Sobre la miopia

Benvolguda Mon,

Les teves paraules de "podries plantejar el tema sense demagògia, i fer els números com cal?"  per si mateixes manifesten una subspicàcia desagradable.
Plantejada la pregunta en aquests termes, entendras que m'abstingui de contestar-te, dit amb cordialtat.

No dubtis de què com Economista, certament no em costa gaire fer i parlar de números, números que d'altra banda ja estan fets. I la solució factible, tampoc ho dubtis.

Observo també que utilitzes, per la porta del darrera -com ara està de moda-, el mal estat de les finances municipals per a qualsevol cosa que s'escaigui.

Els que no entenen que l'actual época de vaques primes no és -a Sant Pere de Vilamajor- conjuntural, sinó fa anys estructural, i qui per tant s'entesti en convertir el municipi -com un dia vaig dir- en un Matadepera de pobres, t'ho diu un Economista que n'enten, i facin d'aixó una nova insignia de la nuclimilitància, formen una nova facció que jo anomenaria "nuclimilitantsquieroynopuedo".

Qui es mira el melic del dèficit no hi veu més enllà de tot plegat:

- 25 metres de vorera, vial, xarxa elèctrica, de llum, d'aigua, de clavagueram, de farola,... per habitatge, a mantenir per l'Ajuntament.
- La subvenció insostenible al sistema escolar siguin d'on siguin els alumnes.
- Unes taxes que no cobreixen ni el 70% del cost real dels serveis.
- Uns impostos per "xalet" a preu de barraca.
- Uns terratinents de parcel.les edificables amb 25 metres de vorera que poden mantenir-les buides especulant, pagant no res cada any.
- Uns altres que han venut els vells xalets de trenta anys, pagant a l'Ajuntament una ridícula plusvàlua pel benefici net que n'han tret. 
- L'esgotament de "viure dels estiuejants", una vaca munyida que ja no dóna més llet.
- Uns IBI's sobre preus d'immobles posats ni més ni menys fa 23 anys.
- 1.800 irregularitats urbanístiques en les edificacions del municipi.
- Cap ni una contribució especial per a ningú.
- ...

I mira que soc un lliberal, que si em posès a ser d'esquerres...

El dèficit no es soluciona per la banda de les despeses, es crea pels ingressos: aquesta és una altre miopia  que ve sovintejant.
Viure en un "xalet" amb 800 m2 de parcel.la és cosa de rics. I s'ha de pagar com un ric. Simplement. No entenc com els urbanites demanen serveis d'urbanites mentre gaudeixen dels seus xalets metropolitans a preu de poble rural.

I a més, des del nou sector sociològic de Sant Pere de Vilamajor, desseguida s'han apuntat també a arremetre contra el remenat argument de tot el que fa als Icart. Ara ja és un comportament massificat.
Poc innovadors, certament, heretant l'antiga tradició de fer populisme a base de crear-se un enemic.

No és el meu estil. Ja he superat aquest pubertat.

Innegablement, la zona esportiva de Can Derrocada és el punt on ara per ara més poden convergir els diferents interessos de totes les bandes reaccionàries que no veuen més enllà de la seva curta visió de les coses. Pressa fàcil doncs, amb la que els més contesten amb el silenci, i d'altres amb la indiferència.

Jo m'estimo també més el silenci, però no per no dir res, sinò per poder fer feina callada entre la cridòria, ajudant a posar, una a una, pedres per anar construïnt objectius per al nostre poble del futur, en comptes d'intentar reconstruïr-lo amb les engrunes del passat i posar aquestes pedres al progrés enraonat.

I qui no ho entengui és perquè no sap escoltar. I qui no escolta, no entén. I qui no hi entén, millor que pensi abans de cridar.

Números

Apreciat Perspectiva:
La teva reiteració, al espai de Can Derrocada es històrica, com a “joc” d’opinió, es acceptable, però no raonable:
 
Dius altre cop
“Ha d'entrar en joc -raonablement- l'equipament de la zona Esportiva de Can Derrocada en el futur dels equipaments (públics o privats) del municipi?” (9 març 20010)
 
En un temps que se’ns demana apretar el cinturo i que segurament jo he de fer-hi mes forats que tu, tenim sobra la taula un dèficit oficial i públic al 2008 difícil de pair, i no hi ha manera de saber on érem el 2009 i per suposat al  20010!
 
Tenim sobra la taula, a mes de ls despeses ordinaries i socials:
Comprar una masia per fer l’ajuntament i rehabilitar-la...
Cedir el terreny per el trasllat de la fàbrica de pinsos i si escau la puntiblond
Buscar una compensacións raonables......
Buscar l’ajust del IBI i el resta d’impostos...
Rehabilitació d’infraestructures : aigua, llum i clavegueram...
Desfer-se del poc terreny públic que tenim...
 
Planteges, insinues “comprar” o "llogar" els equipaments privats de Can Derrocada!!!...
 
Ja que es un tema recurrent en el teu discurs, de fa anys,  com enginyer i home de números, podies plantejar el tema sense demagògia, i fer els números com cal?

Clar i català: poseu les coses clares, sobre la taula

Fins ara només sabem que es demana reobrir La Fàbrica fent-hi consolidacions estructurals, i ajornar "sine die" la construcció del nou local municipal. Tot i concreta, aquesta demanda deixa molts fils sense lligar. Per aixó, conèixer la posició de l'AVVSPV en totes les vessants conceptuals i temporals del tema, resulta definitivament indispensable per a prendre -o no- partit enraonat i responsable en la qüestió.
Pregunto:

1. Quant pot costar arranjar mínimament La Fàbrica? I quant costaria reobrir-la amb el compliment de les normatives vigents?
2. D'on han de sortir els diners per fer una o altre cosa? I si la subvenció del nou local no s'hi pot aplicar?
3. Quina és la tàctica: reobrir La Fàbrica complint les normes actualment vigents per aquests tipus de locals i activitats, o fer només les consolidacions estructurals de l'edifici?
4. De reobrir-se, fins quan hauria de durar La Fàbrica (quin és l'horitzó temporal)? La reforma de La Fàbrica, substituiria a la construcció d'un nou local municpal polivalent? Fins quan?
5. Què passaria amb La Fàbrica, cas de què es fes més endavant un nou local polivalent? 
6. On s'hauria de fer el nou local polivalent, en el seu cas?
7. Ha d'entrar en joc -raonablement- l'equipament de la zona Esportiva de Can Derrocada en el futur dels equipaments (públics o privats) del municipi? Quina és la posició dels dirigents de la AVVSPV al respecte?

