Desprès d'haver llegit l'article "Oportunisme nuclimilitant" al "reflexions de Vilamajor" no he pogut evitar sentir un desconcert profund perquè demostra que o no se'ns entén o simplement interessa que no se'ns entengui.
Primer de tot, voldria aclarir que, segons les nostres informacions (que provenen directament del mateix alcalde), la subvenció que s'ha aconseguit per la construcció del local polivalent no és de 900.000 € tal i com afirma el Ricard, sino de menys de 600.000€. Em sorprèn que amb la quantitat d'informació de primera ma que sempre manega, aquesta dada se li hagi escapat.
D'altra banda, sóc conscient que els habituals dels blocs i, en particular, aquells que esteu als cercles propers de l'equip de govern us costa classificar-nos. Primer vau dir que erem el braç armat de ISP, temps desprès, quan aquesta hipòtesi ha deixat de ser sostenible intenteu mostrar-nos com un grup d'oportunistes que volen fer política d'oposició des de l'associació de veïns. La veritat és que tinc el dubte de que aquesta darrera classificació sigui una mera estratègia per desqualificar-nos o si realment us la creieu.
Tothom que hagi tractat mínimament amb l'actual alcalde sap que hi posa el seu cor en tot el que engega però també sap que li costa molt acceptar opinions que el contradiguin i tendeix a desqualificar a tot aquell que està en desacord amb les seves decisions. Nosaltres, en molts casos ho estem....
Oportunisme polític? Si voleu seguint mantenint aquesta hipòtesi sou molt lliures de fer-ho. Arribarà un dia que es desmuntarà sola tal i com es va desmuntar la hipòtesi del braç armat de ISP.
La meva teoria és que ho fem per responsabilitat. Intentaré explicar-vos-ho d'una manera molt senzilla.
Anem al començament, quins són els trets que caracteritcen als membres de la junta?
- Tots residim a Sant Pere (no som estiuejants)
- Tots som pares o mares de familia, tenim fills en edat escolar i som menors de 50 anys.
- Cap de nosaltres és nascut a Sant Pere, alguns hi estiuejaven des de sempre, d'altres hem arribat simplement perquè ens agradava el poble i vam decidir instal·lar-nos amb les nostres famílies.
- Cap de nosaltres milita en un partit polític (condició indispensable per formar part de la junta)
- Tots estem decebuts de la manera actual de fer política i, la que ens toca més a prop és la de Sant Pere.
Si us fixeu, molts dels trets que llisto coïncideixen amb les característiques de la majoria de gent que s'està instal·lant al municipi i, encara més, m'atreveixo a afirmar que la majoria de la població són com nosaltres. El model d'estiuejant o nascut a Sant Pere esdevè minoritari, els joves d'avui en dia amb prou feines es poden pagar una primera residència, és evident que mai podran pagar-se una segona. En canvi, estem optant per sortir de les ciutats i instal·lar-nos a zones més rurals.
Aquest model de residents tenim necessitats que potser no són comunes a les dels estiuejants i simplement intentem fer-les arribar a l'ajuntament (val a dir que sense massa èxit). Necessitats simples: que la gent que viu al nucli o a prop (tenim socis de Can Derrocada) pugui obrir les finestres sense que el seu habitatge faci pudor, que puguin dormir a les nits sense soroll, que els nens puguin anar de l'escola al parc a peu i sense risc que se'ls endugui un cotxe per davant, que tinguin llocs per jugar sense risc, que els pares i mares puguin anar a l'escola a recollir els seus fills sense haver de fer un cross per la baixada al parquing...Això sembla que és fer política oportunista d'oposició... si voleu és una manera com una altra de dir-li.
Respecte al tema de la Fàbrica local social anem a pams. Primer de tot voldria que reflexioneu una mica sobre la situació: uns veïns (nuclimilitants) que demanen a l'ajuntament que no construeixi un local municipal en el nucli i pagat pels veïns de tot el municipi. Sorprenent, no? Sospito que no deuen haver molts casos similars a aquest a la historia de la democràcia.
Doncs bé, féu una ullada als comptes municipals dels darrers anys. Sobre un pressupost de 6 milions d'euros (per 2009) tenim més d'un milió de dèficit (a finals del 2008, esperem veure els comptes del 2009). La construcció del local polivalent, tal i com està plantejada, no costarà menys de 2.000.000 a les arques del municipi (subvenció ja restada dels comptes). Feu quatre números i deixeu portar la vostra imaginació fins el dèficit que assolirem....
