Penya Barcelonista Vilamajor juntament amb l'ajuntament i l'associació de veïns de San Pere.

Sr. Petitó

"Se piensa el ladrón, que todos son de su condición". Si no creus en blogs plurals com aquest, el que has de fer és no escriure, o crearte un a la teva mida. De bon rotlloooooo

Plegats ho fem possible

Avui estic d'aniversari i permeteu-me que ho celebri: Reflexions de Vilamajor fa 2 anys. I juntament amb aquest, de repicó, tota una série de "fillets" per parlar de Sant Pere de Vilamajor a la xarxa. Tot plegat ha valgut l'esforç; les dades són agraïdes: Maig 2007: Reflexions de sant Pere de Vilamajor - 14.350 connexions - 4.400 visitants (comptats per dies diferents) - 837 hores de lectura - 246 articles publicats (vius) Desembre 2007: Anàlisi Socio-Econòmica de Vilamajor, nascuda com una pàgina especialitzada de "Reflexions" - 1.780 visites - 975 visitants - 59 hores de lectura - 103 articles publicats Febrer 2008: Altaveu de Vilamajor, fora de servei, substituït a final d'any per Vilamajor Opina - 2.230 visites (de les quals 530 després de la creació de Vilamajor Opina) - 970 visitants (dels quals 270 després de la creació de Vilamajor Opina) - 110 hores de lectura (de les quals 11 després de la creació de Vilamajor Opina) - 197 comentaris publicats Desembre 2008: Vilamajor Opina, que avui fa 6 mesos de vida - 3.570 visites - 890 visitants - 120 hores de lectura - 197 comentaris publicats En els espais d'opinió heu publicat comentaris unes 40 persones diferents. Tots els textos publicats ocuparien impressos un llibre de més de 350 pàgines. Per últim, destacar la posada en marxa, fa un any i mig, a finals de 2007, de Vilamajor en Xarxa, que recull ja prop de 50 enllaços a blocs personals i espais de comunicació ciutadana de Vilamajor (tots els què he trobat fins ara, si en coneixeu algun més, feu-m'ho saber) amb la finalitat tant d'aplegar-los com sobretot d'ajudar a la seva difussió. A casa em veuen tant dedicat que fins i tot el meu fill petit, en Lluís, s'ha animat a posar en marxa el seu propi bloc; us el recomano, es diu "Pensaments en veu alta". A les més de 150 persones diferents que m'heu estat fent costat en aquests 2 anys, moltes gràcies! I animeu-vos a utilitzar aquest impressionant mitjà d'internet, a veure si poguessim fer un espai cooperatiu algun dia.

Honestitat?

Doncs no, Petitó, si no creus en les persones honestes, en què creus?

Respostes

S'ha de felicitar a una persona per fer la seva feina? Penso que no. El que va fer l'alcalde entra dins de les seves obligacions.

Les enquestes que va fer Per Spective ni són representatives ni tenen cap base científica. Una mateixa persona pot haver votat més d'una vegada només cal fer-ho des de ordinadors diferents, amb un usuari diferent o senzillament canviar la IP.

Vist el que hi ha no podem creure en l'honestitat de les persones

Vilamajor opina...

Una de les controvèrsies fruit de la manca de reflexió -como d'altres- que hi al nou POUM, es refereix què passarà amb el solar de la fàbrica de Pinsos i de la masia de Can Derrocada si la fàbrica marxa del poble. Fa unes setmanes varem iniciar una votació entre les lectors del bloc, que ha donat el següent resultat majoritari: El local de les oficines de la fàbrica nova -actualment legal i equipament- haurien de passar a titularitat pública (66%). Al respecte de si posar-hi en aquestes oficine, eventualment, l'Ajuntament i el Pi Novell, hi ha un empat tècnic entre la posició de no fer-ho (52%) i la de fer-ho, més els indecisos (48%). La masia de Can Derrocada, per la seva banda hauria de quedar privada com fins ara (53%) però el solar edificable al voltant de la masia haura de passar a ser sòl públic (92%). La pregunta del milió té quatre parts: a) Què val el solar i l'immoble edificat de les oficines de la fàbrica nova? b) Què val el solar de la fàbrica nova (la part legal)? c) Que val tot el solar que envolta la masia de Can Derrocada, exceptuant l'anterior? d) Qué costaria fer una fàbrica nova en un altre indret? Més d'un hauria d'agafar la calculadora i deixar de fer demagògia populista. Jo ja ho he fet, i els resultats són força sorprenents.

