Vilamajorencs? Santperencs?

La docta exposició de l'Higini Herrero ens dóna la resposta.

Decebedor, certament

En Santotomàs (benvingut) ens explica una realitat que cal resaltar; l'experiència d'un aturat amb l'esperança de trobar feina. Desgraciadament, els meus anhels d'abans de Nadal no s'estan cumplint. Tenint en compte que a Vilamajor hi ha actualment uns 550 aturats legals (300 a Sant Antoni i 250 a Sant Pere), i que la condició per als contractistes és que el nou personal que contractin s'ha de trobar en situació d'atur, cal esperar que els nostres Ajuntaments, donin rellevància a les prescripcions del fons que assenyalen que: "Para la adjudicación de los contratos financiados con cargo al Fondo, los Ayuntamientos tomarán en consideración, como criterios de adjudicación para la valoración de las ofertas, indicadores relevantes de la medida en que el contrato de obra contribuirá al fomento del empleo". Tens raó Santotomàs, hauriem d'exigir que les licitacions que facin els Consistoris de Vilamajor d'aquestes obres, a veure si només serviràn per equilibrar l'explotació de les empreses adjudicataries. Els meus càluls són que el conjunt de projectes poden significar uns 100 llocs de treball directes durant un any. Des d'aqui demano que, de forma immediata, els Ajuntaments de Sant Antoni i Sant Pere creïn una oficina conjunta per tenir una bossa de treball per als aturats de Vilamajor, a fi i efecte que, en la mesura que encaixin amb els respectius perfils ocupacionals, tinguin prioritat de contractació per part de les respectives empreses adjudicatàries de les licitacions dels projectes del fons. No només són pedres el què hem de posar amb aquests diners, hem de donar sobretot oportunitats a la nostra gent que ho passa malament. Tanta oposició "d'esquerres i de progrés" i ni s'han preocupat d'aquest tema.

No sé jo si ...

Ens felicito a tots plegats per que els dos ajuntaments de Vilamajor han aconseguit les subvencions sobre l'import total del Fons Local del Govern. Dit això, explicaré que una persona coneguda, a l'atur, s'ha dirigit a ambdos Ajuntaments interessant-se per les possibilitats reals d'aconseguir feina, i les respostes han estat força decebedores, ja que en els dos casos han dirigit a l'interessat al Servei d'Ocupació, sense més. Sabem que els ajuntaments no contracten directament, però si s'esperava una mica més d'informació, en el sentit de si s'exigirà a les empreses contractades que ocupin aturats del poble, si tindran accés a les llistes d'aturats locals per donar-les a les empreses guanyadores dels diferents concursos, no sé, tenir la sensació de que les subvencions serviran per alló pel que van ser creades.... La impressió que es va portar aquesta persona a les oficines d'ambdós ajuntaments va ser de que els hi estava parlant d'una cosa completament desconeguda i com si no anés amb ells. Al Servei d'Ocupació, és clar, no van donar cap més informació que la rutinària, la que ja sabia: Les llistes de ofertes es penjen en aquella paret, ho ha d'anar mirant vostè mateix..... etc. etc.

Quan al Govern si li omple la boca dient que aquests fons són per ajudar els aturats de cada població, i a les poblacions responen d'aquesta manera, al final deixen un regust com d'enganyifa i que al final tot quedarà igual. Per això, jo com Sant Tomàs: "Si no lo veo....."

Pujada de l'Esglèsia

La millor manera d'evitar especulacions és preguntar. Acabo de preguntar a les màximes fonts autoritzades de l'Ajuntament i no s'asfaltarà la pujada a l'Esglèsia. Pel que fa al monòlit i la creu, jo també tinc el record que diu en Joan. Seria interessant que el nostre historiador particular, en Ferran Sarrià en en fes cinc cèntims, o també l'Higini Herrero, expert en aquest indret, al que li demanaria també que ens fes arribar aquells magnífics dibuixos a tinta que reflecteixen els canvis que ha anat patint la plaça de l'Esglèsia al llarg del temps, i que si no recordo malament es van publicar en el nº 2 del Quadernets de Vilamajor, fa un parell d'anys. Per cert, en relació amb l'esplanada de La Força, recuperada del Bisbat per a ús públic (hi anaven tot de casetes unifamiliars, genialitats del PGOU dels anys 70), vull fer esment de la recomanació que va recollir a Comissió d'Urbanisme de recuperar l'antic pont, així com també insistir en el meu projecte de 2005 de convertir-lo en l'entrada peatonal del Recinte Sobirà, construint per al trànsit veïnal motoritzat un pont de servei continuant el carrer Dàlia (qua a l'ensems empalmaria amb la pujada dels Quatre Camins) fins el carrer de Montseny. Així s'alliberaria tota la plaça del trànsit rodat, i s'evitaria l'enorme fractura que representa la carretera en travessar-la. Un renivellament de l'espai lliure faria de la plaça (Plaça de La Força) la veritable plaça major del nucli.

Mil.lari Romà?

Farà dos anys i en motiu de fer un díptic històric pel Vilamagore, si no recordo malament, vaig llegir en un document, la possibilitat que la pedra de la que parleu, fos un Mil·lari Romà, eren unes pedres que indicaven els camins i les rutes Romanes, he intentat recuperar el document, però de moment no l'he pogut localitzar, segur que hi ha algun lector del bloc amb més coneixements i que pot aportar més informació. Petitó la pedra no té cap, data si la memòria no em falla, nomes té unes traces, antigament hi havia una creu com diu Per SpectiVa i la van tallar. A banda del seu possible valor històric, si l'asfalten (no sabem quina actuació es durà a terme pel que veig), passarem de tenir una rampa amb un encant especial i que dóna un caire medieval a la pujada i a l'entorn, a tenir una rampa normal i corrent, crec que seria una pena i malmetria una mica mes el nostre ja malmès casc històric.

Lamentablement

Efectivament. Però la creu va ser arrencada fa uns quants anys per uns brètols, i no sé on va anar a parar. (encara hi queda al monòlit restes de la creu). Fa uns pocs anys, la plaça de l'Esglèsia era també empedrada. A algú se li va ocòrrer "modernitzar-la" i asfaltar-la, per a què els cotxes poguéssin aparcar millor. (És aquesta modernita de carpinteria d'alumini que tant ha destacat al nostre poble). En Llesuy té més seny. No hi veig necessitat de arranjar la pujada a l'esglèsia, però veurem de què es tracta. Potser en Pere Curto ens podria fer cinc cèntims... Probablement molts dels què em llegiu no sabreu de què us parlo, però enyoro els estius en què agafavem la cadira i anàvem a veure l'entranyable cinema de "la botifarreta"... sobre l'empedrat i el monòlit amb la creu. L'Higini, tot i fora, no deixarà malmetre més el poc que tenim. Hi confio.

No pot ser

He tingut curiositat per la rampa i he trobat informació en el llibre "Del Mogent al Pla de la Calma" d'Antoni Gallardo, en la seva pàgina 69 diu:

"S'hi puja (a l'església) per una rampa datada en una pedra ran (sic) de terra, del 1792; un monolit amb una creu de ferro empotrada es troba al peu de la rampa fins que fou asserrada la creu i duta a la rectoria"

Aquest cap de setmana, sortiré un moment de casa i aniré a veure la rampa per saber si existeix la pedra amb la datació. Si és així, la pregunta que faria és ¿la rampa té el suficient valor històric per no ser reformada sense tenir en comte els critèris històrics?. Dit d'altra forma, ¿creieu que s'asfaltarà la rampa? ¿Ho creieu oportú, si fos així?

Butlletí Municipal nº 16

PP experts en demagògia Vagi per davant el meu respecte al Sr. Pere Curto, això si en català i sense quotes, ah!! i amb noms i cognoms, com sempre ho faig. Compartir el sentir d'en Petitó i d'en Perspectiva. Dedueixo per l'escrit del nostre regidor, no se d'on trèieu que es anònim companys de bloc, jo veig que encapçala l'escrit el nostre regidor,independent-ment de si l'ha escrit ell o no, bé com deia dedueixo que no tenia massa coses a dir, i mira que tenim temes força interessants en el nostre municipi. Em sap greu, que en una publicació que paguem entre tots, es faci demagògia barata com aquesta, ja ho sabem tots que el castellà es perseguit i que a Catalunya un no es pot expressar lliurement en castellà, "ese idioma liso y llano", no malgasti l'espai que li donem dient coses tan evidents. Trobo molt barruer i de mal gust i ja posats molt sexista, la referència que fa el nostre regidor, quan diu "....de anónimos, ya que nadie tiene lo que hay que tener para dar su nombre", jo sempre poso el meu nom, encara que en la intimitat em diuen Lolita i parlo castellà, que nassos vol dir sr. regidor, quina falta de respecte i quin mal gust, malgrat que li sàpiga greu al nostre estimat regidor del PP, estem un una societat amb llibertat d'expressió i la utilitzem el millor que podem o sabem. Des d'aquest bloc, animar al GISP i a CIUTADANS a utilitzar aquest espai que els hi donem entre tots, em refereixo a l'espai del butlletí, veig que de vuit editats en aquesta legislatura en tres d'ells no han posat res de res. Joan Garcia (Lolita en la intimitat i en castellà)