Posats a ser "nuclimiliants responsables", les respostes a aquestes preguntes ens aclaririen moltes coses, i t'agrairia, Joan, que les contestessis, bé sigui a títol personal o en alló que es pugui, com reflex de l'opinió de la pròpia AVVSPV.

Diferents accepcions, diferents interpretacions

Demagògia segons “la gran enciclopèdia catalana”:

1.Segons el concepte aristotèlic, forma impura de govern democràtic que consisteix a exercir el poder a profit de les masses indisciplinades. 

2.Política fonamentada en la utilització de mètodes emotius i irracionals per a estimular els sentiments dels governants cap a l'acceptació de programes d'acció impracticables i fal•laciosos que miren només de mantenir situacions de privilegi. Aquesta política va molt lligada als sistemes de govern dictatorials o de liderat. Estat polític en què el govern és lliurat a la multitud. 

Ricard amb tu, un sempre aprèn i amplia els coneixements, ara, val la pena posar totes les accepcions i no deixar-les inacabades. Que jo sàpiga l'AVSP mai s'ha plantejat governar cap ajuntament. 

Que jo sàpiga l'AVSP mai ha estat indisciplinada, ni ha fet cap acte antidemocràtic, sempre ha actuat fent servir els drets i respectant les regles de la democràcia. 

Que jo sàpiga l'AVSP no estimula als governants en l'acceptació d'accions impracticables i fal•lacioses, només vol solucionar les mancances evidents del nucli, mirant de posar seny a inversions impracticables econòmicament i sempre utilitzant la informació disponible públicament. 

Que jo sàpiga l'AVSP no té cap posició de privilegi, per tant no pot mantenir-ne cap, pel contrari és vilipendiada i acusada fal•laciosament per aquells que no combreguen amb les seves reclamacions. 

Que jo sàpiga no pretén lliurar cap govern a la multitud inculta, incontrolada, tendenciosa, assembleària, indisciplinada i evidentment equivocada en tot el que pugui reclamar als governants. 

Veig que en la cronologia t'has passat per alt la primera actuació de l'AVSP. 23 Juliol 2009 presentació d'al•legacions al POUM acompanyades de 200 signatures, acció decidida en assemblees obertes prèvies. 

Les signatures es van recollir durant el mercat de molts dissabtes.

Veig que t'has passat també la segona!!! Dues sessions de cinema a la Fresca I la tercera!!! Concurs de paelles a la festa major. Per cert que repetirem aquest any, espero la paticipació de l’AV Can Derrocada, a veure si sabeu fer una bona paella. 

Ostres i la quarta també. Mobilització dels veïns per tal de deslocalitzar la Fàbrica de pinsos Icart, amb assemblees i sessions de treball obertes a tothom, parlant amb totes les parts implicades, fent taller de pancartes, fent comunicats de premsa. 

Déu ni do per portar tant sols un any i quatre mesos d'activitat. Ah i seguirem treballant per tal de solucionar les mancances del nucli d'una manera democràtica i participativa per fer un St. Pere millor per tothom, disposats a parlar amb tots els implicats i sense interessos partidistes de cap tipus.

Classe pràctica sobre que, com i quan es fa demagògia. Un exemple pràctic

Bona cronologia dels fets. Has hagut de passar-te moltes hores cercant la informació per internet!!! 

Entre el 2007 i el 2010, la crisi econòmica es profunditza essent un dels perjudicats els ajuntaments al veure com una de les seves principals fonts de finançament s'esvaeix. Parlo de taxes per llicències urbanístiques. 

Tal com vas manifestar en els teus articles a Reflexions i a Anàlisi socieconòmic de Vilamajor, l'hisenda municipal agonitza. Fets corroborats pel mateix ajuntament que l'utiliza com a justificació per imposar la taxa de guals i pel mateix alcalde el qual va manifestar (anys 2008-2009) que l'ajuntament no podrà satisfer les demandes dels ciutadans, molt especialment en el patrocini d'activitats culturals i econòmiques. 

Vaja, que cal apretar-se el cinturó. 

L'únic que defenso és una continuïtat en la política econòmica duta a terme per l'actual ajuntament. Si fa dos anys se'ns demanava contenció, i malgrat que es demostra que l'ajuntament es troba endeutat fins les celles, per què ara ens demana suport per gastar-se 2,4 milions d'euros en una obra la qual no és necessària atesa la poca racionalització de les instal·lacions muncipals? No ho entenc. 

L'actuació de l'AAVVSPV la trobo correcte ara, quan la crisi ataca de forma colpidora i quan més necessàries són les polítiques de contenció econòmica (defensades per tu i l'alcalde). 

P.D: del teu escrit he extret una dada interessant. Dius que la subvenció fou concedida l'any 2008 dins del programa POUSC de la Generalitat pel període 2008-2012. Això vol dir que la subvenció està atorgada fins l'any 2012? Doncs esperem. (ah!!!!!! el 2011 hi ha eleccions!!!!. Cony amb això no comptava).