Bona feina Sr. Alcalde

Ahir tarda, quan tornava del treball, per casualitat vaig ser el primer en detectar una petita fumerola, al marge del costat de la carretera just davant de Can Brau, vaig parar i en veure que no hi havia ningú i el foc anava agafant ràpidament, vaig trucar primer als vigilants municipals i tot seguit als bombers de St.Antoni.En pocs minuts arribava el vigilant municipal i tot seguit va arribar l'alcalde, aquest anava connectat al mòbil i mirava de gestionar la urgència, alhora que comentava, que els cotxes dels vigilants haurien de portar una petita motxilla d'aigua, per casos com aquest. El sota bosc i els marges han crescut molt degut a l'abundància d'aigua, tenim a mes una catifa de coto blanc que pren amb una facilitat pasmosa i clar tenim desaprensius que llencen les burilles enceses, ja tenim un perill potencial d'incendi. Des d'aquest bloc faig arribar el meu reconeixement a la tasca que va fer l'alcalde, els vigilants i l'equip de govern en general, aquest mati eren les vuit i ja hi havia tres operaris netejant els marges de la carretera.

Es hora d'anar tancant temes, amb responsabilitat

Aviat es celebrarà el pas de l'Equador de l'actual govern municipal. Quan miro enrera, realment han canviat moltes coses... Déu n'hi dó la feina feta! Però les expectatives que aquest canvi fonamental del "posar fil a l'agulla, encara que ens punxem" en la línia d'actuació, respecte el "anar passant" d'anteriors governs, està passant la factura d'un desgast més acusat. No he vist mai una crítica tant contínua i de totes les bandes cap un govern de Sant Pere de Vilamajor, i quan més es fa, més es critica. Aixó em recorda quan em va tocar fer de President de la meva Comunitat de Veïns. Els anteriors Presidents, tot i sabent que la piscina estava feta un nyap, i que era urgent arreglar-la, anaven passant sense fer-ho. Jo no, i tothom va criticar la derrama que va significar. A sobre, quan per estalviar els diners de tornar a omplir la piscina, vaig fer una cosa que en públic no us comentaré, un estúpit veï (no es pot qualificar d'altre manera), em va dennunciar (òbviament sense cap conseqüència, doncs "el crim" havia estat de gunat blanc, impecable). També, quan sorprés per l'augment de consum elèctric a l'estiu, vaig anar investigant, vaig poder comprovar que un veí tenia la corrent de casa seva connectada al subministrament de la comunitat: ho vaig desconnectar jo mateix i no va dir mai res. Abans de què en Llesuy i el seu equip agafés les regnes de l'administració municipal, el "xollo" d'haver estat vivint dels estiuejants s'havia esgotat. Estem acumulant 600.000 Euros anuals de dèficit entre els ingressos i les despeses ordinàries, i la Hisenda municipal és simplement insostenible. El "pla de sanejament" de la Diputació no serà més "sanejament" que confirmar que el xollo s'ha acabat. I ningú s'en dona per al.ludit, pensant-se que és culpa de la "mala gestió" d'aquest govern. La ignorància és atrevida, em deien els "hermanos", i la estultícia humana, sens dubte ha arribat a la imprudència. És hora ja d'un gran pacte entre totes les forces vives (que no són pròpiament les forces polítiques) per posar els punts sobre les ís. En Llesuy faria molt malament de renovar legislatura, i si no ho fa, el govern que vingui -si és d'un altre color- criticarà la "mala gestió" anterior. Però no hi ha per aixó mala gestió: no hi pot rajar d'on no hi ha. Han faltat, però, algunes coses, que tampoc hi havien estat mai, però que ara ens veiem amb força per exigir. Són mals temps per pujar impostos, però el "xollo" de tenir valors cadastrals de fa 21 anys no pot perdurar. Fan falta 1.000 Euros d'ingressos per habitant i any, i tot just arribem als 800. El POUM que tenim sobre la taula és la darrera oportunitat per endreçar la situació en el futur incert del nostre municipi, i hom s'entretén en veritables vejanades al costat del "tsunami" qua ja ha començat. Amb mentalitats com les que van fer de Sant Pere el municipi més dispers del Vallès Oriental i el més car de mantenir, el nostre poble s'ha posat en vint anys a la cua. I el més greu és que, vestits de noves pells, aquestes mentalitats intenten tornar a ocupar el poder fàctic afegint-se als "nuclimilitants", els nous "urbanites de la sostenibilitat". Mireu i sumeu amb ulls oberts, els temes i tons de les úniques dues forces polítiques presents a la xarxa, i també, com no, els d'aquest espai d'opinió. Traieu les vostres pròpies conclusions. Llesuy, els meus veïns tampoc em van entendre, però amb les que he explicat i moltes altres coses, vaig deixar endreçada -també- la meva comunitat. I n'estic orgullós.