Aigües al riu

Petitó, en referència al teu darrer escrit -tot i que probablement interpretes més enllà de les paraules que ha escrit el grup municipal del Partit Popular- vagi per endavant que comparteixo el sentir de la teva rèplica. Afegiré que en una senzilla revista municipal que surt unes poques vegades l'any, la gent esperaríem un comentari d'actualitat sobre algún aspecte del nostre poble o de la gestió municipal, que és alló que ens interessa. Sense ser novetat, potser per consignes de partit, s'utilitza l'espai lliurement disposat per parlar de coses que a qui l'interessin pot disposar de molts i millors mitjans (COPE, La Razón, El Mundo, Intereconomia TV, ...). Comentaris, no obstant, que mereixen rèpliques com les teves, doncs de fet, les estan provocant. Ara bé, company de debat, probablement encés, comprensiblement embalat per la primera meitat de l'escrit, haig de contradir-te. En honor ala veritat, no se'ns acusa als usuaris dels blocs d'estar "manipulats", només s'ens titlla de no ser imparcials (!). Com que no sé què vol dir "imparcial" quan opino, quan opinem, no sabria ben bé que replicar a aquest comentari, altrament insidiós, òbviament. Sí se'ns acusa "d'amagar-nos en l'anonimat", doncs, diuen "nadie tiene lo que hay que tener para dar su nombre". Expressió de ranci masclisme, sens dubte, i potser ennyorant el dia que un Tinent Coronel de la Guàrdia Civil sí que va "tenir el què s'ha de tenir" per entrar al Congrés de Diputats. No sé per qui ho diu, i et dono la raó, jo et conec, tu et dius Petitó (tot i que no et faci honor a la persona), i jo em dic, com saben tots, Per SPectiVa. Aqui tots plegats ja en tenim prou. Potser caldria afegir també als teus comentaris que aquest espai està obert a tothom, i si tenen quelcom a dir-nos, doncs que no s'maguin darrera de l'anonimat en una publicació institucional i que passin, no a veure'ns, que indubtablement ja ho fan, sinò a participar dels nostres debats. O és que ja ho estan fent des de l'anonimat i no ens hem enterat? Celebro, hem de celebrar en tot cas, que tant la premsa local, com tots i cadascun dels partits de Sant Pere de Vilamajor, es refereixin al nostre bloc; és a dir: els nostres blocs són una referència. Ja que ho són, doncs, celebro que a més d'escoltar-nos, de tant en tant, cadascú en la part que li pertoqui, ens faci cas. Si no és que ja ens estan, de mica en mica, fent cas. Hem creat un espai d'opinió i de debat, i ho hem fet a la vista de tothom. Diem el què pensem, en llibertat i respecte. Sens dubte estem fent història en aquest el nostre poble. Tornant al tema, sia com sia, em sap greu servir als seus propòsits, doncs l'escrit va directament a provocar-nos, quan diuen "ya veréis a raíz de esto, los ríos de tinta que se crearán en algún que otro medio de comunicación (prensa local, blogs, etc.)". Tot plegat és un absurd, doncs diuen, de fet, el mateix que millor ja havia expressat el nostre company "Decepcionat". Tot plegat, Petitó, em sembla que ens volen fer jugar al seu "joc de rol", al què semblen afeccionats (vegi's, al respecte, "la niña de Rajoy"). I, ni per la substància ni per l'objecte mereixeran cap més comentari per part meva. No m'estaré, per acabar, de manifestar públicament el meu apreci per la persona d'en Pere Curto, i per tant la meva consideració com a tal.

Hi ha alguns que no tenen vergonya

Ja podeu trobar al web de l'ajuntament el nº 16 de "la Clau de Vilamajor" la revista de l'ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.

Dins d'ella i a l'apartat on poden opinar els partits polítics (té guasa que amb els diners municipals els partits polítics tinguin un espai i en canvi les associacions no) he vist l'opinió del Partit Popular. Llegir-la no té desperdici.

Vull desgranar punt per punt la solemnitat de tonteries que arriba a dir.

Comença, com bon espanyol que és, dient que a Catalunya s'obliga a parlar català. Aquesta persona deu viure en un altre lloc o no s'assabenta de la missa la meitat. Des de quan és obligatori parlar en català a Catalunya? Tenim un munt de cadenes de TV i quantes parlen en català? Tenim un munt d'emissores de ràdio i quantes parlen català? tenim un munt de diaris i quants estan escrits en català? tenim un munt de medicaments, i quants receptaris estan escrits en català? tenim l'etiquetatge dels productes comercials, i quants estan escrits en català?... i així podrien estar hores i hores. I aquesta gent es queixa per què els organismes oficials, els organismes que nosaltres votem, els organismes que representen el poble català, s'expressen en català. Només faltaria!!!!

Prossegueix queixant-se de la situació econòmica de l'estat espanyol (que no és nació espanyola) atribuint el problemes als "socialistes" a causa de la bombolla immobiliària. Però aquestes persones on viuen? Si la bombolla immobiliària la van crear ells i el del "bigoti" (per cert semblant al de Franco). Si foren ells els que van basar tota la seva economia en el"ladrillo" (probablement per a benefici propi). Si són ells els que ara estan acusats de corrupció (un fet que tots teníem molt clar). Vinga home/dona, que se us veu el llautó.

Seguint amb els seus despropòsits, parla de la benzina en un to de veu populista típic d'Hugo Chavez. Però on viuen aquesta gent? Que no saben que el preu de la benzina les imposa les grans petrolieres. Que no saben que hi ha lliure mercat, base del liberalisme el qual és la "idea" econòmica del PP. Que és el PP, amb el seu neoliberalisme, el que permet que les grans companyies facin el que vulgui. Potser aquesta gent, els del municipi, saben alguna cosa però matemàtiques gens.

Canvia de tema i es passa del generals al particular. Parla del POUM el qual defineix com "arma arrojadiza a veces mortal, que los partidos políticos utilizan para intentar derribar al contrario" Vaja, aquí li he de donar la raó. Segurament ell/a ho diu per què com no participen, ni opinen en el POUM (per què serà? potser per què el regidor no és del poble i no té interessos? Jo crec que no, que senzillament per què no els hi interessa).

De cop i volta escriuen en castellà. Just quan toca temes del poble parlen en castellà. Però on viuen aquesta gent? Que no s'han donat compte que la majoria de vilamajorencs/ques s'expressen i parlen en català? Si vol quedar bé i vol parlar en el dos idiomes, doncs que quan toqui parlar del poble ho faci en català, que som un poble català dins de la nació catalana (Catalunya sí que és una nació).

Finalment, i com a colofó d'una magistral exposició, parlar de nosaltres, dels usuaris del bloc i de lo manipulats que estem. Però, de veritat i amb tota la meva sinceritat, aquestes persones viuen a Sant Pere? No s'assabenten de res. Jo sóc una de les persones que més m'expresso en el bloc i us puc assegurar que ningú en manipula, ni partits polítics, ni associacions, ni ma mare que en pau descansi. I efectivament, si estem en contra d'alguna cosa ens expressem i ho diem, si cal en veu alta, per què existeix LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ i la LLIBERTAT DE PREMSA, potser uns drets que ells suprimirien.

El meu nom de guerra és PETITÓ i no sóc anònim. Hi ha alguns que es diuen Pere, altres Joan i uns altres Rosé. El meu nom és PETITÓ i si no em coneixeu doncs teniu un problema. Ara si el que voleu és que vagi amb el DNI a la boca (com en temps franquistes) doncs ja sabeu que fer, que us votin (per sort a Catalunya, fins i tot els independentistes estan per sobre vostre. Quina vergonyia!!). Per cert, qui és l'autor del vostre escrit? Ah!! És anònim.

Acabo amb una reflexió que m'ha omplert el cor per la intel·ligència de la fase: "en cambio a los plenos no acude nadie de los anonimos, claro que entonces dejarian de serlo" Si som anònims com sap que no anem als plens?

Ara anem als fets.

El PP a través del seu regidor, Pere Curto, el qual, n'oblidem, fou escollit com a cap de llista per què cal altre volia presentar-se i ell, no sent del poble, es va oferir voluntari (és com si el cap de llista de Màlaga fos un de Bilbao i que només ha estat a Màlaga per la festa del Rocio. Creieu que coneixia els problemes del poble?), tenen les següents regidories: obres i serveis, promoció econòmica i joventut.

D'obres n'ha fet, per què sempre hi han. Ara de promoció econòmica la veritat és que poca o gens, o almenys no es parla. Potser ell hauria de ser el que participés activament en la redacció del POUM i digués quines serien les actuacions que s'haurien de portar a terme per promocionar econòmicament el poble. De joventut només cal veure com estan els joves per saber que ha fet (mireu l'article següent).

Resumint: un zero patatero en gestió com a regidor. O no sap o no dóna per més o li agrada el poder (com la majoria de peperos) tant com una llaminadura a un nen. Sort té del vot fidel els votants del PP.

El que potser més clama al cel és com un partit catalanista (de dretes) com és el CiU pot tenir com a soci de govern a un PP que ha fet tant de mal a Catalunya i als catalans. Bé, l'explicació la sap tothom: si m'he d'aliar amb el diable per aconseguir el poder ho faré, i això ha fet el nostre alcalde (és tant culpable el que llença la pedra com el que l'amaga).

Sorprès i orgullós

No m'ho esperava de cap de les maneres.

La meva reflexió ha tret la són de molts vilamajorencs i vilamajorenques. Sembla que, com el conte de la Ventafocs, hagi donat un petó a tots els veïns i aquest s'han aixecat per dir la seva.

Després de la meva missiva, han hagut 56 participacions a Vilamajor Opina. Tot un rècord del qual em sento especialment orgullós.

Però no només han augmentat considerablement el nombre d'articulistes sinó també les visites al bloc.

Els polítics haurien de prendre nota de tot allò que es diu, de la mobilització de la gent, del profund neguit que produeix el POUM, de què potser cal una reflexió més profunda, que cal millorar la transparència i que cal unir a les forces polítiques per un bé comú.

Estic orgullós de viure en aquest poble i de poder formar part de la vostra comunitat.

He llegit tots i cadascuns dels comentaris fets i ara em veig capacitat per donar a conèixer la meva versió del POUM.

