La democràcia no pot substituïr les lleis que ella mateixa s'ha donat

El tema de la fàbrica de pinsos, en el nostre Ventdelpla vilamajorenc, s'està convertint en un culebrot. Ja fa un any, vaig publicar Pinsos Picart: breu crònica d'un escac que no he actualitzat des de llavors, on posava de manifest que és en aquesta legislatura que s'havia posat l'assumpte, després de tants anys, sobre la via del tren. Aquesta setmana se'ns crida a opinar i debatre al respecte de la fàbrica. És una iniciativa respectable, com totes les que provinguin de la societat civil. Però en democràcia, les decisions estan sotmeses a la llei, fins i tot les pròpies decisions del poble, perquè la nostra democràcia, mal que ens pesi en algunes ocasions, es regeix per les lleis que ella mateixa s'ha donat (i se les ha donat en democràcia, en democràcia majoritària). També en democràcia, com magníficament assenyalava Maquiavel en el seu tractat "El príncep", les decisions del poble no poden contravenir els legítims drets dels ciutadans. Que la fàbrica molesta pot ser més o menys subjectiu, però l'acatament dels drets i de les lleis no és una matèria discutible. La fàbrica de pinsos està en mans del compliment de les lleis: és això el què, en democràcia, ha d'exigir el poble. I no conec encara ni un sol ciutadà que hagi exigit en aquest tema el cumpliment de les lleis als responsables de fer-la cumplir. Aquest és el gest en democràcia, i tota la resta ganes de fer soroll, un soroll que no ajuda precisament a resoldre el problema.