Del govern en democràcia, a la demagògia

Govern en democràcia

 2007:

• Novembre: La junta de Govern decreta el precinte i tancament de La Fàbrica
• Desembre: L'Ajuntament projectarà un nou edifici per a substituir el local municipal La Fàbrica

2008:

• Gener: La Diputació de Barcelona comunica a l'Ajuntament que farà l'estudi del projecte de remodelació de La Fàbrica
• Abril: La planificació inicial del PUOSC de la Generalitat (2008-2012) inclou una subvenció per al nou local municipal
• Juny: L'Ajuntament ha adquirit una carpa de 500 m2 de segona mà per a substituir provisionalment el local La Fàbrica mentre s'edifiqui un nou equipament
• Juliol: S’inicia expedient de contractació dels serveis de redacció del projecte executiu de la “Sala Polivalent”, a partir de l’avantprojecte prèviament redactat, mitjançant procediment negociat sense publicitat.

2009:

• Gener: S’aproven els projectes que el municipi presentarà al FEIL, en una partida de 660.000 Euros. Cap grup municipal demana la rehabilitació de La Fàbrica.
• Gener: Per licitació es signà el contracte amb l’empresa Batllori & Trepat arquitectes SL, per a la realització del projecte constructiu de la sla polivalent.
• Febrer: L’empresa adjudicatària presenta el projecte executiu de la “Sala Polivalent” de Sant Pere de Vilamajor.
• Març: La IIª Comissió d’Urbanisme presenta les seves conclusions sobre el POUM al Consell de Poble. La comissió estima oportú un estudi real i públic a realitzar o realitzat per una empresa independent, la comparativa de costos entre rehabilitar l’actual i tancat centre d’actes de la fàbrica, i realització d’un nou centre.
• Maig: Es reconstitueix l’Associació de Veïns de Sant Pere de Vilamajor.
• Maig: El Ple de l’Ajuntament aprova sense cap vot en contra el disseny constructiu  del nou local municipal que ha de substituir La Fàbrica, encarregat per concurs a Batllori & Trepat Arquitectes SL.
• Juny: Finalitza el termini per presentar al.legacions al projecte de disseny del nou local municipal. No es presenta cap al.legació i el projecte queda definitivament aprovat.
• Octubre: Te lloc l'assemblea reconstitutiva de l'AAVVSPV.
• Desembre: S’aproven els projectes que el municipi presentarà al FEOSL, en una partida de 420.000 Euros. Cap grup municipal demana la rehabilitació de La Fàbrica.

2010:

• Febrer: La Sra. Cristina Romero, demana al Ple de l'Ajuntament fer la lectura d’un manifest que se li ha fet arribar per part de l’Associació de Veïns de Sant Pere, titulat “Reflexió als nostres càrrecs electes i als gestors del nostre municipi”, que en extracte ve a plantejar el difícil moment econòmic que està vivint el nostre municipi, considera irresponsable tirar endavant amb la construcció d’una sala polivalent de més de 2.000.000 d’euros, i demana es reflexioni sobre aquest tema, proposant l’arranjament del Local La Fàbrica. 

Ple Municipal del 28-5-2009:  Aprovació inicial del projecte executiu del nou local municipal

Cristina Romero: Jo no he dit en cap moment que no es necessiti un local, però si no es té un projecte de reforma no es pot comparar. Sant Pere es mereix un local nou, però tardarà molt en fer-se. En canvi, si envers de la carpa s’hagués reparat els cavallets de la fàbrica, ara tindríem un local, a la vegada que es podria parlar de fer un altre cosa, però això no s’ha fet ni s’ha discutit, i ara, en el Ple, no és el moment de fer-ho, ni és el que toca. Fa temps que varem demanar de poder participar en aquest projecte, i , així, d’una forma consensuada saber el que volem i el que ens podem permetre; i si s’haguès fet així, amb el consens de tots, potser el projecte ara seria diferent, dons, si bé és cert que els tècnics són els que fan el projecte, són els polítics qui els que els hi ha de dir el que volen, i fins ara no ens ha consultat ni que sigui per curiositat.

La Sra. Romero, fa constar expresa i resumidament la voluntat manifestada pel seu grup en poder participar en la redacció del projecte del local polivalent, dons el seu grup estava disposat a involucrar -se des de el primer moment, havent mostrat interès en estar informats, cosa que no ha estat així.

També fa constar la Sra. Romero: que el seu vot va ser contrari al projecte presentat, en part pel finançament d’aquesta obra a compta de l’avançament d’un milió d’euros en concepte de cànon de l’aigua, dons el seu grup prefereix que aquest avançament es destini a la millora del servei d’aigua.

Aixi mateix, el Ple no és el lloc per discutir aquest tema, de si la sala ha de ser Polivalent o un Poliesportiu, sinó millor fer-ho en altre lloc, i finalment va dir que si no es parla no es pot consensuar un acord.

Joan Bosch: S’ha dit que aquest local és polivalent, i com que jo crec que el tema esportiu és molt important, em pregunto que si per cobrir el dèficit d’espais tancats per activitats esportives: ¿s’estaria a punt per redefinir el projecte per donar-li amés una utilitat esportiva?, i si aquests espais podrien ser utilitzar-se per ús privat, com fan altres ajuntaments , previ pagament del canon corresponent?

Dolores López: Pregunta pels vestidors actuals de la pista poliesportiva, doncs veu que no s’ha tingut en compta el suggeriment d’incorporar-los al projecte. També comenta que no s’ha tingut en compta la rampa de que es va parlar; que l’alçada de l’escenari, d’un metre, és insuficient per la pràctica de teatre; i en definitiva, que ja que no s’han tingut en compta aquests suggeriments i no s’han incorporat, respecte de la pregunta feta de si es perdria la subvenció si no es fa aquesta obra, la contesta dient que no tenia perquè perdre’s. Finalment diu que s’abstindrà en la votació.

José Luís Bosque: Diu estar d’acord amb el que s’ha dit per part de la Sra. Dolores López i el Sr. Joan Bosch, i recorda que la iniciativa de modificar l’equipament de la fàbrica ve de temps anterior a aquesta legislatura, i que en el seu moment ja es va demanar una subvenció al PUOSC de la Generalitat; i al respecte el que realment li preocupa és que passaria si no s’aprovés aquest projecte, dons ¿Es podria perdre la subvenció del PUOSC? tal i com ho ha manifestat la Cristina”. Respecte del projecte, el Sr. Bosque es manifesta d’acord amb ell, doncs dona confiança al redactor del projecte, que suposa que el tècnic ha fet el que se li va demanar.

