Començar la casa per la teulada

Tens raó, Teulada, ja me n'adono de què en aquestes pàgines sóc l'únic que surt a la palestra per defensar les coses que es fan bé, tot criticant des de Reflexions les què també es fan malament, normalment per omissió. No hi vegis, però en això una manca de neutralitat, la servitud d'uns interessos, ni molt menys el servil que busca aplaudiment de l'amo. No. Només els què no tenen opinió poden ser neutrals. Arribo a les meves opinions amb convicció, doncs tinc la sort d'estar lliure d'interessos i de deutes: la meva defensa és convençuda en la gestió de determinats assumptes d'aquest poble. I veig que sabràs apreciar que arribo a les meves opinions amb el cap i no amb l'estòmac. Veig però que no tenen tanta sort la resta de representants polítics, doncs mai, ningú, els ha defensat en aquestes pàgines. I el poble el fan tots. No he vist mai ningú defensar la Cristina, la Lola, ni molt menys a en Joan, i en canvi només veig atacs vehements vers en Josep Maria en assumptes en els que els tres anteriors han tingut un paper lamentable. No he vist mai tampoc que ningú hagi tingut la deferència de reconèixer l'enorme quantitat de coses que s'han fet i s'han posat en ordre en els dos darrers anys al nostre poble. I més enllà, al costat del què han fet i han deixar fer altres alcaldes de l'epòca moderna, us asseguro que en Llesuy és un tros de pà. La raó més important per aquesta hipòcrita actitud no està, però, en el què fa o deixi de fer en Llesuy, no, és una qüestió sociològica: per primera vegada a la història del nostre poble, un nouvingut, i de la perifèria, arriba a l'alcaldia. I quan la gent se n'ha adonat de què no compta amb la benedicció dels nuclimilitants, ni tampoc de les forces fàctiques del poble, per primera vegada també, el nostre poble s'ha alliberat, i fa amb en Llesuy tot l'escarni retingut de molts anys. Per primera vegada aquest poble ha pogut anar al circ amb el govern municipal i el seu primer gladiador a l'arena, ansiosos per tenir -per primera vegada- l'oportunitat de posar el polze cap avall. I quan l'establishment se n'ha adonat de què, per primera vegada a la història, hi havia un alcalde que podia votar a totes votacions perquè mai hi tenia interessos compromesos, la solució ha estat fàcil: atiar les feres tot estant a la tribuna. En Llesuy necessita i escolta la gent que vol ajudar-lo a fer les coses millor fetes, però, heilàs, tothom el critica sense posar solucions sobre la taula. La mediocritat té això. Criticar i no fer res. I per això admiro en Joan Garcia; s'ha arremangat la camisa i en pocs mesos ha treballat de valent per les seves conviccions de fer progressar en algunes coses el nostre poble (i estic convençut que en quelcom l'ajudat participar de Vilamajor Opina). Aquesta falta d'objectivitat fa que mentre es posen granets de sorra als ulls d'en Llesuy, es passi per alt les vigues als ulls dels què, o bé no fan res, o perjudiquen el bo que es vol fer. I en això, Teulada, sempre, defensaré els que no estan a la banda dels hipòcrites.