En Ricard diu que el local és necessari, és possible, però quines necessitats cobrirà? No podem evitar tenir la sensació de que s'està començant la casa per la finestra i que en comptes de definir unes necessitats inicials i a partir d'aquí, fer un projecte adaptat, ens regalem un local molt gran i molt xulo que ens permetrà fer moltes coses que a lo millor ara no fèiem o fèiem d'una altra manera. També volem assenyalar que no ens hem parat a pensar el que costarà mantenir-ho, un projecte d'aquestes característiques va, normalment, acompanyat d'un estudi de viabilitat que aquest no té.
Totes aquestes són les raons que ens mouen a fer aquesta campanya de recuperació de La Fàbrica. Campanya que, efectivament, fem aprofitant tots els medis d'informació que hi ha al nostre abast ja que la nostra feina és fer arribar la informació a tots els veïns com sigui. I ja sabeu que amb la dispersió urbanística que tenim, això és una tasca molt complicada.
És evident que hi haurà gent que no es sentirà identificada amb nosaltres i no pot ser d'altra manera, afortunadament estem en una societat on no som clons. Estem, però, oberts al debat i a les crítiques constructives dels que puguin pensar de manera diferent a la nostra. De les destructives simplement passem i aprofito la benentesa per aclarir-vos que en Joan García (blanc darrerament de moltes crítiques d'aquest darrer tipus i d'algun que altre insult corporatiu) no està sol, és el nostre portaveu en la majoria d'actes per què simplement és el que té més disponibilitat horària. Tot el que llegeix i defensa ha estat objecte d'un debat intern i de molt treball en equip. I, per tant, com a bon equip que som, us preguem que a partir d'ara ens dirigiu les crítiques (i si no hi ha més remei, els insults) de manera conjunta a tots els "nuclimilitants" responsables.
Amaya Gamarra (presidenta de l'AVSP)
Primer de tot, voldria aclarir que, segons les nostres informacions (que provenen directament del mateix alcalde), la subvenció que s'ha aconseguit per la construcció del local polivalent no és de 900.000 € tal i com afirma el Ricard, sino de menys de 600.000€. Em sorprèn que amb la quantitat d'informació de primera ma que sempre manega, aquesta dada se li hagi escapat.
D'altra banda, sóc conscient que els habituals dels blocs i, en particular, aquells que esteu als cercles propers de l'equip de govern us costa classificar-nos. Primer vau dir que erem el braç armat de ISP, temps desprès, quan aquesta hipòtesi ha deixat de ser sostenible intenteu mostrar-nos com un grup d'oportunistes que volen fer política d'oposició des de l'associació de veïns. La veritat és que tinc el dubte de que aquesta darrera classificació sigui una mera estratègia per desqualificar-nos o si realment us la creieu.
Tothom que hagi tractat mínimament amb l'actual alcalde sap que hi posa el seu cor en tot el que engega però també sap que li costa molt acceptar opinions que el contradiguin i tendeix a desqualificar a tot aquell que està en desacord amb les seves decisions. Nosaltres, en molts casos ho estem....
Oportunisme polític? Si voleu seguint mantenint aquesta hipòtesi sou molt lliures de fer-ho. Arribarà un dia que es desmuntarà sola tal i com es va desmuntar la hipòtesi del braç armat de ISP.
La meva teoria és que ho fem per responsabilitat. Intentaré explicar-vos-ho d'una manera molt senzilla.
Anem al començament, quins són els trets que caracteritcen als membres de la junta?
- Tots residim a Sant Pere (no som estiuejants)
- Tots som pares o mares de familia, tenim fills en edat escolar i som menors de 50 anys.
- Cap de nosaltres és nascut a Sant Pere, alguns hi estiuejaven des de sempre, d'altres hem arribat simplement perquè ens agradava el poble i vam decidir instal·lar-nos amb les nostres famílies.
- Cap de nosaltres milita en un partit polític (condició indispensable per formar part de la junta)
- Tots estem decebuts de la manera actual de fer política i, la que ens toca més a prop és la de Sant Pere.
Si us fixeu, molts dels trets que llisto coïncideixen amb les característiques de la majoria de gent que s'està instal·lant al municipi i, encara més, m'atreveixo a afirmar que la majoria de la població són com nosaltres. El model d'estiuejant o nascut a Sant Pere esdevè minoritari, els joves d'avui en dia amb prou feines es poden pagar una primera residència, és evident que mai podran pagar-se una segona. En canvi, estem optant per sortir de les ciutats i instal·lar-nos a zones més rurals.