Aquest acord fou adoptat per 6 vots a favor ( 2 de CiU: J.Ma Llesuy i Navidad Nevado; 1 de PSC: José Luís Yelo; 1 de PPC Pere: Curto; 1 de José Luís Bosque i 1 de Joan Bosch) i 2 abstencions ( 1 d’ERC: Cristina Romero i 1 d’ISP: Dolores López).

Demagògia (Diccionari de l'IEC):

1. Política fonamentada en la utilització de mètodes emotius i irracionals per a estimular els sentiments dels governats perquè acceptin promeses i programes d’acció impracticables.

Febrer de 2010: S’inicia una campanya sota el lema “Salvem La Fàbrica” mitjançant una assemblea.

La raó més important i la que avui us ha fet assistir, la del cor i dels sentiments, durant molts anys la Fàbrica ha estat el local social del nucli, tots els que portem més de dos anys al poble, tenim molts records a la fàbrica, moltes vivències, moltes bones estones compartides amb els veïns, qui no té algun bon record de la fàbrica. Els que son del poble tenen records de que familiars seus hi havien treballat.

No podem perdre la Fàbrica, patrimoni, cultural, històric i emocional del nostre poble.

Els nens del poble no tenen un espai adequat per reunir-se i aquest no ha de ser a l’escola.

Es demana que es reobri el local, aplicant-hi la subvenció concedida per al nou local a assegurar l’estructura malmesa: El local social La Fàbrica només té afectades les creuetes que es podria solucionar amb un estructura metàl·lica, amb un cost d’uns 70.000€.

Es busquen adhesions a la iniciativa i es publiquen comunicats de premsa als mitjans de comunicació locals.

2. Estat polític en què el govern és lliurat a la multitud.

Dissabte 6 de març de 09:00 a 13:30 hores paradeta al mercat per recollir signatures, per tal de reformar el local social la fàbrica.

(Sic...).

Trobada per parlar

A Per Spectiva i a tots aquells que estiguin interessats, el dissabte a les 12:30 hores hi seré a Can Noguera prenent una cervesa. Convido a tots aquells que vulguin conéixer la meva posició o bé aquells que vulguin expressar la seva opinió, a venir per fer una xerrada-tertulia regada amb una bona cervesa del Montseny.

Abstenir-se els que vulguin mal rotllo, causar discussions o que no tinguin argumentacions. Es tracta d'una trobada d'amics, de veïns, de persones.

Parlar i compartir enriqueix.

Compendi de normativa tècnica i de locals per a activitats de pública concurrència

FS, se'm faria molt llarg explicar tot el què ha de cumplir una instal.lació com La Fàbrica. Et deixo un llistat general prou exhaustiu per si et vols entretenir tu mateix. Veuràs en tot cas que "no és moco de pavo", i que les reglamentacions són majoritàriament posteriors a la posada en funcionament de La Fàbrica.

Normativa general d’àmbit estatal

• Reglamento General de Policía de espectáculos y actividades recreativas. R.D. 2816/1982 (BOE 6/11/82).
• Reglamento de espectáculos públicos. O. 3/05/1935, derogat parcialment pel D. 2816/1982.
• NBE-CPI/96 Condiciones de protección contra incendios de los edificios. R.D. 2177/96 (BOE 29/10/96)
• Reglamento de instalaciones de protección contra incendios. R.D.1942/1993 (BOE 14/12/93)
• Ordenanza general de seguridad e higiene en el trabajo. O. 9/03/71, (BOE 6/04/71); D. 486/97 (BOE 23/04/97).

Normativa general a Catalunya

• Condicionants urbanístics i de protecció contra incendis, complementaria de la NBE-CPI/91. Decret 241/1994. (DOGC 30/09/94)
• Codi d’Accessibilitat de Catalunya Decret 135/1995. (DOGC 28/04/1995)
• Llei 3/98, de 27 de febrer, de la Intervenció Integral de l’Administració ambiental. (DOGC 13/03/98).
• Decret 136/99, de 18 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/98 i s’adapten els seus annexos. (DOGC 21/05/99)
• Decret 143/2003, de 10 de juny, de modificació del Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental, i se n’adapten els annexos. (DOGC 25.06.2003).
• Llei 11/2009, del 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives (substitueix a la Llei 10/90, de 15 de juny, sobre policia de l’espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics). (DOGC 13/07/2009).
• Decret 239/99, de 31 d’agost, pel qual s’aprova el catàleg d’espectacles, les activitats recreatives i els establiments públics sotmesos a la Llei 10/90. (DOGC 10/09/1999). Pendent de substituir pel Reglament de la Llei 11/2009, encara no desenvolupat.
• Guia de seguretat en petits establiments de pública concurrència. Seguretat per previsió d’incendis, explosions i pànic de la D. G. d’emergències i Seguretat civil del Departament d’interior de la Generalitat de Catalunya. (1/05/2000).
• Instrucció Tècnica per a tràmits d'adequació d'activitats existents a la Llei 3/1998 en matèria de prevenció d'incendis d'acord amb el Decret 50/2005. (IT 50-072005). Direcció General d'Emergències i Seguretat Civil. Secretaria de Seguretat Pública. Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya.
• Reglamento electrotécnico para baja tensión, REBT. Instrucciones técnicas complementarias. Real Decreto 842/2002, de 2 d'agost (BOE 18/9/2002) (en correspondència amb la previsió de la disposició transitòria setena de la Llei 12/2008, del 31 de juliol, de Seguretat Industrial (DOGC 8/8/2008).