Tinc confiança, i n'estic plenament convençut, que els redactors del POUM segueixen ordres de crear el millor POUM pel nostre poble, sense alteracions ni manipulacions tendencioses que podrien derivar vers el benefici d'algú en concret. Que es dictamini el creixement urbanístic cap al sud, augmentant considerablement l'espai urbanitzat es pot interpretar de dues formes, tant positiva com negativament. Tot depèn del prisme en què es vegi. En tot cas, sempre ha d'haver un enraonament lògic i coherent que ho justifiqui el qual tothom ha de conèixer i tenir accés. La transparència és la millor arma del polític donat que un poble informat pot emetre uns valors de judici, no pot queixar-se de "es que no ho sabia", i sobretot, pot expressar la seva opinió. Amagar informació només pot respondre a la necessitat d'evitar que "els altres" tinguin informació privilegiada que el pugui perjudicar, que pugui evitar portar a terme "el seu POUM", evitar que el POUM avanci, evitar que la seva opinió sigui la correcte per sobre de l'opinió majoritària. Per què el POUM no ha de ser l'èxit o fracàs d'un, ho ha de ser de tot el poble.

Reitero que les lluites internes i intestines entre polítics d'un poble petit no ajuden a fer el millor POUM. Les disputes fan aflorar l'orgull per sobre del raciocini, fan prendre decisions que, malgrat no ser les millors, es porten a terme per que "són les meves decisions i no pas les dels altres". Cal acceptar els suggeriments que es fan, vinguin d'on vinguin, sempre i quan siguin racionalment i lògicament bons i vagin acompanyats d'una bona argumentació. En un poble petit, la unió de diferents forces (polítiques, socials, econòmiques) permeten el desenvolupament i, sobretot, creant un ambient agradable de convivència , creant "Poble" en majúscules.

Us commino a tots/es que continueu a expressar la vostra opinió a través de l'excel·lent bloc de "Vilamajor Opina". Convido a les inexistents" forces de l'oposició" a què diguin la seva i que ens facin arribar les seves opinions. El silenci no ajuda a ningú, tot al contrari, genera especulacions que gairebé sempre són malintencionades.

El context

Joan, no puc òbviament respondre pel que fa al Govern en els aspectes que comentes, però si puc posar-ho en un context. Un context on el temps no sobra per acomplir uns terminis raonables, després de quasi 4 anys de POUM. Amb pràcticament tots els flancs lligats. Un context en què els partits de fora del Govern (no necessàriament per aixó, "oposició") s'han entretingut potser massa desgastant l'equip de Govern en altres fronts per fer palesa la seva oposició, en temes que poguèssin haver-se solucionat en els despatxos (certament la tàctica "expeditiva" de l'Acalde no ha ajudat gaire). Un context en què, sia com sia, no han demostrat gaire interès per al POUM, ni s'han esmerçat en propostes, ni tampoc en els seus programes electorals de fa quasi dos anys ens explicaven gaire dels seus models de planjament. Un context, en fi, en què justament els mateixos que ara reclamen, van fer si més no el que ara critiquen, quan a la primavera de 2007 donaven per finalitzat un POUM amb l'oposició frontal de la Comissió d'Urbanisme, i de la llavors "oposició", el grup de CiU, encapçalat llavors pel benvolgut Òscar Ferrer. (Fins el punt que, aquest que escriu va prendre la responsabilitat d'adreçar dues instàncies al llavors Alcalde, el també benvolgut Joan Brugrera, i, veient que no es donava contesta, finalment, a mitjans de març de 2007, a la Direcció Gral. d'Urbanisme, amb un annex de 13 pàgines posant de manifest les deficiències formals de l'expedient, amb efectes que van resultar evidents). La situació al meu entendre és ara ben diferent, fins el punt que no cal arribar a aquells extrems (si bé estic esperant el període d'informació pública per presentar al.legacions de millora). I no dubtis que no seré menys rigorós ara que abans: amb el POUM no transigiré; és un tema massa transcendent. Ja t'he donat doncs, Joan, francament la meva opinió. Opinió compromesa i per altra banda àmpliament recollida a "Reflexions", i no especiament condescendent amb el POUM.

Petició dels grups de l'oposició

Els partits de l'oposició, units tots ells, cosa extraordinària, demanen en petició a l'equip del govern tota una serie de mancances, que troben en la redacció del POUM, (si entreu a qualsevol de les webs d'aquests partits la podreu trobar), bé, potser no només demanen la visual de la Torre, potser el que aporten no sigui molt, en qualsevol cas el que deixa clar, es la falta d'informació per part de l'equip de govern i això si que es més greu, hauria d'haver-hi una transparència nítida, clara i tractant totes les actuacions amb la mateixa cura i grau de descripció, (cosa que ara no es del tot així), no entenc perquè s'esta actuant així, no pot ser que tots (menys l'equip de govern) estiguin equivocats, hi ha alguna cosa que falla, no seria millor pel poble que tot s'expliques amb claredat, donaria peu a menys rumors. Em va quedar clar que hi han tota una serie de normatives, que seran les que definiran finalment la urbanística de les zones a actuar, però si casi tots els partits es posen d'acord en demanar una cosa, no seria millor facilitar el que es demana o és que es vol amagar alguna cosa, quina finalitat té i que guanya l'equip de govern actuant així?? Deixo la pregunta, a veure qui la sap respondre. Per cert l'equip de govern faria bé en seguir els teu consells al respecte, Per SPectiVa, tot seria mes planer i transparent.

Aja!

Com ja hem comentat en altres ocasions, és efectivament l'Ajuntament (el POUM) qui qualifica l'ús del sòl. Dins de cada qualificació, i acomplint la normativa, el propietari pot desenvolupar l'ús que més li convingui, presentant el projecte concret que haurà de ser autoritzat.

Gracies per l'aclariment

Moltes gràcies per l'aclariment. El comentari sobre l'Ajuntament i els impostos no era gens malintencionat, ja que creia que els usos d'uns equipaments venien donats per l'Ajuntament, o que aquest havia d'aprovar el que s'hi vol posar. Així pel que entenc, el POUM diu que tal zona es d'ús privat (o d'equipaments privats) i el propietari decideix que hi posa, no?.

Moderador. A "Lengua Larga"

Lengua Larga, gràcies per participar a Vilamajor Opina. Només un comentari: l'escriptura està feta per entendre'ns. Si per un casual la singular utilització que en fas de la lingüística no tingués altre propòsit que encobrir d'alguna manera la teva identitat, sàpigues que l'utilitat d'aquest eventual propòsit dificulta enormement la comprensió dels teus missatges, que a la fi és el que ens interessa en aquest espai.

Asunto una dona que no sabe comprar ni vender (III)

Tenemos un pueblo precioso los vilajorenc ¡vilamajorenca ,

Pero se a instalado una gran nube que como hay poco páyese cuando siempre han habido muchos más , las extensión de terreno es muy grade y es muy difícil hacer una gran piña y hacer que este gran pueblo se comunique por que es difícil teniendo ,

Un pueblo tan cercano? que tiene la mayoría de salidas del pueblo que se a puesto la nube? y las personas ven que la nube se a crecido tanto que cadáver que quiere poner las sábanas al sol es imposible pues la nube que acapara casi todo el terreno es imposible que deje de llover .

Como nunca le doy nombre a las cosa porque como no se comprar y vender, me es tan difícil hacer una buena compra que para dar precio ala nube le pondremos,

El POUM ¿ así los vilajorec y vilamajorenca no confunda mis compras siempre compro lo justo para comer para que no se ponga malo, pues la nube que se ha colocado en este pueblo tendremos que tener mucho cuidado con los campos pues la nube no deja que el sol deje que los cerebros actúen por si mismos es como la oruga y la mariposas ¿

Cuado me dirijo a los campos ¿ a buen en tendedor con pocas palabras bastan ,? hay una extensión de cuadrado que esta edificado que la nube lo destruyera si no sale el sol? '¿

Benzinera

Nina, miro d'explicar-te el que jo penso: - La benzinera és NOMÉS UNA IDEA DE PROJECTE que es diu que ha comentat el propietari dels terrenys, a canvi de la cessió del terrenys on anirà l'IES (veure el Conveni). De fet, com pots observar, la qualificació dels 10.000 m2 és d'equipaments privats: és a dir, s'hi podrà fer una benzinera o qualsevol altre cosa que vulguin els propietaris (dins de la qualificació de la finca). Per cert, el bescanvi comporta, a més, la cessió de 5 solars de 400 m2 a favor dels cedents (és a dir terreny per a 5 cases unifamiliars, és a dir, com mínim uns 450.000 Euros de benefici. És a dir, a canvi de 350.000 m2 de solar d'equipaments per al municipi, els propietaris obtenen, de moment, 12,5 Euros per cadascun d'aquests 30.000 m2 més una parcel.la per a equipaments de 10.000 m2). Val a dir que aquest Conveni va ser aprovat per unanimitat pel Ple Municipal del 31 de gener de 2009. - Òbviament, quant a la utilitat d'una botiga tipus benzinera, estic absolutament d'acord amb tu (el meu comentari a què et refereixes, era més aviat sarcàstic). - Com tot negoci, una benzinera tindrà la utilitat i la viabilitat que considerin els titulars del negoci. L'Ajuntament no posa cap negoci, el posen els propietaris, per la qual cosa les teves preguntes -els teus dubtes- només poden ser respostos pels propietaris. De fet, els usos previstos a la zona d’equipament privat, excepte el residencial, són: Restauració, Comercial, Esbarjo, Lúdic i Hoteler, i els corresponents serveis administratius, per la qual cosa es podrà fer una benzinera o qualsevol altre cosa que vulguin -dins de les normes- fer els propietaris. Personalment, com el cinema i les crispetes, jo crec que el tema de la benzinera es faria més pensant en el rendiment de la botiga que com el propi rendiment de la benznera, doncs la viabilitat d'una benzinera està al voltant dels 10.000-12.000 vehicles de mercat potencial, i a la zona el potencial és només d'uns 5.000-6.000 vehicles; la meitat per a una bona rendibilitat.

Asunto una dona que no sabe comprar ni vender (II)

Dedicado a los políticos.