Aquest model de residents tenim necessitats que potser no són comunes a les dels estiuejants i simplement intentem fer-les arribar a l'ajuntament (val a dir que sense massa èxit). Necessitats simples: que la gent que viu al nucli o a prop (tenim socis de Can Derrocada) pugui obrir les finestres sense que el seu habitatge faci pudor, que puguin dormir a les nits sense soroll, que els nens puguin anar de l'escola al parc a peu i sense risc que se'ls endugui un cotxe per davant, que tinguin llocs per jugar sense risc, que els pares i mares puguin anar a l'escola a recollir els seus fills sense haver de fer un cross per la baixada al parquing...Això sembla que és fer política oportunista d'oposició... si voleu és una manera com una altra de dir-li.
Respecte al tema de la Fàbrica local social anem a pams. Primer de tot voldria que reflexioneu una mica sobre la situació: uns veïns (nuclimilitants) que demanen a l'ajuntament que no construeixi un local municipal en el nucli i pagat pels veïns de tot el municipi. Sorprenent, no? Sospito que no deuen haver molts casos similars a aquest a la historia de la democràcia.
Doncs bé, féu una ullada als comptes municipals dels darrers anys. Sobre un pressupost de 6 milions d'euros (per 2009) tenim més d'un milió de dèficit (a finals del 2008, esperem veure els comptes del 2009). La construcció del local polivalent, tal i com està plantejada, no costarà menys de 2.000.000 a les arques del municipi (subvenció ja restada dels comptes). Feu quatre números i deixeu portar la vostra imaginació fins el dèficit que assolirem....
En Ricard diu que el local és necessari, és possible, però quines necessitats cobrirà? No podem evitar tenir la sensació de que s'està començant la casa per la finestra i que en comptes de definir unes necessitats inicials i a partir d'aquí, fer un projecte adaptat, ens regalem un local molt gran i molt xulo que ens permetrà fer moltes coses que a lo millor ara no fèiem o fèiem d'una altra manera. També volem assenyalar que no ens hem parat a pensar el que costarà mantenir-ho, un projecte d'aquestes característiques va, normalment, acompanyat d'un estudi de viabilitat que aquest no té.
Totes aquestes són les raons que ens mouen a fer aquesta campanya de recuperació de La Fàbrica. Campanya que, efectivament, fem aprofitant tots els medis d'informació que hi ha al nostre abast ja que la nostra feina és fer arribar la informació a tots els veïns com sigui. I ja sabeu que amb la dispersió urbanística que tenim, això és una tasca molt complicada.
És evident que hi haurà gent que no es sentirà identificada amb nosaltres i no pot ser d'altra manera, afortunadament estem en una societat on no som clons. Estem, però, oberts al debat i a les crítiques constructives dels que puguin pensar de manera diferent a la nostra. De les destructives simplement passem i aprofito la benentesa per aclarir-vos que en Joan García (blanc darrerament de moltes crítiques d'aquest darrer tipus i d'algun que altre insult corporatiu) no està sol, és el nostre portaveu en la majoria d'actes per què simplement és el que té més disponibilitat horària. Tot el que llegeix i defensa ha estat objecte d'un debat intern i de molt treball en equip. I, per tant, com a bon equip que som, us preguem que a partir d'ara ens dirigiu les crítiques (i si no hi ha més remei, els insults) de manera conjunta a tots els "nuclimilitants" responsables.
Amaya Gamarra (presidenta de l'AVSP)
Em sembla un escrit molt adient.
ResponEliminaEs curiós que a aquest poble tot el que no está d´acord amb l´Ajuntament qi mana, ara i abans, o sigui, de qualsevol tendencia política, s´emporti tot tipus de desqualificacions. Aixó es una cosa que dona que pensar d´aquest poble. Ho miraculós es que encara n´hi hagi gent, persones concretes i asociacions,amb empenta i idees alternatives. Sembla que a Sant Pere la Democracia es una eterna asignatura pendent.
Amaya aquest escrit és excel·lent i posa cadascú al seu lloc, me n'alegro que hi hagi un grup de gent com vosaltres que per fi porti una mica de sentit comú a Sant Pere.
ResponEliminaJordi P