Últimes opinions:

Escriu i envia la teva opinió per correu electrònic. Indica un Nom o pseudònim i un Tema.

Si vols utilitzar un correu anònim: ves a Gmail. Usuari: opinio.anonima Contrasenya: anonimat. Envia el teu missatge a vilamajoropina@gmail.com

No es publicaràn opinions sense nom o pseudònim.

Doneu un cop d'ull als últims comentaris:

Al peu de cada opinió trobareu un enllaç per deixar-hi els vostres comentaris. Participeu-hi.

____________________________________________________________________________

dimecres, 11 de novembre del 2009

Olors, pudors, ... Fem-ho bé

Tema complicat aquest de les pudors. Des de l'any 2005 s'està redactant a Catalunya "l'Avantprojecte de l'esborrany" d'una futura Llei de Contaminació Odorífera", que establirà l'objectivitat legal de les pudors. Mentrestant tot és voluntarisme i subjectivitat, doncs manquen criteris objectius per a determinar quin límit legal tenen les pudors, i per tant comprovar quan es traspassa aquest límit. Queda clar, en el controvertit tema que ens ocupa a Sant Pere de Vilamajor (parlo del nucli principal, doncs el tema de Les Pungoles és figa d'un altre paner) que en les exhautsives comprovacions realitzades per la Diputació no s'han trobat agents nocius en l'atmòsfera provinent de les emisions que fan pudor. Per tant, i aquest és el nucli capital, com passa també amb el soroll, no es veu afectada la salut humana. Salvat aquest transcendent aspecte, entrem doncs en el terreny de la subjectivitat. Subjectivitat que fa que els treballadors directament afectats no hagin dit res al respecte, i què els altres treballadors més propers a la font d'emisió, singularment els empleats de l'Ajuntament, Alcalde i Regidors inclosos, tampoc. Omerta? Bé, anem al grà. La percepció de pudors és però evident, malgrat que s'han fet esforços per a prevenir-les (*) i cal, com menys, fer un esforç d'objectivació. Fem-ho bé. A aquests efectes es recomana segir les anomenades taules FIDO, una eina molt senzilla i fàcil d’emprar per tal de determinar si una olor es pot considerar motiu de molèstia. Es basa en l’estudi de quatre paràmetres: la Freqüència, la Duració de detecció, la Intensitat i el caràcter agradable o desagradable de l’Olor. Veiem com funciona: 1- Mitjançant diverses observacions, situades a diferents punts del focus d'emisió, es determina la intensitat de l'olor (diguem pudor, que no són roses ni la LUCTA, precisament), i es classifica en cinc nivells (de molt desagradable a molt poc desagradable):
  • Molt Forta
  • Forta
  • Moderada
  • Dèbil
  • Molt Dèbil
Òbviament és una mesura subjectiva, però no hi ha d'altre.
2- Es determina la durada de l'episodi de pudor, en cinc intervals convencionals:
  • 1 minut, o puntual
  • 10 minuts seguits
  • 1 hora seguida
  • 4 hores seguides
  • 12 o més hores seguides
3- Es determina la freqüència de la pudor, també en cinc intervals convencionals.
  • Diàriament
  • Setmanalment
  • Mensualment
  • Trimestralment
4- Finalment es combinen les tres variables:
  • Intensitat de la pudor
  • Durada de l'episodi de pudor
  • Interval d'aparició
I es fan uns quadrants de diagrama. Els resultats de les combinacions de variables prenen quatre graus d'incidència de les olors:
  • Olors molt ofensives
  • Olors ofensives
  • Olors desagradables
  • Olors no desagradables
Que s'estableixen en els següents quadrants tipus:
Olors molt ofensives
Olors ofensives
Olors desagradables
Olors no desagradables
6- Per acabar, es fa un mapa d'extensió del fenòmen, situant diversos observadors que es van desplaçant de forma concèntrica respecte el focus d'emisió, obtenint un mapa com el de l'exemple següent:
Amb aquest senzill (i reconegut) métode, tot i la seva subjectivitat, quant a l'apreciació de la intensitat de la pudor, ja es pot anar on sigui a denunciar-ho. Els Ajuntamernts són la primèra instància reconeguda per les lleis, i per tant són els que primer han de rebre les queixes.
Si es vol, aquesta tècnica es pot convertir en una activitat lúdica, una mena de Gimkana en què els participants vagin prenent mesures en diversos punts, per fer el mapa de pudors.
En defecte d'això, fer pancartes alegra l'espai urbà.
(*) El CDTI és un organisme autònom depenent del Ministerio de Industria, que s'encarrega de fomentar i finançar les activitats de R+D de les empreses espanyoles. L'any passat va comprometre 766 milions d'Euros en ajuts a 1.124 empreses.
A principis de 2005 va atorgar un ajut a fons perdut a l'empresa "Piensos Picart, S.A." per a desenvolupar un projecte titulat: "Eliminación de polvos y olores en la fabricación de alimentos para mascotas", per import, a fons perdut, de 175.920 Euros, el 50% del cost total del projecte.