Sobre la rèactica

Ni que hagi estat en el temps de descompte, l'Associació de Veïns de Sant Pere de Vilamajor ha forçat el debat ciutadà davant "les autoritats" en relació amb el tema de La Fàbrica.

Ja ha passat altres vegades, i comença a ser un costum, que es vagi a dues velocitats:

- D'una banda el govern municipal, que pren decisions sobre temes que -molts d'ells- porten temps passant de mà en mà.

- D'altra, una part de la opinió pública, que quan ja està fet, se 'n'adona i vol debatre el què s'ha decidit.

Quan hom analitza dues d'aquestes situacions recents; les "fàbriques", comprova clarament aquest fet: davant d'unes llargues actuacions del consistori, passades diverses vegades pel ple, llavors alguns reaccionen.

Més pròpiament que la "demòtica", sembla que es faci "reàctica".

Amb aixó l'actual govern municipal assumeix la seva responsabilitat -be o malament en els resultats, segons hom ho vegi- d'enfrontar-se amb els problemes i oportunitats del municipi, alguns encara cuinant-se.

Treballar des de la "reàctica" pot donar rèdits de certa popularitat, màxim quan s'organitza en oposició al govern, fet que complaeix als que el tenen com un enemic de la voluntat del poble, però posa de manifest una manca de responsabilitat d'aquest tipus de participació assembleària. No pas pel que fan, que és una manera legítima, sinò per manca de responsabilitat de no plantejar-se els reptes de futur del municipi abans d'esperar a què ho facin els que les tenen assignades, aquests irrenunciablement.

Aquest anacronisme s'ha fet evident en temes com el POUM, les fàbriques o recentment les finances municipals: només s'ha actuat després de què el consistori posés les cartes i jugués sobre la taula:

- Pel que fa al tema del POUM

- Pel que fa la tema del nou local polivalent

- Pel que fa a la fàbrica de pinsos

El tema del POUM va començar al 2005, i en la segona fase al 2007. Tants anys i: on estan les propostes dels demòtics?

El tema de La Fàbrica va començar al 2007, i el del local polivalent al 2008. També amb uns anys a les esquenes.

El tema de la solució a fàbrica de pinsos, que ve de lluny, s'aborda pel govern, ja sense embuts al maig de 2008: fa dos anys.

Tots aquests temes són complexos i de llarga execució natural, però no hi ha dubte de què el govern del municipi els ha encarat des del començament de l'actual legislatura.

Enfront aquestes acccions, cap proposta: només esperar a què es faci i després criticar-ho: la "reàctica".

Si el què es vol és tenir veu, no es pot anar a destemps. Però si a més es vol compartir o assumir capacitat de decisió, a més s'ha de ser responsable. I ser responsable és saber donar resposta. Resposta a temps. I assumir les consequêncies derivades de la decisió que es pren (o es vulgui que altres prenguin).

I quan a més es vol protagonisme, s'ha de ser especialment curós.

El mateix passa, i passarà, amb el cacarejat deute municipal: els què el critiquen no aporten cap solució, passen de puntetes sobre els 380.000 euros que costen les escoles (l'11% del presssupost ordinari de l'Ajuntament), sobre un IBI basat en valors cadastrals de fa 23 anys, i sobre els 18 metres de vorera promig per habitatge.

Davant d'quest panorama, no es pot criticar que el govern municipal faci allò que li hem demanat que faci: prendre decisions. Fer com Pilatos tindria, a la vista d'allò que s'ha vist, irreparables conseqüències.

El que no s'hi val, però, ara és girar la truita i "apuntar-se el tanto".

Tant la decisió de destinar tot el solar de l'Ajuntament a espai públic, com el fet de no enderrocar La Fàbrica es van prendre ja fa alguns mesos. I en aixó, cal dir-ho, hi ha tingut a veure l'opinió popular.

Quan uns arriben, altres ja hi tornen: d'aixó se'n diu responsabilitat.

No sembla doncs una anècdota que mentre uns anuncien un taller de meditació, els altres el facin per aprendre a riure.