Parlem-ne

També he rebut el Parlem-ne però no em vaig quedar sorprés. La guerra entre els partits polítics fa molt de temps que dura a casa nostre. Cada cop més sovint es van perden les formes amb la perplexitat dels vilamajorencs i vilamajorenques . No ens mereixem cap polític, ni del CiU, ni d'ERC, ni ISP, ni GISP, ni C's, ni PSC.. Tots han demostrat que no lluiten pel poble sinó per sortir guanyadors en la seva particular guerra.

Fent un simil futnbolístic direm que tots s'estan preparant per la final de champions que es jugarà el mes de maig del 2011 (eleccions municipals). L'objectiu no és ajudar i lluitar pel poble sinó guanyar la final i sortir triomfadors. L'ego i l'orgull estan per sobre de tot. En aquesta moment la pilota es diu POUM, i es mou d'una porteria a una altre sense definir un resultat concluent. Haurien de jugar la final en un estadi buit, sense públic per saber com de sols estan.

Ara el CiU ha enviat als seus millors jugadors a l'atac amb la intenció de fer el major mal possible entre els seus acòlits (manipulats per les associacions que ells controlen). L'oposició carronyera, patètica, mentidera, manipuladora, ressentida, inútil i destructora (definició de CiU) passarà a l'atac amb més improperis. I així estarem fins l'any 2011.

Polítics, com va dir el nostre desaparegut Vilamajorenc decepcionat, feu la feina que tots us hem encomanat i deixeu-vos de romanços. Doneu pena, molta pena i sentim vergonya aliena de com us esteu comportant.

No em puc estar de dir que un suposat partit nacionalista català faci un escrit amb tantes i tantes errades ortogràfiques, amb tanta incoherència gramatical i sintàctica (sobretot el text "Parlem del Pla general" escrit pel nostre estimat alcalde). Abans d'atacar formeu als jugadors.

Parlem-ne, reflexionem tots plegats

Parlem-ne: He llegit l'últim parlem-ne de CIU, així vol la junta local de CIU crear espais de diàleg, així vol apropar posicions, així vol consensuar un POUM, posant a parir literalment a l'oposició, que si no recordo malament representa una majoria dels votants del poble (per tant em poseu a parir a mi i a molta mes gent), crec que heu de reflexionar seriosament, encara hi sou a temps de redreçar el camí. Es una pena que un partit tan gran i seriós com CIU tingui en aquest poble un camí i nomes un camí, o vas pel seu camí o ets un inútil acabat o un jove inexpert o d'altres adjectius força desagradables.Reflexioneu no per mi, pel poble, fins i tot pels vostres votants i militants. Parlem-ne: Llegeixo a la publicació actualitat, un article de la Lola, reclama informació, reclama diàleg, reclama consens, reclama integració en el POUM de propostes diferents a les del govern, per cert no posa a parir a ningú, però tots sabem que en el fons es una bruixa malvada que fa vudú les nits de lluna plena, vigileu que ve el llop. Parlem-ne: Entro en la web d'esquerra i trobo una publicació curiosa, aquí teniu el link , es curiós com canvien les tornes, em fa pensar en el meu fill petit, quan em diu, "el mon al reves, el si és no i el no és si", per cert no posen a parir a ningú seran joves però són respectuosos.Reflexioneu i reflexionem tots pelgats. Parlem-ne: Com es possible que sis persones, amb els mitjans a l'abast de qualsevol ciutadà, convoquin a una reunió informativa sobre les actuacions exclusivament del nucli, del POUM recentment aprovat pel consistori, mes persones que en les dos darreres reunions del Consell del Poble (sobretot de la segona) que convoquen a tot el municipi, 63 persones sense comptar als membres de la junta, constatant a mes la falta d'informació al respecte, constatant una diferència abismal amb el model de poble que ens proposa l'avant pla.Reflexioneu i reflexionem tots plegats. Em sap greu, tinc amics molts amics que són o voten a CIU, no acostumo a ser tan dur, però em treu de polleguera, que et diguin una cosa i facin una altra, sigui qui sigui. Aquests dies he sentit dir a gent de CIU, literalment sentir vergonya d'aquest escrit, reflexioneu, reflexionem, rectificar es de savis, entossudir-se no. Mireu-me als ulls tant com vulgueu només trobareu transparència, ganes d'ajudar, un amic, una mica d'inocència, un esperit lliure. Però vigileu que en Joan Garcia també forma part de la conspiració judeo-masónica-hugochavista-bolivariana etc.... no sigui que us encomani el virus.