Había una vez un pueblo de barios partidos de brujos, que se dedicaban a cometer varias desapariciones. como empresas y trabajadores. Cuado el jefe de los brujos, dice que ha donado dinero? al brujo de los jefes? Y todo es para esconder, las brujerías de los 10 brujos? que están con él , y así las desapariciones? de cómo un pueblo? no se nota pero siempre esta las¿ hadas? y los'¿ TROLL? para saber como para al brujo $ malo, y este brujo $ tiene que en pensar a comportase pues sino una barita , le tocará donde mas duele, y bajará a los infiernos , acompañado de los demás, mentirosos que contribuye a lo malo que planean,

Pienso que los 10 no solo son malos sino que les gusta serlo

POUM

No sóc de Sant Pere, vagi per endavant, sinó de Sant Antoni, però llegeixo amb molt d'interès tots els comentaris al Blog i també amb al Vilamajor Opina, perquè penso que que al final, tot estem dins del mateix sac, ja que les decisions que es prenen en un poble, afecten d'una manera o altra als de l'altre. Sobre el POUM de SPV, apart de desitjar que no es deixin fer més caixes de sabates a la carretera entre el dos pobles a l'estil "disseny de Barcelona", hi ha una cosa que em té molt estranyada: Una benzinera? Perqué aquest interès en fer una benzinera? Tenim molt a la vora les de Llinars i Cardedeu (per les dues bandes) i no acabo d'entendre que el comerç que es pugui instal·lar com annexe (on es pugui comprar pa i productes amb bon preu, segons en Per Spectiva) sigui la solució dels problemes de comerç de SPV. Alguna vegada he comprat a la benzinera de Llinars, i la veritat és que no té res de barata. Sobre el pa, a SAV hi ha el Condis, que el té més bé de preu (la "qualitat" és la mateixa). L'únic avantatge que te una botiga de benzinera és que es pot comprar en diumenge a la tarda, però això es realment un avantatge?. Tant negoci creieu que generaran les compres de diumenge al vespre?. A banda que no sé fins a quin punt es pot construir una benzinera al costat d'un IES, sense oblidar que la carretera és estreta i hi han vivendes molt a la vora. Sincerament, m'agradaria que algú m'expliqui quins avantatges pot tenir col·locar una benzinera a la zona de l'Institut, a no ser que sigui per la recaptació d'impostos per l'Ajuntament.

Participación

Hola compañeros, esto parece una autopista de tanto movimiento generado en principio por el articulo de Sr. decepcionado de los políticos de San Pere, sobre este tema solo decir que de políticos nada en todo caso ciudadanos o vecinos que tienen la obligación de gestionar el Municipio de Sant Pere y la oposición de controlar que las cosa se hacen correctamente y proponer iniciativas.

La participación es una palabra demasiado manipulada por todos, yo pienso que lo primero que hay que participar en las comisiones de trabajo, entidades de vecinos o en grupos políticos, eso es para mi una participación activa perder muchas horas de nuestras familias de sueño para debatir y proponer mejoras para nuestro Municipio.

El POUM creo recordar que el anterior fue en el 1985, después de tanto tiempo porque tanta prisa, es un tema muy complejo y sobre todo hay que consensuar el máximo de los temas, actualmente esta en fases de cierre para pasar al pleno posiblemente para el 20/2/09 y a partir de ese momento podrán conocer he intervenir todos los vecinos de Sant Pere.

El Consell del Poble pienso que es como una asamblea informativa pues no es ni decisoria ni vinculante, realmente tiene un valor simbolico o muy político por la imajen de participación.

Un saludo.

No t'ho pensis més, fes-ho

Jo de tu, Joan, no m'ho pensaria ni un moment: lloga o compra el local de la Plaça Montseny, ara que està lliure. Tindras que aguantar un parell o tres d'anys, però serà el millor local del poble. Si no tingués tres fills a la privada i una hipoteca, ja seria meu. No ho dubtis! Per cert, per allò de "les posicions oficials"; no has pensat que potser és a l'inrevès?

Comerç i Torre Roja

Perspectiva, en cap moment he pensat que vacil·laves, tot el contrari penso que ens saps molt del tema i ara mateix estic fent d'esponja, agafo tota la informació que puc i intento digerir-la, per entendre una mica tot el tema del POUM, del qual veig que estava molt peix, el bloc de reflexions es una bona font d'informació i objectiva, veig que totes les informacions estan contrastades i a moltes d'elles es pot accedir per verificar-les, una altra cosa es la tendència que tens a defensar les posicions oficials, però jo personalment no malpenso. Comerç: En el POUM del que tant parlem, pel que veig a les fitxes i en concret a la fitxa del PAU 1, PAU 6 i PMU1, que serien zona de Faldes i nucli del poble, es fa esment a la potenciació i implantació de locals comercials, per tant com a mínim tenim constància que en el futur es crearan nous locals comercials per futurs comerços. Això no vol dir pas que es faran comerços, la meva reflexió es: Qui de vosaltres posaria a dia d'avui un comerç a Sant Pere, evidentment parlo del nucli del poble, a Faldes ho tenen millor a hores d'ara i a la resta d'urbanitzacions ho desconec. Encara que a data actual hi ha pocs, algun local comercial hi ha, repeteixo qui posaria un comerç, jo no i consti que alguna vegada ens ho hem plantejat amb la dona, qui està disposat a tenir un horari terrible, a fer un esforç econòmic important i jugar-se-la amb una clientela potencial de 400, 500 persones. S'han de donar unes circumstancies millors perquè algú implanti algun tipus de comerç de proximitat, però no estaria malament que per part de l'ajuntament s'estimules i s'ajudés amb actuacions concretes per potenciar-lo. Torre Roja: Es preciosa, jo també sento debilitat, però un cop veus la Puntiblond que trenca tot el romanticisme, (evidentment no es cap critica a l'empresa) penso, doncs si algun dia es deslocalitza, fan casetes o edificis amb alçada limitada i es te cura per part de l'ajuntament que les construccions respectin l'entorn visualment, fins i tot pot quedar millor i tot.

Matisacions

Joan, no et pensis que vacilo, simplement porto quasi quatre anys estudiant i debatent el tema del POUM, i sense profes. Matisos: Normativa: La Ley del Suelo i normativa estatal de despleglament marca criteris bàsics i específics per al planejament urbanístic. En ús competencial, la Generalitat desplega la Llei d'Urbanisme, el Reglament i normativa complementària, més concreta, i en moltes coses més avançada i sostenible. I ha també normativa urbanística especial, com ara la que s'aplica a comarques de muntanya o als PEIN i Parcs Naturals. Aquesta Llei, per a què et facis una idea prohibeix urbanitzar els terrenys amb més d'un 20% de pendent. Tot POUM ha de complir totes aquestes bases normatives. Però a més, els POUM's incorporen la seva pròpia normativa, que concreta i especifica el propi planejament municipal. És la Normativa del POUM, un text articulat que en el cas de Sant Pere fins ara ha vingut sent les Normes Subsidiàries, i ara és l'esborrany de Normativa del nou POUM. Per a què et facis una idea, són uns 200 articles, com una Llei de les grosses. Tot queda llavors concretat, dins de la Llei, sent estricte o laxe dins els marges que la Llei permet. La normativa del POUM és l'autèntica regulació de detall de l'urbanisme d'un municipi. Amb aquest instrument normatiu, sobre del planell, el POUM fa dues coses: redefinir el sòl i/o crear-ne nova programació. El POUM actual assumeix en un 98% el sòl prèviament planificat pel PGOU del 1976 i les NNSS del 1987, per bé que en canvia algunes especificacions normatives. Un POUM no és un disseny dels edificis, és tant sols una distribució de l'espai en zones, i cada zona amb la seva qualificació urbanística i paràmetres reguladors d'encaix. A mida que cada zona es desenvolupa, hi hauran els projectes d'urbanització concrets, promoguts pels titulars dels respectius terrenys, i llavors, amb el POUM a la mà, amb la normativa a la mà, els tècnics i els promotors acaben de concretar el disseny que finalment serà realitat Un disseny que, cal conèixer-ho, en aquests casos està sotmés sempre a informació pública i periode d'al.legacions, i per tant també els ciutadans hi poden ficar la cullerada. Tantmateix, en funció de la figura que s'estigui tramitant (que no sigui una simple llicència d'obres) el Ple de l'Ajuntament és l'unic competent per aprovar definitivament el projecte concret. Bescanvis: En cap cas dic res sobre si el nostre Ajuntament dóna massa per als terrenys que rep. La informació és pública, com públics necessàriament són els convenis (convenis de col.laboració urbanística, se'n diuen). Per a calcular el què es rep i el què es dòna, només cal llegr els convenis i calcular-ho com hom vulgui o sàpiga. Actualment tenim mitja dotzena de convenis signats que són paper mullat, per aixó reclamava públicament que s'anul.lessin (tècnicament denunciessin). Els meus càlculs, per a un d'aquests convenis van ser de 5.000 peles per m2 per uns terrenys agraris poc productius (trobaràs informació força interessant de l'anterior planificació en aquest article). En la pràctica, la urgència, i sobretot per evitar l'expropiació forçosa, complicada, lenta i cara, de mala premsa i de mal regust sobretot per als "de tota la vida", fa que es bescanviï allò que interessa per quelcom que interessi al propietari dels terrenys, qui sempre defensa el màxim. Quan el tema és prioritari, s'expropia i punt, arreu. Mira si no el Canal Segarra-Garrigues, o l'AVE. Deslocalització: Sovint oblidem que els terrenys de les fàbriques (hi ha dues, unides per un tùnel soterrat) són de propietat privada, i que la construcció, sobretot el de la fàbrica vella, és absolutament legal. Altra cosa és l'activitat, que ja sabem que l'Ajuntament considera que, com s'ha demanat, no és a dret de llei legalitzable. Tot propietari pot fer, dins d'un ordre, el que vulgui amb un edifici de la seva propietat: no se'l pot obligar a deixar-lo, i menys a vendre. La deslocalització, per tant, la farà el propietari quan vulgui, faltaria més. Altra cosa és que no hi pugui desenvolupar-hi una determinada activitat en el local, si aquesat activitat no s'ajusta a dret. L'Ajuntament pot "facilitar", "estimular", "pressionar", per a que deixi l'activitat -que considera inconvenient- i els locals es facin servir per a qualsevol altra cosa permesa per la normativa (i la que determini la qualificació d'aquell sòl), però l'Ajuntament no ha de pagar res, ni pot fer-hi gran cosa si hom no vol "marxar". Només faltaria! Si l'activitat que s'hi desenvolupa no tingués els permisos en regla, l'Ajuntament pot, però, precintar el local per tal d'evitar que s'hi desenvolupi (com va a estar apunt de fer a Vilaguixà). Un des principals "estímuls" és clarament proporcionar "el màxim rendiment" a la finca on s'allotja la fàbrica "a deslocalitzar", i en concret tot alló que deia la proposta de Conveni (llegui-lo, és públic) que ja ha caducat perquè els titulars de la finca no n'han volgut saber res. La Masia de Can Derrocada: La masia de Can Derrocada és l'edifici civil més emblemàtic del poble, i la seva recuperació per a ús públic sembla una prioritat (però en cap cas com Ajuntament, idea amb la qual jo personalment no hi he estat mai d'acord, i així vaig aconseguir fer dubtar a una bona part dels membres de la Comissió, com reflecteix l'Informe). La masia, amb temps, caurà com fruita madura si s'és llest, però si es tenen presses, ho enredem, i a més, va, i ho barregem amb la fàbrica. (Sabeu el que costaria arranjar la masia per a un ús com el què es preten?, estic d'acord amb tu en aquest sentit, Joan). La masia de Can Derrocada té, però, un extraordinari valor en el seu interior (si no l'han derruït). Recordo encara aquella cuina, amb els seus bancs i la immensa llar de foc central, les habitacions, els quadres, l'eixida, la gran balconada, la cor, els forns, la sala noble, els documents idel segle XIX, ... Tot un patrimoni de casa païral que és molt més que l'edifici, és el que val de la masia. (Us preguntareu com sé tot plegat. Jo hi he dormit a la masia de Can Derrocada, quan els darrers inquilins. Jo hi entrava, furtivament algunes tardes d'infantesa amb els meus companys de joc quan ja no hi vivia ningú...). La masia de Can Derrocada no és com Cal Perpunter (per cert, jo estava treballant amb l'OTC -Oficina Tècnica de Cooperació- de la Diputació, quan es va arranjar Cal Perpunter com Ajuntament per a Sant Antoni), que és només una closca buida, no. L'interior de la masia de Can Derrocada és d'immens valor patrimonial i etnològic, i la destrucció -òbvia- per fer-hi oficines com les d'un Ajuntament és una monumental vejanada! Cal, penso jo, buscar un altre tipus de solució per a l'aprofitament de la masia que, com immoble privat que és, requerirà inevitablement el concurs dels seus propietaris. Canvis respecte el POUM-2005 Seria molt llarg entrar en el detall dels canvis entre el POUM-2005 i el de 2008. En la meva opinió, nogensmenys, el nou POUM millora notablement l'anterior, tant pel que fa a la racionalitat del planejament dels nous polígons com per assumir els condicionants de la nova Ley del Suelo (que tot just es va aprovar quan es pretenia, apressadament, aprovar el POUM-2005). Una diferència tanmateix important ha estat la d'assumir la viabilitat del disseny doncs, per exemple, el Conveni de La Rectoria amb el Bisbat no s'havia signat quan el POUM-2005 ordenava la zona (i el bescanvi a l'Eixample-II). També, el POUM-2005 incorporava aspectes que ni tant sols estaven consensuats amb els propietaris de les finques, singularment pel que fa a la Masia de Can Derrocada, o altres com Quatre Camins-Can Romaní, del qual dono fe que els seus propietaris implicats ni coneixien el què es pretenia fer amb els seus terrenys. Consertir, per exemple, una gran part de la finca de l'Eugassada Juanola en un aparcament de superfície i carrers era un disbarat. En definitiva, el POUM-2008 és millor (que no pas óptim) i raonablement factible en comparació amb el de 2005. Té encara moltes mancances per a una planificació de 4.000 habitatges, (dissenya un poble per a 6.000 persones, sense acabar de solucionar el model dels nuclis que no siguin el centre) però és substancialment més assenyat.