Codi Tècnic d'Edificació

• Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación. (BOE 28-3-2006)
• Real Decreto 1371/2007, de 19 de octubre, por el que se aprueba el Documento Básico "DB-HR Protección frente al ruido" del Código Técnico de la Edificación y se modifica el Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación. (BOE 23-10-2007)

CTE Documents Bàsics

• Document Bàsic SE. Seguridad estructural – Bases de cálculo
• Document Bàsic SE-AE. Seguridad Estructural - Acciones en la edificación
• Document Bàsic SE-C. Seguridad estructural – Cimientos
• Document Bàsic SE-A. Seguridad estructural – Acero
• Document Bàsic SE-F. Seguridad estructural - Fábrica
• Document Bàsic SE-M. Seguridad estructural - Madera
• Document Bàsic SI. Seguridad en caso de incendio
• Document Bàsic SU. Seguridad de utilización
• Document Bàsic HS. Salubridad
• Document Bàsic HE. Ahorro de energía
• Document Bàsic HR. Protección frente al ruido

Ricard Camprubí, Enginyer Tècnic Industrial, Col.legi de Barcelona nº 8.143.

Carreró sense sortida

Molt bé, amic FS, segueix indagant en la normativa i arribaras a descobrir els que altres no volen assumir.

Una pista: mira en el Departament de Governació pel que fa a activitats recreatives i locals de pública concurrència ...

Si jo aparco en doble filera el meu cotxe en un indret on hi ha altres cotxes aparcats en doble filera i em multen a mi: puc al.legar que em treguin la multa perquè no han multat els altres cotxes?

Ja fa temps que porto advertint que hi ha molts altres locals que no compleixen les normatives... ni per prendre un café. De tota manera, continua estudiant les normes i descobriràs quins locals han de tenir què: no totes les figues són del mateix paner...
Clarament, tots cristians, que no de l'Opus. Per fer el "moro" ja estan d'altres.

Ah! I recorda que La Fàbrica és un local clausurat, i que cal reobrir-lo. Saps, s'ha d'adequar per reobrir-lo, i pobre del tècnic que certifiqui un projecte d'obertura il.legal. Recomano al Sr.  Alcalde que no el reobri sense cumplir escrupulosament tota la normativa, doncs és el primer local social que obrirà sota la seva responsabilitat.

Si hem de posar TOTES les activitats al dia, doncs fem-ho, peti qui peti. Cal acabar amb el "Far West" de Sant Pere de Vilamajor, algú ha de posar el picarol al gat, d'una vegada, que potser ja n'hi prou amb 1.800 irregularitats urbanístiques. (I de purins a l'aigua, en parlem un altre dia). Pel que fa a la Rectoria, t'equivoques, escales amunt és un local privat, com casa teva o meva, i la sala Oril.la no ha de tenir més sortides d'emergències que les que té. Segueix estudiant la normativa, segueix, ...

Hi ha però un local que si compleix tota la normativa: la Zona Esportiva de Can Derrocada.

Amic, per aquesta via no vas enlloc..., no van enlloc.

Ah! I demagògia és "Estat polític en què el govern és lliurat a la multitud" (Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans). Et sona? No em confonguis amb qui la està predicant ...

Afectuosament (ja ho saps), Per SPectiVa

La Fàbrica no compleix la normativa, ni Pinsos Picart, ni l'Ajuntament, ni Can Ram, ni La Rectoria.....

En referència a l'article "La Fàbrica: una il•lusió impossible" del dia 3/3/2010 i publicat al bloc Reflexions de Vilamajor, vull fer les següents puntualitzacions.

1. Per Spectiva fa al•lusió a la Llei 3/1998 d'Intervenció Integral de l'Administració Ambiental, concretament diu: “L'activitat que allí es desenvolupés, estava afectada des de l'any 1998 per la Llei 3/1998 d'Intervenció Integral de l'Administració Ambiental, i el Local Social "La Fàbrica", s'hi havia d'haver adequat en un termini que va finalitzar el 2007, precisament el 2007, quan es va clausurar.”

He cercat l’article que fa referència i l’he trobat essent el seu contingut:

Disposicions transitòries

Primera

1. Les activitats autoritzades amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquesta Llei i que estiguin compreses en l'annex I han de sol•licitar la corresponent autorització ambiental abans de l'1 de gener del 2007. També l'han de sol•licitar si abans d'aquest termini duen a terme un canvi substancial de l'activitat.

He consultat totes les activitats compreses en l’annex I i no he trobat cap referència a cap activitat on pugui encabir-se La Fàbrica. Agrairia a Per Spectiva que m’aclarís aquest aspecte.

Tot al contrari, dins d’aquest Annex I he trobat:

4. a) Escorxadors amb una capacitat de producció de canals superior a 50 t/d.

b) Tractament i transformació de matèria primera per a la fabricació de productes alimentaris a partir de: Matèria primera animal (que no sigui la llet), amb una capacitat d'elaboració de productes acabats superior a 75 t/d. Matèria primera vegetal, amb una capacitat d'elaboració de productes acabats superior a 300 t/d (valor mitjà trimestral).

Una activitat on es troba englobada la fàbrica de pinsos Picart, la qual és manté en funcionament malgrat que des del 2007 hauria d’haver aturat la seva producció. Malauradament no ha estat així i , tal com manifesta Per Spectiva en el seu article el responsable és l’ajuntament i no complir la normativa pot “estaria assumint greus responsabilitats per prevaricació, és a dir, incorrent en un delicte”

Que cadascú extregui les seves pròpies conclusions però jo tinc una frase que utilitzo molt: o todos moros o todos cristianos .

Podeu consultar la llei clicant AQUÍ.