Interessant debat...

En Joan Garcia amplia sense voler-ho, una nova perspectiva de la participació, a la què El Noi de la vila, el company Isaac i en Petitó no es volen sustreure. I jo tampoc, doncs ho trobo interessant. La política democràtica és una de les formes de participació dels ciutadans en la gestió dels afers públics, de manera que com és sabut, el regidors, els Diputats, els Parlamentaris i els senadors espanyols, són persones que han fet aquesta opció al més alt nivell, cadascú en les seves instàncies. Però d'afers públics oberts a la participació hi ha un munt, i en molts diversos sectors: col.legis i associacions professionals o sindicals, entitats sense afany de lucre, associacions de veïns, culturals, nacionalistes, penyes futbolístiques, d'estudiants, benéfiques, etc., etc. Tothom que vulgui té un espai per participar, o es pot crear el seu. Totes aquestes formes de participació tenen en comú dues coses: a) La dedicació a un determinat propòsit, conseqüent amb la institució en què es practica, b) La cerca d'un cert espai d'influència. Ara bé, hi ha una gran diferència entre la participació pel que fa a: a) Institucions de titularitat privada, és a dir creades pels propis ciutadans, b) Institucions de titularitat pública, és a dir les institucionals creades en l'estatut democràtic que ens hem donat. De desviacions en la participació hi ha moltes i molt variades, però la pitjor és la utilització dels espais de participació per interessos il.legítims. Però entre la participació en entitats i institucions públiques i el que respecta a entitats de titularitat privada, hi ha la diferència fonamental de què en les primeres, encara que no es participi, es té el dret de criticar-les, perquè "són nostres", però les segones les considerem "afers interns", qüestions que només afecten als que, lliurement, han decidit pertànyer, i que per tant només tenim dret de criticar si hi som a dins. Així, per exemple, ningú s'interessa ni opta per comentar els afers de l'Associació de Propietaris de Can Derrocada, o (salvant totes les diferències) els de l'Associació de Faldes, a no ser que s'hi formi part. Però tothom tenim dret de comentar i fins i tot criticar (la crítica hi és sempre molt present) als que formen part d'institucions públiques, que hom resumenix anomenant-los "polítics". I ha, a banda de les anteriors, una mena de forma anarquista de fer "participació", que és passar d'entitats i institucions, privades o públiques, i recòrrer merament al "bulto". Els lideratges d'aquesta forma anómala de participació són espontanis i erràtics, inconstants, oportunistes. Diuen que si vols ser un líder només has de buscar gent que vagi cap alguna banda, i dirigir-los. Aquesta darrera forma de participació sempre és reinvindicada pels que no troben, no saben, no poden o no els deixen, fer-ho en un altre dels espais de participació ans esmentats. "Guerrillers de la partipació", sovint franctiradors basen la seva presència en renegar de les altres formes de participació, metre apel.len a la sacrosanta paraula de "democràcia". La participació, però, vol un rodatge, i no trobo gens malament doncs, que hom utilitzi els camins que tingui al seu abast per dedicar-se a un o altre afer, i mirar de "fer carrera" de la manera legítima que pugui convenir. Celebro que en Joan (com ha fet durant molts anys l'Issac, o també jo mateix) hagi entrat en un nou espai de participació, i trobo legítim que l'utilitzi per: a) La dedicació a un determinat propòsit, conseqüent amb la institució en què es practica, b) La cerca d'un cert espai d'influència. I si més endavant s'interessa per la política, com han fet des de sempre molts que han acabat sent regidors de Sant Pere (i molts altres "polítics"), doncs be estarà, tot sotmetent-se llavors a la despiatada vigilància de qualsevol que no estigui d'acord amb el que faci i als crits dels gerrillers franctiradors de fora del sistema.

Lamentablemente

Estas letras son por que para mi ver que lamentablemente molesto a estas personas ,

es muy triste pues ustedes tiene que con perder que yo no se de comprar ni vender ‘?mi intención nuca a sido meterme con ninguno de ustedes ,

sino simple mente a abriles la mente para que en tienda mi forma de escribir ,

soy un poco rara pero siempre va de dedicado a este gobierno que nos quiere destruir nuestro pueblo , yo comprendo que todo el mundo no tiene la misma opino que yo ,

pues tiene que perdonar que no sepa de comprar ni vender ,,,

estas palabras son( o) esta dedicadas a las personas que me defiende un poco y a las persona que me corresponde ,,, bien o mar ) yo jamás me enfadaría por sus opiniones.