Consulta als profes

Consulta als profes.

Perspectiva: jo en aquest cas i sense que serveixi de precedent, jejeje..., estic agraït pel teu extens escrit, els que no hi estem massa assabentats en els tecnicismes i mecanismes oficials, ens van bé aquestes lliçons.

Llavors si ho he entès una mica, el POUM marca unes pautes d'actuació i després aquestes pautes estan condicionades per tota una normativa i que aquesta es de caràcter general a tot Catalunya, vaja en el POUM es decideixen les zones que es volen urbanitzar i aquestes posteriorment, sotmeses a la normativa vigent, s'urbanitzaran de la forma mes adient. Llavors el tema principal a debatre es, decidir les zones a urbanitzar i quina qualificació s'els hi dóna, no tant com seran físicament, en tot cas això vindrà posteriorment.

Entenc també, que com l'ajuntament no té sòl de titularitat pública, per poder fer les actuacions del POUM ofereix als propietaris dels terrenys afectats molt mes del que seria normal, per poder obtenir a canvi sòl públic.

I per acabar de liar la troca, tenim el problema de la fabrica de pinsos, que ha de ser desubicada per no complir la llei actual, Peró com l'ajuntament vol la masia i els terrenys que l'envolten encara s'embolica mes.

No seria mes fàcil i mes raonable, veient l'embolic, deslocalitzar-la i punt, casi sortiria millor de preu fer un ajuntament nou, si es dones el cas.

Clar no m'estranya que hi hagi tants rumors.

Gràcies a tots vosaltres, començo a entendre moltes coses que fins ara no tenia gens clares.

La meva consulta es la següent, que ha canviat en el POUM actual respecte a l'anterior??

Puntiblond

No és d'ara, això ja ho deia l'anterior avantpla, per al què l'entrada al poble (perdó, al nucli principal) era una magnífica rotonda amb vistes a la Puntiblond. De fet a aquella alçada hi volien posar l'IES, però una "errada" d'agrimessura va fer veure que no hi cabia. L'Informe de la Comissió no es va atrevir a oposar-se a l'ampliació prevista de la fàbrica Puntiblond ni a legalitzar el pàrquing de l'empresa. La part dreta de la Riera de Vilamajor (mirant aigües amunt) sempre s'ha considerat, abans i ara, com urbanitzable. Si es vol treure la Puntiblond, s'han de fer pisos, així és la vida. Si no t'agraden els pisos (que no aniran arrambats a la carretera, no t'enmoïnis), és que potser t'agrada el descampat, al mig la Puntiblond i el seu "aparcament d'estris agrícoles" (doncs un aparcament seria il.legal)?

Anem per feina III

Així, doncs,al costat de la puntiblond aniran pisos? No hi haurà cap espai de separació entre SPV i SAV? Tot serà una continuïtat urbanística, com L'H i BCN, o Cornellà i Sant Joan Despí?

Això era el que deia la primera comissió d'urbanisme?

No se si aquest POUM és millor que l'altre però em costa imaginar una entrada a Sant Pere de Vilamajor tota plena de pisos. Perderem el caràcter rural del poble. Us imagineu una entrada com la de Sant Antoni? O Cardedeu? O LLinars? No creieu que es perderia l'encant que té actualment el poble?

Jo estic a favor de tenir una vista de la Torre Roja. Potser per què m'agrada, potser per què estic acostumat quan torno cada vespre a casa i la vec, potser per què no em produeix esgarrifanses imaginar-me pisos (com els que estan fent ara a al zona nova de SAV). Estic d'acord amb la proposta d'ISP i ERC.

Si està previst treure la Puntiblond, doncs que la treguin i així serà millor per tots. Però si no es pot treure doncs, que anem a fer!! ja estem acostumats de les "cagades" del passat. No tornem a fer-les ara.

Potser la pregunta clau seria: ¿ens cal créixer tant? ¿ens cal que el poble arrivi fins a SAV? ¿És necessari? ¿No pot créixer el poble, exclussivament, per Can Llobera, com deia l'anterior POUM?

Petitó

P.D: senyor alcalde han passat dos dies de la meva proposta de què convoqui el consell del poble. Només li manquen 28. Ho fara? S'accepten apostes.

DEMOS, jo t'ho explico

DEMOS, abans de tot dir que el nucli principal va morir el dia que es va tancar el Végé de la Margarita (i el peix del dimarts), la carnisseria d'en Baró, l'espardenyeria, l'entranyable estanc-bodega d'en Felip, amb les seves arengades, i el seu sidral, més tard l'estanc,-papereria ... Recordo quan els de Sant Antoni veníen a comprar a ca la Margarita, i quan la Cris estava a la caixa... Anem per feina, que diria en Petitó: el tema del comerç està resolt amb magistralitat en el POUM per als nostres 11.000 vilamajorencs del dia de demà: - Al nucli principal, potser es posin botigues a les plantes baixes que no s'utilitzin per a altres coses. - Una magnífica benzinera que tindrà un dels típics súpers molt bé de preu i ben assortits (ah! i el pà ben barat i a tota hora). - La resta, el que hi ha dins el parèntesi ( ). I per als vilamajorencs d'avui en dia: - Les botigues de Sant Antoni de Vilamajor, que també han de viure, carai! (que el Sheriff de Nothingam ens està esperant amb els braços oberts i la càmara a punt).

Arran del comerç

Gracies Perspectiva

No es pot explicar millor ni mes clar.

- El comerç de proximitat no nomes es inevitable..........

- Crea ocupació...teixit social i àmbit de relació.

- Fixa població......

- Hem de esperar.......que sigui Sant Antoni qui els faci les botigues ?

Algú hem podria aclarir que te previst el POUM per aquest assumpte?