2. Cert és que La Fàbrica no compleix amb la normativa de seguretat però com la majoria d’instal•lacions municipals. Us poso algunes com a botó de mostra:

a.- L’ajuntament no es troba adaptat per a persones de mobilitat reduïda, no disposa de panell informatius sobre quines són les rutes d’evacuació en cas d’incendi, no disposa de sortides d’emergència i no disposa del nombre d’ extintors reglamentaris.....

b.- El local social de Can Ram on es fa el casal d’estiu per a menors d’edat no es troba adaptat per a persones de mobilitat reduïda, no disposa de panell informatius sobre quines són les rutes d’evacuació en cas d’incendi, no disposa de sortides d’emergència i no disposa del nombre d’ extintors reglamentaris....

c.- El local social de Can Vila no disposa de panell informatius sobre quines són les rutes d’evacuació en cas d’incendi, no disposa de sortides d’emergència i no disposa del nombre d’ extintors reglamentaris....

d.- La Rectoria no compleix res de res. És una bomba de rellotgeria que en qualsevol moment pot esclatar amb unes golfes i un trasters plens de material inflamable. Fins i tot, una obra nova com és la sala Oril•la no té sortida d’emergència, ni es troba adaptada per persones de mobilitat reduïda.....

I així podria anar un per un a tots els locals i et puc assegurar que cap compleix la normativa.

Per tant. Totes les afirmacions que es fan en dit article (que són certes) entren dins del món de la demagògia i les quals només serveixen per justificar el que és injustificable.

Com he dit abans: o todos moros o todos cristianos

FS

FS respostes a Per SPectiVa

Respostes

Pregunta c):

Exemple: La Generalitat de Catalunya enguany a obert  la inscripció de subvencions per la renovació de les finestres de la nostra llar amb la finalitat de l’estalvi energètic. Vaig sol·licitar-la i em van concedir una subvenció del 20% del total del pressupost. El problema és que des de que la vaig sol·licitar fins que me l’han concedit ha passat 4 mesos, temps on malauradament m’he quedat a l’atur. Disposo dels diners  fruit dels meus estalvis, però per la meva situació laboral tinc por que dits estalvis siguin necessaris en un futur no massa allunyat. Que he de fer? Perdre la subvenció o assegurar-me el meu futur?. He decidit deixar-la perdre atès que si enguany me l’han concedit potser el proper any me la tornaran a concedir. No hi ha cap raó que digui que succeeixi el contrari.

Amb l’exemple, totalment fictici, verbalitzo  un sentiment molt comú en l’home i que moltes empreses de màrqueting empren per vendre els seus productes. Qui no ha rebut  una trucada dient que ens ha tocat un premi a canvi  d’assistir a una conferència? (on ens intenten col·locar el seu producte). L’ambició i l’avarícia humana fa que, malgrat que sabem que es tracta d’un esquer, anem per què no volem perdre l’oportunitat  de rebre un regal de FRANC. A casa nostre també tenim exemple, els quals utilitza el mateix ajuntament: actes amb un pica-pica.

Amb tot plegat el que vull manifestar és que em sembla absurd que fem una obra, que ens pot suposar una hipoteca per molts anys, només per que hem rebut una subvenció del 30%. 

En tot cas el debat, per a mi, és estèril atès que no vull que es faci una sala polivalent tal com està projectada. M’agradaria que es deixés passar la subvenció i que es demanés una altre per fer una obra civil més necessària (arranjaments).

Manifestes, Per Spectiva, que les subvencions atorgades no poden destinar-se a un altre fi. Realment no en sé  si es pot o no fer, però tinc coneixement (no sé si enganyat) que a l’anterior legislatura una subvenció es va desviar per fer una acció diferent a la qual estava destinada. Per què abans si i ara no?

Finalment, l’atorgació d’una subvenció per fer una sala Polivalent resta possibilitats que ens donin una altre subvenció en el futur per fer/arranjar un poliesportiu, hotel d’entitats, espai juvenil...?. No crec que tots els anys ens donin una subvenció de 800 mil euros per fer obres. Crec que aquesta  subvenció  només ens la donen un cop cada 5 o 10 anys. En aquest cas per mi seria una pena que una subvenció tant apetitosa es destinés a una obra tant poc necessària, podent-la demanar per una altra obra més necessària. Recordem que nosaltres escollim a l’alcalde per què defensi els nostres interessos i si ha de remenar mar i terra per aconseguir una nova subvenció, doncs que ho faci. Un bon alcalde és aquell que aconsegueix el que els altres no han pogut i sinó que demani suport al partit que representa que per això està.

Pregunta d):

En un article que vas publicar a Reflexions, justificaves que el creixement desmesurat  del poble (edificis de més d’una planta) plantejat en el POUM  responia a la necessitat de pal·liar els dèficits causats per l’estructura urbanística del municipi. No es podien donar serveis requerits a les urbanitzacions per què no sortia a compte  (poc sostenible amb 30 metres de vorera per habitatge).  D’antuvi l’estructura urbana és la que hi ha i és la raó per la qual molts hem decidit anar a viure en aquets meravellós indret, per tant, cal cercar altres solucions com disminuir la despesa de l’ajuntament. I com? Doncs no tenint cada veïnat (urbanització) un local social, unes pistes esportives, un parc urbà... Sabeu el que costa endegar-lo i mantenir-ho? Doncs molts diners, els suficients per evitar la destrucció d’alguns edificis (La Fàbrica?, l’ajuntament?, el Pi Novell?).

Entenc que els polítics, amb el seu afany de perpetuar-se en el poder, cerquin constament vots a través de l’atorgació dels desitjos de la població. Les associacions de veïns pressionen per què el lloc on viuen gaudeixin d’un mínim d’instal·lacions municipals, malgrat que posteriorment siguin infrautilitzades. Es per això que cal donar un cop de cap  i conscienciar a les associacions de veïns que les instal·lacions municipals han d’estar repartides al llarg i ample del nostre municipi i que en cap cas poden haver duplicitats. Sé que costarà entendre però  en ares de la lluita per la cohesió social s’ha d’intentar. No pot ser que cadascú faci la seva lluita sense tenir en compte la globalitat. Així no arribaren enlloc.