Estado leyendo el papelucho de ciu y sus comentarios quiero que recuerden que mi especialidad no es comprar ni vender ,,,,,,,,,,,

Como he leído que (isp) y ( erc ) al cometido un Graa. error tremendo error ellos no esta de a cuerdo con este personaje de comí como yo le llamo ,

Píese que yo no se de comprar ni vender ,,,,,

Claro que me hace mucha gracia que comente en este papelucho que hay una persona con mas reposa validad que ellos ) no será que el pueblo sabe quien este sujetó/

BABOSO Y RASTRERO Y LAME CULO

Quiero pedir disculpas a todas estas personas que como yo no saben de comprar ni vender ,,,,,,

Nuca los había incluido en mis compras ni en mis ventas ‘?????????

Para todas esas persona que opina que me expreso un poco vulgar lo siento ,;;;;;;;,,,,,

Lengua larga se des pide asta el verano quiero que des canse de mis artículos

Besos ,,, y disculpas para todos mis a miradores y para este vilamajor opina

Lengua larga ¿???????????? El hombre propone y el destino dispone

Isaac

El dia 10 de maig a les 14:01 es va rebre un missatge de l'Issac, que va ser publicat la mateixa tarda:

http://vilamajor-opina.blogspot.com/2009/05/hasta-siempre-felipe.html

Curiosidades de Sant Pere

Hola todos

El día 23 de abril se abrió el proceso de participación de todos los vecinos , todos tienen a ceso a la aprobación del poum , es curioso que no hay ninguna mención al respeto supongo que es conveniente no mover el gallinero.

Me costa que en la información sobre el POUM no se contempla la información de la Comisión de urbanismo del Consell del Poble, tan criticada que no tiene derecho a informase los ciudadanos, solo los afortunados que tengan internet , talbes habría que pedirle una ayuda al Ayuntamiento por su imposición en tener internet en Sant Pere ( convocatoria de Consell del Poble tema el POUM, convocatoria del Consell de Poble informe de cultura ,Vilamajores. Etc…).

La realidad es que el tiempo pasa y en cuando finalice las alegaciones no vales las lamentaciones de que yo pensaba….

Este POUM hay actuaciones que se pueden mejorar y si como se dijo en su aprobación serviría para encontrar un consenso entre todos, bien venido sea , pero el día.. día no va en esa dirección .

Es cierto que el día 19 de Abril la junta de la Asociación de vecinos de Faldes presento la dimisión desgraciadamente no saliendo nadie por tanto, estamos en un descanso el cual espero que sea los más breve posible, esta situación no limita mi capacidad de actuación si mi responsabilidad pues a fecha de ese día solo son opiniones personales , pero por otro lado me abren la posibilidad de ser más directas y sin limites.

Esperando ser útil a Faldes y Sant Pere un servidor.

Al moderador envié a la muerte de Sr. Felipe Tena un correo y no sea publicado el sistema es el mismo que este correo.

Un saludo

Polítics i associacions agafats de la ma

Tenim una nova polèmica. El "noi de la vila" critica a Joan Garcia per utilitzar els mitjans civils per fer oposició al govern. Estic totalment d'acord amb ell ja que les associacions de veins mai han de ser utilitzades com a plataforma per a fer política.

No conec gaire a Joan Garcia i realment no se quines són les seves intencions però a través dels seus escrits em dona la sensació que sempre ha lluitat per allò que no ha trobat correcte. Crec encertat que utilitzi tots els mitjans possibles per defensar les seves postures, sempre i quan no sigui un mitjà per fer política.

Sant Pere no està exempt de la utilització arbitrària de les associacions per fer política. Tenim exemples clars del passat i del present, i molt possiblement del futur. Sense anar massa lluny el nostre alcalde es va promocionar i va fer oposició descaradament mentre fou president de l'associació de Can Vila. Ara ha pres els testimoni en Jordi Bretran, membre actiu del CiU (casualment la associació que representa va estar en contra de la comissió d'urbanisme i, per contra no va aportar res al POUM per millorar Can VIla. Sospitòs.) O també a Can Ram, on el fill del J.L Bosque va fer de les seves (la majoria de vots obtinguts han estat de Can Ram. Manipulació?), o les Gegants amics de Higini Herrero els quals no van participar en Vilamagore mentre va governar ERC, o els Tripaires amb el GISP, i un llarg etc.

No t'ha destranyar Noi de la Vila, que els polítics utilitzin i dominin associacions manipulant els seus socis segons els seus interessos.

El que ma sobtat es que digui que Joan formara part de l'oposició. Per què no de l'equip del govern? Segurament per què Noi de la Vila es de dit equip. Com be ha dit: la gent no es tonta.