Arran del comerç

Pau, toques un tema capdal, però permete'm que desfaci primer el mite: aixó de "venir a Sant Pere a comprar", és una expressió d'allò més habitual quan hom es refereix a "anar a comprar al nucli principal". Òbviament, en un lloc apartat d'on viu la gent com és el nucli principal, on a penes viuen 500 dels nostres 4.000 conciutadans, on no es pot ni aparcar, pensar que aniràn a comprar els "d'afora" és com creure en el mercat dels dissabtes. Ara bé, en un nucli on hi haurà, fet i fotut, uns 1.200 habitatges en l'àmbit proper, és a dir unes 3.500 persones vivint-hi, el comerç, el comerç de proximitat, no només és inevitable, sinò que és la fórmula indiscutida per a les ciutats i pobles d'aquest Segle XXI, com sempre ho ha estat. Crea ocupació, és a dir rendes, que valen i dónen més riquesa que els tributs municipals. El comerç crea teixit social i àmbit de relacio. Fixa població, evita desplaçaments i CO2, etc., etc., etc. No paga la pena discutir la seva idoneïtat. Per a la resta dels ciutadans de Sant Pere -la gran majoria de la població- és que hem d'esperar que mida que vagi venint més gent a viure, sigui Sant Antoni qui els faci les botigues? Perquè no ho hem de fer nosaltres? No és la terra de qui la treballa? No hauria de quedar riquesa, en tots els sentits que deia abans, per al mateix municipi que acull aquests nous residents? I no es tracta de "fer mal" a Sant Antoni, una altra bola, no, simplement que, en aquest segle, si Sant Pere creix, ja aniria sent hora que el mateix Sant Pere s'en beneficiés, ja seria hora de què Sant Pere de Vilamajor oferís als que hi venen a viure quelcom més que una casa, és a dir, per exemple un poble. Mirem el territori, calculem baricentres. Sense enrrotllar-me més, el comerç de perifèria, la nova centralitat comercial de la "residència en xarxa" que ja tenim, coincideix en la franja d'equipaments on s'allotjarà el nou IES. Reinventem la sagrera! Tu i jo, si fossim emprenedors, ben segur que hi posariem una botiga. Ja que la xarxa la posa la peculiar distribució dels nuclis, posem'hi nosaltres l'economia!

Comentaris sobre el POUM

No acabo de veure la importància de desenvolupar estructura comercial en el municipi per generar riquesa. Dedueixo que el motiu ha de ser per temes de recaptació fiscal, però ignoro tots els aspectes del tema, per això ho pregunto en públic. Diria que la part del Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) no és, perquè em sembla que se n’està exent de pagar-lo per facturacions inferiors al milió d’euros (si be cal estar-ne donat d’alta). I suposo que qualsevol comerç estaria per sota d’aquesta quantitat, no? Però no se si això és efectivament és així, i si hi ha altres fiscalitats que puguin fer atractiu pel municipi que s’hi desenvolupin empreses. Però si es vol de totes formes desenvolupar una certa estructura de comerç, s’ha d’enfocar d’una manera més global. I pensant en l’emprenedor, que és qui pren la decisió de on posa el seu negoci. Què pot oferir Sant Pere de diferencial, que atregui a algú a muntar el seu negoci en els seus terrenys en comptes de en un municipi del voltant? Actualment, el mercat potencial que hi pot anar a peu no és suficient. Els habitants de Sant Pere estem dispersos, així que no contem com els 4.000 que som, sino que per a un potencial negoci al nucli som 800, som 1.600 per algú que pensi en establir en negoci a Llevant, i 1.200 si està pensant en ponent, segons dades d’en perspectiva. I després creixerem el que haguem de crèixer. El POUM planifica per on es farà el creixement cas que succeeixi, però no l’assegura. Es construirà fins on hi hagi demanda (espero, perquè si es construeix per sobre, ja veieu on acaba tot). Actualment, és una aposta menys arriscada per un emprenedor cercar un negoci que no estigui encara saturat, i establir-lo a un lloc on ja hi hagi activitat comercial (Sant Antoni). Pensar que pel fet de posar sòl disponible els comerços vindran a Sant Pere és molt ingenu. Sant Pere pot fer el seu POUM, però els altres no s’estan quiets. A això se li diu “economia de xarxa” i la tendència a que porta és a que el gran és cada cop més gran i el petit cada cop més petit fins eventualment desaparèixer.

Plan profe

Perdona, Petitó, perdoneu si sembla que m'enrotllo massa, ja m'ho diuen els meus alumnes a la Universitat, però no són conceptes senzills d'explicar si es vol ser complert i rigorós. De teoria res; en qualsevol cas, si es vol parlar d'urbanisme, s'ha d'aprendre i conèixer. SXi es vol fer urbanisme, primer teoritzar, conceptualitzar, i després les excavadores. Plurifamiliars vol dir edificis comunitaris, vulgarment "pisos". L'alçada reguladora és l'especificada per la qualificació del polígon. A la llarga la Puntiblond ha de marxar d'allà, per raons que no venen al cas. A canvi, la qualificació prevista de la zona contindrà el què ja he indicat en el post anterior. Quan serà això? Doncs a llarg termini, i sempre que el nucli central s'hagi desenvolupat. Que opino? ja ho vaig pintar en una de les meves propostes de mitjans de 2005, i continuo pensant que de fet tota aquesta part dreta de la Riera ha d'acabar així, com ja ho preveia també l'anterior POUM. De la meva part, jo aprofitaria per desviar l'eix de la BP-5109 cap l'esquerra, per deixar més amplia l'expansió a la dreta (pujant) de la mateixa carretera i facilitar, entre d'altres coses la pujada a Torre Roja pel camp de futbol.

Anem per feina II

Tota la teoria està bé Per Spectiva, però anem per feina. Exactament que significa el POUM a la zona sud del terme (al costat dela Puntiblond).Si us plau , diga-ho en paraules entenedores. Vivendes plurifamiliars vol dir que faran pisos? Primer s'han de fer les cases i després ha de marxar la fàbrica? Que opinies d'aquest part del POUM? Et prego que siguis concret. Un escrit molt llarg fa que sigui poc dinàmic el "Vilamajor. Opina".

Polígons del POUM

Joan, cada polígon, o àmbit d'actuació del nostre nou POUM, ja té definits els seus paràmetres bàsics. Apart d'alló que es pensi fer, cal tenir en compte les reserves legals d'espais lliures, dels sistemes de vialitat i serveis, de cessió obligatòria (10%) de superfície comercial mínima en habitatges (5%), VPO en concentracions d'habitatges (30% del total), etc., que no poden ser objecte de discussió, doncs venen imposats per llei. D'altra banda, cada polígon té la seva qualificació urbanística (equipaments, indústria, residencial aïllat, habitatge plurifamiliar alineat a vial, etc.). I cada qualificació urbanística, per normativa, té els seus usos compatibles permesos, les seves condicions d'aparcaments, les parcel.les mínimes, l'alçada reguladora dels edificis, l'ocupació màxima permesa, la proporció entre superfície del sòl i sostre edificable, etc., etc., de manera que, tota vegada es classifica un polígon, aquest ha de complir les normes corresponents a la seva qualificació urbanística.

Per exemple, aqui tens els grans trets d'alguns polígons que cites: Polígon de l'IES (PAU-4 Camps de Can Castellà). Equipaments: Superfície total: 44.920 m2: - Equipament (IES públic): 20.400 m2 - Espai lliure (públic): 5.600 m2 - Vialiat i aparcament (púbilc): 8.800 m2 - Equipaments privats (segons normativa de la clau 8): 10.120 m2 (benzinera i annexes). Polígon Puntiblond (voltants) (PPU-1 Sud). Residencial: Superfície total: 136.642 m2 - Espai lliure (públic): 20.446 m2 - Vials (públic): 13.664 m2 - Equipaments públics: 6.832 m2 - Sòl residencial (privat): 95.650 m2 Paràmetres del sòl residencial privat (els 95.650 m2 de sòl): - Sostre màxim edificable: 40.990 m2 - Sostre màxim habitatges lliures: 27.260 m2 sostre (uns 272 habitatges lliures). - Sostre habitatges protecció oficial: 11.680 m2 sostre (uns 146 habitatges VPO). - Sostre comercial mínim: 2.050 m2 sostre. - Habitatges plurifamiliars. Condicionants de desenvolupament del polígon: - Previsió de desplaçament de la fàbrica Puntibond al polígon Oest. - Planificació previsible: en uns 10-12 anys. - Condicions de desenvolupament: haver materialitzat el 75% del desenvolupament dels polígons centrals del nucli principal. Alló que resulta menys important és com es distribuiran els espais per a cada funció dins de cada polígon, i que sembla ser la única preocupació de l'oposició, començant per ERC, com a tota aportació al POUM. (En termes equivalents és tant com demanar on es posaran i quina forma tindran les cases dins d'una parcel.la, quan es planifica una urbanització). Aquesta demanada, que tú també fas, no pot respondre's ni acotar-se raonablement més del que ja fan les fitxes del POUM. I no hi veig quina importància té, doncs la normativa inherent a la planificacióde cada polígon, ja contempla, en general, uns reculaments a vials, els sortins de balconades, els sostres i patis de llums, les tanques, l'amplada mínima de vials, etc. Tot un munt de coses que van implícites en cada determinada classificació. Serà el titular de la propietat qui haurà de presentar en el seu dia, quan començi a executar les edificacions, un projecte constructiu i d'urbanització, i serà llavors l'Ajuntament (els seus tècnics) qui discutirà amb el propietari una o altre solució, dins òbviament dels paràmetres regulatoris de la classificació urbanística de la finca. No es pot demanar, seria absurd demanar, al propietari actual d'unes finques, que conformés un projecte que no s'executarà fins uns quants anys després, ni tampoc pot l'Ajuntament (no ho fa llevat de casos molt especials i concrets, com ara la protecció d'algun immoble d'interés patrimonial o altres aspectes similars) definir en un POUM "el dibuix" d'on anirà i com serà cada zona. Per a aixó està el planejament derivat, és a dir, figures de planejament concretes que es desenvolupen en cada polígon a partir de la planificació general que en fa el POUM. Em consta, per exemple, que mitjançant un concurs d'idees, restringit a professionals, es dissenyarà l'àrea de l'IES, com també la pista polivalent (jo també preferiria que la polivalència es fes a partir d'un polisportiu, i no d'altre forma). Quan toqui, quan és el moment, tot aixó es va fent, com sempre s'ha vingut fent: primer un POUM classifica i delimita les àrees (la major part de les existents ja estan planificades d'antuvi i no tenen més que petites variacions), la normativa del POUM especifica en general els parametres i limitacions concretes de cada classificació urbanística, i el planejament derivat, o els propis projectes executius, a mida que s'executa cada àmbit, acaben de concretar en un projecte que es discuteix amb els tècnics de torn. Fíxat, fixeu-vos, que la manca de nord en alguns dels nostres representants polítics -de fora del Govern municipal- és tant evident, que hi ha veus que demanen que en determinats polígons de nova planificació, abans de què el POUM els classifiqui en els seus trets bàsics, es faci un pla parcial o pla especial, o figura de planejament derivat equivalent. Dit planerament, posar el carro davant dels bous. Això es fa quan, en àmbits molt concrets (p.ex. la zona de Les Corts a barcelona, en l'operació Barça), s'ha de reclassificar o reordenar un polígon. Per posar una comparació és com decidir qui serà Ministre abans d'escollir els membres d'un Govern i el seu President. Com es pot plantejar, ara que estem precissament fent un POUM nou, plantejar primer unes quantes reclassificacions detallades sense esperar que el propi POUM configuri aquests polígons? Aixó només seria plantejable (i s'ha fet varies vegades amb la modificació de les NNSS) quan, en el llarg periode que hi ha entre un POUM i un altre (el que ara tenim vigent és del 1976, modificat xapusserament per necessitat -i impossibilitat política i funcional de fer un altre PGOU, com es deia abans- per les NNSS del 1987) calgui posar en circulació un polígon nou, o reestructurar-ne intensament un de ja exisitent. Tècnicament, a les portes de l'aprovació d'un POUM, plantejar un pla parcial, pla especial o figura equivalent, quan no hi ha urgència, és una rucada, rucada que la Generalitat, òbviament, no autoritzarà mai.