És per aquesta raó que no accepto la construcció d’una nova sala polivalent atès que existeixen d’altres com el local de Les Faldes. Cal destinar els diners a suplir necessitats imperioses  sense provocar duplicitats. Per això estic en contra de la construcció d’un nou poliesportiu i en canvi estic a favor de cobrir l’existent a Les Faldes. Per això estic en contra de construir un local pel jovent i estic a favor d’aprofitar l’edifici municipal que hi ha al costat de l’antiga farmàcia. Per això estic en contra de la construcció d’un espai juvenil i estic a favor d’aprofitar el Pi Novell. Per això estic en contra de la construcció d’un nou ajuntament i estic a favor d’aprofitar La Rectoria (tema summament escandalós i que es mereix un article a part però, fent cinc cèntims, em sembla vergonyós que un edifici que tants diners- permutes de terreny- ha costat sigui emprat per una activitat semipública de la qual no es beneficia ni la pot gaudir el poble) com a nova seu.

Tot plegat es resumeix en una sola paraula: RACIONALITZACIÓ.  Mireu el següent quadre i valoreu:

Creieu realment que es fa un ús RACIONAL  de les instal·lacions? Creieu que les polítiques culturals i esportives dutes a terme per l’actual ajuntament fomenten l’ús de les instal·lacions? Creieu que fa falta duplicar instal·lacions per excés de demanda?

Són totes aquestes argumentacions les que en fan creure que no cal la construcció d’una  nova sala polivalent, i si m’estireu molt, no cal ni la construcció de cap nova instal·lació, sinó el que cal és un ús RACIONAL de les existents, fer polítiques culturals i esportives que fomentin l’ús de les instal·lacions existents, i si cal, aprofitar les subvencions o diners disponibles en arranjar les instal·lacions que ho requereixin.

Pregunta e) i  f):

No puc negar que l’ubicació que proposes és la més adient per situar una sala polivalent... si estigués d’acord amb la seva construcció, però no és el cas.

FS

La controversia de La Fàbrica: unes preguntes a FS

FS, al meu comentari a la teva interessant aportació sobre el tema de la fàbrica, vull sumar-hi ara unes preguntes directes i obertes a l'audiència que ens llegeix:

És el teu criteri (i coincidim a excepció d'un matís temporal en el primer punt): 

a) Restaurar La Fàbrica però per a altres finalitats.

b) Construir, quan sigui, una nova sala polivalent fora del nucli principal.

c) No ens podem gastar 2,4 (1,6) milions d'euros en els moments actuals.

I jo et pregunto:

c) S'ha d'aprofitar la subvenció i construir la nova sala polivalent abans de què la subvenció es perdi? (I no val l'impossible de destinar-la a altres finalitats), o s'han d'esperar, malament rai, altres temps per fer l'equipament.

d) Si la resposta a l'anterior pregunta és ajornar la construcció de la nova sala, i tenint en compte la resposta a): ens haurem de quedar sense sala polivalent al nucli durant un temps indefinit? (Perdó: haurem de seguir utilitzant la carpa durant un temps indefinit?).

Finalment: sumem les peces del POUM al tema de Pinsos Picart. Et pregunto:

e) Coneixes algun altre equipament que acompleixi tant magníficament els requeriments d'una sala polivalent com la que volem, tant a tocar de la mà com la Zona Esportiva de Can Derrocada?

f) No seria hora ja de pensar seriosament amb la zona esportiva de Can Derrocada, perfectament adaptada a la normativa, i ambs espais veritablement polivalents com gran espai d'activitats socials i ciutadanes, l'únic equipament d'ús immediat i a tocar de Torre Roja, fora del nucli i ara, amb el camí de Can Tona, ben aprop de Vallserena, Can Vila i Can Ram, i amb la potencialitat que hi dòna, a més, el desenvolupament del projecte del Parc Urbà de Llevant?

Agrairia la teva resposta.

La controversia de La Fàbrica: una resposta a Per SPectiVa

Quan fa un parell d’anys va sorgir la conveniència de construir un edifici polivalent en substitució del local municipal la Fàbrica, personalment vaig mostrar el meu rebuig. Actualment mantinc la meva opinió en base a la següent argumentació:

1. Les diverses comissions d’urbanisme i la comissió de cultura del gairebé inexistent Consell del Poble; diverses entitats culturals i esportives; la majoria de forces polítiques i una gran part de la ciutadania vilamajorenca estaven d’acord que una de les mancances que teníem era la poca cohesió social entre els veïns/veïnats. Calia deixar de tenir el sentiment de pertànyer a un veïnat (urbanització) i passar a identificar-se amb el municipi. L’estratègia, gairebé consensuada, fou crear , primerament, una xarxa de camins asfaltats que unissin tots els veïnats i, posteriorment, realització d’activitats culturals integradores.

Una de les estratègies proposades era la dispersió de les instal·lacions municipals el que provocaria el desplaçament obligat de les persones al llarg del municipi. Així, Can Ram gaudia de la piscina municipal, Les Faldes de la sala polivalent (en substitució de La Fàbrica) i la pista poliesportiva i el nucli els serveis administratius i sanitaris.

Malauradament l’estratègia es fon davant de les pretensions, per a mi errònies, de les diverses associacions de veïns que lluiten per tenir prop de casa seva totes les instal·lacions municipals. El resultat és que tots els veïnats gaudeixen d’una sala polivalent malgrat que no hi ha suficients activitats per amortitzar-les. El local de Can Vila es troba infrautilitzat així com el de Can Ram i el centre cívic Pi Novell li fa la competència al centre cívic de Les Faldes.

L’edificació d’una nova sala polivalent el que provocarà serà una major oferta per una menor demanda. Per poder amortitzar la instal·lació caldrà programar moltes activitats suficientment atractives per concentrar una bona quantitat de gent. Els perjudicats seran les altres instal·lacions les quals veuran reduïdes les inscripcions.

La solució passa per no crear un excedent d’infraestructures similars i crear infraestructures necessàries com un poliesportiu cobert, hotel d’entitats, un centre sanitari adequat, espai juvenil...


2. La Fàbrica, malgrat el que diguin alguns, és un dels edificis emblemàtics del nostre municipi. No tant per la seva riquesa arquitectònica sinó pel seu valor sentimental.

Estic d’acord totalment en la seva reforma però no per convertir-lo en una nova sala polivalent sinó per donar-li nous usos (hotel d’entitats, biblioteca, espai juvenil...). I estic d’acord atès que l’altra opció és l’enderrocament per crear vivendes.

Respecte a les opinions de Per Spectiva (1/3/2010 “La Fàbrica: coordenades per a l’anàlisi de les controvèrsies) en la qual manifesta que La Fàbrica esdevé obsoleta per als temps actuals li contestaria que l’ajuntament vol convertir la masia de Can derrocada (actualment sense cap valor arquitectònic) en futur ajuntament finançant per la venda dels terrenys que ocupen actualment La Fàbrica. On radica la diferència? La masia no està obsoleta per acollir instal·lacions municipals? No caldrà fer enormes inversions per adequar-la? Per què es dóna el vist-i-plau en les reformes de la masia i no pas de la Fàbrica?

El terme obsolet és una apreciació i no pas una realitat. Si tot el que es considerés obsolet fos destruït ara per ara no tindríem patrimoni arquitectònic històric.

També m’agradaria comentar un altre article del mateix autor (25/02/2010 “comparás, venderás pero nunca fabricarás”) en el qual manifesta que La Fàbrica, a part d’arranjar els problemes d’aluminosi, cal adequar-lo a la normativa. La pregunta que faig és: si no s’hagués detectat el problema d’aluminosi s’haguessin fet les obres necessàries per adequar-ho a la normativa? Abans de detectar l’aluminosi La Fàbrica funcionava sense aquesta normativa, per què l’ajuntament ho va permetre? I les normes acústiques que fa referència, per què no es prenen aquestes mesures amb la fressa que genera la fàbrica de pinsos?. O tots moros o tots cristians.

3. Tenir una despesa de 2,4 milions d’euros en una obra en època de “vaques fluixes” no té raó de ser i menys per la construcció d’una instal·lació que no és imprescindible atès que existeixen alternatives (locals de les faldes, de Can Vila, de can Ram, La carpa...)

Vull afegir que hi ha aspectes econòmics que s’escapen de la meva comprensió: l’alcaldia manifesta que les obres es pagaran amb el cànon de l’aigua, o sigui, que existeix una font alternativa d’ingressos. La pregunta que em faig és per què aquesta font d’ingressos no es va emprar per solucionar les carències econòmiques del poble d’anys enrera i que va suposar una puja del impostos (guals) que tanta problemàtica va causar? L’alcaldia va manifestar, fa un any, que el poble estava en procés de fallida per la manca d’ingressos de la construcció, i per això calia crear nous impostos com el de guals. Un any després l’alcalde diu que si que hi ha diners per crear un local polivalent. Algú ho entén? Jo no.

Mentre, entitats i associacions no reben les subvencions atorgades i promeses per suposada manca de liquidesa.

Per Spectiva manifesta en el seu article (1/3/2010 “La Fàbrica: coordenades per a l’anàlisi de les controvèrsies) que una de les solucions és fer l’edifici en dues fases. Ara la meitat i quan hagi diners l’altre meitat. Solució la qual no puc defensar pels meus anteriors arguments i per què tinc la sensació que mai es construirà la segona meitat quedant un edifici inacabat. (es curiós que aquesta proposta la vam escoltar de la boca del senyor Alcalde fa un parell de setmanes atribuint-se ell la idea. De qui és de Per Spectiva o de l’Alcalde?)

No podem obviar que l’actual alcalde té data de caducitat i que quan ell marxi els seus projectes seran una hipoteca pel seus successors.

4. Si que estic d’acord amb Per Spectiva en l’ubicació de la sala polivalent. Si s’ha de fer per què així ho creu l’alcalde ( la natura humana de tots a vegades ens fa prendre decisions que, malgrat que es sap que no són les adequades, es fan per què cal mantenir la paraula/honor/orgull) el pitjor lloc per fer-ho és a la pista poliesportiva existent.

Mirem un futur d’aquí 10 anys i imaginem-nos com serà l’espai central: on és l’ajuntament, el Pi Novell i La Fàbrica hi haurà edificis; a sobre de Correus aniria el nou centre de salut; on es la pista poliesportiva tindríem la nova sala polivalent. Tot l’espai on ara juguen els nostres fills, on es concentrem els adults per fer activitats estaria ple d’edificis. El nucli deixaria de tenir un espai central, un lloc de trobada.

Segons Per Spectiva la raó per la qual l’ajuntament acumula tanta construcció a la zona central és per què és l’únic sol que es propietat de l’ajuntament. No m’estranya atès que l’ajuntament ha venut/canviar/permutar tots els terrenys municipals que tenen ara i que tindran en el futur (gràcies al POUM). Una hipoteca més (pan para hoy hambre para mañana).

Finalment, Per Spectiva dóna la solució per la manca d’equipament esportius: utilització de les pistes esportives de les escoles. Sento contradir-li de nou però es nota que els seus fills només venen els caps de setmana i no coneix la realitat del poble entre setmana. Com li pots dir als teus fills, quan surten de l’escola, que si volen continuar jugant han de quedar-se a l’escola. Es com si després d’acabar la teva feina et diguessin que t’has de quedar a la teva feina per fer vida social. Incongruent. Els nanos el que volen es sortir de l’escola i gaudir d’un espai/ambient diferent al que han viscut les darreres sis hores. A més els pares poden estar al nucli sense haver-se de desplaçar fins a les escoles (que ja em direu que fan allà mentre els seus fill juguen).

Conclusió: m’agradaria que la decisió final sobre la construcció de la sala polivalent respongui a criteris de necessitat i no pas de lluites internes entre dues faccions i on es considera que construir/no construir sigui el gol de la victòria. Caldria consensuar l’acció entre totes les forces polítiques, les entitats, associacions i veïns/veïnes a través de l’eina de la consulta popular la qual tanta por dóna als polítics.