Una dona que no sabe comprar ni vender (I)

Sobre la politica, sólo sabe decir la verdad a la cara y no sabe de mentiras y chaqueteos.

En este gobierno solo se compran y se venden unos a otros. Y que los ciudadanos tengan que aguantar tan mala informaciones es por culpa de ellos mismos, porque cuando pueden hablar no lo hacen. Yo siempre he opinado que yo cabia en la barriga de mi madre y no quepo en ninguna mas. Pero este pueblo puede ver mas alla y no permitir que este señor, que se cree el dueño del pueblo, pueda con los villamajorencs i las villamajoreques. Las personas tenemos que mostrar que no estamos muertos, sino bien vivos.

Los Plenos tendrian que estar llenos para dar nuestras opiniones sin tener miedo de que este señor nos deje en ridiculo, y afrontar las consecuencias si queremos un pueblo tranquilo y no un Barcelona, como pretende. Si no ponemos manos a la obra, este pueblo tranquilo sera destruido por todas esas persona en las que ustedes pusieron su confianza.

Es una pena.

Anem a pams

Petitó, has encetat el fil de debat que s'escau, en coincidència amb en Joan. Ara sí que anem per bon camí, doncs abans de poder opinar és bo reflexionar i debatir. Les meves opinions, i crítiques, sobre el POUM han estat abastament tractades a Reflexions, i havien començat precisament a mitjans de 2005 quan vaig presentar a l'Ajuntament un document de prop de 60 pàgines amb anàlisis i propostes per al POUM que s'endegava. Com ponent de la primera Comissió d'Urbanise vaig tenir l'oportunitat d'explicar el es plantejaments (com abans, en diverses ocasions ja havia fet a en Joan Bruguera i l'Agàpit Borràs), i haig de dir que bona part van quedar recollits a l'Informe de conclusions que varem elaborar. Si encara no ho heu fet, hi teniu un munt de fils, que m'encantaria debatir en aquest foro. De l'Informe de la Comissió ue quan volgueu (va per en Joan també), també comentem. Anem a pams. Sobrevolem el planejament abans d'aterrar. Viuen a Sant Pere ara mateix 4.000 persones, i ocupem, sense comptar els disseminats, uns 2.000 habitatges. Tenim tres zones funcionals ben diferenciades: - Nuclis de Llevant (Can Vila, Can Ram, Vallserena). - Nuclis de Ponent (Les Faldes, Can Miret, Can Sebastianet, Les Pungoles). - Nuclis Centrals (Can Derrocada, nucli capital i eixamples). A Llevant viuen 1.600 persones, i hi ha 920 habitatges. Se'n poden construïr fins uns 1.375 en total, és a dir, amb una capacitat potencial residencial de fins unes 3.575 persones. A Ponent viuen 1.200 persones, i hi ha 650 habitatges. Se'n poden construïr fins uns 800 habitatges, és a dir, previstos per a 2.075 persones. Al Centre viuen actualment 800 persones. Hi ha uns 410 habitatges i n'hi poden cabre, segons el POUM, fins 1.735, és a dir, aptes per a unes 4.500 persones. (Trobareu totes les dades anterios a Anàlisi Socioeconòmica de Vilamajor). Cal tenir en compte que, en promig, hi ha actualment un terç d'habitatges de segona residència, aixó fa que en la pràctica, hi hagi unes 1.500 persones flotants (els "estiuejants", entre els que, des de fa 41 anys, m'hi trobo). Estiuejants, val a dir-ho, que paguen el mateix que un resident permanent però que fa gastar molt menys a l'Ajuntament. Sovint ens fixem en els arbres, i aixó no ens deixa veure el bosc. Com exemple, "les propostes" del grup d'ERC, que es limiten a demanar veure dos trocets sense tractar el conjunt. És a dir, si quelcom s'ha de planificar, és un poble d'11.000 habitants, en perspectiva temporal de com serà la vida d'aqui a aquests 20 o 25 anys. Altra cosa és que arribem a aquesta xifra, però el municipi, ja que planifica cases, també ha de tenir previst tota la resta, en consonància, reservant i planificant els espais funcionals necessaris, que s'aniran fent a mida que l'ocupació es consolidi. Poseu la gent previsible en el territori, en aquestes tres zones que he assenyalat. Hi ha una capital indiscutible, el nucli central, que ha tenir aquesta funció, però el 50% de la població viu molt lluny del nucli, i amb àmbits funcionals d'influència ben diferents. Primer pam: assumim les funcions del municipi, en primer lloc, per als seus residents. Calculem els equipaments, públics i privats, que necessitarien 11.000 persones, a fi de tenir planificada la reserva de sól. Identifiquem la dimensió dels equipaments ne funció del seu ús i massa crítica. Finalment, diferenciem els que han de tennir funcions de capitalitat, per diverses raons, i que per tant s'han d'allotjar al nucli principal. Diferenciem també els equipaments mínims i la dimensió, dels que, com "barris" han de tenir els nuclis de Llevant i de Ponent. Quan parlo d'equipamensts, pensem també en els polígons d'activitats econòmiques. Pensem quines són les possibiltats i apostes per a fixar activitat econòmica (i no parlo ara del comerç, que en aquest sentit és ben poca cosa). Pensem quina ha de ser la nostra contribució fixant activitat econòmica en el nostre territori. Dimensionem i qualifiquem els polígons d'activitats econòmiques i dotem-los d'infrastructures i serveis. Busquem-lis l'emplaçament més adequat en base a l'ús actual i l'adequació futura. No us cansaré amb dades i més dades, però per a tot plegat hi ha uns estàndards, també per al comerç (distingint comerç de proximitat del comerç no recurrent). De tot plegat hi ha prou experiència. A Reflexions trobareu totes aquestes dades. Amb aixó hem dimensionat superfícies funcionals que indispensablement han d'acompanyar els habitatges. Amb aixó les haurem distribuït racionalment sobre el territori. Pensant en 11.000 persones, pensant en les possibilitats i restriccions del nostre municipi. Pensant a 25 anys vista. I quan pensem en equipaments, sisplau, no pensem només en equipaments "de titularitat pública". Pensem també en equipaments privats que tota ciutat i tot poble, naturalment tambe tenen, doncs són peces indispensables de molts serveis a la ciutadania, i més si hom creu en potenciar el desenvolupament d'activitat econòmica (més enllà de "les botiguetes" als baixos dels edificis). Cal pensar en la mobilitat. Tenim actualment uns 3.000 vehicles privats circulant per Sant Pere. Minimitzem els desplaçaments funcionals (els de treball no podem fer-ho, doncs són ingestionables). Acostem a la gent els àmbits on desenvolupen les funcions més recurrents, i no a l'inrevés, estalviant temps, CO2 i costos. Mireu ara com de malament es van posar en el seu dia les Escoles (Torre Roja, i sobretot Can Fou), pensant com si només existís el nucli central, que és precissament on menys nois i noies hi viuen. Total, gent amunt i gent avall, només aprop d'uns pocs, lluny de molts. Calculem baricentres que minimitzin distàncies i recorreguts. Si ho feu, veureu que la franja d'equipaments on es situarà l'IES, és la més adequada, i sobretot pensant en què és un equipament supramunicipal (ja ho vaig dibuixar així, sigui dit de pas, al setembre de 2005). Amb aquesta visió, existint ja un CAP, el de Sant Antoni, és en el nucli principal de Sant Pere on hi hauria d'existir un altre, o bé seria millor posar-lo cap Les Faldes, on a més cal comptar que donaria servei als veïns de Les Pungoles i Can Miret que pertanyen a Sant Antoni, i que actualment sumen ja més de 800 persones? O perquè no posar-lo vers els nuclis de Llevant, on viu la major proporció de ciutadans de Sant Pere i bona part dels de Sant Antoni? Aquesta, sota la meva manera de veure les coses, després d'haver intervingut en dotzenes d'estudis de planificació territorial, és la manera de començar. La variable clau. El primer pam. Deixaré la resta per quan volgueu. Del comerç ja ho he dit quasi tot (trobareu una sèrie d'articles sobre el comerç a Reflexions. Qui ho vulgui, em pot demanar tota la sèrie editada en un document que ho recull, document que ja vaig lliurar a l'actual planificador, en Carles Doñate). Però abans d'acabar, la darrera reflexió, ja que parlem de sòl. Poseu en el mapa el sòl de titularitat pública, i veureu que, en ser pràcticament inexistent, la quantitat de sòl que es necessitarà és actualment privat. I privat és tot el sòl on s'hi ubiquen els habitatges, doncs no hi ha ni un pam de públic que permetés a l'Ajuntament fer també les seves plusvàlus (per reinvertir-les en el propo POUM, òbviament). I aquí comença el més gruixut, la perversió ancestral quan es parla de finques. Després dels escàndols urbanístics dels darrers anys, que encara cuejen, el Congrés de Diputats, el Govern de l'Estat, va canviar les regles del joc, per tal d'eliminar una perversió generalitzada que s'havia constituït en normalitat. Aquesta perversió -corrupcions apart- comença quan un Ajuntament volia sòl per a equipaments. No disposant de sòl públic ni de diners, havia de bescanviar als propietaris d'aquells terrenys una espècie tant valuosa com els diners: la requalificació d'un altre terreny per a construïr-hi, de manera que els guanys d'aquest dret d'edificació compensaven sobradament el cost dels terrenys que es transferien al municipi. Ja sabeu el què passava: el benefici que s'obtenia per als privats era exagerament extraordinari, extraordinàriament descompensat. I per aixó, al 2007, es va publicar la nova Llei del Sòl, que a tota màquina va entrar en vigor precisament amb l'arribada dels nous conisistoris en les darreres eleccions municipals (per evitar fregades de mans). Entre altres normes (especiament la regulació del sól no urbanitzable), preveu un nou règim de valoració del sòl, més equànim. D'això ja he vingut tractant també en diverses ocasions a Reflexions, a on remeto a qui ho vulgui consultar. L'operativa prevista és molt fàcil: si un Ajuntament decideix crear un equipament (o pisos socials) en un terreny privat, compensa al propietari amb un justipreu en fòrmula taxada per Llei. Aquest preu es paga en diners o amb drets d'edificació, tanmateix taxats, en un altre indret. Si no s'està d'acord, doncs s'expropia, que no és res tant gruixut, no us emmoïneu! Sabeu que val un terreny agrari? Doncs ni més ni menys que el valor de la renda que se n'obté (descomptades les subvencions), en còmput perpetu. Ara calculeu que valen alguns dels terrenys agraris amb què compta el POUM, i calculeu a l'hora el que s'està donant a canvi. Però, ho és en els casos dels terrenys agraris? I no em parleu dels "pobres" pagesos, doncs en aquest cas hauré de parlar, amb documents oficials a la mà com es compren per quatre rals terrenys que setmanes més tard es "cedeixen" a l'Ajuntament a canvi del dret d'edificar unes quantes cases en sòl en aquell moment no urbanitzable. parlem del que renta una benzinera amb els seus annexos comercials en relació amb el que valen un parell d'hectàrees de terreny agrari poc productiu? En algun altre cas, com el Conveni de La Rectoria, la contraprestació el ha hagut d'ajustar-se, tant per imposicions de la Generalitat en relació a la desnitat edificatòria, com tenint en compte la dotació de pisos de protecció oficial que, per Llei, la mateixa Llei del Sòl, cal preveure (per aixó s'han hagut d'inquibir uns uns quants pisets més a l'Eixample). Seguint aquest fil, algú potser podrà entendre el tema de la masia de Can Derrocada. Actualment, apart de la masia, que en si mateixa té un preu, un alt preu, el terreny circundant té una determinada qualificació (en concret, hi caben unes quantes casetes unifamiliars). Si l'Ajuntament vol el terreny (deixem fora per un moment la masia), alguna cosa ha de donar a canvi. Si a més es vol la masia, aquesta cosa a donar a canvi puja molts milions. I ara, a més ho emboliquem amb la deslocalització de la fàbrica: si algú s'ha pensat, si algú es pensa que l'Ajuntament ha d'imdemnitzar cap deslocalització, s'equivoca, el que passa és que s'han possat tots els ous (masia, finca i fàbrica) en la mateixa cistella (com també he vingut tractant en diverses ocasions a Reflexions) i l'embolic, doncs, és majúscul. Per cert, on s'allotja la fàbrica vella ja té la qualificació d'edificable per a habitatges, per tant aquesat plusvàlua latent a favor dels propietaris de la finca no és una virtut del POUM. I si faltava quelcom més, posem'hi la impossibilitat normativa de legalitzar la fàbrica (amb les activitats i formes actuals) d'acord a la nova Llei d'Activitats (nova, però és del 1998, tot i què donava 9 anys per adaptar-s'hi). Sumem-li un tùnel sense autorització, revisem amb lupa la construcció de la fàbrica nova, i l'enrenou és sobremajúscul. No m'estranya, donat l'enrenou, que es pugui arribar a pensar en sacrificar el solar del local aluminòtic que havia estat La Fàbrica i el local social Pi No-Vell, per jugar a aquest Monopoly. Be, disculpeu l'extensió de l'escrit, però el tema és molt ampli.

Som-hi

Som-hi, anem concretant

Primer voldria fer una puntualització, no voldria mals entesos, en el meu escrit anterior faig menció a un membre del govern, bé ha sigut un lapsus, es un membre del consistori.

Petitó, anem per feina.

En el context actual, crec que el creixement natural de SPV, a hores d'ara, es si fa no fa el que tenim en aquest plànol que has adjuntat (per cert aquest si que es força clar), m'explicaré:

A dia d'avui les vies de comunicació que tenim afavoreixen el creixement en aquest sentit, tenim en marxa un IES que també afavoreix en el mateix sentit, per contra, i estic d'acord amb tu, no ajudara pas a la implantació de nous comerços, de totes maneres això no suposara cap problema, els habitants que estem en el nucli, seguirem fent el que fem ara, anar a SAV o rodalies.

Si es vol potenciar el comerç, crec que no sols depèn de la direcció del creixement, depèn de més variables, en la historia del nostre poble, han hagut mes comerços que a data d'avui i el poble estava en el mateix lloc i era més petit.

Crec que el tema Puntiblond pot ser mes delicat, quines propostes fa el POUM al respecte? algú ho sap?.

S'ha d'especificar el tema de si són cases, edificis etc.... es molt diferent un creixement amb edificis, (alçada??) que amb cases, i evidentment també s'han d'especificar els espais verds o serà tot construcció?

També queda pendent, això entenc, que es concreti la zona de ratlles discontinues, o queda al criteri de governs futurs?.

Tots aquests dubtes els hauria de deixar ven clars el POUM, si no ho fa actualment.

Aquest es el meu parer a dia d'avui, una altra cosa seria que es fes un plantejament totalment diferent, vull dir, si per començar es planteges crear noves vies de comunicació, com reclamen de fa temps des de la zona de faldes i des de la zona de vallserena, can vila, llavors si que podria ser viable una altre direcció del creixement del nucli, però sense aquestes vies de comunicació no li veig massa sentit.

Anem per feina

El color rosa significa USOS MIXTOS

El color taronja significa DESENVOLUPAMENT RESIDENCIAL

La linea vermella significa LIMIT FIGURES PLANEJAMENT

La linea negra discontinua significa LIMIT SÒL NO URBANITZABLE

Pau Jane, t'he agafat la paraula. Ara discutim una part de l'avantplà del POUM, concretament la situada a tocar amb el terme municipal de Sant Antoni de Vilamajor.

Que us sembla?

A mi, personalment no em sembla correcte. Les raons:

1. Sant Pere de Vilamajor (SPV) necessita crear riquesa que originarà llocs de treball. Una de les mancances de SPV és el comerç, el qual crea riquesa i llocs de treball. Per que hagi comerç cal que hagi població. Si situem el creixement del poble al costat de Sant Antoni de Vilamajor (SAV), on ja existeix una bona xarxa comercial, neguem a SPV l'oportunitat de crear riquesa.

2. El creixement de SPV tant aprop de SAV , on no hi haurà espai discontinu (les cases d'un tocaran l'altre) provocarà que la gent no s'arreli a SPV, sinó a Vilamajor a seques (SPV+SAV). Tendirem a la unió enlloc de separació (com temps històrics). No em sembla malament però trenca amb l'esperit que es volia donar segons l' informe de la primera comissió.

3. Que es farà amb la puntiblond? Es traslladarà fins a La Plana? No s'havia dit que la carretera de SAV a Cànoves no estava preparada per soportar camions de gran tonatge? Es començarà a construir abans de fotre fora la fàbrica? No es pot convertir en uns Pinsos Picart segona part?

4. La part compresa dins de les ratlles discontinues negres, que vol dir exactament? Que ara no es pot construir però després si?

5. No es contemplen zones verdes, equipaments.. tot han de ser cases? Per què són cases, no edificis, crec entendre.

Per avui crec que hi ha prou tema per iniciar un interessant i apasionant debat.

Per cert (no em puc estar de fer aquest comentari). Segons va dir la primera comissió d'urbanisme en la presentació de l'informe al consell del poble, es rebutjava el pla de Quatre camins per dues raons: per evitar la construcció de 14 cases i evitar que quedés un espai buit entre la zona que havia d'estar destinada a equipaments (les famoses 3,5 ha) i la puntiblond, sisceptible de ser ocupada en el proper POUM (el del 2028). Veig que s'ha tirat pel dret i s'ocupa directament l'espai. No ho entenc. Quan em refereixo que no ara no es té en compte el primer informe em referia això. Podeu donar-me una explicació?